miniatura|Planta de la colza Loli de colza (sovint etiquetat incorrectament en català com a oli de nabina*) és l'oli produït a partir del premsat de les llavors de la planta de la colza. És de textura viscosa i color marronós abans d'arribar a ser refinat. D'aquest oli es pot separar estearina sòlida. Els principals territoris productors d'oli són el Canadà, Europa i la Xina.
La colza és típicament cultivada per a la producció d'olis vegetals, pinso (altament proteic) o biocombustibles (biodièsel). També és utilitzada per a la producció de lubricants o per al control de plagues. A Alemanya es va començar a usar com a oli econòmic durant la Segona Guerra Mundial i actualment és el principal oli d'ús alimentari utilitzat per a l'elaboració de productes alimentaris. Als Països Catalans es prefereix l'oli d'oliva com a aliment i, pel fet d'estar sempre a l'abast, a nivell casolà també per a altres usos (cosmètic, lubrificant, combustible per a làmpades d'oli, etc.).
A Alemanya i altres països de dieta atlàntica s'usa com a aliment per a fregir, però els olis de colza comestibles i usats com a combustible són obtinguts de manera diferent, amb diferents additius i tractaments que fan canviar les seves característiques, com per exemple la toxicitat. Per a evitar accidents és obligatori tenyir l'oli de colza combustible amb un colorant.
A Espanya el 1981 hi va haver milers d'enverinats i morts a causa de la ingesta d'oli de colza venut fraudulentament com a oli d'oliva i el qual havia estat decolorat expressament. Segons les fonts, de 600 a milers de persones van morir i més de vint mil van quedar amb malalties cròniques (de per vida) o minusvàlides. Llavors es va encunyar el terme síndrome de l'oli tòxic (SOT).
Història Origen La colza (de nom científic Brassica napus) té el seu origen fa milers d'anys a Àsia. Els primers registres arqueològics van ser trobats a la Xina i provenen del 5000 aC. En canvi, a Europa, les primeres proves de cultius de colza provenen de l'edat mitjana.
Inicialment, l'oli de colza s'utilitzava únicament per alimentar puntualment el bestiar i com a lubricant per a la maquinària. L'oli de colza va tenir un paper important durant la Revolució Industrial, pel fet que aquest s'utilitzava per lubricar les màquines de vapor. Prèviament, aquest oli no era gaire utilitzat per cuinar a causa del seu elevat contingut en àcid erúcic. La ingesta d'àcid erúcic en una quantitat superior a 7 mg/kg de pes corporal pot comportar problemes de toxicitat al cor, o fins i tot, en casos d'exposició crònica, pot generar una lipidosi.
L'any 1974 va sortir al mercat un producte conegut com a canola (de l'anglès Canadian oil, low acid) obtingut a partir d'una variant de la colza desenvolupada per uns científics canadencs. Aquesta variant de la colza té un baix percentatge d'àcid erúcic i glucosinolat (actualment s'hi troben en valors de 0,1% i 8,5 μM g− 1 respectivament), evitant així els problemes de toxicitat que generava l'oli de colza.
Modificacions genètiques L'any 1995 es va introduir al mercat del Canadà la primera canola modificada genèticament, que era resistent a l'herbicida glifosat. Amb els anys, els agricultors del Canadà han tendit a utilitzar més aquestes plantes modificades genèticament, per què, en ser resistents als herbicides, els poden aplicar directament sobre els cultius sense que aquests deixin de ser funcionals. Això ha suposat un problema, ja que el pol·len d'aquestes plantes pot viatjar llargues distàncies i contaminar així camps de canola sense modificacions genètiques, que han de ser abandonats i els agricultors han de cultivar en zones aïllades la canola no modificada genèticament.
Un altre de les modificacions a les quals ha estat sotmesa la canola ha sigut l'increment del seu contingut en laurat gràcies a l'addició d'un gen provinent del llorer de Califòrnia (Umbellularia californica). La canola amb aquesta modificació no té un ús alimentari, sinó industrial. La raó és que el laurat és altament utilitzat per la producció de detergents i sabons.
