El papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611L'acta de baptisme conservada a l'església de sant Fidel a Como senyala el 18 de maig, i el seu aniversari sempre va ser celebrat el 19. - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort. És conegut a Budapest com el " Salvador d'Hongria".
Durant gran part del seu regnat va haver-hi tensió amb Lluís XIV de França. Conservador, va baixar impostos als Estats Pontificis durant el seu pontificat i també va produir un excedent en el pressupost papal. A causa d'aquest excedent, repudiava l'excessiu nepotisme dins de l'Església. Innocenci XI va ser frugal en matèria de governar els Estats Pontificis, des dels vestits fins a liderar una vida amb valors cristians. En ser escollit va aplicar els ensenyaments que havia rebut dels jesuïtes per reformar moral i administrativament la Cúria vaticana i reduir el dèficit econòmic que acumulava. Va abolir les sinecures i va impulsar una major simplicitat en la predicació, així com una major reverència en el culte, demanant-ho tant al clergat com als fidels. Posteriorment va pressionar els països europeus perquè lluitessin contra els turcs, mentre mantenia relacions complicades amb els reis d'Anglaterra i França. Es va veure forçat a condemnar les tesis del quietisme.
Després d'una causa difícil per a la canonització, que començà en 1791, el que va causar una gran controvèrsia durant els anys i s'aturà en diverses ocasions, va ser beatificat sense oposició el 1956 pel papa Pius XII.
Biografia Nascut a una família noble de Como, Benedetto Odescalchi va néixer de Livi i Paola Castelli Giovanelli de Gandino. Aquesta família ha estat reportada a la ciutat lariana des de principis del . Els Odescalchi eren en realitat aristocratec dedicats tant al comerç internacional com, sobretot, a la intermediació bancària i comercial (en particular, el canvi de moneda), per tal de ser una de les famílies més riques de la Llombardia espanyola. Fins i tot avui en dia es pot visitar la casa on va néixer el maig de 1611. miniatura|La casa natal del papa Innocenci XI a Como. Benedetto va estudiar a la universitat local dels jesuïtes (convidat a instal·lar-se a la ciutat de Larios de la família Odescalchi.G. De Novaes, p. 4 Va ser inscrit a la Congregació Mariana, un honor reservat als millors estudiants.
Als onze anys quedà orfe del seu pare i als quinze (1626), després de completar els seus estudis humanístics, es va traslladar a Gènova amb el seu oncle Papirio, que dirigia la “Società Odescalchi”, un banc de canvi de divises. El 1630 es va traslladar a Cagno (on la família tenia explotacions agrícoles i un molí) per escapar de l'epidèmia de pesta, de la qual, tanmateix, la mare en va ser víctima. Va dimitir i va començar a estudiar de nou: el 1636 es va matricular en cursos a la Universitat La Sapienza de Roma i va completar els seus estudis a Nàpols, on es va graduar in utroque iure el 21 de novembre de 1639.
A l'edat adulta, va sentir una vocació religiosa. A Nàpols va prendre la tonsura el 18 de febrer de 1640. Més tard es va traslladar a Roma. Gràcies a l'ajuda del seu germà Carlo va rebre les primeres tasques oficials durant el pontificat del papa Urbà VIII (1623-1644). Odescalchi va fer valer la seva considerable preparació en l'àmbit econòmic i fiscal. El successor, Innocenci X (1644-1655), el primer va nomenar governador de Macerata (és a dir, governador de les Marques),Títol que es referia només al governador de Macerata. a continuació, el 1648, de Ferrara. Aquí, una vegada més, les seves grans habilitats, tant pel moment i pel clergat, en economia van resultar ser precioses. La seva sòlida política econòmica, la lluita contra el frau, la distribució dels aliments i els diners als pobres i la tranquil·litat dels preus van donar vida a l'economia de Ferrara afectada per una fam prolongada.
El 6 de març de 1645, el papa Innocenci X el va crear cardenal diaca. Benedetto Odescalchi tenia 34 anys. Tres anys més tard va ser nomenat llegat a Ferrara, sent presentat pel papa com a mittimus patrem pauperum ("pare dels pobres")G. De Novaes, p. 5 per ajudar a la població afectada per la fam. El 1650 fou nomenat bisbe de Novara. A continuació, va acceptar ser ordenat sacerdot, convertint-se en prevere el 20 de novembre de 1650 i després bisbe el 30 de gener de 1651, ambdues consagracions realitzades a Ferrara.
Uns anys més tard va oferir la seva renúncia al pontífex perquè el lloc no ajudava la seva salut. El nou papa, Alexandre VII (1655-1667) va acceptar la seva petició i el va tornar a reclamar a Roma (1656). Els Odescalchi van obtenir una renda vitalícia, que va decidir transferir completament a la diòcesi de Novara per a les necessitats de la població. El 1667 el seu nom es trobava entre els favorits per al conclave, però la seva elecció va ser bloquejada pel veto del rei de França.G. De Novaes, p. 6 Benedetto Odescalchi va ser elegit per al següent conclave, el cinquè en el que va participar.
miniatura|Innocenci XI (1678-1679)
Cronologia de càrrecs 15 de maig de 1640: protonotari dels Participants; 1642: referendari del Tribunal de la Signatura Apostòlica. Posteriorment va ser nomenat president de la Cambra Apostòlica. Comissionat d'ajuda a Ancona i província;; Comissari extraordinari d'impostos a les Marques; 1644: governador de Macerata (que porta el títol de governador de les Marques). Posteriorment, combina aquest càrrec amb el governador d'Ascoli Piceno; 6 de març de 1645: creat cardenal diaca; 24 d'abril de 1645-21 d'abril de 1659: assumeix la diaconia de Santi Cosma e Damiano; 22 de gener de 1647-4 d'abril de 1650: prefecte de la Signatura apostòlica; 15 de juny de 1648 – 1651: legat apostòlic a Ferrara; 4 d'abril de 1650 - 6 de març de 1656: bisbe de Novara; 21 d'abril de 1659 – 21 de setembre de 1676: cardenal prevere de Sant'Onofrio; 12 de gener de 1660 – 24 de gener de 1661: Camarlenc del Col·legi Cardenalici; 21 de setembre de 1676: escollit Romà Pontífex.
El conclave del 1676
Innocenci XI va ser escollit papa el 21 de setembre de 1676 al Palau Apostòlic i va ser coronat el 4 d'octubre pel cardenal protodiaca Francesco Maidalchini. En memòria d'Innocenci X, qui el va crear cardenal, i per la seva amistat amb el cardenal Alderano Cybo-Malaspina, un parent d'Innocenci VIII, va escollir el nom pontifici d'Innocenci XI.G. De Novaes, p. 7
63 cardenals van participar en la fase final del conclave (començada el 2 d'agost i finalitzada el 21 de setembre de 1676).
Immediatament els vots es van centrar en dos candidats: Celio Piccolomini (recolzat pels Altieri) i Odescalchi (recolzat pels Chigi). L'hostilitat entre les dues famílies va durar molt de temps. Piccolomini inicialment va obtenir molts vots, però no van ser suficients per aconseguir la majoria requerida. Posteriorment, les preferències es van unir amb el cardenal Odescalchi.
En rebre la notícia de l'elecció, es va negar exhortant als cardenals per elegir una persona diferent. Hi va haver un descans en els treballs, i després va portar a terme una nova votació després de la qual Odescalchi va tornar a sortir guanyador per 47 vots.
Innocenci no van perdre temps a declarar i demostrar en la pràctica el seu zel reformador dels costums i corrector d'abusos administratius. La cerimònia de coronació, que va tenir lloc el 4 d'octubre, el 1676, va ser singularment senzilla i modesta, pel fet que el nou papa va voler que els diners que s'havien guardat per a l'ocasió fossin distribuïts a les esglésies i els pobres de Roma.
Auguri de la voluntat de ferro d'Odescalchi Papa va ser, però, la seva decisió de fer subscriure als cardenals una declaració electoral com una condició sine qua non per a la seva acceptació del pontificat: Benedetto Odescalchi volia tenir les mans lliures per fer front a la reforma de Església i costums, tant de clergues com de laics.
El pontificat
Aviat van quedar demostrades tant les seves habilitats pràctiques com la seva integritat personal. Com a Papa heretà un deute de 50 milions d'escuts. Reduint dràsticament els desemborsaments papals, abolint els càrrecs honorífics inútils i introduint tota una sèrie de mesures econòmiques aconseguí equilibrar els llibres de comptabilitat. Es llançà a promoure l'activitat missionera arreu del món, contribuí a unir el rei de Polònia i l'emperador en una lliga contra la invasió otomana de l'Europa oriental i impedí que els governants catòlics influents, incloent l'emperador, es casessin amb protestants. Tot i això, desaprovà vigorosament les persecucions religioses, condemnà el tractament de Lluís XIV vers els hugonots i intentà convèncer a Jaume II que renunciés a la seva política agressivament catòlica a Anglaterra.
Relacions amb les institucions de l'Església Decisions eclesiàstiques generals La taxa innocenciana: es donà aquest nom per a un decret emès l'1 d'octubre de 1678. La disposició incloïa els serveis per als quals les cancelleries del bisbe podien sol·licitar el pagament d'una suma. El decret també va prescriure que els bisbes no havien de demanar cap pagament en diners per: suposicions (o renúncies) relatives a les assignacions de treball; establiment de beneficis; dispenses matrimonials. En aquests casos només es podrien acceptar ofertes voluntàries. El pontífex va ordenar que els candidats al sacerdoci realitzessin, durant els deu dies anteriors a l'ordenació, els exercicis espirituals. L'11 de setembre 1681 va celebrar un jubileu extraordinari per invocar l'ajuda de Déu contra les dificultats de l'Església. El 3 de juliol de 1686 Innocenci XI va prescriure a tota la catolicitat la lectura de la "Ciutat Mística de Déu", obra de la religiosa espanyola Maria de Jesús d'Ágreda. El llibre va ser escrit el 1650; després de diverses vicissituds, el text, que també va acabar a l'Índex de llibres prohibits, va ser definitivament aprovat per la Inquisició.
Cúria romana Innocenci XI va decidir no assignar càrrecs públics a cap familiar i va intentar abolir les sinecures.
Ordes i instituts religiosos Barnabites El pontífex va canviar les disposicions del capítol aprovades per Alexandre VII i va permetre als Clergues de Sant Pau acumular actius tant a Roma com a Milà . Bartolomites El 7 de juny de 1680 el pontífex va reconèixer la comunitat religiosa fundada pel sacerdot alemany Bartolomeo Holzhauser, lInstitutum clericorum saecularium in communi viventium (coneguts com a "Bartolomites"). Franciscans El 20 de novembre de 1679 el pontífex va publicar el motu proprio Sollicitudo pastoralis sobre la regla franciscana. Jesuïtes En resposta a la petició del missioner flamenc Ferdinand Verbiest (vice-provincial de l'ordre a la Xina), el pontífex va autoritzar els cristians xinesos a participar en cerimònies tradicionals, considerades no com a ritus religiosos, sinó com a manifestacions civils. El rescripte, datat el 3 de desembre de 1681, va confirmar les declaracions anteriors de Climent XI i d'Alexandre VII.G. De Novaes, p. 38 Durant la crisi amb el clergat francès, el pontífex va demanar i va obtenir (1685) l'expulsió de l'ordre del Pare Luigi Maimbourg (1610-1686), que havia adoptat una posició a favor del rei Lluís XIV. Cartoixans Amb la constitució apostòlica Iniunctum nobis ("Ens van ordenar", del 27 de març de 1688) va aprovar els estatuts de l'orde.
Esglésies orientals El 1681 va lliurar el pal·li i va conferir el títol de patriarca de l'Església catòlica caldea a Mar Yosep I, arxieparca d'Amida.
Missions El 1687 el pontífex envià a Borneo en missió el pare teatí Antonino Ventimiglia; quan va arribar a l'illa el 1689, el 1691 es va convertir en el primer bisbe de Borneo; El pontífex va erigir universitats dominicanes a Manila i a Guatemala; també va afavorir les missions carmelites a Pèrsia;