La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.
La major part dels seus centres docents i serveis són al Campus de Bellaterra (Vallès Occidental), situat en un entorn natural de 263 hectàrees de superfície, de les quals el 70% són boscos i àrees verdes. Té també centres docents a Sabadell i a la ciutat de Barcelona.
Compta amb 13 facultats i escoles, un centenar de titulacions de grau, 9 biblioteques, més de 200 grups d'investigació i una seixantena de centres i instituts d'investigació.
L'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.
Història Anys 70 El 6 de juny de 1968 es promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. El mateix juliol de 1968 el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que l'agost de 1970 es converteix en president del Patronat i primer rector de la UAB. L'activitat docent de la UAB s'inicia l'octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s'instal·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i la Facultat de Medicina, que s'estableix a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el qual recupera la condició d'hospital universitari i esdevé el primer centre de formació clínica de la UAB. El curs següent, el 1969-1970, es posen en marxa les facultats de Ciències, a l'Hospital de Sant Pau, i de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l'Escola d'Idiomes de Barcelona (actualment l'EOI Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació l'any 1971, l'Escola Universitària de Traductors i Intèrprets l'any 1972 i l'Escola Universitària de Mestres Sant Cugat l'any 1973.
Paral·lelament, el febrer de 1969 s'inicia l'adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola del Vallès, lloc on s'ubicarà el futur campus universitari, el campus de Bellaterra de la UAB.
El règim dictatorial de l'època, que el 1973 va suspendre els Estatuts, va fer cessar del càrrec de rector el Dr. Villar Palasí i va nomenar rectors, successivament, el Dr. Vicent Gandia Gomar i el Dr. Josep Cabré Piera. Tanmateix, les conviccions amb què la UAB havia iniciat els seus primers passos expliquen la redacció del Manifest de Bellaterra l'any 1975, el primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta del Claustre de la UAB. El 1979 s'aproven els segons estatuts de la universitat.
Anys 80 El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. L'any 1985 s'aproven els tercers estatuts de la UAB, elaborats d'acord amb la Llei orgànica de reforma universitària.(LRU, 1983)
Durant la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, que coincideix amb el rectorat en funcions del Dr. Càndid Genovard Rosselló i el rectorat del Dr. Ramon Pascual de Sans, es creen les facultats de Ciències Polítiques i Sociologia (1985) i de Psicologia (1989).
Anys 90 A l'inici dels anys noranta, durant el rectorat del Dr. Josep Maria Vallès i Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció es converteixen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l'Educació i el 1993 la Facultat de Traducció i Interpretació. D'altra banda, durant els anys noranta la UAB completa el desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s'inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el rectorat del Dr. Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que esdevé el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat.
La UAB, on des dels seus inicis s'impartien estudis d'informàtica i d'enginyeria química, entre altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, l'ETSE, que completa el ventall de centres i estudis a la UAB en tots els àmbits de coneixement. Durant els anys noranta, també és notori l'increment de les accions i els programes en l'àmbit de la responsabilitat social. El setembre de 1999 s'inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l'escultor valencià Andreu Alfaro. El febrer de 1999 es va produir una càrrega policial contra la comunitat universitària. El grup de manifestants, format per aproximadament 200 persones, s'havia congregat per expressar el seu rebuig a l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar, que es trobava a Bellaterra per visitar el Centre Nacional de Microelectrònica de la Universitat.
Segle XXI Des del punt de vista acadèmic, els mandats del rector Lluís Ferrer i Caubet venen marcats per l'adaptació a la Llei orgànica d'universitats,(LOU, 2001) d'una banda, i pel procés de Bolonya, de l'altra. L'adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els estatuts actuals de la UAB. Pel que fa al procés d'adaptació cap a l'espai europeu d'educació superior, la UAB aposta pel procés de convergència des de l'inici com a oportunitat per a la internacionalització de la UAB, i va fomentar la mobilitat dels estudiants.
El setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències i la Facultat de Ciències. En l'àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa durant el mandat del rector Lluís Ferrer de dos programes socioeducatius per acostar els estudiants d'ensenyament secundari a la universitat que ràpidament esdevenen una referència: el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació, el curs 2005-2006, de l'Observatori per a la Igualtat.
Pel que fa a la transferència de coneixements al sector productiu, a la intensificació de la relació entre universitat i empresa i al foment de l'emprenedoria, la UAB fa un pas endavant l'octubre de 2007, quan s'inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promogut per la UAB, el CSIC i l'IRTA.
Pel que fa a la projecció exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d'una política activa d'atracció de talent i d'obertura i ampliació de les relacions internacionals de la UAB. Així, la UAB disposa d'una oficina a Xanghai des del 2008 i forma part d'aliances estratègiques com el Consorci Europeu d'Universitats Innovadores (ECIU, en anglès) i l'associació Aliança 4 Universitats (A4U).
