William Edward Burghardt Du Bois (pronunciat: duːˈbɔɪs doo-BOYSS) (Great Barrington, Massachusetts, 23 de febrer de 1868 - Accra, Ghana, 27 d'agost de 1963) era un activista afroamericà que va lluitar pels drets civils i un intel·lectual.
Panafricanista, professor de sociologia, historiador, escriptor i editor. El 1963, a l'edat de 95 anys, va aconseguir la nacionalitat ghanesa.
David Levering Lewis, un escriptor de biografies, va escriure: "En el curs de la seva llarga i turbulenta carrera, W.E.B.Du Bois intentà buscar la solució al problema del racisme -en l'àmbit universitari, de propaganda, d'integració nacional, d'autodeterminació, dels drets humans, del separatisme econòmic i polític, del comunisme internacional, l'expatriació i la solidaritat vers el tercer món.W. E. B. Du Bois: The Fight for Equality and the American Century 1919-1963
El 2002, el científic social Molefi Kete Asante va llistar a W.E.B. Du Bois en la seva llista dels 100 Greatest African Americans.
Biografia de jove Història familiar William Edward Burghart Du Bois va néixer el 23 de febrer del 1868, a Great Barrington, al sud-oest de Massachusetts, fill d'a Alfred Du Bois i Mary Silvina Burghardt Du Bois. William va néixer i va créixer a la ciutat -que tenia una àmplia població blanca- de Barrington. La família de la seva mare, però, era part d'una comunitat molt petita de població afroamericana de Great Barrington. Tenien ancestres holandesos i africans, que incloïen a Tom, un home que va néixer a l'Àfrica occidental que va servir voluntàriament a la companyia del capità John Spoor, el 1780, servei que el va fer guanyar la llibertat. Molts dels ancestres materns de William Du Bois, foren notables relacionats amb la història de la regió.
Alfred Du Bois, haitià, era descendent d'hugonots francesos i d'africans. El seu avi era el Dr. James Du Bois, de Poughkeepsie, Nova York. La família del Dr. Du Bois foren recompensats amb extenses terres a les Bahames pel seu suport al rei Jordi III d'Anglaterra durant la Revolució americana. A Long Cay, Bahames, James Du Bois alliberà a motls nens de l'esclavitud. Quan va retornar a Nova York, el 1812, James es va emportar a John i Alexander, dos dels seus fills, que van ser educats a Connecticut. Després que James Du Bois morís, els seus fills van ser renegats per part de la seva família -ja que eren criolls- i van haver de deixar els estudis i treballar. Alexander va esdevenir un comerciant a New Haven i es va casar amb Sarah Marsh Lewis, amb qui va tenir molts fills. El 1830, Alexander va anar a Haití per a buscar els seus orígens. El seu fill, Alfred, va néixer al voltant de 1833. Alexander va retornar a New Haven sense el nen i la seva mare.
No es coneix com a Alfred Du Bois i Mary Silvina Burghardt es van conèixer, però es van casar el 5 de febrer de 1867 a Housatonic, Massachusetts. Alfred va abandonar a la seva esposa Mary. Willia era molt porper a la seva mare. Quan era jove, Mary va patir una aplopègia que la va inhabilitar per a treballar. La família va sobreviure gràcies a l'ajuda de la família. William volia ajudar a la seva mare i creia que podia millorar les seves vides gràcies a l'educació. Els van deixar una casa a Great Barrington.
Mentre vivien a allà, William va treballar en diversos oficis. Ell no se sentia diferent a causa dels seus orígens africans. De fet, estava molt integrat a la vida de Great Barrington. Però va succeir un accident quan una noia "blanca", que era nova a l'escola, el va refusar i li va dir que no l'acceptava perquè era "negre". Du Bois, llavors, s'adonà que hi havia una barrera entre els blancs i els no-blancs.The Souls of Black Folk, pg.2
El jove Du Bois, que era "outsider" degut a la seva barreja racial, però que era molt llest tot i la seva edat i tenia un brillant expedient acadèmic. Molts professors van reconéiser la seva intel·ligència i el van encoratjar perquè continués els estudis a l'institut. Ell va dirigir els seus estudis a encoratjar i ajudar els afroamericans.
