miniatura|Branques del cristianisme LEsglésia catòlica romana o, simplement, Església catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme. El 2019 hi havia gairebé 1.100 milions de catòlics batejats arreu del món. És una de les institucions internacionals més antigues i grans del món i ha tingut un paper destacat en la història i el desenvolupament de la civilització occidental. Es compon de 24 esglésies sui iuris, entre les quals hi ha l'Església Llatina i 23 esglésies catòliques orientals, que es divideixen en gairebé 3.500 diòcesis i eparquies arreu del món. El bisbe de Roma, designat amb el títol de «papa», és el cap del catolicisme, mentre que el bisbat de Roma, o Santa Seu, és l'autoritat governant central de l'església. L'òrgan administratiu de la Santa Seu, la cúria romana, té la seu a la Ciutat del Vaticà, una ciutat estat enclavada a Roma que té el papa com a cap d'estat.
El credo de Nicea resumeix els articles essencials del catolicisme. L'Església catòlica sosté que és l'església fundada per Jesucrist en la seva gran missió, una, santa, catòlica i apostòlica,Malgrat que es reivindica com la continuació genuïna de la comunitat cristiana fundada per Jesucrist, l'Església catòlica accepta la possibilitat que altres esglésies i comunitats cristianes estiguin en una comunió imperfecta amb ella. que els seus bisbes són els successors dels apòstols i que el papa és el successor de sant Pere, a qui Jesucrist donà la primacia. Es reivindica com a practicant de la fe cristiana original transmesa pels apòstols i com a guardiana infal·lible de la fe a través dels textos sagrats i la tradició apostòlica, seguint-ne la interpretació autèntica del magisteri de l'Església.
Actualment, el papa és Lleó XIV, que és el que té l'autoritat suprema en col·laboració amb el Col·legi dels Bisbes, dels quals és el cap.Code of Canon Law, canons 331 and 336Teaching with Authority, by Richard R. Gaillardetz, p. 57 La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels laics, i els membres d'ambdós grups poden pertànyer a l'organització de comunitats religioses.Schreck, p. 153.
L'Església defineix la seva missió de difondre l'evangeli de Jesucrist, l'administració dels sagraments i l'exercici de la caritat.Barry, p. 50-51. Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.Barry, p. 98-99.
Amb una història que abasta gairebé dos mil anys, l'Església és «la institució més antiga i més gran del món»,O'Collins, p. v (preface). i ha tingut un paper prominent en la història de la civilització occidental, almenys des del .Orlandis, preface Al , una divisió important, que s'ha anomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. D'aquestes esglésies orientals, les que van mantenir o restablir la comunió amb el papa són conegudes com a Esglésies catòliques orientals, mentre que les que encara són independents de l'autoritat papal són conegudes com a ortodoxes. Al , en part com a resposta a l'ascens de la Reforma protestant, l'Església comença el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, conegut com la Contrareforma.
Etimologia La paraula «església» (ekklèsia, del grec ek-kalin - 'cridar') significa 'convocació'. Designa l'assemblea del poble,Cf. HCH 19, 39 de caràcter religiós. És el terme sovint utilitzat en el text grec de l'Antic Testament per designar l'assemblea del poble triat a la presència de Déu, sobretot quan es tracta de l'assemblea del Sinaí, on Israel va rebre la Llei i va ser constituït per Déu com el seu poble sant.Cf. Ex 19 Donant-se a si mateixa el nom d'«Església», la primera comunitat dels que creien en Crist es reconeix hereva d'aquella assemblea. En ella, Déu «convoca» al seu poble des de tots els confins de la terra. El terme Kiriaké, del que deriven les paraules church, en anglès, i Kirche, en alemany, que significa 'la del Senyor'.
El terme «catòlic» prové del grec καθολικός (katholikós), que significa 'universal'. Ignasi d'Antioquia dona l'any 110 el testimoni més antic d'aquest nom: «On estigui el bisbe, estigui la multitud, així com on estigui Jesucrist estigui l'Església catòlica».Carta als Esmirniotes 8: 2 En els tres primers segles de l'Església els cristians deien: «cristià és el meu nom, catòlic el meu sobrenom». Posteriorment, es va usar el terme «catòlic» per distingir d'altres grups cristians les doctrines diferien de la línia principal (com els gnosticismes).
Característiques miniatura|Eucaristia L'Església catòlica es veu a si mateixa i es proclama com la congregació de tots els que creuen en Crist, dins de la qual els hòmens podem recórrer el camí espiritual cap a Déu vivint l'amor recíproc i per mitjà de l'administració dels sagraments (baptisme, eucaristia, confirmació, penitència, Matrimoni canònic, ordenació sacerdotal i unció dels malalts), a través dels quals Déu atorga la gràcia al creient.
L'Església catòlica considera que té encomanada la missió d'elaborar, impartir i propagar l'ensenyament cristià, així com la de tenir cura de la unitat dels fidels. Cal també disposar la gràcia dels sagraments als seus fidels per mitjà del ministeri dels seus sacerdots. A més, l'Església catòlica es manifesta com una estructura piramidal, en la qual ha de vetllar per mantenir la unitat de tots els fidels i la seva obediència a la doctrina oficial. L'autoritat per ensenyar o Magisteri de l'Església basa els seus ensenyaments tant en les Sagrades Escriptures com en la Sagrada Tradició.
L'Església catòlica es considera a si mateixa com l'església fundada originalment per Jesús amb els apòstols, entre els que Simó Pere, va ocupar el càrrec d'apòstol major. L'Església també considera que els seus bisbes, a través de la successió apostòlica, es consagren com els successors d'aquests apòstols, i que el bisbe de Roma, com a successor de Pere, té una primacia en la jurisdicció universal i l'atenció pastoral. Alguns historiadors del cristianisme sostenen aquesta opinió, mentre que altres no hi estan d'acord.
Les doctrines de l'Església han estat definides a través de diversos concilis ecumènics, seguint l'exemple dels primers apòstols en el Concili de Jerusalem.Schreck, p. 152. Sobre la base de les promeses fetes per Jesús als seus apòstols, que es descriu en els Evangelis, l'Església creu que és guiada per l'Esperit Sant i així protegits de caure en l'error doctrinal.Barry, p. 37, p. 43–44.Mateu, 16:18–19Joan, 16:12–13
Les creences catòliques es basen en el dipòsit de la fe (que conté tant la Santa Bíblia i la Sagrada Tradició) heretat de l'època dels apòstols, que són interpretats pel magisteri de l'Església. Aquestes creences es resumeixen en el Credo de Nicea i formalment es detalla en el Catecisme de l'Església catòlica.Marthaler, preface Formal culte catòlic es denomina la litúrgia. L'Eucaristia és el centre del culte catòlic. És un dels Set Sagraments que marquen les etapes clau en la vida dels creients.
Encara que l'Església sosté que és «una, santa, catòlica i apostòlica», fundada per Jesús i en la qual es troba la plenitud dels mitjans de salvació, també reconeix que l'Esperit Sant pot fer ús d'altres comunitats cristianes per portar a la gent a la salvació. Es creu que és cridat per l'Esperit Sant per treballar per la unitat entre tots els cristians, un moviment conegut com l'ecumenisme.Kreeft, p. 110–112. Enfront de les qüestions modernes de l'Església són el laïcisme, l'avortament, l'eutanàsia, el control de la natalitat, i l'ètica sexual.
Atributs de l'Església catòlica D'acord amb el catecisme de l'Església catòlica, aquesta és una, santa, catòlica i apostòlica. Aquests quatre atributs, inseparablement units entre si, indiquen trets essencials de l'Església i de la seva missió.CIC, 811
Els catòlics professen la seva fe en els quatre atributs de l'Església catòlica a través del Credo dels apòstols i del Credo de Nicea-Constantinoble, i per això les té com a article o dogma de fe. Els quatre atributs de l'Església catòlica són: Unitat: L'Església és una a causa del seu origen, Déu mateix. Déu és un. És una causa del seu fundador, Crist. L'apòstol Sant Pau, en la seva Primera Carta als Corintis, fa referència a l'Església com a Cos de Crist. Les «parts del cos són moltes, però el cos és un; per moltes que siguin les parts, totes formen un sol cos».1a Co 12, 12 En una altra carta, també Pau ensenya sobre aquest atribut: mantinguin entre vostès llaços de pau i romanguin units en el mateix esperit. Un sol cos i un mateix esperit, perquè vostès han estat cridats a una mateixa vocació i una mateixa esperança. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, que actua per tots i està en tots. (Ef. 4, 3-6). Crist mateix ensenya i prega per aquesta unitat característica de l'Església fundada per Ell: Que tots siguin un, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que ells també siguin un en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat.Jn. 17, 20-21 Santedat: l'Església catòlica, malgrat els errors i faltes de cadascun dels creients que encara peregrinen a la Terra, és en si mateixa santa doncs Sant és el seu fundador i sants són les seves finalitats i objectius. Així mateix, és santa mitjançant els seus fidels, ja que fan una acció santificadora. En l'Església catòlica és qui conté la plenitud total dels mitjans de salvació, i on s'aconsegueix la Santedat per la gràcia de Déu. És Santa perquè els seus membres estan cridats a ser sants. Catòlica: amb el significat de "universal" l'Església Cctòlica és catòlica quan busca anunciar la bona nova i rebre en el seu si a tots els éssers humans, de tot temps i en tot lloc; onsevulla que es trobi un dels seus membres, allà està present l'Església catòlica. I també, com ho assenyala el Catecisme de l'Església catòlica, és catòlica perquè Crist hi és present, i això implica que l'Església catòlica rep d'Ell la plenitud dels mitjans de salvació. Apostòlica: l'Església catòlica va ser fundada per Crist sobre el fonament de Pere, cap dels apòstols, i constituint en autoritat i poder a tot el Col·legi Apostòlic; asseguren que Pere i els altres apòstols tenen en el papa i dels bisbes als seus successors, que exerceixen la mateixa autoritat i el mateix poder que en el seu dia van exercir els primers, provinent directament de Crist. També és apostòlica perquè guarda i transmet els ensenyaments sentits als apòstols.
Aquests atributs es troben en totes les Esglésies particulars que engloba l'Església catòlica, que són les Esglésies particulars de l'Església catòlica romana (Ritu Llatí) i les Esglésies Rituals autònomes (Ritus Orientals); totes elles tenen en comú els esmentats atributs o característiques essencials i l'autoritat suprema del papa com vicari de Crist a la Terra. Per tant, l'Església catòlica es considera a si mateixa com a hereva de la tradició i la doctrina de l'església primitiva fundada per Jesucrist.
Orígens i finalitats
miniatura|Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere.