La bagra ibèrica (Squalius pyrenaicus ) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes. Es coneix amb el nom de cacho en castellà. Va ser descrit com Leuciscus pyrenaicus per Albert Günther el 1868. És una espècie endèmica dels països catalans.
Morfologia i hàbitat Aquesta espècie és molt semblant a la bagra però més petita, arribant només a uns 15 centímetres i un pes de 50 g i a més, té el cap gros i la boca terminal, i el gran desenvolupament dels ossos suborbitaris permet diferenciar-la clarament de la bagra comuna (Leuciscus cephalus). Té una vida relativament breua: set anys per a les femelles i cinc per als mascles. Es reprodueix a parir de tres anys, entre maig i juny.
Aquest peix està amenaçat per la pèrdua i deteriorament del seu hàbitat. Com a peix potamòdrom, pateix dels multiples obstacles atropògens com ara pantans i rescloses que l'impedeix a migrar cap al lloc per fresar. També ha estat molt afectat per la introducció de la gambúsia, un petit peix invasor no endèmic molt competitiu, que s'ha estès a les zones on viu la bagra ibèrica.
La bagra ibèrica habita als cursos d'aigua nets de les conques del Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, i Xúquer. També es pot trobar a aiguamolls i estanys com a la comarca de la Safor.
Referències
Bibliografia
pyrenaicus