Na-dené és un grup de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord. El subgrup més important és l'atapascà, que inclou, entre d'altres, el navajo, l'apatxe kiowa, i l'apatxe. La major part d'elles són llengües tonals, encara que s'ha pogut provar que el to és un desenvolupament recent.
Una de les principals polèmiques històriques pel que fa a aquesta família ha estat l'estatus del haida. Edward Sapir va suggerir en 1915 que el haida havia d'incloure's en la família na-dené, no obstant això recerques posteriors mantenen la controvèrsia sobre aquest tema. Des del 2008, el grup na-dené és considerat una branca de la família dené-ienisseiana.
Història miniatura|Distribució de l'haplogrup C3 en les poblacions autòctones d'Amèrica i Àsia, aquesta marca genètica apareix correlacionada a Amèrica amb l'expansió de les llengües na-dené. El terme na-dené va ser proposat originalment per Edward Sapir per designar un conjunt de llengües presumptament emparentades que incloïen a les llengües atapascanes, al tlingit i al haida (aleshores es desconeixia l'existència de l'eyak, llengua més estretament emparentada amb l'atapascà que el tlingit). La hipòtesi que aquestes llengües podrien estar relacionades va aparèixer en el treball de Sapir de 1915 "The Na-Dene languages: A preliminary report", on descriu l'elecció del nom:Sapir, Edward (1915). “The Na-Dene languages, a preliminary report.” American, p. 558
El treball modern apunta al fet que la hipòtesi de parentiu de Sapir troba vincles demostrables entre el tlingit i el grup atapascà, encara que no hi ha evidència àmpliament reconeguda per incloure en la família na-dené al haida. Posteriorment a la proposta de Sapir es va identificar l'eyak com una llengua de la família na-dené.
La primera controvèrsia sorgeix aviat amb Goddard en 1920 qui dubtava de la connexió tlingit-atapascà.Goddard, Pliny E. (1920). “Has Tlingit a genetic relation to Athapascan?” International Journal of American Linguistics 1: 266–279. Però la hipòtesi na-dené de Sapir amb la inclusió del haida va tenir un gran suport en Dell Hymes 1956,Hymes, Dell H. (1956). “Na-Déné and positional analysis of categories.” American Anthropologist 58: 624–638. Heinz-Jürgen Pinnow des de 1958Pinnow, Heinz-Jürgen (1958). “Zwei Probleme der historischen Lautlehre der Na-Dene-Sprachen (Stimmton und Aspirationskorrelation – Labiallaute).” Zeitschrift für Phonetik und Sprachwissenschaft 11:128–159. i Greenberg 1987.Greenberg, Joseph H. Language in the Americas. (1987a). Stanford: Stanford University Press.
La hipòtesi Sapir va tenir el rebuig de diversos especialistes, destacant-hi Michael E. Krauss des de 1964Krauss, Michael E. (1964). “Proto-Athapaskan-Eyak and the problem of Na-Dene I: The phonology.” International Journal of American Linguistics 30:118–131. i Levine 1979.Levine, Robert D. “Haida and Na-Dene: A new look at the evidence.” International Journal of American Linguistics (1979). 45: 157–170. Tanmateix, Pinnow ha continuat presentant evidències fins i tot en publicacions més recents (2006),Pinnow, Heinz-Jürgen (2006b), "Sprachhistorische Untersuchung zur Stellung des Haida als Na-Dene-Sprache", Unveränderte Neuausgabe aus INDIANA 10, Gedenkschrift Gerdt Kutscher. Teil 2 Berlin 1985. Mit einem Anhang: Die Na-Dene-Sprachen im Verhältnis zum Tibeto-Chinesischen (Bredstedt: Druckerei Lempfert) . desenvolupant àmpliament les relacions tlingit-eyak-atapascà-haida a nivell fonològic, morfofonològic, etimològic i gramatical.Michael Dürr i Egon Renner, The History of the Na-Dene Controversy: A Sketch
Classificació Les llengües na-dené segons Cook i Rice (1989)Cook, Eung-Do, and Keren D. Rice Athapaskan Linguistics. “Introduction.” Current Perspectives on a Language Family, (1989). p. 1–61. Berlin: Mouton de Gruyter. es classifiquen d'aquesta manera:
Tlingit-atapascà-eyak Tlingit Tlingit 1.000 (1980);Kenneth Katzner (1986) . The Languages of the World. Londres: Routledge, p. 359-360. 500 (1994);Stephen Adolphe Wurm, Peter Mühlhäusler & Darrell T. Tryon (1996). Atlas of languages of intercultural communication in the Pacific, Asia and the Americas: Maps. Tomo II. Berlín: Walter de Gruyter, p. 1138. 1.430 parlants (2000-2001)Ethnologue report for language code: Tlingit Atapascà-eyak Eyak Eyak † Atapascanes Atapascanes septentrionals(chipewyan, alt tanana, gwich'in, tłįchǫ (dog-rib), etc.) Atapascanes de la costa del Pacífic (hupa) Atapascanes meridionals (apatxe-kiowa, apatxe, navaho) Haida Haida Septentrional 45 (1995)Ethnologue report for language code: Haida, Northern Meridional 10 (1995)Ethnologue report for language code: Haida, Southern
Són llengües tonals i aglutinants. El seu lèxic dona la màxima importància al verb, que pot ser de significat actiu o estàtic.
