El mecanisme de defensa és una estratègia que utilitza el subjecte davant d'informació o successos adversos que poden alterar l'equilibri de la seva ment. Segons la teoria de Freud, s'activen per part del jo per frenar dos impulsos de l'inconscient en conflicte o per suavitzar la pressió del superjo. Aquests mecanismes poden alterar la visió de la realitat per fer-la més plaent per a l'individu.
Nivells psicològics dels mecanismes Els mecanismes de defensa poden agrupar-se, segons la maduresa o relació amb la salut mental, en quatre nivells: Nivell 1 (patològic): negació, distorsió cognitiva, projecció, complex d'inferioritat Nivell 2 (propis d'individus immadurs): fantasia, psicosomatització, agressivitat, idealització Nivell 3 (comuns en adults, poden ser neuròtics si són molt freqüents): desplaçament, dissociació, reacció, repressió, regressió, hipocondria Nivell 4 (propis de persones madures): anticipació, altruisme, humor, identificació, introjecció, sublimació, supressió
Molts d'ells poden pertànyer a una o una altra fase segons el grau en què es produeixin, de manera que no hi ha fronteres nítides entre els nivells.
Vegeu també Estrats del jo. En Teràpia Gestalt, estratificacions del jo que funcionen com a mecanismes de defensa. Retroflexió. Procés psicològic que funciona com a mecanisme de defensa. L'Ansietat de la Influència, obra de crítica literària de Harold Bloom influïda per aquesta i altres idees de Freud.
Referències
Enllaços externs
http://www.scribd.com/full/7884281?access_key=key-1ty731jvy8pq4oinn53d
Categoria:Psicoanàlisi