"Parpelleig" (títol original en anglès "Blink")Parpelleig a Doctor Who Català és el desè episodi de la tercera temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, emès per primera vegada el 9 de juny de 2007 a BBC One. L'episodi va ser dirigit per Hettie MacDonald i escrit per Steven Moffat. L'episodi es basa en un conte anterior escrit per Moffat per al Doctor Who Annual del 2006, titulat "'What I Did on My Christmas Holidays' By Sally Sparrow".
A l'episodi, el Desè Doctor —un extraterrestre que viatja en el temps interpretat per David Tennant— està atrapat el 1969 i intenta comunicar-se amb una dona jove el 2007, Sally Sparrow (Carey Mulligan), per evitar que els Àngels Ploraners, amb forma d'estàtua, prenguin el control de la TARDIS. Sparrow i el germà del seu millor amic, Larry Nightingale (Finlay Robertson), han de desentranyar un conjunt de pistes críptiques enviades a través del temps pel Doctor abandonat, deixant ous de pasqua al DVD.
Tant el Doctor com la seva companya Martha Jones, interpretada per Freema Agyeman, surten a la pantalla durant una petita part d'aquest episodi, i es filmava un altre episodi simultàniament; per tant, els fans de vegades es refereixen a "Parpelleig" com un episodi "Doctor-lite". Les escenes a Wester Drumlins es van rodar en una casa abandonada a Newport. Per crear els àngels, dues actrius van portar maquillatge i pròtesis. L'episodi va ser vist per 6,62 milions d'espectadors al Regne Unit.
"Parpelleig" va rebre elogis generalitzats i es considera un dels millors episodis de la sèrie. Moffat va guanyar els premis BAFTA Craft i BAFTA Cymru al millor guionista, i el premi Hugo a la millor presentació dramàtica, format curt; mentre que per la seva única actuació a la sèrie, Mulligan va guanyar els Premi Constellation a la millor actuació femenina en un episodi de televisió de ciència-ficció del 2007. El 2009, l'episodi va ser votat com la segona millor història de "Doctor Who" pels lectors de la revista "Doctor Who Magazine".
Argument El 2007, Sally Sparrow, intrigada per un missatge que li va escriure sota un paper pintat que es desprenia sobre "l'Àngel ploraner", explora la casa abandonada Wester Drumlins amb la seva amiga Kathy Nightingale. Kathy és enviada en el temps al 1920 per una estàtua d'àngel. En aquell moment, el nét de Kathy, Malcolm, lliura a la casa un missatge del 1987 sobre la llarga vida que va portar Kathy. Abans de marxar, Sally agafa un pany de bombí que penja de la mà d'una estàtua. Sally visita el germà de Kathy, Larry, a la feina per dir-li que Kathy l'estima. Larry explica que ha estat documentant un ou de Pasqua en disset DVD diferents que contenen un missatge de vídeo d'un home mantenint la meitat d'una conversa amb l'espectador. Larry dóna a Sally una llista dels DVD. Quatre estàtues segueixen la Sally fins a la comissaria, on prenen una cabina policial falsa confiscada i envien l'inspector Billy Shipton al 1969. L'home de l'ou de Pasqua, un viatger del temps anomenat el Desè Doctor, també ha estat enviat al passat i li demana a Billy que transmeti un missatge dècades després. Billy posa l'ou de Pasqua als DVD. El 2007, un Billy molt més gran truca a la Sally per visitar-lo al seu llit de mort a l'hospital. Abans de morir, Billy li diu a la Sally que miri la llista. La llista és la col·lecció de DVD de la pròpia Sally.
La Sally i en Larry tornen a la casa i reprodueixen l'ou de Pasqua en un reproductor de DVD portàtil. La Sally descobreix que pot conversar amb el Doctor el 1969, ja que ell posseeix una còpia de la transcripció completa que Larry està compilant actualment. El Doctor explica que uns extraterrestres anomenats Àngels Ploraners es converteixen en estàtues de pedra quan qualsevol criatura vivent els observa. Tem que estiguin buscant les vastes reserves d'energia temporal de la cabina de policia, que és la seva màquina del temps, la TARDIS.
