Sydney és la ciutat més poblada d'Austràlia, amb una població en la seva àrea metropolitana propera als 5 milions d'habitants (el 2016). És la capital de l'estat de Nova Gal·les del Sud i va ser el lloc on es va fundar la primera colònia britànica a Austràlia, la Colònia de Nova Gal·les del Sud. Va ser fundada el 1788 a la cala de Sydney per Arthur Philip, capità de la First Fleet. i és la ciutat més antiga del país.
Està situada al sud-est d'Austràlia, a ribes de l'àmplia Badia de Jackson. La ciutat va ser construïda al voltant del port de Jackson, que comprèn el port de Sydney. En la ciutat, destaca l'Òpera de Sydney, el Pont del Port de Sydney i les seves platges. L'àrea metropolitana està rodejada de parcs nacionals que contenen badies i rius. La ciutat ha acollit esdeveniments internacionals esportius com els Jocs de la Mancomunitat de 1938, els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i la final de la Copa Mundial de Rugbi de 2003, entre d'altres. L'aeroport principal que serveix a Sydney és l'Aeroport Internacional Kingsford Smith, sovint també anomenat Aeroport de Sydney.
Sydney és una de les ciutats més multiculturals del món, i es reflecteix amb al seu paper de principal destí per a immigrants d'Austràlia. D'acord amb un estudi de Mercer sobre el cost de vida, Sydney va resultar ser la ciutat més cara d'Austràlia i la quinzena a nivell mundial. Sydney també lidera el top 10 de les ciutats amb millor qualitat de vida del món, en un altre estudi de la mateixa empresa juntament amb The Economist.Mercer's Quality of Living Survey 2008, www.mercer.com. Retrieved on 2 March 2009.The Economist's World's Most Livable Cities 2008, www.economist.com. Retrieved on 2 March 2009.
Història miniatura|upright|Gravat mostrant el primer contacte entre els aborígens de Gweagal i el capità James Cook a les costes de la península de Kurnell
Història dels indígenes d'abans de 1788 La datació amb radiocarboni revela que la regió de Sydney ha estat habitada per aborígens australians fa com a mínim 30.000 anys. Els habitants indígenes tradicionals de Sydney Cove són els cadigal, que havien ocupat un territori que s'estenia des del sud de Port Jackson a Petersham.Ciutat de Sydney. City of Sydney Indigenous History of Sydney Cove S'estima que la població abans de l'arribada de la Primera Flota el 1788 es mantenia entre 4.000 i 8.000 autòctons vivint a la regió de Sydney. Els britànics anomenaren " Eora" als indígenes,Kohen, J. L. 2000. Primers i darrers ciutadans: Aborígens de Sydney. In J. Connell (Ed.). Sydney l'emergència de la ciutat global. pp 76-95. Oxford University Press , pp 76-78, 81-82, 83 perquè quan se'ls preguntava d'on venien, responien: "Eora", que significa "aquí", o "sóc d'aquest lloc" en la seva llengua.Ciutat de Sydney. de Sydney Indigenous History de Sydney Cove Hi havia tres grups de llengua a la regió de Sydney, que es dividia en dialectes parlats per clans més petits. Les llengües principals eren el darug (el cadigal, un dialecte costaner del darug que parlaven els habitants originals de Sydney), dharawal i guringai. Cada clan tenia un territori, la localització d'aquell territori determinava els recursos disponibles. Encara que la urbanització ha destruït moltes evidències d'aquests assentaments, un bon nombre de gravats mitològics, grutes i art rupestre encara són visibles al Gres Hawkesbury.
