Miquel Iglesias i Bonns (Barcelona, 6 de juny del 1915 - Barcelona, 6 de març del 2012) va ser un director de cinema català. El 2006, li fou atorgat el premi Sant Jordi de Cinematografia a la Millor trajectòria professional.
Biografia Nascut a Barcelona el 1915, cap al 1920 Miquel Iglesias Bonn estudià música i debutà com a actor infantil, va formar part del grup “La Vajilla” (secció de teatre de l'orfeó de Sants) i després dirigí peces teatrals (1932-1935). El 1933 creà amb Joan Casals i altres el grup d'aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra. Quan s'hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de «Club Cinematografico Artístico», si molt aviat entra al camp professional. El 1936 es casa amb la muntadora Carme Fabregas, i el 1940 muntà la firma Atenea Films, amb la qual rodà curts i produí Melodias prohibidas (1942, Francesc Gibert) i els seus dos primers llargs com a director són Su excelencia, el mayordomo (1942) i Adversidad (1944). Al servei de diverses productores abastà tota mena de gèneres: el policíac amb Las tinieblas quedaron atrás (1947), El fugitivo de Amberes (1954), El cerco (1955) i Los ojos en la manos (1957), el musical amb Veraneo en España (1955) i Heredero en apuros (1956) i el melodrama amb No estamos solos (1957). El 1958 fundà una altra empresa, Cineprodex PC., per la qual feu Tu marido nos engaña (1959) i Carta a una mujer (1961), adaptacions de dues obres teatrals de Jaume Salom. Durant la dècada del 1960 continuà la seva trajectòria amb Las hijas de Cid (1962), Despues del gran robo (1964), Muerte en primavera (1966), Como te amo (1966) i Presagio (1970). A partir del 1973 sovintejà el cinema de baix pressupost amb el pseudònim de M.I. Bonns i treballà per la productora Profilmes: Tarzan y el misterio de la selva (1973), La diosa salvaje (1974), Kilma, la reina de las amazonas (1975) i Desnuda inquietud (1976). Per la televisió realitzà 8 episodis de la sèrie D'un temps d'un país (1978-79). El seu últim film fou el policiac Barcelona Connection (1987). El 1990 va rebre el premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya per la seva dilatada carrera.Anna Fors. 2014. Fons Iglesias, Filmoteca de Catalunya. Àrea de Documentació – Biblioteca de Cinema Va morir el 6 de març de 2012, als 96 anys.
Pel·lícules director de cinema 1942. Su excelencia, el majordomo 1944. Adversidad 1947. Las tinieblas quedaron atrás 1952. Ley del mar 1955. El cerco 1955. El fugitivo de Amberes 1956. Veraneo en España 1956. Un heredero en apuros 1956. No estamos solos 1956. Los ojos en las manos 1957. Un tesoro en el cielo 1957. Su desconsolada esposa 1959. Tu marido nos engaña, a partir de l'obra de Jaume Salom 1961. Carta a una mujer, a partir de l'obra de Jaume Salom 1962. Las hijas del Cid 1964. Después del gran robo 1966. Muerte en primavera 1966. Dio, come ti amo 1976. Desnuda inquietud 1977. Deseo carnal 1978. La tercera edad 1978. La isla de las vírgenes ardientes 1981. Violación inconfesable 1982. Desenfrenos carnales 1984. Una rosa al viento 1985. El lío de papá 1987. Barcelona Connection
Fons El seu fons es conserva a la Filmoteca de Catalunya. Recull informació de tota la seva trajectòria professional, ja que va ser ell mateix que va recollir i ordenar tot el material. Es tracta d'un seguit d'àlbums (37) cada un correspon a un títol de pel·lícula que contenen fotos, presbpooks, material publicitari, cartells, guions, critiques, correspondència, notes.
Referències
Categoria:Directors de cinema barcelonins Categoria:Morts a Barcelona