El cicló extratropical Klaus va ser un cicló de latitud mitjana que va afectar els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 especialment el nord d'Espanya i el sud de França ocasionant diverses víctimes mortals i importants danys materials. El centre de la depressió es va desplaçar d'oest a est des de les Illes Açores, passant pel mar Cantàbric, fins al golf de Gènova, i va generar forts vents de més de 150 km/h i ones de més de 20 metres al litoral espanyol i francès.La costa de Santander bate el récord con una ola de 26 metros Va ser un fenomen extraordinari que no es repetia amb tanta virulència a Espanya des de 1997.
El fenomen causant d'aquesta borrasca especialment profunda va ser una ciclogènesi explosiva. Aquesta es produeix quan dues masses d'aire diferents, una de càlida i una altra de freda, xoquen la qual cosa genera forts vents i abundants precipitacions. Es desenvolupa en un curt període; per això l'adjectiu "explosiva". Encara que algunes de les seves característiques, com l'intens vent, s'assemblen als ciclons tropicals, l'origen i evolució d'ambdós fenòmens són molt diferents.
Es van reportar 26 víctimes mortals relacionades amb la situació meteorològica, 12 de les quals a Espanya. L'esdeveniment més greu va tenir lloc a Sant Boi de Llobregat (Barcelona), quan el mur d'una instal·lació esportiva va caure sobre uns nens i va causar la mort de quatre.
Nom Encara que l'Agència Estatal de Meteorologia no dona cap nom concret als sistemes que afecten Espanya, l'Institut de Meteorologia alemany, referent en el seguiment històric de l'evolució atmosfèrica a Europa, anomena amb regularitat les borrasques i anticiclons més notables. El 23 de gener va donar el nom de Klaus, en honor de Klaus Schümann, al sistema de baixes pressions situat a l'Atlàntic Nord.Relació de sistemes de baixes pressions Institut de Meteorología. Universitat de Berlín.
Context meteorològic El cicló extratropical Klaus, que era alimentat per dues masses d'aire molt contrastades, una d'aire polar molt freda al nord i una altra d'humida i càlida al sud, va patir un procés de ciclogènesi explosiva que el va convertir en el transcurs d'unes poques hores següents en el que els meteoròlegs anomenen una borrasca explosiva o bomba meteorològica. Per poder produir-se aquest fenomen de ciclogènesi explosiva han de coexistir a la distància adequada una depressió o tàlveg incipient a la part inferior de l'atmosfera que interaccioni amb una altra d'allunyada i a un nivell d'aproximadament 300 mb, la qual cosa comporta una ràpida intensificació de la borrasca amb caigudes de pressió d'aproximadament 20 mil·libars en 24 hores. Aquest tipus de borrasques amb una caiguda tan brusca de la pressió només es dona amb freqüència en latituds més altes (Groenlàndia, Islàndia…) i sónt molt menys freqüents a les nostres latituds.
És necessari no confondre aquest tipus de tempestes amb els ciclons tropicals la formació dels quals segueix un procés molt diferent. Així, les tempestes de tipus «bomba» són d'una dimensió dues vegades menys importants que la dels ciclons tropicals (500 km contra 1000 km) i treuen la seva energia de l'atmosfera, mentre que els ciclons tropicals obtenen la seva energia de l'aigua calenta del mar. Finalment, aquest tipus de tempestes sobrevenen principalment a l'hivern, mentre que els ciclons tropicals es produeixen al final de l'estiu o a la tardor.
Els científics no han establert fins ara una correlació entre l'escalfament global i canvis en la formació de les tempestes, augments en la seva freqüència i canvis en la intensitat de les mateixes si bé continua sent un tema d'estudi.
Mesures d'emergència prèvies Espanya miniatura|Mapa d'alertes de l'AEMET per al dia 24. El 19 de gener, la Direcció General de Protecció Civil va posar en alerta per vent a les quatre comunitats del litoral cantàbric i Madrid, però sense concretar per un possible episodi de forts vents durant el cap de setmana. L'aparició d'un centre de baixes pressions susceptible de transformar-se en una tempesta potencialment perillosa condueix a l'agència estatal de meteorologia (AEMT) a emetre un butlletí d'alerta el 22 de gener.
El matí del 23 de gener en desplaçar-se el centre de baixes pressions situat a l'Atlàntic cap a l'est amb un alt grau de possibilitat (70 -90%) que afectés ràpidament la part més occidental de la península Ibèrica. L'Agència Estatal de Meteorologia va posar en alerta vermella (la màxima possible) les comunitats cantàbriques per vents de més de 150 km/h i mar arborada o muntanyosa, amb ones de més de 9 metres. Gran part de les províncies de l'interior també van ser alertades amb el nivell taronja per ratxes de vent properes als 90 km/h.
Galícia va ser la primera comunitat a adoptar mesures d'urgència decretant la Conselleria el nivell taronja per ratxes de més de 140 km/h i pluja intensa. A més es van suspendre les classes en La Corunya i Lugo com mesura preventiva davant de l'arribada del temporal.
Al País Basc s'esperava que els forts vents arribessin entre les 00:00 i les 08:00 del dia 24. La flota va romandre amarrada a port i nombrosos vaixells mercants i pesquers procedents de diversos ports propers es van refugiar a la Ria de Bilbao davant de l'alerta per ones de 12 metres i vents de més de 150 km/h. Es va activar un pla de crisi en la comunitat en el qual s'estudiava la possibilitat de desallotjaments de les zones més afectades. Alguns trams de carreteres van quedar tallats de manera preventiva.