El cultiu i comerç de la canola modificada genèticament es troba bastant restringit en la majoria dels països, amb l'excepció dels Estats Units i el Canadà, on la gran majoria de cultius de canola es troben modificats genèticament.
La tragèdia de l'oli de colza a Espanya
Un dels episodis més tràgics de la història de l'oli de colza va succeir a Espanya l'any 1981 i va comportar l'empresonament de dos directius, un de RAPSA i l'altre de Raelsa, amb condemnes de 20 i 12 anys respectivament. La venda d'oli de colza desnaturalitzat (per a ús industrial) com a oli d'oliva en mercats va ocasionar una de les majors crisis sanitàries del país. Els primers casos de l'actualment conegut com a síndrome de l'oli tòxic es van donar a Torrejón de Ardoz (província de Madrid) i van ocasionar pneumònies atípiques, fibromiàlgia, dolor crònic, fatiga crònica i deformitats articulars a famílies senceres. L'afectació de la tragèdia va ser de grans dimensions, ocasionant 5000 morts i 20000 persones amb seqüeles.
La troballa de l'agent causant d'aquesta estranya pneumònia va suposar l'esforç d'un gran nombre d'investigadors i personal mèdic, aquests inicialment sospitaven d'un microorganisme com a possible causant d'aquesta infecció. Finalment, Juan Casado Flores (qui feia quatre anys que treballava a l'Hospital Niño Jesús de Madrid) conjuntament amb un equip van iniciar una investigació sobre aquesta nova infecció que afectava els nens de l'hospital en el qual treballava. Casado i el seu equip van descobrir en mes i mig que aquesta epidèmia no havia estat causada per un bacteri o un virus, sinó que es tractava d'un enverinament massiu, que havia afectat majoritàriament barris humils. Després d'una exhaustiva investigació van detectar un patró comú en tots els afectats, ja que tots havien comprat i consumit un oli suposadament d'oliva venut en mercats ambulants dels barris.
Les condemnes van ser molt inferiors a les demanades pel fiscal Eduardo Fungairiño pel fet que els magistrats van indicar que els acusats no havien comès delictes d'homicidi. Les dues majors condemnes van ser per a Ramón Ferrero (condemnat a dotze anys de presó per estafa i imprudència temerària professional) i Jorge Pich (condemnat a deu anys i pagar 100.000 pessetes per col·laboració en els delictes comesos per Ramón Ferrero). Els deu condemnats restants van rebre penes pròximes als quatre anys i els altres vint-i-cinc processats van ser absolts.
Actualitat Actualment, l'oli de colza (en la seva forma de canola) és el tercer oli culinari més consumit del món. Això és gràcies al seu elevat valor nutritiu. En presentar un elevat contingut en àcids grassos insaturats, la incorporació d'aquest aliment a la dieta pot contribuir en certs beneficis per la salut. Tot i això, l'oli de colza encara presenta una connotació negativa en certs països com Espanya a causa de la síndrome de l'oli tòxic.
Composició L'oli de colza està format principalment per triacilglicèrids, en un 99%, essent l'1% restant fosfolípids, àcids grassos lliures, àcids grassos no saponificables i altres components. +Composició química de l'oli de colzaComponentQuantitat (%)Triacilglicèrids91,8-99Fosfolípids (oli cru)3,5Àcids grassos lliures0,5-1,8Àcids grassos no saponificables0,5-1,2 Alguns d'aquests components es poden usar com a indicadors de qualitat, com per exemple els àcids grassos lliures. Una composició de més del 5% d'aquests compostos en olis sense refinar indica un deteriorament de la qualitat, a causa d'un processament deficient de l'oli o a danys en la planta. miniatura|194x194px|Estructura química d'un àcid gras sulfurat També cal destacar que l'oli de colza és l'únic oli comestible que conté àcids grassos sulfurats, els quals tenen una estructura similar als àcids grassos furànics, però aquests presenten un anell amb sofre en comptes d'oxigen.
