miniatura|Identificació del domini lingüístic furlà en el marc general d'Europa miniatura|Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülésFriülés en pronúncia occidental i friülès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil. o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane,És prou habitual anomenar-la, també, marilenghe, 'llengua mare' per excel·lència. és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia). També és impròpiament anomenada ladí oriental, ja que té les mateixes arrels del ladí, encara que al llarg dels segles s'ha desenvolupat en diferents camins sota la influència de les llengües veïnes (alemany, vènet, eslovè) i, més recentment, de la llengua estatal, l'italià.
El cèlebre lingüista Graziadio Isaia Ascoli (Saggi ladini, 1873) fou el primer a establir científicament que el furlà, o el rètic en general (qüestió ladina), és una llengua romànica clarament individualitzada. Ho han anat demostrant fefaentment molts lingüistes posteriors; entre els recents, per exemple, Giovanni Frau (La lenghe furlane, 1972). Malgrat l'acord unànime de la romanística internacional, durant força temps bon nombre de lingüistes italians --amb suport estatal-- insistiren en la presumpta italianitat del furlà, i del rètic en general (qüestió ladina). Les proves científiques acabaren imposant-se, però, fins al punt que, reticentment, l'estat italià acabà reconeixent oficialment la lingüicitat tant del furlà com del ladí (llei 482/1999).En d'altres mots, avui el furlà és considerat com a llengua en si; però, independentment de la postura oficial dels estats, si considerem que el retoromànic (rètic) és una llengua, com s'ha fet sovint (qüestió ladina), llavors el furlà seria un dels tres grans grups dialectals que la componen. L'indiscutible, en tot cas, és que no forma part de la llengua italiana.
Per la banda occidental el furlà es delimita del vènet per la línia Livence-Tiliment. Tradicionalment s'ha considerat que el vènet s'interposa, així, entre el furlà i les altres parles rètiques/retoromàniques (és a dir, el ladí i el romanx). Darrerament, però, es reivindica que el dialecte cadorí, fronterer amb el furlà, no és pas una forma de vènet, sinó una variant zonal de ladí. En aquest cas, hi hauria contigüitat territorial entre ambdós blocs rètics.Vegeu l'article Ladí.
La influència romànica patent en parles eslovenes extremoccidentals és essencialment d'origen furlà. L'ens que té el paper més important per a la promoció de la llengua furlana és l'Agjenzie Regjonâl pe lenghe furlane (ARLeF).
Domini lingüístic El domini lingüístic furlà (vegeu-ne el mapa, més amunt) comprèn:
a) la major part de les províncies d'Udin (amb Udin, Dimpeç, Tumieç, Dignan, Çarvignan, Cividât, Palme, Aquilee, Tisane, etc.) i Pordenon (amb Pordenon, Manià, San Vît del Tiliment, etc.), així com la meitat septentrional de la província de Gurize (amb Gurize/Gorica, Gardiscje, Cormons, Caprive, etc.), totes tres dins la regió autònoma de Friül-Venècia Júlia (Friûl-Vignese Julie). Se n'exclouen, però: diversos illots de parla alemanya; l'extrem nord-oriental de la província d'Udin, on se superposen furlà, eslovè i alemany; la faixa extremoriental de les províncies d'Udin i de Gurize, de llengua eslovena; diversos territoris de predomini vènet i amb minoria furlana: d'una banda, el sector sud-occidental de la província de Pordenon (comarca de Sathil, en furlà Sacîl); de l'altra, l'illot costaner de Maràn (en furlà Maran), a la província d'Udin, i la meitat meridional de la de Gurize (amb Gravo, en furlà Grau, i la comarca de la Bisiacaria, amb Monfalcòn, en furlà Monfalcon).
b) el Mandament di Puart, inclòs en províncies vènetes d'ençà 1838.
Històricament, el furlà també era la llengua del sector costaner de la província de Trieste, incloent-hi els centres urbans principals, Trieste (en furlà Triest) i Muja (en furlà Mugle). A cavall dels segles i , el furlà fou substituït pel vènet en aquesta zona, arran de l'enorme influx demogràfic atiat pel desenvolupament comercial que hi impulsaven les autoritats austríaques. L'últim furlanòfon de la regió, Josef de Jurco, morí a Mugle el 1889.