França
Amb motiu del cicló, Météo-France va distribuir des del 23 de gener de 2009 un mapa de vigilància meteorològica amb nivells d'alerta vermella per a 5 departaments del sud-oest de França. Va ser actualitzada diverses vegades durant la jornada del 24 de gener de 2009.
En el moment àlgid de la tempesta, el nivell d'alerta 4 (vermell) va ser activat en 9 departaments (mapa de vigilància difós el 24 de gener a les 08 h 10 (CET)): Gironda, Olt i Garona, Landes, Gers, els Pirineus Atlàntics, Alta Garona, els Alts Pirineus, Aude i els Pirineus Orientals.
Des de la implantació del sistema d'alerta meteorològica l'octubre 2001, va ser la primera vegada que es va utilitzar el nivell vermell a causa de vents violents.Météo-France . Consultat el 26/01/2009
Evolució del cicló miniatura|Evolució del cicló. Ràfegues màximes de vent Ràfega Localització País 216 km/h Port d'Envalira Andorra198 km/h Cerezo de Arriba Espanya198 km/h Estaca de Bares Espanya193 km/h Formiguera França193 km/h Machichaco Espanya184 km/h Perpinyà França183 km/h Malpica Espanya183 km/h Ocón Espanya182 km/h Ancares Espanya182 km/2 A Veiga Espanya178 km/h Oia Espanya177 km/h Sant Pau de Fenollet França172 km/h Biscarrosse França172 km/h Cap Ferret França Fonts: AEMET Meteo France Meteo Galicia Meteorologia del Govern de La Rioja Des del 22 de gener, les imatges preses pel satèl·lit Meteosat mostren la formació d'una profunda depressió a l'Atlàntic, la qual fa presagiar una violenta tempesta susceptible d'abatre's sobre el nord d'Espanya i el sud de França. La ràpida intensificació de depressió condueix en primer lloc als serveis meteorològics espanyols i a continuació al francès a posar en alerta màxima les zones amenaçades. El dia 23, la borrasca ubicada al nord de les Açores i amb una pressió de 1000 hPa es desplaça cap a l'est. Va anar aprofundint-se ràpidament amb el pas de les hores, arribant a caure fins als 968 hPa estimats a les 00:00 del 24 de gener: Klaus es converteix en el que els meteoròlegs coneixen com una bomba meteorològica.
A mitjan jornada del 23 de gener, la tempesta Klaus se situa a uns mil quilòmetres de les costes franceses, mentre continua aprofundint-se. La pressió en el seu centre és llavors de 988 mil·libar, caient a 977 mil·libar al voltant de les 16 hores. En el transcurs de la jornada, diverses comunitats autònomes situades al nord de la península són posades en alerta vermella a causa del risc de vents violents. De fet, els meteoròlegs de l'AEMT pronostiquen ràfegues de vent que podrien assolir els 150 km/h al litoral i 90 km/h a l'interior.
Davant de l'amenaça d'una tempesta d'una potència potencialment comparable a les tempestes Lothar i Martin de 1999, Météo-France decideix posar cinc departaments francesos en alerta vermella: Pirineus Atlàntics, Landes, Alta Garona, Alts Pirineus i Gers.
Galícia va ser la primera comunitat afectada pel cicló extratropical i en el transcurs de la jornada del 23 de gener, les primeres ràfegues afecten el litoral gallec i cantàbric, abans d'estendre's progressivament cap a l'est.
Durant la nit del 23 al 24 es produeixen violentes ratxes de vent, sent la Corunya la província amb els valors més alts. Es van registrar 198,4 km/h a l'estació d'Estaca de Bares, superant àmpliament els 158 km/h de màxima històrica el 1984, quan l'huracà Hortensia va arribar a les costes espanyoles. Es van registrar també valors similars a Cerezo de Arriba, a la comunitat de Castella i Lleó. esquerra|miniatura|Arbres arrencats pel vent prop de La Corunya
El fort vent va fer caure nombrosos arbres dificultant la circulació per carretera. Un sergent de la Guàrdia Civil de Trànsit va morir a Burela, (Lugo) en caure-li un arbre mentre ajudava a diversos automobilistes. Un pesquer portuguès es va enfonsar a 60 milles de la costa de la Corunya pel fort onatge, i encara que tota la tripulació va poder ser rescatada en helicòpter, el capità va morir víctima d'un infart en arribar a terra. A més es reporten diversos ferits per accidents de trànsit i despreniment d'objectes. El vent també va fer caure seccions de línia elèctrica deixant diversos milers d'usuaris sense llum durant diverses hores. Els talls es van prolongar diversos dies en zones rurals de la Corunya. Les Torres de Arneiro, un conjunt d'antenes de ràdio de més de 100 metres d'altura construïts durant la Segona Guerra Mundial, van caure pel vent.
A Portugal, prop de 600 automobilistes van haver de ser socorreguts per protecció civil, ja que 21 carreteres van ser fetes impracticables pel temporal a les regions de Viseu, Braga i Vila Real.
A 22 milles de la costa de Santander es va donar l'ona més gran registrada a Espanya amb una altura de 26 metres.
A Sant Sebastià, s'observen ones de 13,5 metres, mentre que la xarxa de transport urbà de Bilbao és feta malbé per les caigudes d'arbres sobre les catenàries. Els observatoris de la xarxa de meteorològica espanyola registren una baixada de la pressió atmosfèrica de vuit mil·libars en amb prou feines quatre hores: en aproximar-se a les costes basques, a primeres hores del matí del 24 de gener, no és més que de 983 mil·libars.El centro del ciclón atravesó Gipuzkoa a la 1 de la madrugada, El diario vasco) miniatura|Mapa que mostra la localització de la tempesta- La línia vermella, assenyala la trajectòria de la tempesta, marcada amb l'hora local