Iúlia Volodímirivna Timoixenko (en ucraïnès: Ю́лія Володи́мирівна Тимоше́нко AFI ˈjulijɑ wɔlɔˈdɪmɪriwnɑ tɪmɔˈʃɛnkɔ) (27 de novembre de 1960) és una política ucraïnesa que va ser en dues ocasions primera ministra d'Ucraïna. És la líder del partit Unió Panucraïnesa "Pàtria" (Всеукраї́нське об'є́днання «Батьківщи́на», transcrit: Vseukraïnske obiédnannia "Batkivsxina") i del Bloc Iúlia Timoixenko.
Abans de ser la primera dona a arribar al càrrec de primera ministra d'Ucraïna, Timoixenko va ser una líder clau de la Revolució taronja. En aquest període, alguns mitjans de comunicació occidentals la van anomenar la "Joana d'Arc" de la revolució.
Abans de començar la carrera política, Iúlia Timoixenko havia estat una reeixida i controvertida empresària de la indústria gasista. Timoixenko va ser primera ministra, en un primer període, entre el 24 de gener del 2005 i el 8 de setembre del mateix any. A les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2006 el seu bloc polític va restar en segon lloc. El 18 de desembre del 2007 va ser elegida primera ministra, càrrec que va ocupar fins al 3 de març del 2010, que va ser destituïda.
Des del maig del 2010, es van obrir diverses causes penals contra Timoixenko. L'11 d'octubre del 2011, un tribunal ucraïnès la va condemnar a set anys de presó, després de declarar-la culpable d'abús de poder amb relació a l'afer de la disputa gasista amb Rússia.Ukraine ex-PM Yulia Tymoshenko jailed over gas deal, BBC News (11 d'octubre del 2011) La condemna fou vista com a "justícia aplicada de manera selectiva per motivacions polítiques" per part de la Unió Europea i altres organitzacions internacionals.EU feels let down by Ukraine over Tymoshenko , Euronews (11 d'octubre del 2011)
El 22 de febrer del 2014 la Rada Suprema n'ordena l'alliberament immediat. A la sortida de l'hospital de Khàrkiv on era reclosa, anuncià que tenia intenció de presentar-se a les següents eleccions presidencials, la qual cosa va confirmar posteriorment, el 29 de març, en rebujtar una candidatura unitària proposada per l'empresari Petrò Poroixenko.
Primers anys i carrera Iúlia Timoixenko (nascuda Hrihian)An orange revolution: a personal journey through Ukrainian history per Askold Krushelnycky, Harvill Secker, 2006, , p. 169. va néixer el 27 de novembre del 1960 a Dnipropetrovsk, Ucraïna Soviètica (llavors part de la Unió Soviètica).Eastern Europe, Russia and Central Asia 2004 (Regional Surveys of the World) per Europa Publications, Routledge, 2003, , p. 604. Sa mare, Liudmila Telehina (nom de soltera Nelepova), va néixer l'11 agost del 1937 a Dnipropetrovsk. Son pare, Volodímir Abràmovitx Hrihian -que va abandonar Liudmila Telehina i la seva filla quan Iúlia tenia tres anys Тимошенко Юлия , Korrespondent—va néixer el 3 de desembre de 1937 a Dnipropetrovsk i era, segons el seu passaport soviètic, letó. Sa mare va ser Maria Iosipivna Hrihian, nascuda el 1909. Son pare fou Abram Kelmanóvitx Kapitelman (, nascut el 1914); després de graduar-se a la Universitat Estatal de Dnipropetrovsk el 1940 Kapitalman va ser enviat a treballar a Ucraïna Occidental, on va fer "un trimestre acadèmic", com a director d'una escola jueva pública a la ciutat de Sniatin. En la tardor de 1940 Kapitalman, que va ser mobilitzat en l'exèrcit, fou mort en la Gran Guerra Pàtria (1941-1945) el 8 de novembre de 1944, en la qual participava amb el rang de "tinent de comunicacions".
Volodímir va abandonar la família quan Iúlia tenia un any, i Iúlia va ser criada només per sa mare. Timoixenko va prendre el cognom de la mare, "Telehina", abans de graduar-se a l'escola secundària el 1977. El 1979, Iúlia es va casar amb Oleksandr Timoixenko, fill de d'un funcionari soviètic de nivell mitjà. El 1980 naixia la seva filla Ievhénia.Ukraine's Gold-Plaited Comeback Kid, Radio Free Europe/Radio Liberty (23 de setembre del 2008)
Educació El 1977 Timoixenko es va graduar a l'escola secundària amb distinció (escola № 37 a Dnipropetrovsk).
El 1978 Timoixenko es va inscriure en el departament d'Automatització i Telemecánica de l'Institut de Mineria Dnipropetrovsk. El 1979 es va traslladar al Departament d'Economia de la Universitat Estatal de Dnipropetrovsk i es va especialitzar en enginyeria cibernètica. El 1984 Timoixenko es va graduar de la Universitat Estatal de Dnipropetrovsk amb honors de primer grau com a enginyera-economista.Timoixenko, Iúlia. Ex primera ministra d'Ucraïna. "Lentapedia", 19 d'octubre del 2011.
El 1999, va defensar una tesi doctoral, titulada Regulació estatal del sistema tributari, a la Universitat d'Economia Nacional de Kíev.
Activitats en el món dels negocis Timoixenko ha estat un economista pràctica i acadèmica. Abans de la seva carrera política, va ser una reeixida però controvertida empresària de la indústria del gas; segons algunes estimacions, va arribar a ser una de les persones més riques del país, abans de convertir-se en la primera dona que ocupava el càrrec de primer ministre d'Ucraïna el 2005, Timoixenko va coliderar la Revolució Taronja.BBC News profile Va obtenir el tercer lloc en la Llista de la revista Forbes de les 100 dones més poderoses del món del 2005.