Educació universitària El 1888, Du Bois va guanyar una beca per la Universitat de Fisk, una universitat històrica que era un Col·legi negre, de Nashville, Tennessee. Durant l'estiu següent a la seva graduació de Fisk, Du Bois va dirigir el Fisk Glee Club (un cor). El club passava part dels estius a un resort luxuriós al llac Minnetonka, als suburbis de Minneapolis. El resort era dels llocs favorits de vacances de nobles europeus i estatunidencs sudistes. Du Bois i altres membres del club treballaven com a cambrers i ajudants de cuina a l'hotel.A play about Du Bois' summer of 1888 in Minnesota was written and performed in 2002 in St. Paul, Minnesota, titled Summer in the Shadows, (2002) by Kim Hines. See http://www.illusiontheater.org/season/archives/index.asp?sid=145&id=36&p=8 Veient les relacions dels blancs rics i la promiscuïtat sexual, el jove Du Bois es va impressionar profundament.James Neyland, W. E. B. Du Bois, p. 60 (Melrose Square Publishing Company, June 1993)
Du Bois va entrar al Harvard College, el 1888, amb una beca. El 1890 va guanyar un cum laude a aquesta universitat. El 1892, va rebre una beca per anar a la Universitat de Berlín. Va viatjar per tot Europa. A Berlín va estudiar amb Gustav von Schmoller, un dels científics socials més importants d'Alemanya.
El 1895, Du Bois va esdevenir el primer afroamericà que va esdevenir doctor en filosofia per la Universitat Harvard. Després de ser professor a la Universitat Wiberborce, d'Ohio, va treballar a la Universitat de Pennsilvània. La seva principal línia de recerca fou els Philadelphia Negro. Després, va anar a Geòrgia, on es va establir al Departament de Sociologia de la Universitat d'Atlanta (ara Universitat Clark Atlanta).
Obres escrites miniatura|Portada de la segona edició de The Souls of Black Folk Du Bois va escriure molts llibres, que inclouen tres autobiografies. Els seus treballs més significatius són: The Philadelphia Negro (1899), The Souls of Black Folk (1903), John Brown (1909), Black Reconstruction (1935) i Black Folk, Then and Now (1939). El seu llibre, The Negro (1915), va influenciar a molts africanistes, com Drusilla Dunjee Houston i William Leo Hansberry.Biographical Profile of William Leo HansberryWilliam Leo Hansberry
Mentrestant els científics blancs negaven la rellevància cultural, política i social dels afroamericans a la història d'Amèrica i a la vida cívica, en el seu treball èpic, Black Reconstruction, Du Bois va documentar com la gent negra eren figures centrals a la Guerra Civil americana i la Reconstrucció, això com també va mostrar les seves aliances amb polítics blancs. Ell va proveir evidències que desaprovaven les teories de la Reconstrucció de la Dunning School. Ell va demostrar que els camins de l'emancipació negra promovien una reestructuració racial de la societat estatunidenca i que no es va donar suport als drets civils dels negres durant la Reconstrucció. Aquest tema, posteriorment, va ser reprès i treballat més extensament per Eric Foner i Leon F. Litwack, els dos principals científics socials que van treballar sobre l'era de la Reconstrucció.
El 1940, a la Universitat d'Atlanta, W.E.B. Du Bois va fundar la revista Phylon. El 1946, va escriure The World and Africa: An Inquiry into the Part That Africa Has Played in World History. El 1945, ajudà a organitzar la històrica Cinquena Conferència Panafricana a Manchester."Dr. William Edward Burghardt Du Bois", African American Literature Book Club, accessed 12 Nov 2008
En total, Du Bois, va escriure 22 llibres, incloent-hi cinc novel·les. També va ajudar a crear quatre revistes acadèmiques.
Criminologia Du Bois va començar a escriure sobre la sociologia del crim el 1897, després d'haver rebut el Doctorat en filosofia a Harvard. El seu primer treball sobre el crim va ser A Program of Social Reform. Després, el 1898, va escriure The Study of the Negro Problems. El primer treball estava relacionat en la teoria que havia desplegat en The Philadelphia Negro, que tenia una llarga secció sobre l'estudi sociològic de la població criminal negra de Filadèlfia.
Du Bois va establir tres parts significatives de la seva teoria de la criminologia. La primera era que el crim Negro era causat per una tensió de la "revolució social" dels negres americans en el moment de la seva adaptació a la nou-trobada llibertat i posició a la nació americana. Aquesta teoria era similar a la teoria de l'anomia d'Émile Durkheim, però l'aplicà específicament al "Negro" recentment alliberat de l'esclavitud. Du Bois (1900 a, p.3) va dir que l'Emancipació causà el boom del crim de la població afroamericana. Ell va distingir entre la situació dels "Negroes" del sud als del nord dels Estats Units, a causa de la seva situació diferenciada.
En segon terme, Du Bois (1904a), va explicar que el crim negre com una manera d'igualació de la societat afroamericana vers la població angloamericana. Aquesta idea, que més tard va ser anomenada "stratificació", fou desenvolupada de la mateixa manera per Robert K. Merton. Du Bois va establir correlacions directes entre els baixos nivells en índex laboral i d'educació universitària i l'activitat criminal.
La seva tercera teoria diu que els The Talented Tenth o els "homes excepcionals" de la "raça negra" havien de liderar els seus companys i salvar-los dels seus problemes criminals (Du Bois, 1903, p. 33). Du Bois va veure l'evolució d'un sistema de classes, en el que la societat afroamericana havia de ser a la força criminal (Du Bois, 1903). També va aportar solucions a aquests problemes sobre la criminalitat dels afroamericans.
Pot ser que Du Bois fos el primer criminòleg que va combinar el fet històric amb el canvi social i que va utilitzar aquesta combinació per a postular les seves teories. Ell va atribuir l'augment del crim després de la Guerra Civil a un augment de la complexitat de la vida, a la competència per la feina a la indústria (sobretot amb immigrants recents irlandesos) i l'èxode massiu d'afroamericans des del camp cap a les ciutats (Du Bois, 1899).
Activisme pels Drets Civils miniatura|esquerra|W. E. B. Du Bois al 1904 Du Bois fou el líder intel·lectual i l'activista polític més preeminent entre els afroamericans de la primera meitat del . Contemporani de Booker T. Washington, dugué a terme diàlegs sobre la segregació, la des-emancipació política i els camins que havia de portar la vida dels afroamericans. Ell fou considerat el pare del panafricanisme.
Juntament amb Booker T. Washington, W.E.B. Du Bois va ajudar a organitzar l'"Exposició Negre" de l'Exposició Universal de 1900 de París. Aquesta va incloure fotos d'estudiants negres del Hampton Institute, de Frances Benjamin Johnston.Anne Maxell, "Montrer l'Autre: Franz Boas et les soeurs Gerhard", in Zoos humains. De la Vénus hottentote aux reality shows, Nicolas Bancel, Pascal Blanchard, Gilles Boëtsch, Eric Deroo, Sandrine Lemaire, edition La Découverte (2002), p.331-339, in part. p.338 L'exposició es dedicà a les contribucions positives dels afroamericans a la societat americana.
El 1905, Du Bois, va ajudar a fundar el Moviment Niàgara, amb Fredrick L. Mc GheeSee Paul D. Nelson and David Levering Lewis, Fredrick L. McGhee: A Life on the Color Line, 1861-1912 (Minnesota Historical Society 2002). i amb William Monroe Trotter. Aquest moviment lluità per la llibertat d'expressió i el critiquisme; el reconeixement d'un millor tracte als éssers humans, sense tenir en compte la casta o la raça; el dret al sufragi universal i la creença en la dignitat del treball.
L'aliança entre Du Bois i Trotter fou, de totes maneres, curta, ja que ells van tenir disputes sobre si els "blancs" podien o no pertànyer al moviment per la lluita dels drets civils. El 1909, Du Bois va ajudar a fundar La National Association for the Advancement of Colored People (NAACP)