miniatura|L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.Mestre, 1998: p. 74, entrada: "ateneu" El terme ateneu prové d'Atena, deessa grega de la saviesa, d'on es deriva ἀθήναιον ('athenaîon') (en grec), el temple d'Atena, i d'aquí, el llatí athenaeum, la gran escola romana.
El terme Ateneu prové etimològicament de la deessa grega de la saviesa anomenada Atena. A l'antiga Grècia, aquest terme s'utilitzava per denominar a aquells centres on es difonia la cultura. A Espanya, va ser a mitjans del segle XIX quan es van crear els Ateneus per part de la burgesia, la classe treballadora i l'estament religiós. Aquests realitzaven activitats culturals segons les seves pròpies necessitats.
Els ateneus decidien a quin públic adreçar-se o quina perspectiva donar i se'ls anomenava depenent de la gent que els integrava, com per exemple: Ateneus llibertaris, populars, sindicalistes, anarquistes, racionalistes, obrers, Universitats Populars, etc. Ateneu és el terme genèric, ja que, de fet, es pot trobar un munt de noms per a tipologies d'entitats molt similars: societat obrera, casino, foment, centre, grup coral, associació recreativa, patronat catòlic, etcètera. En gran manera el nom de les entitats ens indiquen quina ideologia o tendència política hi havia darrere la fundació de l'entitat.
Quan ens referim a terme d'Ateneu popular, podem referir-nos a dos tipus d'institucions: d'una banda, els ateneus moderats de caràcter paternalista que, sota l'impuls de sectors de la burgesia i, directament o indirectament, pel catolicisme social, promouen la formació dels obrers; i per altra banda, un altre tipus d'ateneu obrer, l'afany del qual es concreta en la difusió del saber modern.
Els ateneus van esdevenir difusors d'un ensenyament bàsic i superior, fomentaven la ciència i els cercles literaris-artístics que es van inserir a l'obrer en dinàmiques abans exclusives de l'elit burgesa. Aquesta tasca alfabetitzadora els va convertir de facto en alternativa a les escoles estatals, afermant així la seva posició vertebradora com a centres vius del mutualisme obrer. Aquests llocs permetien accedir lliurement, no només a una educació més d'acord amb les reivindicacions d'aquests sectors, sinó a un material educatiu que fora d'aquestes parets era prohibitiu per a molts dels seus membres donada a la seva escassetat econòmica existent.
A part, el nom genèric d'Ateneu encarna una de les experiències culturals més duradores i prestigioses de la història contemporània d'Espanya. La seva aparició s'enllaça directament amb el naixement d'una sèrie d'institucions dins d'Europa, com per exemple salons, clubs polítics, etc.
Història
Catalunya ha estat històricament terra d'ateneus. Uns ateneus que comencen a sorgir durant el a causa de la industrialització a Europa, que va comportar l'augment de les desigualtats socials, la proliferació de la classe obrera i l'augment de l'analfabetisme. La incapacitat de les administracions, afeblides per la inestabilitat política i comercial del moment, va contribuir al fet que la societat civil es comencés a organitzar per tal de suplir aquestes mancances de l'Estatn tot i no existir un marc legal definit per a l'associacionisme.
L'Ateneu romà (Athenaeum) fou el nom de la primera institució pública d'ensenyament a Roma, construïda per Hadrià vers el 135. L'edifici tenia forma d'un teatre i allí recitaven els poetes i retòrics i mestres pagats per l'estat donaven lectura de diverses branques del coneixement, filosofia, gramàtica i jurisprudència; cap al final de l'imperi l'Ateneu fou tancat.
Al i principis del XX arreu d'Europa la ciutadania va impulsar un tipus d'associacionisme cívic sota el nom d'ateneus, centres d'extensió cultural o fins i tot universitats populars. L'origen d'aquestes institucions el podem trobar en les societats científico-literàries establertes a Europa al llarg del com ara l'Athenée de Paris (1785) o l'Athenée des Arts (1792); institucions per a classes privilegiades on es difonia la cultura entre els seus associats. Ara bé, en implantar-se el model d'ateneus a Catalunya aviat va prendre la característica que els diferencia de la resta d'Europa: la seva vocació instructora dirigida a millorar la formació de les classes més desafavorides.
En el marc de la Revolució Industrial i la Renaixença literària, al llarg del XIX es generalitzaren els ateneus populars que aspiraven a difondre la cultura i alfabetitzar la població. Sovint anaven lligats a moviments de recuperació cultural (com l'Ateneu Barcelonès) o de debat polític, com els ateneus llibertaris o els ateneus federals, fruit de l'efervescència obrera del moment. Al llarg de l'època de la Restauració el prestigi d'aquest tipus d'entitat era tan gran que diversos moviments ideològics en copiaren el patró com el catolicisme i el carlisme.
La primera experiència d'associacionisme per a l'assoliment d'un benefici comú dels associats la podríem trobar en el Comú de Particulars de la Pobla de Segur fundat el 1820 per a la construcció d'un molí fariner que evités l'ús privatiu a què es veien sotmesos els veïns per l'ús d'un molí veí Les primeres mostres d'ateneisme pròpiament dit les trobem l'any 1836 en la redacció d'uns primers estatuts que no es van arribar a constituir fins a l'any 1860 amb la creació de l'Ateneu Català. Ara bé, durant aquests 24 anys de diferència es constitueix, l'any 1854 a Mataró, la Societat d'Amics de la Instrucció, que un any després passaria a anomenar-se Ateneu Mataroní, que podria ser considerat la primera institució catalana que duu el nom d'ateneu. La manca d'un marc legal definit per a la constitució d'associacions obligava els fundadors dels primers ateneus a la redacció d'uns estatuts fundacionals que definissin explícitament un caràcter apolític i a tenir extrema cura de les bones relacions envers les autoritats civils per tal d'evitar-ne el recel.