La primera colònia miniatura|Sydney mirant cap al nord sobre Hyde Park el 1828 El 1770, el capità lloctinent de la marina britànica James Cook desembarcava a la Badia Botànica a la Península Kurnell. Fou aquí on James Cook va tenir el primer contacte amb una comunitat autòctona coneguda com els Gweagal. Per ordre del govern britànic, Arthur Phillip va fundar un penal quan va arribar a Badia Botànica amb una flota d'11 vaixells 18 de gener de 1788. Aviat es va decidir que aquest lloc era inapropiat per a ser habitat, a causa de la terra pobre i d'una manca d'aigua fresca. Phillip va fundar la colònia més amunt de la costa, a Sydney Cove en Port Jackson el 26 de gener de 1788. Li va posar el nom del Secretari d'Interior, Thomas Townshend, Lord Sydney, en reconeixement del paper d'aquest publicant la carta que autoritzava Phillip a establir una colònia. Inicialment s'havia pensat anomenar-la Albion fins que Phillip va decidir Sydney. L'abril de 1789 una malaltia, es creu que la verola, matava entre 500 i 1000 autòcton entre badia Broken i Badia Botànica. Hi va haver una violenta resistència a l'assentament britànic, especialment pel guerrer Pemulwuy a l'àrea al voltant de badia Botànica, i els conflictes eren comuns a l'àrea al voltant del riu Hawkesbury. Cap al 1820 hi havia només uns quants centenars d'aborígens i el Governador Macquarie havia començat iniciatives per civilitzar, cristianitzar i educar als aborígens traient-los dels seus clans.
El mandat de Macquarie com a governador de Nova Gal·les del Sud va ser un període en què Sydney es va desenvolupar i millorar de forma important. Els convictes britànics i irlandessos del penal varen construir carreteres, ponts, molls i edificis públics, i el 1822 la ciutat tenia bancs, mercats, vies ben establert i un constabulary organitzat. Els anys 1830 i el 1840 foren períodes de desenvolupament urbà, incloent-hi el desenvolupament dels primers suburbis, mentre la ciutat creixia ràpidament l'arribada dels vaixells britànics i irlandessos amb immigrants mirant de començar una nova vida en un nou país. El 20 de juliol de 1842 es creava el consell municipal de Sydney i la ciutat es declarava la primera ciutat d'Austràlia, amb Charles H. Chambers com el primer alcalde.Australià Encyclopaedia Volum 2, pàg. 524. Angus & Robertson Limited, 1926 La primera d'unes quantes febres d'or va començar el 1851, i el port de Sydney va veure onades de gent que arribaven de tot el món. El desenvolupament suburbà ràpid va començar l'últim quart del amb l'aparició de tramvies i ferrocarrils a vapor. Amb la revolució industrial Sydney s'expandí ràpidament, i a començament del segle XX tenia una població per sobre d'un milió. La Gran Depressió va colpir Sydney. Un dels fets destacats de l'era de la depressió, fou l'acabament del Sydney Harbour Bridge el 1932.
miniatura|L'exposició internacional de 1879 al Garden Palace
Segle i començament del Tradicionalment ha existit una rivalitat entre Sydney i Melbourne des de la febre de l'or del 1850 que va fer créixer la capital de Victòria convertint-la en una ciutat rica i gran d'Austràlia.Farrelly, Elizabeth Com pot Sydney aconsegueix anar tant malament? Sydney Morning Herald, 4 de novembre 2006 Sydney avançava Melbourne en població en els primers anys del , i ha romàs la ciutat més gran d'Austràlia fins ara. Durant els anys 1970 i 1980 amb el districte de negocis de Sydney, la Reserva del Banc d'Austràlia i la Borsa d'Austràlia, han fet que Sydney es consolidi com a capital financera.Elias, David Tell Melbourne it's over, we won Sydney Morning Herald, 31 de desembre 2003 Durant el , especialment en les dècades immediatament següents a la Segona Guerra Mundial, Sydney es continuava estenent amb un gran nombre d'immigrants europeus i posteriorment asiàtics que poblaven l'àrea metropolitana. La cultura aportada pels immigrants va ser un factor essencial en la diversitat i l'atmosfera cosmopolita de la ciutat.
Geografia La ciutat de Sydney es localitza al sud-est d'Austràlia, entre l'oceà Pacífic a l'est i les Blue Mountains (New South Wales) (muntanyes blaves) a l'oest.
Com a peculiaritat, té el port natural més llarg del món, el Port Jackson, i més de setanta ports i platges, incloent-hi la famosa Bondi Beach.
L'àrea urbana de Sydney és de 1.687 quilòmetres quadrats, similar a la del Gran Londres, encara que té menys de la meitat de població que aquesta última ciutat. L'àrea metropolitana segons la Sydney Statistical Division és de 12.145 km², però la seva majoria és o parc nacional o sòl no urbanitzat. Les coordenades de Sydney són 34 graus al sud i 151 a l'est.
