La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat ) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
La Biblioteca Vaticana, formalment establerta el 1475 tot i que ja funcionava abans, és una de les més antigues del món i custodia una important col·lecció de manuscrits històrics. Té 75.000 còdexs de tota la història, així com 1,1 milions de llibres impresos, que inclouen uns 8.500 incunables.
La Biblioteca Vaticana és una biblioteca d'investigació per a la història, el dret, la filosofia, la ciència i la teologia. La Biblioteca Vaticana està oberta a qualsevol persona que pugui documentar les seves qualificacions i necessitats de recerca. Les fotocòpies per a l'estudi privat de pàgines de llibres publicats entre 1801 i 1990 es poden sol·licitar personalment o per correu.
El papa Nicolau V (1447–1455) va imaginar una Roma amb àmplies obres públiques per atraure pelegrins i estudiosos a la ciutat per començar la seva transformació. Nicolas volia crear una "biblioteca pública" per a Roma que havia de ser vista com una institució per a l'erudició humanista. La seva mort li va impedir dur a terme el seu pla, però el seu successor el papa Sixt IV (1471–1484) va establir el que ara es coneix com la Biblioteca Vaticana.
El març de 2014, la Biblioteca Vaticana va iniciar un projecte inicial de quatre anys de digitalització de la seva col·lecció de manuscrits, que estarà disponible en línia.
L'Arxiu Secret del Vaticà es va separar de la biblioteca a principis del ; conté 150.000 documents més.
Etapes de la biblioteca Els experts divideixen en cinc etapes la història de la biblioteca:
Prelaterana: els inicis de la biblioteca, corresponents a la primera etapa de la història de l'Església, abans que s'ubiqués al Palau del Laterà. Molt pocs llibres corresponen a aquesta etapa. Laterana: S'inicia quan llibres i manuscrits passen a guardar-se al Palau del Laterà, etapa que transcorre fins a finals del , durant el papat de Bonifaci VIII. Avinyó: Durant aquest període tingué lloc un important creixement de les col·leccions de llibres i arxius dels papas que residiren a Avinyó, entre la mort de Bonifaci VIII i l'any 1370, quan la seu papal retornà a Roma. preVaticana: Entre 1370 i 1447 la biblioteca es dispersà, quedant parts a Roma, Avinyó i altres indrets. Vaticana: Etapa actual, iniciada el 1448, amb el trasllat definitiu de la biblioteca al Vaticà.
Història miniatura|esquerra|Fotografia estereoscòpica de la Biblioteca Vaticana realitzada per William Herman Rau (1855-1920) El papa Nicolau V fundà la biblioteca el 1448 reunint uns 350 còdexs grecs, llatins i hebreus heretats dels seus antecessors i de les seves pròpies adquisicions, entre les quals hi havia diversos manuscrits de la Biblioteca Imperial de Constantinoble. No obstant això, la fundació pròpiament dita tingué lloc quan Sixt IV, amb la butlla Ad decorem militantis Ecclesiae, del 15 de juny de 1475), assignà un pressupost i nomenà bibliotecari Bartolomeo Platina, qui elaborà un primer catàleg el 1481. La biblioteca tenia aleshores més de 3.500 manuscrits, fet que la convertia en la biblioteca occidental més gran del món.
Cap al 1587, el papa Sixt V encarregà a l'arquitecte Domenico Fontana que construís un nou edifici per acollir la biblioteca, el qual encara s'utilitza actualment.
A principis del se segregà de la biblioteca l'Arxiu Secret del Vaticà, mentre que el 1623, la Biblioteca Palatina de Heidelberg, que contenia uns 3.500 manuscrits, fou donada a la Biblioteca Vaticana per Maximilià I de Baviera en agraïment pel suport del papa Gregori XV durant la Guerra dels Trenta Anys.
El 1657 s'adquiriren els manuscrits de la Casa Ducal d'Urbino i el 1689 s'incorporaren a la biblioteca les col·leccions de la reina Cristina de Suècia. També cal destacar que el 1661, l'intel·lectual grec León Alacio esdevingué bibliotecari vaticà.
Posteriorment, durant el , la biblioteca s'enriquí amb noves adquisicions i sorgí el primer projecte de publicar un catàleg complet dels manuscrits de la biblioteca. No obstant això, tan sols van arribar a publicar-se tres dels vint volums projectats. A final del segle, alguns llibres van haver de ser lliurats com a tribut de guerra a la França napoleònica, si bé la majoria dels volums foren restituïts l'any 1815 amb la derrota de Napoleó Bonaparte.
Darrerament s'hi ha incorporat el Salone Sistino dedicat a exposar exemplars bibliogràfics com els còdexs de Virgili o el Rotlle de Josuè, entre d'altres.
Fons documental miniatura|Coberta d'ivori del Codex Aureus de Lorsch Avui dia la biblioteca custodia uns 75.000 manuscrits i més d'1.100.000 llibres impresos, dels quals, uns 8.500 són incunables. L'Arxiu Secret del Vaticà, que fou separat de la biblioteca a principis del , conté uns 150.000 volums.
