La mediació penal és una opció o tècnica de resolució de conflictes alternativa i/o complementària a la justícia penal tradicional.
Concepte i característiques de la mediació penal A la Recomanació número R(99)19 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa s'entén per mediació «qualsevol procés que permet a la víctima i al reu participar activament, si ho consentissin lliurement, en la solució de les dificultats ocasionades pel delicte amb l'ajuda d'un tercer independent (el mediador)». Es considera la mediació penal com «una opció flexible, basada en la resolució del problema i la implicació de les parts, com a complement, o com a alternativa al procediment penal tradicional».
La Llei 1/2001 del Parlament de Catalunya afirma al seu preàmbul que la mediació «consisteix en un mètode de resolució de conflictes que es caracteritza per la intervenció d'una tercera persona imparcial i experta, ja sigui per iniciativa pròpia de les parts, ja sigui a indicació d'una autoritat judicial, que té com a objectiu ajudar a les parts i facilitar-los-hi l'obtenció per elles mateixes d'un acord satisfactori». És, per tant, una opció que es contextualitza dins d'un model de justícia que veu l'infractor com un subjecte amb capacitat d'afrontar la responsabilitat de les seves accions en relació al conflicte; un model que es planteja l'adequació de les respostes de la justícia a la situació dels subjectes infractors.
Característiques
Els subjectes a qui està orientat un procés de mediació penal són aquells que s'han vist afectats per un delicte i les seves conseqüències. Aquesta idea inclou tant als infractors com a les víctimes d'aquell fet delictiu. El procés de mediació ha de ser voluntari, tant en l'accés com en el desenvolupament del procés i en l'assumpció o no d'un acord final. Les parts es poden retirar del procés en qualsevol moment. Es garanteix la confidencialitat del procés. Res del que es parli al llarg d'aquest procés s'ha de donar a conèixer al jutge o al fiscal. Només l'acord final s'haurà de reflectir en una acta que caldrà presentar a l'òrgan competent. El mediador és un figura neutral, imparcial. Ha d'actuar com a facilitador del procés però sense involucrar-s'hi. És important que el procés sigui gratuït, ja que dona peu a un major ús d'aquesta opció per dues raons: d'una banda perquè no caldrà desemborsar cap quantitat de diners i, d'altra banda, perquè es dona la imatge que l'Administració corre amb aquesta despesa perquè troba que el procés resulta útil i efectiu, el que farà créixer la confiança de la comunitat en el procés. La responsabilitat personal de cadascuna de les parts és també un element important. Cada part es responsabilitza de la seva participació activa en el procés així com de la seva voluntat de compromís en la resolució del conflicte mitjançant la mediació. L'equitat entre la posició de la víctima i la del victimari que es relaciona amb la idea de neutralitat i imparcialitat del mediador.
Principis de la mediació penal
Tal com han comentat alguns autors com Rössner, Gimenez-Salinas et al. (1999) i tal com es veu en els estudis que s'han dut a terme entorn d'aquest tema, els principis bàsics que regeixen la idea de la mediació penal serien els següents: Un dels principis bàsics de la mediació penal és la idea de reparació. Són els mateixos afectats els que valoren el dany que s'ha produït a conseqüència del delicte i decideixen la reparació més satisfactòria per a totes les parts implicades, segons les necessitats i possibilitats d'aquestes parts i sempre dins dels límits que permeti el marc legal.
La idea de prevenció és també un element bàsic d'aquest procés. No només es dona importància al fet delictiu passat sinó que també es dona importància a l'establiment de compromisos per al futur. La idea de recuperar l'atenció de la víctima, la gran oblidada del dret penal. La tendència envers l'autor de delictes castigats amb penes privatives de llibertat i ampliació de la diversitat de mesures penals alternatives. Una orientació politicocriminal que reconeix la reparació, la conciliació i la mediació com a instruments per a compensar els prejudicis soferts per la víctima directa i per a afavorir la reconstrucció de la pau social alterada per la comissió del delicte.
Avantatges de la mediació penal
Segons les observacions fetes per alguns autors com ara Rössner et al. (1999) o Manzanares (2007), es pot considerar que alguns dels avantatges de la mediació penal són els que es comenten a continuació: És un procés responsabilitzador: són els mateixos afectats els qui valoren el dany causat i decideixen la reparació més satisfactòria, d'acord amb les seves necessitats i dins del marc legal. Al responsabilitzar al delinqüent per la seva conducta es reforcen els seus vincles amb la societat a la qual pertany. Permet que el dret penal s'orienti més cap a la reparació, lo que redundaria en benefici de la víctima. Augmentaria l'efectivitat del sistema penal i el sentiment de participació ciutadana. Redueix l'aplicació de penes privatives de llibertat i, en conseqüència, el risc de desocialització. Es pot desenvolupar com a alternativa parcial a les sancions tradicionals. Permet que la víctima sigui escoltada. Crea un espai de diàleg en el que les parts poden tractar el fet delictiu i les seves conseqüències. Fomenta la creació de compromisos futurs per part de l'infractor.
Inconvenients de la mediació penal
Les observacions fetes per autors com Rössner et al. (1999) o Manzanares (2007) també han posat de manifest un seguit d'inconvenients que es poden donar a conseqüència de l'ús de la mediació penal com a tècnica de resolució de conflictes:
La persecució penal es subordina totalment o parcialment a un acord entre les parts. D'aquesta manera, una infracció mantindria o no la seva condició penal segons consideracions privades.
