miniatura|La "C inversa" ("reversed c") és el símbol del copyleft. Malgrat no tingui reconeixement legal, s'utilitza com a contraposició al símbol del copyright.
Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari del copyright.
El concepte, no el terme, va ser concebut originalment per Richard Stallman.
Com a exemple de llicències del tipus copyleft, destacaríem la GPL per a programari o algunes de les llicències de Creative Commons per a un ampli ventall de continguts i obres.
Història miniatura|L'ús del Copyleft, 1976 El seu origen el trobem a la dècada dels anys setanta amb el desenvolupament de programari per a la indústria informàtica, encara que avui en dia s'aplica a una àmplia varietat de camps com la producció literària i la cinematogràfica. En un ambient de cultura «furonera», sorgeix com una aposta enfrontada al ja amenaçant copyright, cada cop amb més presència. Serà Richard Stallman, pare i abanderat del programari lliureStallman, Richard M.. Programari lliure, societat lliure. Introducció de Lawrence Lessig i edició de Joshua Gay. 2002 amb el projecte GNU, qui el donarà a conèixer i el fomenti fins a l'actualitat.
En aquells moments Stallman estava elaborant un intèrpret de Lisp que va interessar a la companyia Symbolics, i va accedir a proporcionar-los una versió de l'intèrpret sota domini públic, sense restriccions inicials. Més tard, l'empresa va ampliar i millorar el programari original, però quan Stallman va voler accedir a les modificacions, la companyia s'hi va negar.
Va ser llavors, el 1981, quan Stallman va decidir posar-se a treballar per erradicar aquest tipus de comportament, al qual va batejar amb el nom d'acaparament del programari (software hoarding).
Com que a Stallman li va semblar poc viable a curt termini eliminar les lleis del copyright així com les injustícies que considerava provocades pel seu perpètuament, va decidir treballar dins del marc legal existent i va crear així la seva pròpia llicència de drets d'autor, la Llicència Pública General de GNU (GPL). Segons el projecte GNU:
Per primera vegada es recull el dret que el titular dels drets d'autor pugui transferir de forma permanent i a obres derivades sorgides, el màxim nombre de drets possibles a aquells que rebin una còpia del programa. És a dir, impedir jurídicament al material ofert en aquests termes que en un futur es pugui apropiar part d'ell a drets d'autor o propietat intel·lectual. Encara que sigui la primera llicència copyleft, serà posteriorment, amb noves llicències inspirades en aquesta i amb la popularització del programari lliure quan es començarà a fer freqüent aquesta paraula.
Mètodes d'aplicació La pràctica habitual per aconseguir aquest objectiu d'explotació sense traves, còpia i distribució d'una creació o d'un treball (i els seus derivats) és la d'oferir-lo juntament amb una llicència o contracte. Aquesta hauria d'estipular que cada propietari d'una còpia del treball pogués:
utilitzar-la sense cap limitació, (re)distribuir totes les còpies que desitgis, i modificar-la de la manera que cregui convenient.
Aquestes tres llibertats bàsiques això no obstant, no són suficients per assegurar que una obra derivada sigui distribuïda amb les mateixes condicions no restrictives: amb aquest fi, la llicència ha d'assegurar que el propietari del treball derivat el distribueixi amb el mateix tipus de llicència.
Altres condicions de llicència addicionals que podrien evitar possibles impediments a les tres llibertats bàsiques anteriors són:
les condicions de la llicència poden ser revocades;
el treball i els seus derivats són sempre posats a disposició de manera que es faciliti la seva modificació. Per exemple, en el programari, aquesta facilitat sol associar-se a la disponibilitat del codi font, on inclús la compilació de dit codi hauria de permetre's sense cap tipus d'impediment;
idear un sistema més o menys obligatori per documentar adequadament la creació i les seves modificacions, per mitjà de manuals d'usuari, descripcions, etc.
A la pràctica, perquè aquestes llicències copyleft tinguin algun tipus d'efecte, necessitaran fer un ús creatiu de les regles i lleis que regeixen la propietat intel·lectual, per exemple, quan ens referim a les lleis del copyright, que és el cas més comú, totes les persones que d'alguna manera han contribuït al treball amb copyleft es convertiran en co(titulars) dels drets d'autor, però, al mateix temps, si ens cenyim a la llicència, també renuncien deliberadament a alguns dels drets que normalment deriven dels drets d'autor, per exemple, el dret a ser l'únic distribuïdor de les còpies del treball.
Encara que depèn de les lleis que regeixen la propietat intel·lectual, que poden ser diferents d'un país a un altre, la llicència final, que no és més que un mètode per assolir els objectius del copyleft, també pot diferir d'un país a un altre. Per exemple, en alguns països pot ser acceptable vendre un producte de programari sense cap garantia, a l'estil de la llicència GPL, mentre que en la majoria de països europeus no és possible que un distribuïdor de programari es desentengui de totes les garanties vinculades a un producte venut, raó per la qual, l'abast de les garanties és descrit explícitament en la majoria de llicències copyleft europees. (la llicència CeCILL, permet usar la GPL – article 5.3.4 de CeCILL – en combinació amb una garantia limitada – article 9).