Un Àngel Ploraner persegueix la Sally i en Larry fins al soterrani on es troba la TARDIS. La Sally i en Larry utilitzen el pany de bombí per amagar-se a dins. Larry insereix un DVD que ara brilla, que també funciona com a disc de control, al reproductor de DVD de la consola. La nau torna al Doctor, mentre deixa enrere la Sally i en Larry. Els Àngels Ploraners que hi ha al voltant de la TARDIS són enganyats perquè es mirin entre ells i queden congelats permanentment. Un any després, la Sally coneix el Doctor abans que aquest quedi atrapat el 1969. Li dóna la transcripció al Doctor i l'adverteix que la necessitarà.
Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català.Parpelleig a eldoblatge.com
Personatge Actor/actriu Veu en catalàDesè DoctorDavid TennantCarles di BlasiMartha JonesFreema AgyemanCarme Calvell Sally SparrowCarey Mulligan Marta BarbaràKathy NightingaleLucy Gaskell Gemma IbàñezLarry NightingaleFinlay Robertson José Luis Mediavilla Billy ShiptonMichael Obiora Alfonso Vallés Vell BillyLouis Mahoney ?Ben WainwrightThomas Nelstrop ?
Producció Escriptura
miniatura|175px|L'episodi va ser escrit per Steven Moffat. "Parpelleig" va ser escrit per Steven Moffat. Part de la història de "Parpelleig" es basa en el conte curt del Novè Doctor de Moffat del Doctor Who Annual 2006 titulat "'What I Did on My Christmas Holidays' by Sally Sparrow". El conte curt es presenta com un assaig de deures de Sally, tot i que només té 12 anys, que es troba amb proves de la presència del Doctor del passat a casa de la seva tieta mentre és de visita. "What I Did" inclou diversos elements que es reutilitzen a "Parpelleig", com ara missatges sota el paper pintat i una paradoxa ontològica que implica una conversa entre Sally i el Doctor, pregravada en un casset de vídeo, basada en una transcripció escrita (el mateix assaig); tanmateix, en lloc dels Àngels Ploraners, "What I Did" presenta el Doctor i la TARDIS separats inadvertidament vint anys en el temps per una fallada a la màquina del temps, i el Doctor aconsegueix instruir a Sally com portar-la de tornada al passat.
Moffat havia tingut la idea dels Àngels Plorosos des que va veure una estàtua d'àngel en un cementiri durant unes vacances familiars, i havia planejat utilitzar-los per a la següent temporada en els episodis que es van convertir en "Silenci a la biblioteca" i "El bosc dels morts". Tanmateix, després de retirar-se de l'escriptura de la primera història en dues parts de la tercera temporada — Helen Raynor es va fer càrrec d'aquests episodis, escrivint "Dàleks a Manhattan" i "L'evolució dels Dàleks"—Moffat es va oferir voluntari per escriure l'episodi Doctor-lite de la sèrie i va optar per utilitzar els Àngels Ploraners en el que es convertiria en "Parpelleig". Moffat ambé es va inspirar per escriure l'episodi basat en el popular joc infantil pica paret,Burk i Smith, pàg. 166 que sempre trobava "espantós". Murray Gold, el compositor de la sèrie, va comparar més tard les criatures amb els animals fantasmals topiaris en moviment de la novel·la de terror de Stephen King de 1977 The Shining.
"Parpelleig" és la tercera història de la sèrie reviscuda que el mateix escriptor adapta per a la televisió a partir d'un fragment del seu escrit derivat. Segueix l'arc argumental de "Naturalesa humana" i "La família de sang", que va ser adaptat per Paul Cornell de la seva novel·la de 1995 Human Nature; i "Dalek", que utilitzava la premissa bàsica, així com diverses escenes i línies de diàleg adaptades per Robert Shearman del seu drama d'àudio del 2003 Jubilee."Parpelleig" es coneix com un episodi "Doctor-Lite" perquè el Doctor i el seu company tenen molt poc temps de pantalla. Això va permetre filmar dos episodis simultàniament, un procés conegut com a "doble banca". La pràctica va començar amb l'entrada del 2006 "Amor i monstres", i va continuar per a episodis com ara "Giri a l'esquerra", "Mitjanit", i "La noia que es va esperar". Moffat va declarar que se sentia relaxat quan escrivia el guió de "Parpelleig", ja que si resultava impopular, podria culpar l'estructura "Doctor-lite" de l'episodi. A causa de l'agenda ajustada del programa, "Parpelleig" només va tenir una reunió de guió.