Sydney ocupa dues regions geogràfiques: l'Esplanada de Cumberland, una regió relativament plana situada al sud-est del port; i la Hornsby Plateau (NT: similar a la zona lleugerament elevada de Hornsby), al nord del port i amb una elevació de dos-cents metres, tallada per valls. Les zones més antigues de la ciutat es poden trobar a les zones més planes; al Hornsby Plateau, la coneguda com a Costa Nord, que era bastant difícil d'urbanitzar degut a la seva topografia de turons, i va ser, principalment, una zona estancada fins que el Pont del Port de Sydney va ser inaugurat el 1932, enllaçant-lo amb la resta de la ciutat.
Una gran part de la Costa Nord és poblada per ciutadans de classe mitjana-alta amb importants barris financers, a Chatswood i North Sydney.
Clima Sydney té un clima subtropical humit, amb càlids estius i hiverns suaus, amb pluges fortes freqüents durant l'any. El clima es modera per la seva proximitat amb l'oceà, i, per tant, les temperatures més extremes es registren als barris de l'oest. El mes més càlid és el gener, amb una temperatura mitjana de l'aire de la costa que oscil·la entre els 18,6 °C i els 25,8 °C, amb una mitjana de 14,6 dies l'any a més de 30 °C. La temperatura màxima registrada a Sydney és de 45,3 °C el dia 4 de gener de 1939, cap al final d'una ona de calor que va afectar tot l'estat australià. L'hivern és fresc, amb unes temperatures que rarament són més baixes que 5 °C a les àrees costaneres. El mes més fred és el Juny, amb un rang que va de 8,0 °C a 16,2 °C. El mínim registrat és de 2,1 °C.
Les pluges estan repartides quasi equitativament entre l'estiu i l'hivern, però són més freqüents els sis primers mesos de l'any. La mitjana de pluja anual, amb una variabilitat moderada-baixa, és de 1217 mm, a una mitja de 138 dies l'any. No s'han registrat nevades a l'àrea de Sydney.
Tot i que la ciutat no pateix tifons o terratrèmols importants, el Niño Southern Oscillation té un paper molt important per tal de determinar les distribucions de clima de Sydney: sequera i incendis d'una banda, i inundacions i tempestes d'una altra, associades a les fases contràries d'oscil·lació. Nombroses àrees dels prats que envolten la ciutat han estat cremades per incendis, i, especialment, els anys 1994 i 2002. Sydney, no obstant, no sol tenir fortes tempestes de vent.
+ Clima de Sydney Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Oct Nov DecYear Temperatura Diària Màxima Mitjana (°C)25,825,724,722,419,316,916,217,719,922,023,625,1 21,6 Temperatura Mínima Diària Mitjana (°C)18,618,717,514,711,59,28,08,911,013,515,517,5 13,7 Pluja Mitjana (mm)103,3117,4131,2127,2123,3128,198,181,568,776,983,178,11217,0 Nombre Mitjà de Dies amb Pluja12,112,313,312,012,011,410,39,910,311,511,411,5138,0
Estructura Urbana miniatura|center|800px|Port de Sydney de nit, amb l'òpera a l'esquerra, el districte financer al centre de la imatge i el Sydney Harbour Bridge a la dreta
L'extensa àrea ocupada per la metròpoli de Sydney és dividida en més de tres-cents barris (per facilitar les adreces i afers postals), formalment administrats per 38 governs d'àrees locals (a més de les nombroses responsabilitats del Govern de Nova Gal·les del Sud i les seves agències). La Ciutat de Sydney en si ocupa una àrea més aviat petita que comprèn el districte financer central i els barris que l'envolten.
Hi ha diverses maneres d'anomenar els barris, districtes o àrees de Sydney, i depenent de la que s'utilitzi, hom es referirà a una àrea més o menys petita. No obstant això, hi ha una manera informal de denominar les diferents àrees de la ciutat:
Eastern Suburbs, Hills District, Inner West, Lower North Shore, Northern Beaches, North Shore, Southern Sydney, South-eastern Sydney, South-western Sydney, Sutherland Shire i Western Sydney