Com a curiositat, es pot destacar el fet que el navaho era usat pels operadors de ràdio de la infanteria de marina nord-americana durant la Segona Guerra Mundial perquè la seva complexitat gramatical el feia indesxifrable per als espies enemics.
Parentiu amb altres famílies Hipòtesis dené-ienisseiana 520px|miniatura|Llengües dené-ienisseianes d'acord amb la hipòtesi de Vajda.
Alfredo Trombetti va ser el primer a proposar, en 1923, una relació entre les llengües na-dené i les llengües del IenisseiTrombetti, Alfredo (1923) Elementi di glottologia: 486, 511. Bologna: Nicola Zanichelli. Michael Fortescue documentà les relacions entre el quet i les llengües na-dené.Fortescue, Michael D. (1998) Language relations across Bering Strait Merritt Ruhlen en 1998 també sostingué arguments a favor de la hipòtesi dené-ienisseiana.Ruhlen, Merritt The origin of the Na-Dene, 1998
En març de 2008, el professor Edward Vajda de la Western Washington University publicà un treball que resumia deu anys de recerca, basada en la morfologia verbal i en la reconstrucció de diverses protollengües, on es mostrava evidència que les llengües na-dené estan relacionades amb les llengües ienisseianes de Sibèria (Vajda 2008). Aquest treball ha estat considerat favorablement per diversos especialistes, però també ha rebut crítiques com la de Lyle Campbell, que considera encara insuficient l'evidència presentada per Vajda.
Una investigació publicada en 2014 ha aportat noves evidències sobre aquesta hipòtesi: Mark A. Sicoli i Gary Holton codificaren un conjunt de dades sobre característiques tipològiques de les llengües na-dené i ket i provaren l'ajust entre les dades i les filogènies lingüístiques, obtenint resultats que recolzen la hipòtesi d'una connexió dené-ienisseiana i que suggereixen una dispersió de la protollengua des de Beríngia, tant cap a Sibèria, com cap a Amèrica.Sicoli, Mark A. & Gary Holton (2014) Linguistic Phylogenies Support Back-Migration from Beringia to Asia; PLoS ONE 9(3): e91722. doi:10.1371/journal.pone.0091722.
Per a Sicoli i Hilton les llengües ket i les de la costa pacífica norteamericana, abans de separar-se entre elles, s'haurien separat primer de les de l'interior d'Alaska i Amèrica del Nord:
Dené-caucàsic Una altra hipòtesi anterior, molt controvertida, és la de Joseph Greenberg qui planteja que les llengües Na-Dené es van originar en una migració específica d'Àsia a Amèrica fa 8 a 6 mil anys, diferenciada de la migració esquimoaleutiana i de la resta dels amerindis. Aquesta teoria estén la controvertida hipòtesi del lingüista rus Sergei Starostin, la família Na-Dené és part de la macrofamília dené-caucàsica.
Descripció lingüística Tant el primer diccionari i la primera gramàtica d'una llengua na-dené van aparèixer només a l'última meitat del .Petitot, 1876; i Legoff, 1889. El treball de camp i la millora de la documentació de les llengües d'aquesta família va permetre establir una classificació raonable de les branques de la família, així com una reconstrucció acceptable del proto-atapascà-eyak.M. Krauss, 1964, 1965.
Comparació lèxica Els numerals per a diferents llengües na-dené són:
{|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2| ! colspan=3|Atapascà ! rowspan=2|Eyak ! rowspan=2|Tlingit ! rowspan=2| |- ! ! ! |- | '1' || *ĩtɬah || *ɬaː- || *táɬaʼáí || tɬ͡inhɢ-ih || tɬʰéːxʼ || * |- | '2' || *nanki || *naːxi || *náˑʔki || la’d-ih || téːχ || * |- | '3' || *taq’i || *taːɣi || *táˑʔgi || t’uhtɬ͡ga’ || nʌ́sʼk || * |- | '4' || *tink’e || *t’ənʧi || *dɪ́ˑŋgi || qAlahqa’ga’ || taːxʼúːn || * |- | '5' || *s-kʷənlai || *ʂxoːɬaʔ || *ašdlaʼi || ʧ’aːn'-ih || kʰeːʧɪ́n || * |- | '6' || *(i)ɬkə-taq’i || *k’wostʰaːni || *gostáˑn || ʦi’iːn || tɬʰeːtuːʃʊ́ || * |- | '7' || || *sʧet’e || *gostsʼidi || la’diʦ’iːn || tʌχʔʌtuːʃʊ́ || * |- | '8' || *(i)ɬkə-tink’e || *nahkantu || *tsáˑʔpi || q’adiʦ’iːn || nʌsʼkʔʌtuːʃʊ́ || * |- | '9' || || *ɬanti || *ngostʼáí || guʦ’dæ: || kuːʃʊ́q || * |- | '10' || *hwonize(?) || *kweneza(n) || *goneˑznáˑn || dAɢa:q’ || ʧɪnkaːt || *
Vegeu també Nahane
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Taula de continguts i informació de The Dene–Yeniseian Connection. Alaska Native Language Center Taula de comparacions de paraules atapascanes Dené–Yeniseian / Na-Dené Llistes Swadesh (incomplet)