Rodatge miniatura|L'actriu Carey Mulligan (vist aquí el 2009) va aparèixer a l'episodi com a Sally Sparrow. "Parpalleig" va ser dirigida per Hettie MacDonald, convertint-se en la primera directora femenina d'un episodi de Doctor Who des del serial del Sisè Doctor The Mark of the Rani. Russell T Davies, el productor executiu de la sèrie, va assenyalar més tard que, gràcies a la feina de MacDonald, l'episodi incloïa alguns dels "[elements visuals] més bonics que hem tingut mai". L'actriu britànica Carey Mulligan va ser escollida per interpretar Sally Sparrow; Mulligan estava, segons sembla, extasiada per haver estat escollida per a la sèrie. Inicialment li preocupava que Tennant tingués poc temps de pantalla, però després de l'emissió de l'episodi va quedar molt satisfeta amb el resultat final.
El rodatge de les escenes ambientades al garatge de la comissaria va tenir lloc a la Coal Exchange i a la plaça Mount Stuart, a la badia de Cardiff, el 21 de novembre de 2006. Fields House, situada a Newport, va substituir Wester Drumlins. La casa ja estava abandonada i en mal estat quan van arribar els equips de rodatge. Moffat va assenyalar que "molt poca cosa estava reformada" per al rodatge; Més tard, Moffat va anomenar el lloc "la casa més esgarrifosa" que havia vist mai. El nom va ser pres d'una residència anterior on Moffat va viure a finals dels anys noranta. En Larry descriu la residència com "la casa de Scooby-Doo", una referència a les mansions en ruïnes que la colla de Scooby-Doo visitava normalment. El BBC Fact File de l'episodi assenyala que el 1969, l'any on són enviats la Martha, el Doctor i en Billy, és el primer any que es va emetre Scooby-Doo, on ets?.
Originalment, els productors van considerar fent que Michael Obiora interpretés la versió jove i la vella de Billy Shipton. Tanmateix, es va decidir que Obiora amb maquillatge semblaria massa fals, i per això Louis Mahoney va ser escollit per interpretar la versió antiga. Inicialment, Obiora va interpretar el paper amb accent londinenc; Mahoney, però, tenia un accent gambià, i per tant Obiora va haver de tornar a doblar les seves línies perquè coincidissin. Billy esmenta que les finestres de la TARDIS no tenen la mida adequada per a una cabina de policia real. El 2004, quan es van revelar les primeres fotografies de l'atrezzo de la nova sèrie TARDIS, hi va haver una discussió vigorosa sobre les dimensions de la caixa al fòrum de discussió "Doctor Who" de l'Outpost Gallifrey, en què alguns fans es van queixar que les finestres de l'atrezzo eren massa grans. Moffat ha confirmat que aquesta frase és una broma interna dirigida al fòrum de l'Outpost Gallifrey.
Efectes Moffat va bromejar dient que "des que era petit, he estat pensant en monstres de Doctor Who, ara que ho faig, costa al departament d'art [...] molts diners". Per crear l'estructura rígida dels vestits dels àngels, el supervisor de pròtesis Rob Mayor va amarar tela en resina de fibra de vidre, que després va ser pintada. Tot i que mai es mostren en moviment a la pantalla, tots els Àngels ploraners van ser interpretats per les actrius Aga Blonska i Elen Thomas amb maquillatge i pròtesis. Les actrius portaven dues màscares diferents: una d'aspecte més dòcil i una altra amb els ullals al descobert. Blonska va assenyalar més tard que "estic parcialment pintada, parcialment enganxada al vestit, però és força còmoda". Tot i que les actrius estaven lleugerament "trombades" quan estaven quietes, els productors van utilitzar efectes digitals per, en essència, congelar els àngels a la pel·lícula. Moffat va quedar molt satisfet amb els resultats i els va qualificar de "fantàstics". Mulligan va qualificar més tard els efectes de "tan bons" i "realment esgarrifosos".