Etimologia Segons algunes fonts, el terme copyleft prové d'un missatge que contenia el programa Tiny BASIC, una versió de BASIC distribuïda lliurement i escrita pel Doctor Li-Chen Wang a finals dels anys setanta. El llistat del programa incorporava les frases "@COPYLEFT" i "TOTS ELS PERJUDICIS RESERVATS", amb contraposició a "copyright" i "tots els drets reservats", termes usats habitualment als texts de drets d'autor.
Richard Stallman assegura que la paraula prové de Don Hopkins, al que considera un company molt imaginatiu, al qual li va enviar el 1984 o 1985 una carta en la qual es podia llegir: Copyleft-tots els drets invertits (Copyright-all rights reversed). El terme copyleft amb l'anotació tots els drets invertits va ser utilitzat també a principis dels anys setanta dins del Principia Discordia, text que potser va inspirar a Hopkins.
Hi ha alguns problemes amb la definició del terme copyleft que contribueixen a crear controvèrsia al seu voltant. El terme, es va crear com una transformació xistosa o paròdia de la paraula copyright, volent abastar els termes de la GPL creada per Stallman com a part del seu treball per a la Free Software Foundation. Els vocables en anglès right i left, dreta i esquerra respectivament, accentuen la diferència entre copyleft i copyright.
Així, el fet que un programa estigui cobert pel copyleft es considera pràcticament el mateix que posar el programa sota GPL (essent l'estàndard de facto de tots els tipus de llicències sorgides posteriorment i difoses com a copyleft). Quan s'utilitza com a verb, el seu significat és menys precís i pot referir-se a qualsevol d'entre una varietat de llicències, o inclús a una teòrica llicència imaginaria per a propòsits de discussió.
Tipus i relació amb altres llicències Programari de codi obert
El copyleft és una de les característiques distintives de moltes llicències de programari de codi obert. Al final, el copyleft es va convertir amb el tema clau a tractar en el conflicte ideològic entre el moviment de codi obert i el de programari lliure: copyleft és el nom curt usat per designar un marc legal que garanteixi que qualsevol derivat d'un treball autoritzat ("licensed work") es manté lliure. Si el llicenciatari d'un treball amb copyleft no distribueix els treballs derivats amb la mateixa llicència copyleft (o en alguns casos similars) haurà d'afrontar les conseqüències legals: per a la majoria de treballs amb copyleft això suposaria, com a mínim, la rescissió d'algunes de les clàusules de la llicència, prenent-li el permís per copiar, distribuir, comunicar públicament o realitzar treballs derivats del programari, etc.
Moltes llicències de programari de codi obert, com les que utilitzen els sistemes operatius BSD, els sistemes de Finestres X i el servidor web Apache, no són llicències copyleft, ja que no s'exigeix al titular de la llicència la distribució dels treballs derivats sota la mateixa llicència. En l'actualitat, es discuteix sobre quina llicència proporciona major grau de llibertat. Sovint es diu que les llicències copyleft maximitzen la llibertat de tots aquells futurs destinataris (immunitat contra la creació de programari privat), mentre que les llicències de programari lliure sense copyleft maximitzen la llibertat del destinatari inicial (llibertat per crear programari privat). La llibertat del destinatari, limitada pel copyleft, pot diferenciar-se de la llibertat del mateix programari, la qual és garantida pel copyleft.
Fort i dèbil
El copyleft que regeix un treball es considera "més fort" a mesura que augmenta l'eficiència de les condicions a complir per la llicència en tots els tipus de treballs derivats. El copyleft "dèbil" fa referència a les llicències que no s'hereten a tots els treballs derivats, depenent de la manera amb què aquests s'hagin derivat. Aquest últim tipus de llicències és el que s'utitilitza generalment per la creació de biblioteques de programari, amb la finalitat de permetre que altres programes puguin enllaçar amb elles i ser redistribuïts, sense el requeriment legal de crear una altra nova llicència copyleft. Únicament es necessita distribuir els canvis del programari amb copyleft "dèbil", i no els propis de l'enllaç. Això permet a programes amb qualsevol llicència ser compilats i enllaçats amb biblioteques amb copyleft, com la biblioteca estàndard utilitzada per molts programes, coneguda com a glibc, i ser redistribuïts llavors sense necessitat de canviar-ne la llicència.
Un exemple de llicències de programari lliure que utilitzen copyleft "fort" són: la Llicència Pública General de GNU i la Llicència Pública Q. D'altra banda, entre les que usen copyleft "dèbil" trobem: la Llicència Pública General Menor (LGPL) i la Llicència Publica de Mozilla. Exemples de llicències de programari lliure que no són copyleft són la llicència X11 i les llicències BSD.
Complet i parcial
El copyleft complet és aquell que permet que totes les parts d'un treball, excepte la llicència, siguin modificades pels successius autors. El copyleft parcial implica que algunes parts de la mateixa creació no siguin susceptibles a futures modificacions, és a dir, que no estan subjectes a tots els principis del copyleft, un exemple clar, el trobem en la creació artística, on el copyleft complet a vegades és impossible o inclús no desitjable.
Compartir per igual