A partir de la segona meitat del , es va produir a Catalunya un fenomen molt lligat a l'aparició i l'evolució de bona part dels ateneus populars: la consolidació d'una cultura obrera i popular que, durant un temps, va conviure amb les institucions creades a partir dels interessos de la burgesia i progressivament, va buscar el seu espai en el panorama ateneístic i associatiu català, el qual més tard trobarà de la mà dels ateneus populars. D'aquesta manera, els ateneus i les associacions populars es van convertir en un refugi per a les veus més contestatàries socialment i en un mecanisme d'enllaç dels activistes culturals i els intel·lectuals amb el poble. Gràcies a aquesta xarxa d'ateneus populars, la classe obrera catalana va poder ser alfabetitzada, van ser considerats veritables Universitats populars per a la classe obrera de totes les edats, on adquirien la formació cultural que li havia estat negada per la seva condició social. Van suposar també el lloc on per primera vegada les dones anaven a aprendre en igualtat de condicions que els homes.
La promulgació de la Llei d'Associacions Polítiques el 1887 va marcar un abans i un després pel que fa al moviment ateneista. Partint de les condicions de possibilitat d'aquest marc legislatiu establim la quantificació que segueix pel que fa a nombre i percentatge de concentració ateneista per cada període.
Concretament, entre els anys 1836 i 1936 es van registrar 1.746 entitats culturals, instructives i/o recreatives a Catalunya. De les quals 985 (un 56.5%) eren de lleure i 760 (un 43.5%) culturals i instructives. En referència a les denominacions d'aquestes entitats, els ateneus i casinos representen una quarta part del total: 267 associacions (un 15,5%) es denominaven ateneus i 140 (un 8%) s'anomenaven casinos. Una altra quarta part de les entitats, 416, es denominaven centres i 280 (16%) es denominaven societats. 184 entitats (10,5%), les corals i els orfeons 94 (5,5%), els casals amb 58 (un 3%) i les associacions (29, un 1,5%). A més 278 entitats (un 16%) tenen altres denominacions (unions, foments, patronats, agrupacions, germandats, grups, etc.)
Pel que fa a la cronologia de la fundació d'aquestes entitats poden distingir-se 3 grans etapes:
L'etapa constituent (1836-1886) amb la creació de 384 entitats, amb una mitjana anual de 7,5. L'etapa consolidativa (1887-1900) amb la formació de 385 noves associacions, amb una mitjana de 27,5 anuals. L'etapa expansiva (1901-1936) amb 977 noves entitats, amb una mitjana anual de 27. Aquesta etapa la podem dividir a més a més en dos subperíodes: del 1901-1920 amb 512 entitats i del 1921-1936 amb 465.
Durant el període del 1860-1936, es van inscriure oficialment 31.771 associacions en tota Catalunya que el 1910, constava de 2.085.000 habitants. A la dècada de 1930 els ateneus llibertaris crearen una xarxa de centres per posar en pràctica els estils de vida inspirats per llur ideologia. També en aquell temps pogueren aparèixer els ateneus republicans, basats en el foment de la cultura catalana i les idees de progrés social. De fet durant la Segona república sovint també prengueren el nom d'ateneu les diverses seccions locals dels partits polítics i dels sindicats. A Catalunya el fenomen dels ateneus fou molt nombrós i encara avui dia en romanen exemples exitosament molt actius.
Entre la dècada de 1990 i els primers anys del s'han generalitzat els ateneus i casals populars arreu dels Països Catalans, formats per persones i entitats que fan del casal un espai de trobada per a les seves activitats a nivell local.
Subetapes Consolidació territorial (1887-1900) Entre el 1887 i el 1900, els ateneus a Catalunya van consolidar la base territorial i social. Va ser a les comarques litorals i prelitoral son es van crear més ateneus: Barcelonès, Alt Penedès, Maresme, Alt Empordà, Garraf, Baix Llobregat, Baix Penedès, Tarragonès i Baix Camp. Però també va penetrar, tot i que de manera menys densa, a les comarques de l'interior: Alt Camp, L'Anoia, El Bages, Vallès Occidental i Oriental, Osona i Priorat. El 1895 l'associacionisme català representava el 24% a l'Estat Espanyol i seguia encapçalant la densitat associativa.
Cap a l'expansió (1901-1920) Entre 1901 i 1920 es van constituir 512 nous ateneus, als quals hem d'afegir 150 de l'anterior període, sumen un total de 662 ateneus repartits en 37 comarques.
Una expansió polititzada (1921-1936) Durant el període de 1921-1936 va seguir l'expansió ateneística, ja que es van crear 465 entitats, a les quals se li van afegir 199 que continuaven del període anterior, sumant un total de 664 associacions culturals i/o recreatives actives. En aquesta conjuntura, entre el 1923 i el 1930 Primo de Rivera instaura la seva dictadura, on el moviment ateneista català i anarquista va viure una època de repressió.
Del total de 977 entitats culturals i recreatives creades entre el 1901 i el 1936, un 20%, és a dir 198, es van denominar ateneus. Ateneus llibertaris que sorgeixen en autèntics espais de sociabilitat. Aquests centres es van convertir en una opció educativa davant les escoles estatals, vertebrant des de la infantesa a l'edat adulta, una sociabilitat àcrata obrera enfortida per la formació de grups d'anarquistes i de joves. La figura del barri adquireix una rellevància especial en erigir-se com espai de cohesió grupal per a la pràctica, no només d'accions revolucionàries en l'àmbit nacional, sinó per a la millora directa de la vida quotidiana dels seus habitants.
miniatura|Antic Ateneu Popular|187x187px