Miami és una ciutat dels Estats Units, seu del comtat de Miami-Dade, localitzada al sud-est de l'estat de Florida, vora els marges del riu Miami. A la ciutat de Miami hi ha el govern comtal i és la major de les ciutats incorporades dins del comtat. Segons els cens del 2004, la seva població era de 382.894 habitants. Encara que la ciutat en si mateixa no és pas gran ni de molta extensió territorial és el nucli de l'àrea metropolitana més important de l'estat, té una població de més de 5,4 milions d'habitants. Algunes d'aquestes ciutats dins d'aquesta àrea són Miami Beach, Coral Gables, Hialeah, Aventura, la vila de Key Biscayne, etc.
El nom de Miami prové d'una paraula indígena la qual significa "aigua dolça". Vora la desembocadura del riu Miami s'establiren importants assentaments dels indis Tequesta. En unes excavacions recents s'han trobat nombrosos artefactes i restes de gran importància arqueològica però que encara no han estat estudiades amb deteniment. miniatura|esquerra|La ciutat de Miami a la nit
En els seus inicis, la ciutat de Miami va créixer lentament. Després de l'extensió del ferrocarril de Henry Flagler el seu creixement s'accelerà de forma una mica més notable. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat fou un important centre d'entrenament i concentració de tropes. Però no fou fins al 1959, quan la Revolució cubana d'orientació marxista dirigida per Fidel Castro va provocar l'arribada d'exiliats des de Cuba, que impulsaren definitivament el creixement i importància de Miami. L'èxode de cubans no va consistir només en famílies acomodades o antics membres del règim del dictador Fulgencio Batista, sinó que va incloure una important i nombrosa part de la classe mitjana i professional de Cuba. Juntament amb aquells professionals també van establir-se a la ciutat les oficines de corporacions i entitats nord-americanes que anteriorment eren a Cuba.
La zona del Carrer 8, amb els seus petits comerços i negocis d'empresaris cubans, va començar a conèixer-se com la Petita Havana. Miami esdevingué parcialment bilingüe, i aquest fet va incentivar la immigració des de països centreamericans i de Sud-amèrica.
Miami és, avui dia, una ciutat oberta al comerç internacional, especialment amb l'Amèrica Llatina, de la qual es considera portal als Estats Units d'Amèrica.
El port de Miami és el més important dels Estats Units quant al servei de creuers turístics. L'aeroport de la ciutat és l'Aeroport Internacional de Miami (MIA), que amb quatre pistes d'aterratge, és un dels més grans del país.
El turisme, el comerç internacional, el sector bancari i financer, així com la indústria manufacturera són els generadors de treball i fonts d'ingressos més importants de la ciutat i de la resta de l'àrea metropolitana.
Història miniatura|Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Valladolid, Espanya) va ser un dels primers europeus a arribar a l'actual EUA i el descobridor de Florida, a la qual va donar el seu actual nom. miniatura|Miami Avenue el 1896. miniatura|Una nit a Downtown Miami skyline. miniatura|Gratacels al centre de la ciutat de Miami, vist des de l'est. miniatura|Centre de Miami. miniatura|Centre de Downtown Miami. miniatura|Panorama de Biscayne Bay. Abans de la seva fundació, l'àrea coneguda avui com a badia Biscaïna estava habitada per les ètnies indígenes tequesta, mayaimi i, ocasionalment, els calusa. Quan va arribar Juan Ponce de León a l'àrea que actualment correspon a Miami, a la recerca de la «font de la joventut», es va trobar amb una enlluernadora varietat d'indígenes. El 1567, amb Pedro Menéndez de Avilés, es consolida la presència espanyola a la regió; sobre un assentament dels tequesta, els espanyols van crear la missió de Tegesta obra del jesuïta Francisco Villareal, que se situava en la desembocadura del riu Miami. No obstant això, després de les successives guerres, el territori va ser abandonat pels espanyols. La Florida es va mantenir sota domini espanyol durant tres segles -excepte el parèntesi anglès de 1767 a 1787- fins a la seva cessió forçada als Estats Units, el 1821.
El 1891, una vídua acabalada anomenada Julia Tuttle es va mudar a la Florida i va comprar 640 acres de terra en la riba nord del riu Miami. Temps després, Tuttle va convèncer a l'acabalat constructor de ferrocarrils Henry Flagler perquè estengués la línia del ferrocarril fins a Miami, per construir un luxós hotel i per aixecar un nou poblat. El resultat va ser la fundació de la ciutat, el 1896. Com a conseqüència d'aquests esdeveniments, milers de persones van arribar a Florida. Ja en aquells dies, en els inicis de la ciutat, la població era diversa; persones de diferents cultures, de diferents parts del món, van arribar a la nova ciutat: el primer alcalde de Miami va ser un catòlic irlandès, alguns dels primers comerciants eren jueus i els afroamericans constituïen un terç dels nous membres de la ciutat.
