Gaston Bachelard (1884-1962) va ser un filòsof especialitzat en estètica i filosofia de la ciència. Es definia com a racionalista i buscava les connexions entre els diferents camps del coneixement (fruit de la seva experiència personal, car va començar estudiant física i va acabar teoritzant sobre literatura). Va ser condecorat amb la Legió d'Honor francesa.
Idees clau Va encunyar els conceptes d'ofelització i de ruptura epistemològica, que és un precedent del concepte de paradigma de Kuhn, en afirmar que la ciència progressa amb el canvi de mentalitat dels científics i no tant per descobertes concretes. La ciència, a més a més, no produeix veritat, sinó una manera de preguntar-se sobre la realitat on tot extrem és reduccionista, cal per tant usar un mètode pluralista, rebutjant per exemple el materialisme extrem tan freqüent a la seva època.
Adoptant els arquetips de Jung, va estudiar la influència dels elements clàssics en la literatura, com a prova del reflex de la psicologia col·lectiva en l'art. Així, els escriptors d'aire tendeixen a l'idealisme i usen metàfores basades en el vent, el cel o els ocells, com els del romanticisme. Els autors del realisme, per contra, són de terra i per això es fixen en allò material i concret, lligat al present, amb abundància de descripcions. Les obres d'autors d'aigua són fluides i tendeixen a la malenconia, com els poetes de l'spleen. Finalment, els artistes de foc usen la fantasia i la passió per escriure els seus llibres i a vegades poden tendir al nihilisme destructor, com les flames.
Obres Essai sur la connaissance approchée (1927) Étude sur l'évolution d'un problème de physique. La propagation thermique dans les solides. (1928) La Valeur inductive de la Relativité (1929) Le Pluralisme cohérent de la chimie moderne (1932) L'Intuition de l'instant (1932) Les Intuitions atomistiques (1933) Le Nouvel Esprit scientifique (1934). L'Expérience de l'espace dans la physique contemporaine (1937) La Formation de l'esprit scientifique (1938). La Psychanalyse du feu (1938) Lautréamont (Bachelard) (1939) La Philosophie du non (1940). L'Eau et les rêves (1942). L'Air et les songes (1943). La Terre et les rêveries du repos (1946). La Terre et les rêveries de la volonté (1948). Le Rationalisme appliqué (1949). La Dialectique de la durée (1950). Le Matérialisme rationnel (1953). La Poétique de l'espace (1957) La Poétique de la rêverie (1960) La Flamme d'une chandelle (1961).
Referències
Categoria:Filòsofs francesos Categoria:Persones de l'Aube Categoria:Alumnes de la Facultat d'Art de París Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Teòrics de la literatura Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX