El breu és un signe diacrític que es representa amb mitja circumferència que es col·loca sobre la vocal. Pot utilitzar-se per marcar: Brevetat: Marca que la vocal és breu, d'aquí el seu nom. L'origen d'aquest ús és llatí, però s'ha estès a altres llengües com el belarús. S'oposa al màcron. Distinció de fonemes: Canvia la pronunciació del so damunt del qual es posa, com al romanès. To: Marca inflexions tonals en algunes llengües asiàtiques, sobretot en combinació amb altres signes com l'accent.
Categoria:Signes diacrítics