El creixement urbà semblava imparable en els anys 1920, quan els preus immobiliaris en alguns casos es quadruplicaren en qüestió de cinc anys. L'especulació del sòl va ser frenada pel destructiu huracà de 1926 que, a més de matar a més de 200 persones va deixar almenys 25.000 persones sense habitatge i va causar danys per valor de diversos milions de dòlars; això va portar a Miami a una profunda depressió econòmica tres anys abans que la resta del país. No obstant això, no va romandre malament per molt temps i va aconseguir sortir de la depressió de 1929 abans que la resta de la nació, en part gràcies a la indústria de l'aviació. Durant la depressió, la Pan American Airways va iniciar l'era moderna de l'aviació amb els Flying Clippers de Miami Dinner Key. Ja llavors, la Pan American Airways feia publicitat de Miami com Gateway to the Americas (La porta de les Amèriques). Avui, la terminal de Pan American Airways és el lloc on es troba l'Ajuntament.
Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser un important centre d'entrenament i concentració de tropes, especialment a Miami Beach. Molts homes i dones que es van entrenar durant la guerra van tornar al sud de Florida generant un nou període de gran creixement.
Quan la Revolució Cubana va prendre el poder el 1959, la història de Miami va tenir un gir inesperat: en només una dècada, més de 400.000 cubans van arribar a Miami. El primer èxode de cubans va ser en la seva majoria de famílies de classe mitjana i alta durant la presidència de Fulgencio Batista que era recolzada pels Estats Units i que després de la Revolució Cubana van perdre tots els seus privilegis, això va ocasionar el descontentament d'alguns habitants de Miami, especialment de la comunitat afroamericana, que va reclamar que els cubans estaven ocupant llocs de treball que eren d'afroamericans. A més a més el sistema educatiu va haver de fer un esforç desmesurat per educar a milers de nens hispanoparlants. Els centenars de milers de cubans nouvinguts es van establir per tot el comtat però especialment a la zona de Riverside, que després va passar a anomenar-se Petita Havana, una zona en la qual hispanoparlants de tota la ciutat podien dirigir els seus negocis i la seva vida quotidiana parlant només espanyol.
El 1980 va ser un any intens per a la ciutat a causa dels disturbis coneguts com a Liberty City Riots, que es van produir a causa d'un fet d'abús de l'autoritat per part d'oficials de la policia cap a un afroamericà anomenat Arthur McDuffie. Aquest any es va produir la segona onada d'immigrants, l'Èxode del Mariel, en el qual 150.000 cubans van arribar a Miami; aquest grup es diferenciava de la primera onada d'immigrants per ser (en la seva majoria) pobres, de baix nivell cultural i s'estima que 25.000 tenien antecedents criminals a Cuba. També el 1980 la ciutat va presenciar un increment d'immigrants haitians, que es van instal·lar en una zona que després es va conèixer com a Petit Haití. Tot aquest flux migratori que va ingressar a Miami va incrementar la violència i el crim portant la taxa d'homicidis a nivells històrics en la dècada dels 80. Aquest període de violència és conegut com la guerra de la cocaïna (The Cocaine War), en la qual bandes de colombians s'enfrontaven a bandes de cubans (anomenats per aquell temps com els Cocaine Cowboys) que treballaven per a narcotraficants d'alt calibre.
Mentrestant, conflictes polítics a Centreamèrica i Sud-amèrica van generar ones de migració de molts altres països. En el citat cens de l'any 2000, un 65,8% dels habitants de la ciutat van ser classificats com a «hispans», arribant a aconseguir un 90,8% en àrees com la Petita Havana. A principis del el panorama va començar a canviar favorablement per a Miami. Avui dia és una ciutat oberta al comerç internacional, especialment amb l'Amèrica Llatina.
Geografia miniatura|Vista aèria de la ciutat de Miami. En termes de superfície, Miami és una de les grans ciutats més petites dels Estats Units. D'acord amb l'Oficina del Cens del país, la ciutat abasta una superfície total de 143,15 km². D'aquesta àrea, 92,68 km² són terra i uns 50,73 km² són aigua. Això significa que Miami allotja més de 400.000 persones en 91 km², per la qual cosa és una de les ciutats més densament poblades del país, juntament amb la ciutat de Nova York, San Francisco, i Chicago, entre d'altres. La ciutat pròpiament dita és llar de menys d'1 de cada 13 residents del sud de Florida. A més, el 52% de la població del comtat de Miami-Dade no viu a cap ciutat incorporada. Miami és l'única ciutat dels Estats Units vorejada per dos parcs nacionals, el Parc Nacional dels Everglades a l'oest i el Parc Nacional Biscayne a l'est.
Miami i els seus suburbis es troben en una àmplia plana entre els Everglades i la badia Biscaïna, que també s'estén des de la badia de Florida al nord del llac Okeechobee. L'elevació de la zona mai ascendeix per sobre de 12 m, i les mitjanes se situen al voltant de 2 msnm en la majoria dels barris, especialment prop de la costa. Les majors ondulacions es troben al llarg de la costa de Miami Rock Ridge, el substrat del qual és la base de la major part de la regió oriental de la regió metropolitana de Miami. La part principal de la ciutat es troba a les ribes de la badia Biscaïna, que conté diversos centenars de barreres d'illes creades artificialment i naturalment, la major de les quals està a Miami Beach i South Beach. El corrent del Golf, un corrent marí càlida, discorre cap al nord a només 24,1 km enfront de la costa, permetent que el clima de la ciutat romangui suau i càlid durant tot l'any.
Geologia miniatura|Imatge d'un dels punts més alts de Miami, a l'oest del centre. El punt més alt és Coconut Grove, a 6,1 metres sobre el nivell del mar.