En el marc de l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior, el 2009 es creen la Facultat d'Economia i Empresa i l'Escola d'Enginyeria, resultat de la fusió dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell en cadascun d'aquests àmbits.
La UAB clou el 2009, any d'inici del rectorat de la Dra. Ana Ripoll Aracil, amb el reconeixement de Campus d'Excel·lència Internacional pel projecte, un pla estratègic per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols científics i tecnològics destacat de la Mediterrània.
Durant el mandat del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d'ajut i de suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica i el notable augment de les taxes universitàries. En l'àmbit acadèmic, la UAB fou una de les primeres universitats d'Europa en oferir cursos en línia oberts i massius (MOOC) des de la plataforma de referència internacional Coursera. La inauguració l'any 2014 de l'edifici bioclimàtic ICTA-ICP va ser reconegut com un dels millors projectes d'arquitectura sostenible del país.
El 6 de juny de 2016 la Dra. Margarita Arboix Arzó pren possessió del càrrec de rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.Revista El campus de l'Autònoma. Núm. 46 Durant el 2018 van començar els actes de celebració del 50è aniversari de la universitat.
El 13 de novembre de 2020, el Dr. Javier Lafuente Sancho substitueix a Arboix com a nou rector de la UAB. Actualment la universitat s'ha consolidat entre les dues-centes millors universitats del món als principals rànquings d'universitats i entre les 10 universitats joves amb més projecció i prestigi mundial.
Divisions administratives La Universitat Autònoma de Barcelona compta actualment amb un total de tretze centres docents repartits entre els diversos campus d'aquesta, encara que gran part d'aquests estan situats al Campus de Bellaterra.
Centres docents propis El campus de Bellaterra és el campus principal de la Universitat. Hi trobem les següents facultats: Facultat de Biociències Facultat de Ciències Facultat de Ciències de la Comunicació Facultat de Ciències de l'Educació Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia Facultat de Dret Facultat d'Economia i Empresa Escola d'Enginyeria Facultat de Filosofia i Lletres Facultat de Medicina Facultat de Psicologia Facultat de Traducció i d'Interpretació Facultat de Veterinària El campus de Sabadell, situat a 10 minuts del centre de la ciutat, és una de les seus de l'Escola d'Enginyeria i de la Facultat d'Economia i Empresa. Es va inaugurar el 1993. El campus de Barcelona o Casa Convalescència, situat dins del recinte de Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, allotja la Fundació UAB, UAB Idiomes Barcelona, la Fundació Salut i Envelliment i l'Institut de Ciències de l'Educació. El campus Universitari del Mar és una instal·lació interuniversitària de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS). El campus està situat al barri de la Barceloneta, a Barcelona, al costat de l'Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Allotja la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Centres vinculats i Escoles adscrites EINA, Centre Universitari de Disseny i Art Escola de Prevenció i Seguretat Integral Escola Massana, Centre Municipal d'Art i Disseny Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents Escola Universitària d'Infermeria de Sant Pau Escola Universitària d'Informàtica "Tomàs Cerdà" Escola Universitària Salesiana de Sarrià Escola Universitària d'Infermeria i de Fisioteràpia "Gimbernat" Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera Fundació Salut i Envelliment Institut Guttmann Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR)
Personalitats Rectors
Professors destacats Vegeu també la categoria professors de la UAB. Mario Vargas, escriptor, Premi Nobel de Literatura. Alberto Blecua, filòleg, especialista en literatura castellana del Segle d'Or. José Manuel Blecua, lingüista, director (2010) de la Real Academia Española. Manuel Vázquez, escriptor i periodista. Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. Carme Riera, escriptora, membre de la Reial Acadèmia Espanyola. Francisco Rico, filòleg, especialista en literatura castellana del Segle d'Or. Gabriel Ferrater, escriptor. Martí Boada, ambientalista. Anna Cabré, geògrafa i demògrafa. Victòria Camps, filòsofa, especialista en ètica, bioètica i feminisme. Va ser Senadora. Salvador Cardús, sociòleg. Xavier Coller, sociòleg i periodista. Joan Baptista Culla, historiador i escriptor. Josep Egozcue, biòleg, especialista en biologia cel·lular, biologia de la reproducció i bioètica. Miren Etxezarreta, economista fundadora del Seminari d'Economia Crítica Taifa. David Jou, físic i poeta, autor d'obres de divulgació científica. Oriol Junqueras, historiador, exeurodiputat al Parlament Europeu i president d'Esquerra Republicana de Catalunya. Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de Catalunya.