fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual. Va ser la primera dona que va ser admesa a la Royal Statistical Society britànica i també fou elegida membre honorària de l'American Statistical Association.
Nasqué en una rica família de classe alta, en una època en què les dones d'aquesta classe estaven destinades al matrimoni i als fills. Inspirada per les seves creences religioses unitaristes, decidí dedicar-se al servei del proïsme, directament amb la seva actuació d'infermera i, indirectament, per mitjà de la reforma social. El seu pare, d'idees avançades, li proporcionà personalment una formació equilibrada que incloïa les matemàtiques, i donà suport als seus desigs de menar una vida activa més enllà de la llar familiar.
Durant la Guerra de Crimea actuà d'infermera tenint cura de soldats ferits, i les seves rondes nocturnes li valgueren el nom de la dama del llum, que la premsa anglesa difongué i que li feu guanyar el reconeixement públic. Encara que els estudiosos moderns són del parer que la seva actuació en la guerra va ser sobrevalorada per una premsa en cerca d'herois, la seva actuació posterior —dedicada a millorar la qualitat del servei sanitari a l'exèrcit britànic i, més tard, a la formació del personal sanitari femení— s'ha considerat d'importància revolucionària. miniatura|130px|esquerra|Estàtua de Florence Nightingale, Waterloo Place, Londres El 1860, Nightingale posà els fonaments de la infermeria professional amb l'establiment de la seva escola d'infermeria al Saint Thomas Hospital de Londres. Es tractava de la primera escola seglar d'aquella mena al món i s'ha mantingut fins al present, en l'actualitat integrada al King's College de Londres. El "Nightingale Pledge" és un compromís que prenen les noves infermeres, i el Dia Internacional de les Infermeres se celebra arreu del món en l'aniversari de Florence Nightingale.
La tasca reformista de Florence Nightingale es basà especialment en les seves excepcionals capacitats analítiques, l'ús prudent de la seva fama i la xarxa d'amics influent que aplegà. Les seves reformes socials inclogueren la millora de l'atenció sanitària i la seva extensió a totes les classes de la societat britànica, amb la millora de l'atenció sanitària i la lluita contra la malnutrició a l'Índia i la contribució en l'abolició de lleis contra la prostitució particularment dures amb les dones, sense oblidar l'expansió de formes de participació femenina en el món laboral. Nightingale va ser una escriptora versàtil i prodigiosa i en vida seva publicà diversos escrits de difusió del coneixement mèdic, alguns en un anglès senzill, adaptat per a persones poc literates. (conté Notes on Nursing for the Labouring Classes) En el mateix sentit, ajudà a popularitzar els gràfics estadístics gràcies a les presentacions especialment didàctiques que feu a polítics i altres figures rellevants. Molts dels seus escrits, especialment els dedicats a la religió i al misticisme, romangueren inèdits i no s'han publicat fins fa ben poc.
De salut delicada ja des del primer terç de la seva vida, continuà treballant gairebé fins al seu traspàs.
Biografia Primers anys miniatura|Embley Park, actualment una escola, va ser una de les llars de la família de William Nightingale Florence Nightingale va néixer en el si d'una família britànica de classe alta a Villa Colombaia i va rebre el nom per la veïna ciutat de Florència, per aquell temps capital del Gran Ducat de Toscana. La seva germana gran, Frances Parthenope, també havia rebut el nom pel seu lloc de naixement, Parthenopolis, un antic assentament grec proper a Nàpols. La família va tornar a Anglaterra el 1821, i Florence visqué la seva infantesa a les residències familiars d'Embley i Lea Hurst. (conté Notes on Devotional Authors of the Middle Ages, Letters from Egypt i Letters and Notes on Eastern Religions)
Els seus pares eren William Edward Nightingale, nascut William Edward Shore (1794-1874), i Frances «Fanny» Smith (1789-1880). La mare d'en William, Mary Evans, era neboda de Peter Nightingale, fet que comportà que a la mort d'aquest William heretés la propietat familiar al Derbyshire i adoptés el nom i l'escut heràldic dels Nightingale. El pare de Fanny (avi matern de Florence) va ser l'abolicionista, unitarista i membre del Parlament William Smith. L'educació de Florence va ser duta a terme personalment pel seu pare.
Al febrer del 1837, mentre era a Embley Park, visqué un seguit d'experiències que interpretà com una crida divina a dedicar la seva vida al servei dels altres. Durant la seva adolescència respectà l'oposició familiar que treballés d'infermera, i no ho anuncià fins al 1844. El seu propòsit, que causà preocupació i dolor a la seva mare i a la seva germana, constituí un desafiament per les convencions socials de l'època, que relegava la dona als papers d'esposa i mare.
L'escriptor i poeta Richard Monckton Milnes, baró de Houghton, va arribar a proposar-li matrimoni després de nou anys de festeig, però va rebre carabasses perquè la xicota considerà que el matrimoni col·lidiria amb la seva decisió de consagrar-se a la infermeria. Més endavant, el 1847, Florence Nightingale conegué a Roma Sidney Herbert, primer baró Herbert de Lea, un jove i brillant polític que havia estat ministre de Guerra (1845-1846) i ho tornaria a ser durant la Guerra de Crimea. Herbert era de viatge de noces quan es conegueren, i l'amistat amb el matrimoni Herbert li facilitaria la tasca d'infermeria a Crimea; posteriorment, Nightingale es convertiria en una consellera clau per a la seva carrera política. Tanmateix, hom l'acusaria de precipitar el 1861 la mort de Herbert, causada per la malaltia de Bright (un nom genèric per a diverses menes de nefritis crònica), per haver-lo pressionat excessivament en el seu programa de reformes sanitàries. Anys més tard, Nightingale mantingué també una estreta relació amb Benjamin Jowett, una figura molt important a la Universitat d'Oxford, i s'ha dit que ell hagués volgut casar-s'hi.