Entre els manuscrits més importants de la biblioteca cal destacar: El Còdex Vaticanus, del , el més antic manuscrit conegut de la Bíblia. La Historia Arcana de Procopi de Cesarea, que es descobrí en aquesta biblioteca i es publicà el 1623. El Cancioneiro da Vaticana, un dels tres cançoners coneguts de la lírica galaicoportuguesa. El Codex Aureus de Lorsch, evangeli miniat de l'època de Carlemany.
Bibliotecaris Nom Vida Títol Temps com a BibliotecariMarcello Cervini1501–1555Bibliothecarius I–Roberto de' Nobili1541–1559Bibliothecarius II1555–Alfonso Carafa1540–1565Bibliothecarius III1559–Marcantonio da Mula1506–1572Bibliothecarius IV1565–Guglielmo Sirleto1514–1585Bibliothecarius V–Antonio Carafa1538–1591Bibliothecarius VI–Marco Antonio Colonna1523 ca.–1597Bibliothecarius VII1591–Cesare Baronio1538–1607Bibliothecarius VIII–Ludovico de Torres1552–1609Bibliothecarius IX–Scipione Borghese Caffarelli1576–1633Bibliothecarius X–Scipione Cobelluzzi1564–1626Bibliothecarius XI–Francesco Barberini1597–1679Bibliothecarius XII–Antonio Barberini1569–1646Bibliothecarius XIII–Orazio Giustiniani1580–1649Bibliothecarius XIV–Luigi Capponi1583-1659Bibliothecarius XV–Flavio Chigi1631–1693Bibliothecarius XVI–Lorenzo Brancati1612–1693Bibliothecarius XVII–Girolamo Casanate1620–1700Bibliothecarius XVIII–Enrico Noris1631–1704Bibliothecarius XIX–Benedetto Pamphili1653-1730Bibliothecarius XX–Angelo Maria Querini1680–1755Bibliothecarius XXI–Domenico Passionei1682–1761Bibliothecarius XXII–(P)–Alessandro Albani1692–1779Bibliothecarius XXIII–Francesco Saverio de Zelada1717–1801Bibliothecarius XXIV–Luigi Valenti Gonzaga1725–1808Bibliothecarius XXV–Giulio Maria della Somaglia1744–1830Bibliothecarius XXVI–Giuseppe Albani1750–1834Bibliothecarius XXVII–Luigi Lambruschini1776–1854Bibliothecarius XXVIII–Angelo Mai1782–1854Bibliothecarius XXIX–Antonio Tosti1776–1866Bibliothecarius XXX–Jean-Baptiste Pitra1812–1889Bibliothecarius XXXI–Placido Maria Schiaffino1829–1889Bibliothecarius XXXII–Alfonso Capecelatro1824–1912Bibliothecarius XXXIII–Mariano Rampolla del Tindaro1843-1913Bibliothecarius XXXIV–Francesco di Paola Cassetta1841–1919Bibliothecarius XXXV–Aidan [Francis Neil] Gasquet1845–1929Bibliothecarius XXXVI–Franz Ehrle1845–1934Bibliothecarius XXXVII–Giovanni Mercati1866–1957Bibliothecarius XXXVIII–Eugène Tisserant1884–1972Bibliothecarius XXXIX–Antonio Samoré1905–1983Bibliothecarius XL–Alfons Maria Stickler1910–2007Bibliothecarius XLI–(P)–Antonio María Javierre Ortas1921–2007Bibliothecarius XLII–Luigi Poggi1917-2010Bibliothecarius XLIII–(P)–Jorge María Mejía1923-2014Bibliothecarius XLIV–Jean-Louis Tauran1943-2018Bibliothecarius XLV–Raffaele Farina1933-Bibliothecarius XLVI–Jean-Louis Bruguès1943-Bibliothecarius XLVII-José Tolentino Mendonça1965-Bibliothecarius XLVIII- (P) Indica el temps passat com a bibliotecari, és a dir, bibliotecari en funcions, sovint un bibliotecari que no és un cardenal.
El càrrec de Bibliotecari de la Biblioteca Vaticana s'exerceix paral·lelament amb el d'Arxiver de l'Arxiu Secret del Vaticà des de 1957. Ambdós càrrecs són ocupats per un arquebisbe, que generalment és nomenat Cardenal; això és degut al fe que es tracta d'un departament de la Curia molt ben vist i important. També perquè el Vaticà té una llarga i orgullosa tradició de produir, preservar i classificar importants treballs publicats sobre religió, filosofia i teologia, i l'Església també ha fet una gran tasca per promoure la cultura i l'educació, i l'accés a aquesta. El Cardenal Bibliotecari i Arxiver de la Santa Església Romana és assistit per dos prelats, el Prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana (el director habitual de la Biblioteca) i el Prefecte dels Arxius Secrets Vaticans (que dirigeix el dia a dia de l'Arxiu). Aquests estan assistits per un viceprefecte. L'actual Prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana és el Doctor Cesare Pasini. El viceprefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana és el Doctor Ambrogio M. Piazzoni. El Prefecte de l'Arxiu Secret Vaticà és un bisbe barnabita Sergio Pagano. El viceprefecte de l'Arxiu Secret Vaticà és el Pare Marcel Chappin S. J.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Vaticà Vaticana