Específicament, l'oli de colza presenta un 55% d'àcid oleic, un elevat contingut que el diferencia d'altres olis vegetals. De la mateixa manera, també conté un 26% d'àcid linoleic i un 8-12% d'àcid linolènic. Aquests àcids són els que li confereixen les seves característiques olioses i greixoses.
D'altra banda, presenta un contingut variable d'àcid erúcic, el qual s'ha intentat anar reduint amb el temps mitjançant tècniques de millora i tria de cultius, ja que aquest causa efectes adversos per la salut.
Àcid erúcic miniatura|Estructura química de l'àcid erúcic L’àcid erúcic és un àcid gras de cadena llarga, el qual es troba en llavors de Brassicàcies, família a què pertany l'oli de colza. La seva concentració en les plantes de colza és variable, essent alta en plantes d'origen natural (40%), les quals són usades industrialment ja que no calen controls de qualitat tan estrictes. En cas de necessitat alimentària, aquest contingut s'ha de reduir al 0,5%, ja que diversos estudis han documentat que en alguns animals afecta negativament el cor.
Aquest òrgan es veu afectat a causa de la mala oxidació mitocondrial d'aquest àcid, fet que causa lipidosi, és a dir, una acumulació de triacilglicèrids en forma de gotes lipídiques. Per consegüent, el múscul cardíac presenta una reducció en la seva contractilitat i es produeix dany tissular. Així doncs, és important minimitzar la presència d'aquest àcid per evitar possibles efectes adversos en la salut humana. Gràcies a la reducció d'aquest i el baix contingut en glucosinolats, s'obté el que s'anomena “oli de canola”, el qual posseeix propietats químiques diferents a l'oli de colza.
Polifenols Rols bifuncionals La colza (Brassica napus L.) no només és una de les fonts més importants d'oli vegetal a escala mundial, sinó que també és rica en compostos bioactius com els polifenols. Aquests compostos es troben en elevades concentracions a les llavors i els subproductes del processament de l'oli. Així mateix, el contingut de polifenols pot variar en funció dels processos d'extracció i refinament de l'oli.
Beneficis per la salut Aquest compost és de gran ineterès per les diverses funcions beneficioses que pot fer. En primer lloc, poden actuar com a antioxidants. Neutralitzen radicals lliures com les espècies reactives d'oxigen (ROS) i de nitrogen (RNS), que representen un perill, ja que poden causar danys en biomolècules com l'ADN, les proteïnes i els lípids. Per exemple, l'àcid sinàpic és capaç d'estabilitzar radicals lliures gràcies a la seva estructura química, prevenint d'aquesta manera l'estrès oxidatiu en les cèl·lules.
Igualment, s'ha demostrat que aquests compostos tenen important propietats antiinflamatòries. Redueixen la producció de citocines proinflamatòries com el TNF-α i la IL-1β mitjançant la modulació de rutes moleculars. Gràcies a aquestes propietats, els converteixen en candidat prometedor com a agents terapèutics per a malalties inflamatòries cròniques.
Un altre benefici important és la seva capacitat per millorar la sensibilitat a la insulina i regular la glucosa en sang. Els polifenols activen transportadors de glucosa com el GLUT4, cosa que ajuda a mantenir un millor control metabòlic i a reduir el risc de desordres metabòlics com la diabetis tipus 2.
A més, els polifenols tenen efectes protectors sobre el sistema cardiovascular. Han demostrat reduir l'estrès oxidatiu i millorar els perfils lipídics, molt important per tal de prevenir malalties com la hipertensió i l'aterosclerosi.
Alguns polifenols, com l'àcid siríngic, ofereixen efectes neuroprotectors. Poden protegir les neurones de danys oxidatius i excitotòxics. Aquest fet els fa molt prometedors per al tractament de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer. miniatura|339x339px|Proprietats bioactives dels polifenols en l'oli de colza