Es va graduar a la Universitat Estatal de Dnipropetrovsk el 1984. El 1988, com a part de les iniciatives de la perestroika, Iúlia i Oleksandr Timoixenko van manllevar 5000 rubles soviètics i va obrir una cooperativa de lloguer de vídeos, potser amb l'ajuda del pare d'Oleksandr Guennadi Timoixenko, que presidia una xarxa de distribució de cinema regional en el consell provincial.
El 1991, Timoixenko fundà (conjuntament amb el seu marit Oleksandr, Guennadi Timoixenko i Oleksandr Gravets) la "Companyia ucraïnesa de petrolis", una empresa que proveí de combustible la indústria agrícola de Dnipropetrovsk en el període comprès entre el 1991 i el 1995. Tymoshenko worked as a General Director. In 1995, this company was reorganized into United Energy Systems of Ukraine. Timoixenko va ser presidenta de Sistemes Units d'Energia d'Ucraïna (SUEU), una companyia intermediària de propietat privada que es va convertir en el principal importador de gas natural rus a Ucraïna, a partir de 1995 a l'1 de gener de 1997.Staff Country Report Ukraine, Fons Monetari Internacional (octubre del 1997)Ukraine: State and Nation Building per Taràs Kuzio, Routledge, 1998, Durant aquest temps va ser sobrenomenada la "princesa del gas".How Ukraine Became a Market Economy and Democracy per Anders Åslund, Institut Peterson d'Economia Internacional, 2009, More gas charges against Tymoshenko, United Press International (29 de març del 2012)Yulia Timoshenko: a dangerous woman in danger, Russia Today (9 d'agost del 2011) També va ser acusat d'"haver donat suborns a Pavló Lazarenko a canvi de domini de la seva empresa en el subministrament de gas del país", tot i que el jutge Martin Jenkins del Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte del Nord de Califòrnia, el 7 de maig de 2004, va desestimar les acusacions de rentada de diners i conspiració en relació amb SUEU, Somoli et al. (les empreses afiliades a Iúlia Timoixenko) en relació amb les activitats de Lazarenko. Durant aquest període, Timoixenko estigué involucrada en relacions comercials (ja sigui de tipus cooperatiu o hostil) amb moltes figures importants d'Ucraïna.Victor Pinchuk: formation, privatization, kidnapping , Journal of business Entrepreneur (25 de juny del 2011)Ukrainian Oligarchs, The Ukrainian Week (29 d'agost del 2011)Ígor Kolomoiski: “Vaig dir a Pintxuk, "La vida és un supermercat, pren el que vulguis, però allà davant hi ha la taquilla" , Journal of business Entrepreneur (23 de desembre del 2010) Timoixenko també va haver de fer front a la gestió de la corporació russa Gazprom.Annual Survey of Eastern Europe and the Former Soviet Union 1997: The Challenge of Integration, per l'Institut d'Estudis Est-Oest, M. E. Sharpe, 1998, , p. 173.
Iúlia Timoixenko afirma que, sota la seva direcció, SUEU resolgué amb èxit importants problemes econòmics: en 1995-1997, es va pagar el deute de milers de milions d'Ucraïna quant al gas natural de Rússia, Ucraïna va reprendre la cooperació internacional en la construcció de maquinària, la indústria d'oleoductes i la construcció, i l'exportació ucraïnesa de mercaderies a Rússia es va duplicar. En el període 1995-1997, Timoixenko va ser considerada una de les persones més riques del món dels negocis d'Ucraïna.Segons Matthew Brzezinski (autor de "Casino Moscow: A Tale of Greed and Adventure on Capitalism's Wildest Frontier"), "va aconseguir el control de gairebé el 20% del producte nacional brut d'Ucraïna, una posició envejable de la probablement cap altra empresa privada en el món pot presumir." Citat per James Meek, "The millionaire revolutionary," The Guardian (26 de novembre del 2004) Quan Timoixenko va fer la seva primera incursió en la política nacional, l'empresa es va convertir en un instrument de pressió política sobre ella i la seva família. La direcció de SUEU es va enfrontar a una persecució. Des de 1998, Timoixenko ha estat un dels polítics més importants d'Ucraïna. Va ser retirada de la llista de "Els 100 ucraïnesos més rics" el 2006.
Carrera política Començaments Iúlia Timoixenko va entrar a la política el 1996, quan va ser elegida membre de la Rada Suprema (Parlament d'Ucraïna) en la circumscripció #229, Bobrinets, óblast de Kirovohrad, aconseguint un rècord de 92,3% dels vots. Al Parlament, Timoixenko es va unir a la facció Centre Constitucional. primera ministra Iúlia Timoixenko. Biografia no oficial , Ukraïnska Pravda (4 febrer 2005) Al febrer de 1997 aquest facció de centristes tenia una força de 56 legisladorsContemporary Ukraine Dynamics of Post-Soviet Transformation per Roman Solchanyk, M. E. Sharpe, maig del 1998, (pàg 26) i, d'acord amb Ukraïnska Pravda, va recolzar les polítiques del president d'Ucraïna Leonid Kutxma. A finals de novembre de 1997, el fiscal general d'Ucraïna va demanar a la Rada Suprema per aixecar la immunitat parlamentària de Timoixenko, però els diputats van votar en contra.Enquesta Anual d'Europa de l'Est i l'antiga Unió Soviètica 1997: El desafiament de la integració per Peter Rutland, M. E. Sharpe, 1998, , p. 174. A finals de 1997, Timoixenko va demanar que les pròximes eleccions presidencials ucraïneses no se celebressin el 1999, sinó a la tardor de 1998.