, conegut com a Emilio Alzamora, és un antic pilot de motociclisme català que va ser campió del món de 125cc el . És, juntament amb Champi Herreros (campió del món de 80cc el ), l'únic campió del món a haver obtingut el títol sense haver guanyat cap Gran Premi durant la temporada.

Des de fa anys, Alzamora dirigeix l'equip Monlau de competició, pel qual han passat nombrosos campions com ara Marc Márquez, de qui Alzamora fou mànager fins al 2022.

Carrera esportiva Primers anys Alzamora va heretar la passió per les motocicletes del seu pare, antic participant en les 24 Hores de Montjuïc. La seva primera moto fou una Italjet de 50 cc i disputà la seva primera cursa amb una Honda MBX, a 14 anys i sense tenir encara carnet de conduir.

El 1989, a setze anys, es proclamà campió de Catalunya de 80cc i el 1990 guanyà el Critèrium Solo Moto 80cc, competició d'abast estatal per a pilots "júnior" patrocinada -entre d'altres- per l'empresa familiar, «Llanes Alzamora». Arran d'una gran actuació al posterior Superprestigio Solo Moto del circuit de Calafat, a la tardor el va fitxar l'equip oficial de JJ Cobas per a disputar el campionat d'Europa de 125cc el 1991. El 1992 va canviar a l'equip d'Aspar per tal de continuar competint al campionat d'Europa, on fou setè, però el 1993 es quedà sense equip i en va muntar un d'anomenat TMR per a competir al campionat d'Espanya la temporada següent, 1994.

Mundial de 125 i 250cc miniatura|esquerra|L'Honda 125 amb què guanyà el mundial el 1999

Després d'una actuació sorprenent a l'Open Ducados del circuit de Catalunya poc abans de començar la temporada del mundial de , l'equip de l'antic campió del món Paolo Pileri el va fitxar per a competir al campionat de 125cc amb una Honda. Alzamora va acabar la seva primera temporada al mundial en la vint-i-dosena posició final.

El , ara amb l'equip Scot, aconseguí la seva primera victòria en Gran Premi (concretament, el ) i acabà el mundial en tercer lloc. Aquell any guanyà també el campionat d'Espanya de 125cc.

Després d'acabar quart al mundial de 125cc de , aconseguí una Honda NSR 250 per al i pujà així a la categoria de 250cc, on es muntà un equip a mida. Fou un any accidentat: caigué al i es va trencar l'escafoide de la mà esquerra. La recuperació fou lenta i no va poder progressar en la nova cilindrada, acabant la temporada en dissetena posició. La temporada següent, , va passar a l'equip creat per Ángel Nieto pilotant una Aprilia 125cc, sense aconseguir destacar.

Després de dues temporades grises, el 1999 aconseguí el seu títol mundial, amb un sol punt d'avantatge sobre Marco Melandri. Guanyà el títol gràcies als 10 podis que assolí durant la temporada, superant així Melandri i Masao Azuma, tots dos amb cinc victòries. L'èxit d'Alzamora va quedar una mica eclipsat pel d'Àlex Crivillé, qui aquell mateix any es proclamà campió del món de la "classe reina", els 500cc. L'any següent, , Alzamora provà de defensar el seu campionat amb l'Honda RS 125 oficial, però fou debades i acabà tercer. Malgrat tot, aconseguí dues victòries: al circuit de Jerez davant Mirko Giansanti i al , on va guanyar sense fer cas de les indicacions de l'equip, només mirant les pantalles de televisió.

miniatura|Alzamora darrere de Youichi Ui a Donington Park el 2000 El tornà a passar a la categoria de 250cc, amb l'equip Telefónica Movistar Honda, pilotant una de les dues NSR 250 oficials (l'altra la pilotava Daijiro Kato, ferm candidat al títol mundial). Alzamora comptava amb l'ajut d'Ángel Nieto i de Fausto Gresini, i finalment acabà la temporada en setena posició després d'obtenir dos podis. Aquest fou el mateix resultat que aconseguí el repetint amb el mateix equip.

Retirada De cara al , acceptà l'oferta de per a pilotar una de les seves motos a la categoria de 125cc, però atesos els mals resultats obtinguts decidí retirar-se definitivament de la competició, cosa que anuncià en acabar la temporada, durant el .

Promoció i joves promeses miniatura|Alzamora en la presentació del futur Motorland Aragón el 2006 Després de la seva retirada, Alzamora no va abandonar la competició, ja que va començar a dirigir la fórmula de promoció del RACC i l'escuderia Monlau, que han permès destacar nombrosos joves pilots, entre ells els germans Márquez, Jorge Lorenzo, Toni Elías, Àlex Rins, Aleix Espargaró, Fabio Quartararo o Pecco Bagnaia.

Durant 17 anys (2005-2022), va dirigir la trajectòria i fou mentor dels germans Marc i Àlex Márquez. Va descobrir el germà gran quan tenia 12 anys i competia a la Copa RACC i el va guiar fins a la màxima categoria.

Resultats al Mundial de motociclisme Font:

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 125cc Honda Ret 16 Ret 22 22 11 18 Ret 22 Ret 21 5 Ret 22è 16 125cc Honda 4 23 7 7 3 Ret Ret 7 3 10 10 1 2 3r 129 125cc Honda 5 Ret Ret 2 7 3 1 4 Ret Ret 5 2 4 2 Ret 4t 158 250cc Honda 7 DNS Ret DNS Ret 10 10 14 Ret 12 12 Ret Ret 17è 31 125cc 21 16 Ret 17 Ret Ret Ret 14 5 Ret 13 14 21 DNS 21è 18 125cc Honda 2 3 3 3 6 2 4 3 2 6 4 2 15 Ret 3 2 1r 227 125cc Honda 3 4 5 1 3 7 Ret Ret 2 Ret 3 1 5 8 2 4 3r 203 250cc Honda Ret 19 6 4 6 7 2 4 Ret 7 Ret 4 2 6 Ret 7 7è 136 250cc Honda 4 7 3 7 11 9 Ret 12 Ret 6 7 5 8 13 3 7è 120 125cc Derbi Ret 23 18 19 Ret Ret 21 Ret Ret 21 19 Ret Ret 23 14 24 31è 2

Referències

Enllaços externs

Perfil a MotoGP.com Web oficial de l'equip Monlau Competició

Categoria:Campions d'Espanya de motociclisme de velocitat Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat catalans del sud Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat de 125cc Categoria:Guanyadors de Grans Premis de velocitat catalans del sud Categoria:Pilots d'Aprilia Categoria:Pilots de JJ Cobas Categoria:Pilots de Derbi Categoria:Pilots de 250cc Categoria:Esportistes lleidatans Categoria:Nascuts el 1973