miniatura|Segell d'Eximén Pérez d'Arenós Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - abans 30 juny del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.
Orígens familiars Net de Sancho Sánchez Zapata de Valtorres
Fill de Blasco Sánchez Zapata i de NN de Castro
Germà de Pero Pérez de Tarazona, Antonio Pérez de Tarazona i de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud
Matrimoni i descendents Es casà amb Elpha Pérez. Fills: Árbol genealógico de la familia Arenós Ruy Eximénez d'Arenós, senyor de Borriol Pero Eximénez d'Arenós, senyor de Montornés, Tornesa García Eximénez d'Arenós, Johan Eximénez d'Arenós, Teresa Eximénez d'Arenós, casada amb Fernando Pérez Aba-Omahet, fill de Zayd Abu Zayd Martín Garcés Eximén d'Arenós Blasco Eximénez d'Arenós "el Major" casat el 1242 amb Alda Ferrandis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd Biografia Conquesta de València
Va participar en la Conquesta de València lluitant al Setge de Borriana del 1233. Retornà al Regne d'Aragó i hi restà fins al 1237. Lluità a la batalla del Puig i després de la caiguda de València el rei el nomenà executor del Repartiment de València; en agraïment li donà el castell i la vila d'Andilla. Fou nomenat Lloctinent del Regne de València. (?-1251-?)
La Baronia d'Arenós El 1241 el rei el nomenà ric-homen, categoria següent a la del mateix rei i els infants. Per raó del casament del seu fill Blasco Eximénis d'Arenós amb Alda Ferrándis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd, rebé la Baronia d'Arenós i les alqueries de Massarrojos i Benifaraig en dot compartit amb el seu fill. A partir d'aleshores canvià el seu cognom pel d'Arenós.
Tractat d'Almizra
El 1244 estigué present en la signatura del Tractat d'Almizra entre Jaume I d'Aragó i Alfons X de Castella, participant després en el Setge de Xàtiva (1244). Després intercanvià amb el rei els castells de Castalla i Onil, per les alqueries de Xest i Vilamarxant.
Segona revolta dels sarraïns valencians Lluità durant la segona revolta mudèjar i matà al cabdill sarraí Aben Bazel, liquidant tot el seu exèrcit. Aquesta victòria obligà a al-Azraq a refugiar-se amb el rei Alfons X de Castella, que es declarà el seu protector. El 18 de febrer del 1254 el rei Jaume I d'Aragó li donà el castell i la vila de Borriol, amb les seues alqueries i jurisdicció civil i criminal.
Tercera revolta dels sarraïns valencians Morí el 3 d'octubre del 1266 lluitant contra els sarraïns a les fronteres del Regne de Múrcia. miniatura|Arbre dels Tarazona i Arenós
Possessions territorials Carta de Pobla a Cortes de Arenoso, 1251 Signa la Carta Pobla de Castelló, 1251. Com a lloctinent de Jaume I. Signa la Carta Pobla de Bocairent, Agres i Mariola, 1256. Com a lloctinent de Jaume I. Signa la Carta Pobla d'Alcoi, 1256. Com a lloctinent de Jaume I. Andilla, 1237 Pedralba, 1242 Baronia d'Arenós, 1243 Massarrojos, 1246 Benifaraig i Cheste, 1251 Borriol, 1254 Ondara, 1255 Soneja, Azuebar, Mosquera i Pollinos, 1260 Uncastillo, 1263 El 1248 Abú Zayd i Eximén Pérez cedeixen a l'església de Tarragona: Mela, Arenoso, Montan, Tormo, Cyrat, Tuega, Espadella, Bueynegro, Villamalefa, Villaformosa, Cortes, Villamalur i els seus termes, Jódar, Villahaleva, Tortonich, Andilla,Castalla, Unil, Ibi, Tibi.
Referències
Bibliografia Jerónimo Zurita: Anales de la Corona de Aragón (Ed. 1562-1580) Arxiu Jaume I: Eiximén Pérez es declara vassall d'Abu Said Arxiu Jaume I: Carta de confraternitat entre Abu Said i Eiximén Pérez d'Arenós Diplomatari dels Arenós http://www.uiquipedia.org/Archiu:ARBOL_aRENOS.jpg
Vegeu també Conquesta de València
Categoria:Nobles aragonesos Categoria:Nobles valencians Categoria:Morts al segle XIII