miniatura|Carassius carassius miniatura|Carassius gibelio Carassius és un gènere de peixos de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.The Taxonomicon Són peixos d'aigua dolça distribuïts originalment en l'est de Àsia encara que avui dia es troben distribuïts en una àmplia gamma d'hàbitats aquàtics a nivell mundial, a causa de la seva introducció en moltes regions fora de la seva àrea de distribució natural, especialment a Europa.Howes, G.I. (1991). „Systematics and biogeography: an overview”. Ур.: Winfield, I.J.; Nelson, J.S. Biology of Cyprinids. London: Chapman and Hall Ltd. стр. 1—33.
Les espècies de Carassius es caracteritzen per la seva adaptabilitat a diferents entorns aquàtics, la majoria de les espècies són comunament denominades carpins vers, si bé aquesta denominació sovint fa referència específica a l'espècie C. carassius que és una de les més comunes en la seva distribució original.. L'espècie més coneguda és el peix daurat (C. auratus).
Història A l'antiga Xina, diverses espècies de carpes (col·lectivament conegudes com a «carpes asiàtiques») van ser domesticades i han estat criades com pescat per a consum humà per milers d'anys. En el cas del carpín daurat (Carassius auratus), que normalment és de coloració grisa o amarronat, solen aparèixer espontàniament mutants que tenen una tendència a tornar-se d'un color vermell, taronja o groc, la qual cosa va ser registrat per primera vegada en l'època de la dinastia Jin (265-420). Durant la Dinastia Tang (618-907), era popular criar carpes en estanys ornamentals i jardins aquàtics, fonamentalment dels temples budistes. Una mutació genètica natural va provocar una coloració daurada (realment groguenc o ataronjat) en lloc de la coloració amarronada en uns carpins. La gent va començar a criar la varietat daurada en lloc de la varietat salvatge amarronada, mantenint-la en estanys o altres cossos d'aigua, on, lliure de depredadors, va anar fixant-se aquest nou color. En ocasions especials en les quals s'esperaven convidats, els peixos podien ser moguts a un contenidor molt de menor.Nutrafin Aquatic News, Issue #4 , 2004, Rolf C. Hagen, Inc. (EUA) i Rolf C. Hagen Corp. (Montreal, Canadà)
En la dinastia Nan Song (1127-1279) apareixen en alguns peixos els colors, d'una banda, vermell i blanc (marieta), i per un altre, totalment blanc nacrat, que són fixats pels criadors.Smartt, Joseph. "Goldfish Varieties and Genetics: Handbook for Breeders." 2001. Blackwell Science. 208 pàgines. ISBN 978-0852382653. Durant la dinastia Ming (1368-1644) es desenvolupa a la Xina els aquaris de ceràmica, podent llavors els peixos viure i ser criats en petits recipients, on no és tan important la velocitat de natació.Matsui, Yoshiichi. "Goldfish Guide." 1991. TFH Publications. 256 pàgines. ISBN 0866226052. En els primers anys d'aquesta dinastia es fixen les varietats de doble cua, de cos arrodonit i de falta d'aleta dorsal. Seguidament (1590-1600) apareixen les varietats d'ulls telescòpics i els colors calicó i d'escates transparents.Yang, Jianping. "Chinese Goldfish." 1994. China Agriculture Press. 120 pàgines. ISBN 978-7109069945. Durant la dinastia Qing (1644-1911) es desenvolupen les varietats celestial, oranda, cap de tigre, bombolla, pom-pom, perlatges, bronze i blau.
En 1603 els peixos daurats passen al Japó, on a més de criar-se moltes de les varietats xineses, es produeixen molts altres híbrids i es desenvolupen les varietats Jikin i Ranchú entre altres. En 1728 aquests peixos arriben a Europa a través de comerciants holandesos i ràpidament es distribueixen en occident.
Morfologia Els Carassius es caracteritzen pel seu cos compacte i robust, amb una longitud màxima registrada de 65 cm en algunes espècies, encara que en la majoria de les varietats ornamentals la seva grandària és notablement menor, generalment entre 15 i 30 cm. El cos és gruixut, amb un peduncle cabal curt i ample, que els proporciona una aparença sòlida i facilita la seva adaptabilitat a diferents condicions d'aigua.Kucinski, M., Demska-Zakes, K., Zarski, D., Liszewski, T., Fopp-Bayat, D., Jankun, M., & Furgala-Selezniow, G. (2015). "The morphological, histological and cytogenetic characteristics of goldfish Carassius auratus (L.) × common carp Cyprinus carpio (L.) hybrids." Caryologia: International Journal of Cytology, Cytosystematics and Cytogenetics, 68(2), 150-156.Carassius FishBase - Morphology Data of Carassius auratus
Una de les característiques més distintives d'aquests peixos és l'àmplia gamma de colors i patrons que presenten, especialment en les varietats domesticades. Les seves pigmentacions poden incloure tons brillants de vermell, taronja, groc, blanc nacrat, crema platejat i fins i tot negre, blau i calicó (una combinació de múltiples colors). Aquesta diversitat de colors i formes ha contribuït a la seva popularitat com a peixos ornamentals, motiu pel qual se'ls coneix comunament com a «peixos daurats».Scott, W.B. y E.J. Crossman, (1973). «Freshwater fishes of Canada». Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
A més del seu atractiu visual, les varietats de Carassius poden mostrar adaptacions específiques com a cossos arrodonits, aletes cabals dobles, absència d'aleta dorsal o formes particulars dels ulls, com els ulls telescòpics o els ulls celestials. Aquestes característiques, juntament amb la seva resistència i facilitat de cria, els han convertit en una de les espècies més criades en aqüicultura ornamental a tot el món.Acharya, K. V., Mulgir, M., Shillewar, K., & Pethkar, M. (2019). "Morphological characters and morphometric analysis of goldfish (Carassius auratus)." International Journal of Fisheries and Aquatic Studies, 7(2), 1-5.
Quant a la seva biologia, els Carassius són omnívors oportunistes, capaços d'alimentar-se d'una varietat de fonts, com a plantes aquàtiques, petits invertebrats i detritus orgànics. Aquest tret els permet adaptar-se a una àmplia gamma d'hàbitats, des de llacs i estanys fins a rius i cossos d'aigua artificials.
Malgrat la seva resistència, les condicions de manteniment, com la qualitat de l'aigua, la temperatura i l'alimentació, són factors crucials per a garantir la seva salut i longevitat. En condicions ideals, els Carassius poden viure fins a 20 anys o més, la qual cosa subratlla la seva capacitat d'adaptar-se a ambients estables i ben cuidats.
Hàbitat Són peixos bentopelàgics que habiten en llacs rics en vegetació i rius d'aigües lentes, de climes entre temperats a tropicals. Solen ser omnívors, alimentant-se de plantes, detritus i petits invertebrats.Dulmaa, A., (1999). «Fish and fisheries in Mongolia». p. 187-236. En T. Petr (ed.) Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. No. 385. FAO, Roma. 304 p. Toleren bé el fred, la contaminació i els baixos nivells d'oxigen en l'aigua, la qual cosa els fa idonis per a adornar estanys de parcs humanitzats.Vostradovsky, J., (1973). Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
Tolera bé les fluctuacions d'acidesa, no suporta la salinitat de l'aigua a llarg termini a un nivell de mineralització superior a 10 g / l, així com un flux ràpid d'aigua, però tolera fàcilment les altes temperatures, fins a 35-36 °C (la població del Baikal de carpa cruciana pot suportar temperatures de fins a 45 °C ).
Viu en cossos d'aigua llimosos i coberts de vegetació, on el contingut d'oxigen a vegades cau a 1-2 mg/l. En pedreres de torba i dipòsits llimosos, s'enterra a gran profunditat, on pot sobreviure a un refredament bastant llarg del fons a temperatures negatives.
En 1871, en les "Notes sobre Pesca" (Записки о рыбалке и охоте) de Serguei Akasov, es dona la següent descripció:Aksakov S. T. Notas sobre la pesca de peces. - Vakhmetena en Sretenka. D. Carloni, 1871. - pàg. 210-219. — 365 pàg.
Les dues últimes races de peixos: la tenca i la carpa cruciana tenen un caràcter especial, només els són peculiars. Se'ls pot dir fangosos, perquè només es crien en abundància on l'aigua està quieta i el seu fons està cobert de fang. Una tina és el seu ambient; per a l'hivern, s'embussen fortament en ella i romanen vius fins i tot quan, en hiverns cruels sense neu, en estanys i llacs poc profunds, tota l'aigua es congela i només queda llot humit i fangós en el fons.
Classificació sistemàtica Carassius és un gènere de peixos d'aletes radiades de la família Cyprinidae. La majoria de les espècies d'aquest gènere es coneixen comunament com a carpins vers, encara que aquest terme sovint es refereix específicament a Carassius carassius. L'espècie més coneguda és el peix daurat (C. auratus). Tenen una distribució geogràfica euroasiàtica, aparentment originària d'un lloc més a l'oest que les carpes típiques (gènere Cyprinus, que inclou la carpa comuna, Cyprinus carpio).
Les espècies del gènere Carassius no estan estretament relacionades amb les carpes típiques del gènere Cyprinus, sinó que formen un llinatge més basal de la subfamília Cyprininae.de Graaf, Martin; Megens, Hendrik-Jan; Samallo, Johannis & Sibbing, Ferdinand A. (2007): Evolutionary origin of Lake Tana's (Ethiopia) small Barbus species: indications of rapid ecological divergence and speciation. Anim. Biol. 57(1): 39-48. (HTML abstract)
Taxonomia D'acord amb FishBase, aquest gènere comprèn les següents espècies: Carassius auratus (, 1758)Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. Carassius auratus argenteaphthalmus Carassius auratus auratus (, 1758) Carassius auratus buergeri ( i , 1846) Carassius auratus grandoculis ( i , 1846) Carassius auratus langsdorfii ( i , 1846) Carassius carassius (, 1758)IUCN Carassius cuvieri ( i , 1846) Carassius gibelio Bloch, M. E. 1782. M. Marcus Elieser Bloch's ..., ausübenden Arztes zu Berlin, Oekonomische Naturgeschichte der Fische Deutschlands. Berlín. Fische Deutschlands v. 1: 1-128, Pls. 1-37.BioLib FishBase Catalogue of Life UNEP-WCMC Species Database ITIS
Galeria d'imatges
Notes
Referències
Bibliografia Banarescu, P. M. i H.-J. Paepke 2002: (eds) The freshwater fishes of Europe. Cyprinidae 2, Part III: Carassius to Cyprinus. Gasterosteidae. The freshwater fishes of Europe. v. 5/III: i-xi, 1-305. Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia), Estats Units. iii + 697. (1990).
Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald (1985).
Enllaços externs
uBio