Després del seu pas per Itàlia, Nightingale continuà viatjant per Grècia i Egipte (amb Charles i Selina Bracebridge de companys de viatge). Els seus textos sobre Egipte són testimoni de la seva educació, qualitats literàries i filosofia de vida. Al gener del 1850, mentre navegava Nil amunt fins a Abu Simbel, escrigué:
De Tebes estant, va escriure que havia estat «cridada per Déu», i una setmana més tard, prop del Caire, va anotar en el seu diari: «Déu em va trucar al matí i em va preguntar si faria el bé en el seu nom, sense buscar reputació». miniatura|esquerra|Institut de diaconesses de Theodor Fliedner a Kaiserswerth El 1850, va visitar la comunitat religiosa luterana de Kaiserswerth a Alemanya, i hi descobrí com el pastor Theodor Fliedner i les diaconesses (infermeres, vetlladores) que l'ajudaven treballaven per als malalts i marginats. Aquesta experiència esdevingué una fita decisiva en la carrera de Florence Nightingale, i en publicà les vivències de forma anònima el 1851: The Institution of Kaiserswerth on the Rhine, for the Practical Training of Deaconesses,), reimprès al volum VII de les Obres Completes (comprèn The Institution of Kaiserswerth on the Rhine, for the Practical Training of Deaconesses) que va ser la seva primera obra. No sembla que en la seva estada rebés altra preparació tècnicaVegeu la nota 7, pàgina 167 de l'obra que l'observació del que s'hi feia.
El 22 d'agost de 1853 va assumir el càrrec de superintendenta voluntària -sense fer tasques d'infermeria, però- de l'"Institute for the Care of Sick Gentlewomen" d'Upper Harley Street, Londres, i va exercir aquest càrrec fins a l'octubre del 1854. A l'època, el seu pare l'havia dotada amb una pensió de 500 lliures anualsS'ha proposat una equivalència actual de 65.000 $ o 40.000 £; atès que al canvi actual no són imports equivalents, el càlcul de la mitja dels dos imports dona uns 48.325 € que li permetien de portar una vida confortable i continuar amb la seva carrera professional. miniatura|Litografia de William Simpson, que il·lustra les condicions de malalts i ferits en la batalla de Balaklava
Guerra de Crimea miniatura|D'una litografia de 1856, una sala de l'Hospital de Scutari on Nightingale va treballar
La contribució més famosa de Florence Nightingale va tenir lloc durant la Guerra de Crimea, la qual es va convertir en el seu objectiu central possiblement a partir de l'arribada a Gran Bretanya d'informes sobre la mala atenció mèdica als soldats ferits. El 21 d'octubre de 1854, ella i un equip de 38 infermeres voluntàries, que havia entrenat personalment i que incloïa la seva tia Mai Smith, van ser traslladades (amb autorització de Sidney Herbert) a Istanbul (Imperi Otomà), distant 295 milles nàutiques (546 km) de la principal base d'operacions britànica a Balaklava (Crimea), a l'altra costa del mar Negre. Arribaren en els primers dies de novembre de 1854 a la caserna de Selimiye a Scutari (actual districte d'Üsküdar, a Istanbul), i es van trobar que els soldats ferits rebien tractaments totalment inadequats per part del sobrecarregat equip mèdic, mentre que l'oficialitat era indiferent a aquesta situació. Els subministraments mèdics escassejaven, la higiene era pèssima i les infeccions comunes i en molts casos fatals. No es comptava amb equipament apropiat per processar els aliments per als pacients.
La primera edició del Dictionary of National Biography (1911) afirmava que la gestió de Nightingale havia reduït l'índex de mortalitat del 42 al 2%, fos per millores en la higiene o per les gestions davant de la Comissió Sanitària, però la segona edició (2001) ja no reflectí aquestes xifres. De fet, la quantitat de morts no va disminuir, sinó que va començar a augmentar, fins que el nombre de morts era el major de tots els hospitals de la regió. Durant el seu primer estiu a Scutari, 4.077 soldats hi van perdre la vida, i hi van morir deu vegades més soldats de malalties com el tifus, la febre tifoide, el còlera i la disenteria, que de ferides en el camp de batalla. L'amuntegament, els deficients desguassos i la manca de ventilació van fer que el govern britànic hagués d'enviar una Comissió Sanitària a Scutari al març de 1855, gairebé sis mesos després de l'arribada de Florence Nightingale. La Comissió, amb una autoritat i uns mitjans que Nightingale no podia tenir, feu netejar els desguassos i millorar la ventilació dels barraconsEn paraules de la pròpia Nightingale (Notes on Matters Affecting the Health (...) of the British Army): i, a partir d'aquestes mesures, l'índex de mortalitat va baixar ràpidament. Nightingale mai no s'atribuí el crèdit per la reducció en el nombre de morts, però al seu retorn a Londres va començar a reunir proves per a la Comissió Reial per a la Salut a l'Exèrcit per tal de sustentar la seva posició que els soldats morien a causa de les deplorables condicions de vida a l'hospital. Aquesta experiència va influir decisivament en la seva carrera posterior, portant-la a advocar per la importància de millorar les condicions sanitàries hospitalàries. En conseqüència, va ajudar a reduir les morts en l'exèrcit durant temps de pau i contribuí a la millora del disseny sanitari dels hospitals.
La dama del llum miniatura|esquerra|Nightingale rebent als ferits a Scutari, per Jerry Barrett Durant la Guerra de Crimea, Florence Nightingale va rebre l'apel·latiu de «la dama del llum», a partir d'una frase publicada en un reportatge de The Times: