principalment anomenat George Guess en anglès, ocasionalment també escrit Gist, Guist o Guyst.Mitte des 19. Jahrhunderts wurde er, der Gartenlaube zufolge, im Großen Brockhaus als „Georg Gueß“ bezeichnet. Fou un membre de la comunitat cherokee (o tsalagi) a l'actual estat estatunidenc d'Arkansas i inventor del sil·labari cherokee. Dues espècies de sequoies van rebre aquest nom en el seu honor: La Sequoia vermella i Sequoia sempervirens.
El 1821, Sequoyah va completar el seu sil·labari cherokee, que permet la lectura i l'escriptura en la llengua cherokee. Un dels primers grups indígenes nord-americans a obtenir una llengua escrita, la nació cherokee va adoptar oficialment el sil·labari el 1825, ajudant a unificar una nació dividida per la força amb noves formes de comunicació i un sentit d'independència. En un quart de segle, la nació cherokee havia assolit una taxa d'alfabetització de gairebé el 100%, superant la dels colons euroamericans dels voltants.
La creació del sil·labari cherokee per part de Sequoyah és una de les poques vegades en la història registrada que un membre individual d'un grup prealfabetitzat va crear un sistema d'escriptura original i eficaç. Es creu que va inspirar el desenvolupament de 21 escriptures o sistemes d'escriptura utilitzats en 65 idiomes a Amèrica del Nord, Àfrica i Àsia.
Sequoyah també va ser un representant important de la nació cherokee; va anar a Washington D. C., per signar dos tractats de reubicació i comerç de terres.
Biografia Sequoyah va néixer el 1760. Era fill d'una dona cherokee i un comerciant sense llicència d'ascendència europea. Tanmateix, el nen va créixer sense el seu pare en un entorn nadiu americà. Tanmateix, Sequoyah mai va aprendre altra llengua que la seva llengua materna cherokee. La seva mare, que pertanyia al clan cherokee "Red Paint" (clan Aniwodi), regentava un lloc comercial a Tuskegee. L'assentament, que els cherokees anomenaven Taskigi, estava situat al riu Little Tennessee, prop de Fort Loudoun. Aquest fort anglès estava situat a la confluència dels rius Little Tennessee i Tellico. El lloc de Tuskegee, prop de l'actual Vonore, va quedar submergit el 1979 quan es va inundar l'embassament de Tellico.
El 1817, Sequoyah va signar un tractat que intercanviava terres cherokees al sud-est per terres a Arkansas. Però el 1819, es va retirar del tractat, cosa que va provocar la pèrdua de la seva primera casa a Alabama, cosa que el va portar a traslladar-se a Willstown (l'actual Fort Payne), Alabama.
Quatre anys més tard, va ser un dels delegats dels "Antics Colons" que van anar a Washington D. C. per signar el tractat que intercanviava la terra cherokee a Arkansas pel Territori Indi (l'actual Oklahoma).
Sil·labari i alfabetització cherokee miniatura|El sil·labari de Sequoyah en l'ordre en què va ordenar originalment els caràcters Essent jove es va fer argenter, professió que el va moure a crear algun sistema per tal de registrar els deutes dels seus clients. Com a argenter, Sequoyah tractava regularment amb europeus americans que s'havien establert a la zona. Estava impressionat per la seva escriptura i es referia a la seva correspondència com a "fulles parlants". Sabia que els papers representaven una manera de transmetre informació a altres persones en llocs distants, cosa que els seus companys soldats americans podien fer però ell i altres pobles indígenes no. La majoria dels cherokees assumien que l'escriptura era bruixeria, bruixeria, un do especial o una pretensió; Sequoyah no va acceptar cap d'aquestes explicacions. Va dir que podia inventar una manera perquè els cherokees parlessin en paper, tot i que els seus amics i familiars pensaven que la idea era absurda.
Inicialment, va fer petits retrats de cadascun dels clients, afegint al costat cercles i línies per tal de representar les diferents sumes de diners. Però aquest sistema es va mostrar massa complicat i cap a l'any 1810 li va venir al cap la idea de construir un sistema d'escriptura propi per a la llengua cherokee.
Ja de temps, Sequoyah s'havia fixat amb admiració en els escrits dels rostres pàl·lids i com aquests eren plenament capaços de comunicar-se per mitjà dels seus fulls parlants. "Per què no podien fer el mateix els cherokees?" D'aquesta manera, Sequoyah va començar a treballar en el seu gran projecte de dotar el poble cherokee d'un sistema d'escriptura. El projecte era especialment ambiciós si es té en compte que Sequoyah no posseïa ni els coneixements acadèmics més bàsics. Inicialment, va començar a dibuixar petites imatges, però es va mostrar un sistema que requeria massa esforços. Posteriorment, va començar a crear un signe per a cada paraula cherokee, però després de crear milers d'ideogrames sense veure el final de la tasca, va abandonar. Finalment, l'analfabet Sequoyah va arribar per ell mateix a la conclusió que cada paraula cherokee està formada per un petit nombre de síl·labes. Inspirant-se en unes beceroles angleses que li havia donat un mestre, va crear dos-cents diferents símbols que posteriorment va reduir a 85, prou per escriure les diferents síl·labes de la llengua cherokee, ja que totes tenen la mateixa estructura: consonant + vocal. Alguns signes els va copiar de les lletres llatines, per exemple la que esdevé la síl·laba [a], la per a la síl·laba [si] o la xifra que esdevé la síl·laba [se]. Altres signes, en canvi, els va desenvolupar a partir de lletres llatines (per exemple afegint-hi traços, com a la lletra ), mentre que, finalment, altres neixen exclusivament de la seva imaginació. Els símbols es poden escriure en un disseny de gràfic, amb les columnes sent cada vocal i les files sent cada consonant.
El sil·labari de Sequoyah va ser enllestit i publicat l'any 1821. Al cap de poc gairebé tots els cherokees van començar a dominar el nou sistema. Es va comprar una impremta, es van gravar peces de metall amb els nous caràcters i en poc temps van començar a aparèixer revistes i llibres en llengua cherokee.
Quan Sequoyah va visitar les tribus orientals, portava un sobre segellat que contenia un discurs escrit d'un líder cherokee d'Arkansas. Llegint el discurs en veu alta, va convèncer els cherokees orientals del valor del seu sistema. A partir d'aquí, el sil·labari es va estendre ràpidament i es va ensenyar per les ciutats i pobles cherokee de tot l'est.
El 1830, fins a un 90% dels cherokees eren alfabetitzats en la seva pròpia llengua.
Sequoyah va guanyar, pel seu treball, una medalla honorífica que sempre duia a sobre. A la vellesa es va dedicar a la política, preocupat especialment per la unió dels diferents clans cherokee.
En algun moment entre 1843 i 1845, va morir a causa d'una suposada infecció respiratòria durant un viatge a San Fernando de Rosas, a Coahuila, Mèxic. Una carta escrita el 1845 per un Cherokee que l'acompanyava afirmava que havia mort el 1843:
Va morir essent un honorable membre de la seva comunitat. Es diu que va morir en una expedició fracassada a Mèxic per tal de retrobar cherokees emigrats.
El 1938, el cap principal de la nació cherokee, JB Milam, va finançar una expedició per trobar la tomba de Sequoyah a Mèxic.J. B. Milam, McFarlin Library, University of Tulsa. Libraries & Cultures: Bookplate Archive. 2001 (retrieved 23 June 2009) Un grup d'erudits cherokee i no cherokee va embarcar des d'Eagle Pass, Texas, el gener de 1939. Van trobar una tomba prop d'una font d'aigua dolça a Coahuila, Mèxic, però no van poder determinar de manera concloent que la tomba era la de Sequoyah.Meredith, Howard L. (1985).Bartley Milam: Principal Chief of the Cherokee Nation. Muskogee, OK: Indian University Press, p. 47.
El 2011, el Muskogee Phoenix va publicar un article relacionant el descobriment el 1903 d'una tomba a les muntanyes de Wichita per Hayes i Fancher, que creien que era la de Sequoyah. Els dos homes van dir que el jaciment era en una cova i que contenia un esquelet humà amb una cama més curta que l'altra, una pipa de canya llarga, dues medalles de plata, un rifle de pedrís i una destral. Tanmateix, el jaciment era molt al nord de la frontera amb Mèxic.
Referències
Categoria:Creadors de sistemes d'escriptura Categoria:Morts a Califòrnia Categoria:Inventors estatunidencs Categoria:Polítics estatunidencs amb discapacitats Categoria:Escriptors estatunidencs amb discapacitats Categoria:Polítics amerindis d'Oklahoma Categoria:Morts a l'estat de Puebla Categoria:Escriptors amerindis d'Oklahoma Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XVIII Categoria:Escriptors cherokees Categoria:Escriptors d'Arkansas Categoria:Polítics d'Arkansas Categoria:Artistes de Carolina del Nord Categoria:Polítics de Carolina del Nord Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XVIII Categoria:Polítics estatunidencs morts al segle XIX