Dialectes El furlà s'estructura territorialment en tres dialectes (delimitats al mapa del domini lingüístic, més amunt):
furlà carni (furlan cjargnel), a la part septentrional de la província d'Udin (Càrnia, Cjargne), i característicament conservador;
furlà occidental (furlan ocidentâl) o concordiès (concuardiês), o de la dreta del Tiliment, a la província de Pordenon;
furlà centreoriental, el més extens i parlat, i base de l'estàndard, a la província de Gurize (furlan gurizan o furlan da bassa) i als sectors central i meridional de la província d'Udin (furlan centrâl).
Característiques principals Fonologia Vocalisme Des del punt de vista fonològic, el furlà es caracteritza en primer lloc per la distinció entre vocals breus (vocâls curtis) i vocals llargues (vocâls lungjis); en ambdós casos la E i la O tenen variants oberta i tancada. En posició tònica es poden donar tant vocals breus com llargues (incloent-ne les variants oberta i tancada); en posició àtona tota vocal és breu (i tancada). Dit altrament: el sistema vocàlic tònic és format per set vocals breus i set vocals llargues . el sistema vocàlic àton comprèn cinc vocals breus .
L'oposició entre vocals tòniques breus i llargues forma parells mínims.
+ Parells mínims Vocal breu Vocal llarga lat (llet) lât (llac) mes (missatger) mês (mes) mil (mil) mîl (mel) poc (empenta) pôc (poc) brut (lleig) brût (brou)
Finalment, el sistema inclou les semivocals [i̯] i [u̯].Com en els catalans mai, cau. Exemples: mai ('més'), Codroip, taule ('taula'), Grau.
Consonantisme El segon tret original del furlà, que el diferencia de la resta de les llengües romàniques, és la presència de les oclusives palatals i . Aquestes oclusives formen grups de parells mínims amb les oclusives velars i amb les africades palatals. Per exemple: cjoc (borratxo), çoc (soca) i coc (ou).
Els fonemes consonàntics del furlà estan ordenats en la taula següent:En definitiva, i des de l'òptica catalana, podem resumir-ho dient que l'inventari consonàntic del furlà coincideix a grans trets amb el català, amb les diferències següents:
la l furlana (/l/) manca de ressonància velar (a diferència de la [ɫ] catalana): absència de /ʎ/ (la /ʎ/ catalana generalment es correspon amb /l/ o [j] furlanes) i de ròtica vibrant (/r/: la r furlana sempre és la bategant /ɾ/); /ʒ/ i /ʃ/ es donen dialectalment, en parles septentrionals, però són absents de la majoria del domini i no s'inclouen en l'estàndard; generalment, allà on el català presenta /ʒ/ i /ʃ/ el furlà general tendeix a presentar /z/ i /s/, respectivament; presència de /c/, /ɟ/, /dz/, /ts/ i /dʒ/.
Bilabial Labiodental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Oclusiva Africada Nasal Fricativa Aproximant Lateral aproximant
Fonèticament existeix també la nasal [], que no té valor fonològic distintiu. En alguns dialectes existeixen també // i [] amb valor fonològicament distintiu.
El procés fonològic més important del furlà és l'ensordiment de les oclusives i fricatives en posició final de paraula. Per exemple: → , escrit grant, enfront del femení grande.Com en català; per exemple, club pronunciat /klup/. La diferència és que el furlà transcriu ortogràficament el canvi fonètic, en comptes de mantenir la grafia etimològica.
Prosòdia En furlà hi ha mots aguts (peraulis çoncjadis), plans (peraulis planis) i esdrúixols (peraulis sbrissulis).
Generalment són aguts els mots acabats en: diftong: ebreu ('hebreu, jueu'), museu ('museu') consonant (altra que els grups -in i -vocal + s): barbuç ('barba, mentó'), biel ('bell'), furlan ('furlà'), nazion ('nació'), talian ('italià'), antîc ('antic'), nevôt ('nebot'), citât ('ciutat'), ream ('regne, reialme'), leon ('lleó'), Invier ('hivern'), Friûl ('Friül'), Pordenon grup consonàntic: gjornalist ('periodista'), mudament ('mudament, canvi'), leons ('lleons'), Tiliment, Lusinç Les excepcions s'accentuen gràficament.
Generalment són plans els mots acabats en: vocal (no diftongada): pari ('pare'), agne ('tia'), dolce ('dolça'), mari ('mare'), fradi ('germà'), amie ('amiga'), Judri --in: tasin ('callen'), cusirin ('cosírem', 'cosiren'), Udin --vocal + s: undis ('onze'), maris ('mares'), fradis ('germans'), paris ('pares'), amiis ('amigues') N'hi ha força excepcions, però no s'accentuen gràficament: decim ('desè'), credit ('crèdit'), grafic ('gràfic'), triangul ('triangle'), ritmic ('rítmic'), sindic ('síndic, batlle'), marxisim ('marxisme'), Novembar ('novembre')...
Els mots esdrúixols poden presentar qualsevol terminació: amino? ('amen?' estimen?'), tasino? ('callen?'), silabe ('síl·laba'), lagrime ('llàgrima'), femine ('dona'), memorie ('memòria'), glesie ('església'), tecniche ('tècnica'), mediis ('mitjanes'), Indie ('Índia'), Vignesie ('Venècia')... Emperò, no s'accentuen gràficament.
Morfosintaxi Des del punt de vista morfològic, el furlà és una llengua flexiva, tal com la majoria de les romàniques.
Gènere El furlà té dos gèneres: masculí i femení. El masculí sol acabar en consonant; el femení en -e (o, dialectalment, en -a).Observeu el paral·lelisme amb el català. El femení es forma en la majoria dels casos afegint una –e al masculí.
+ Formació del femení Masculí Femení fuart (fort) fuarte (forta)
Nombre El furlà té dos nombres: singular i plural. Pel que fa a la formació del plural, els substantius i els adjectius es divideixen en dues classes. La primera forma el plural masculí afegint –s, la segona el forma per palatalització de la consonant final. La classe més nombrosa és la primera; la segona inclou només els noms masculins acabats en vocal + l i els acabats en vocal + st.
+ Formació del plural masculí Classe Singular Plural Primera fradi (germà) fradis (germans) Segona cjaval (cavall) cjavai (cavalls) Segona trist (dolent) triscj (dolents)
El plural del femení es forma sempre segons el model de la primera classe, és a dir, afegint una –s al singular (en la varietat estàndard, si el singular acaba en -e, també se substitueix la –e final amb -i).
+ Formació del plural femení Singular Plural cjase (casa) cjasis (cases) man (mà) mans (mans) val (cistell) vals (cistells)
Pronoms Una característica morfològica original del furlà és l'existència dels pronoms personals de subjecte tònics (forts) i àtons (febles). El pronom personal de subjecte àton forma part del verb i és proclític a la forma declarativa i enclític a la interrogativa.
+ Pronoms de subjecte àtons a la forma declarativa i interrogativa Declarativa Interrogativa o soi (soc) soio? (soc?) tu sês (ets) sêstu? (ets?) al è (ell és) isal? (ell és?) e je (ella és) ise? (ella és?) o sin (som) sino? (som?) o sês (sou) seso? (sou?) a son (són) sono? (són?)
Verb El sistema verbal furlà és força complex, ja que, a més de diferenciar morfològicament entre la forma declarativa i la interrogativa gràcies als pronoms personals de subjecte àtons, té temps verbals simples, compostos i "bicompostos". Els compostos es formen amb el participi passat del verb precedit per l'auxiliar jessi (ser) o vê (haver). Els bicompostos es formen amb el participi passat del verb precedit pel participi passat del verb vê (haver) i pel mateix auxiliar vê. Els temps bicompostos expressen l'ocasionalitat o la preterintencionalitat d'una acció.
En total el sistema verbal del furlà conté 47 temps.