Pot donar lloc a una segona victimització de la víctima, ja que, tot i que en principi el procés és voluntari, s'acostumen a donar pressions de diversos orígens.
Pot ser que la voluntat de l'infractor sigui la d'aprofitar l'oportunitat de penediment que se li ofereix però també és possible que només busqui una manera d'eludir l'acció de la justícia.
- La mediació s'oposaria a qualsevol avanç destipificador de conductes, ja que, en intentar obrir el dret penal i humanitzar-lo ampliaria l'acció de la justícia a situacions que s'haurien de mantenir en el marc de les relacions socials sense projecció punitiva.
Antecedents de la mediació penal Rössner, D., Giménez-Salinas, E. Et al (1999) entenen que els principals desencadenants que varen propiciar el sorgiment de la Mediació penal són els següents:
La Criminologia s'ha centrat quasi en exclusiva en l'autor del delicte i en el fet delinqüent deixant de banda la víctima. Això es constata en que durant els 50 últims anys els principals moviments al respecte es concretaven en la defensa dels drets humans dels delinqüents i en la necessitat de millorar el tractament penitenciari però les polítiques enfocades cap a les víctimes han estat gairebé nul·les. Les sancions que s'imposen des del sistema penal tradicional allunyen el delinqüent de la seva posició natural juntament amb la víctima, incrementant la seva passivitat i indiferència vers ella, de manera que es rebaixa encara més el seu sentit de la responsabilitat, ja no només cap a la víctima en concret sinó vers la societat en general.
En els darrers anys ha ressorgit l'interès per l'estudi de la víctima, diferents enfocaments han abordat aquest fenomen mostrant diferents punts de vista i pretenent diferents finalitats a l'hora d'estudiar la relació existent entre víctima i delinqüent. En un extrem, per exemple, trobem la victimodogmàtica la qual no pretén millorar la posició de la víctima sinó que encamina les seves investigacions cap a demostrar la seva participació en el fet delictiu. En l'extrem oposat se situa l'anomenada conciliació víctima – delinqüent com una alternativa de la justícia penal. Aquesta conciliació neix unida al concepte de reparació (Justícia Restaurativa), Wiedergutmachen en alemany. El punt central és, doncs, l'acte de reparació, el fet que el delinqüent es responsabilitzi dels seus propis actes.
Per tant, la conciliació víctima - delinqüent neix dins el dret penal i és una resposta davant l'abandonament que ha sofert la víctima durant molt de temps, doncs les últimes tendències penals restaven enfocades a responsabilitzar, resocialitzar i reeducar l'infractor (prevenció especial) i cap a conscienciar i avisar a la comunitat de les conseqüències que es deriven d'un comportament antisocial (prevenció general). Així doncs, l'aparició de la mediació en l'àmbit penal respon a la necessitat que la víctima, la persona concreta que ha sofert el delicte, ocupi un lloc més destacat i actiu en tot el procés penal. Un dels altres antecedents que han fet replantejar el tradicional dret penal és la seva entrada en crisi, podent esquematitzant els punts principals de la següent manera:
Manca de confiança vers el dret penal: el dret penal s'encamina a protegir les normes més elementals de convivència social, però la seva aplicació ha de ser d'última ràtio, és a dir, davant la posada en perill d'un bé jurídic aquest serà l'últim en aplicar-se (Principi de Subsidiarietat del Ius Puniendi). A la pràctica aquestes pretensions i principis no sempre s'han complert, ja que s'ha vist que en determinats delictes el control penal esdevé inútil i la principal i primera resposta ha estat la pena privativa de llibertat, aquests fets han comportat un descens de la confiança de la població vers el sistema penal.
Crisi de la prevenció: la presó no serveix ni per a les finalitats de la prevenció especial ni de la prevenció general, per tant, és necessari dissenyar noves fórmules, noves respostes davant la comissió d'un delicte.
Conseqüències negatives d'una sanció privativa de llibertat: procés estigmatitzant existeix una correlació entre edat i reincidència, de manera que a edats més joves més alt és el nombre de reincidències posteriors; consolidació del procés d'incorporació al món de la delinqüència; adaptació negativa i procés de resocialització invers; i progressiva desresponsabilització dels seus actes.
Davant aquestes constatacions s'ha vist que és indispensable replantejar l'actual sistema jurisdiccional incidint principalment en tres punts claus: Evitar que els més joves entrin en el sistema penal o, com a mínim, evitar la imposició d'una pena privativa de llibertat. Evitar que l'autor dels fet no es desresponsabilitzi i que la víctima rebi la compensació necessària. Millorar el clima social a través d'uns mecanismes diferents del control social formal. Evitar l'abandonament de la víctima i acomplir la seva necessitat de resposta.
Davant aquestes consideracions, la confrontació entre víctima i delinqüent podria donar resposta a aquestes necessitats doncs sembla que podria ajudar a millorar el clima social, propiciar una millor disposició de la víctima vers el delinqüent i contribuir a una major responsabilització del delinqüent davant la víctima. D'acord amb això, el dret penal modern ha de tenir en compte els tres elements que defineixen el fet delictiu: l'autor, la víctima i la societat.
Marc jurídic Legislació supraestatal