Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en ) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
Segons Joan Coromines i el professor Sanchis Guarner, el nom de Borriana prové del nom propi llatí Burrius, que rep el sufix llatí -anum, corresponent als noms de lloc.
Geografia Està situada enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca, i envoltada de camps de tarongers. Pel seu terme municipal transcorren dos rius: el riu Anna i el riu Millars.
El riu Anna passa per la ciutat abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, i forma en la desembocadura, a la zona costanera del Grau, el paratge del Clot de la Mare de Déu, també conegut com l'Estany de la Vila.
El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal, el separa del d'Almassora, i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.
Borriana té 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, l'Arenal, és molt ampla, de sorra fina i amb un pendent mínim. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival, que arriba a triplicar-se. És un referent turístic per a les poblacions limítrofes, com ara Vila-real, que aporta una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.
Es pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per l'AP-7.
Municipis limítrofs miniatura|Ajuntament de Borriana El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora. Pel nord, fa de límit el riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.
Nuclis de població Al terme municipal de Borriana s'hi troben també els següents nuclis de població, a més del nucli urbà de Borriana:
Les Alqueries de Santa Bàrbera. El Port de Borriana. El Grau de Borriana. La Serratella. Les Alqueries de Ferrer. Poblats marítims. Virrangues (despoblat, al sud-oest del terme)
Història miniatura|Dibuix - plànol de Borriana en forma de gravat realitzat per Rafael Martí de Viciana dins el seu Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (obra traduïda del valencià original), 1564 Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre d'altres, nodrixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del com una important plaça àrab que va rebre el nom de Medina Alhandra (Ciutat Verda), per la seua situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seua conquesta pel rei Jaume I d'Aragó el 1233. El 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones. El 1403 Martí l'Humà atorga el dret de primícia a la ciutat. El 1542, a conseqüència de la posició antiagermanada del càrrecs públics de Borriana, Carles I concedí un Privilegi on ampliava la concessió de Pere II als segells i escuts de la vila.
L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al . El 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedix el títol de ciutat.
Demografia Amb 36.927 habitants, Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló amb més població.
En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració. Tot seguit, s'hi mostra l'esdevenir demogràfic de la població borrianenca al llarg de l'època estadística:
Evolució demogràfica (2000-2024) 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 26.499 27.055 27.794 29.250 30.059 31.281 32.349 33.255 34.23534.565 34.89635.433 35.59820132014201520162017201820192020202120222023202434.74434.78334.70834.64334.46434.54434.68335.05234.90335.01935.75036.927 Economia La seua economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. A les eleccions municipals de 28 de maig del 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 7 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV - PSOE), 4 de Vox i 2 de Compromís.
Alcaldes o alcaldesses Des del 2023 l'alcalde de Borriana és Jorge Monferrer Daudí del PP.
Alcaldes anteriors al règim constitucional del 1978 Els alcaldes de la ciutat entre el 1895 i el 1978 han sigut: 1838 Francesc Mainer 1839 Ramon Llopis 1895-1895 Benjamín González Monsonís
1895-1897 Manuel Peris Fuentes 1897-1899 Benjamín González Monsonís 1899-1899 Bautista Musoles Nácher
1899-1901 Joaquín Peris Fuentes 1901-1904 José Mª Sabater Cataluña 1905-1905 José Calzada Rifá 1906-1907 Benjamín González Monsonís 1907-1909 Bautista Mingarro Sales 1909-1909 Juan Peris Blasco 1909-1910 Carlos González Echevarría
1910-1912 José Mª Sabater Cataluña 1912-1913 José Vte. Daudí Monfort 1913-1915 Juan Peris Blasco 1915-1915 Ramón Llopis Peris(accidental) 1915-1915 Juan Peris Blasco 1916-1917 José Daudí Agramunt 1917-1917 Salvador Musoles Vernia 1917-1917 Vicente Llansola Patuel 1917-1917 Salvador Musoles Vernia 1917-1917 José Daudí Agramunt 1918-1920 José Vte. Daudí Monfort
1920-1920 Manuel Granell Ferrer 1920-1921 Vicente Ríos Monfort 1921-1923 Juan Peris Peirats 1923-1923 José Vte. Daudí Monfort 1923-1924 Manuel Felis Ferrada 1924-1927 Vicente Escobar López 1927-1928 Román Almela Rochera (accidental) 1928-1930 Vicente Enrique Mingarro 1930-1930 Ramón Gil Monfort
1930-1931 Bautista Soler Martí 1931-1931 Rafael Arnau Catalá 1931-1936 Víctor Marín Puig 1936-1936 Miguel Alonso Viana 1936-1936 Salvador Peris Vilar 1936-1937 Bautista Comes Molina 1937-1937 Pedro Aymerich Sanchis 1937-1938 Vicent Moliner Nadal 1938-1943 Juan Feliu Urios
1943-1943 Bautista Vernia García 1943-1944 José Sanz Torrent 1944-1945 Miguel Gil Viñes
1945-1954 José Nebot Aymerich 1954-1959 Joaquín Urios Planelles 1959-1963 José Esteve Patuel
1963-1964 Manuel Gómez Chordá (interí) 1964-1968 José Fco. Monsonís Alfonso 1968-1968 José Igual Llorens (Interí)
1968-1975 José Igual Llorens (Propietat) 1975-1979 Vicente Vernia Montoya (Propietat)
Monuments miniatura|Façana de la Basílica Monuments religiosos Basílica del Salvador. Data del . L'absis és d'estil gòtic primitiu, i també té elements romànics. Al es va alçar la torre campanar, que fa 51 metres d'alçada. En el (concretament, el 1762) a la nau gòtica es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescs de Josep Vergara. El 1969 tot el conjunt va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.
Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos Carmelites Descalços. Va començar a construir-se el 1898 i després de diversos períodes de treball es beneïx l'abril del 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en ornamentació però elegant en les seues línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus d'Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga al seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic. Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions al , va ser reconstruït a principis del . És per això que l'aspecte actual és modern malgrat que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que continua mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals. Es conserven en l'actualitat dos peirons o creus de terme, tot i que degueren haver-ne més en el passat, del que hi ha a l'entrada del poble pel camí de Vila-real només es conserva d'època la peana, sent la resta part de la reconstrucció duta a terme durant la postguerra. L'altre peiró, el que es situa al començament del camí l'Eccehomo, es va fer el 1913 per commemorar el setzé centenari de l'Edicte de Milà. Ermites: Emita de l'Eccehomo. Del segle XVIII Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII Ermita de la Sagrada Família. Del . Ermita de Sant Blai. Del . Possiblement una antiga mesquita. Ermita de Sant Gregori. Del . Ermita de Santa Bàrbera. Del .
miniatura|Campanar de Borriana (El Templat)
Monuments civils Torre del Mar. Torre de guaita ubicada al paratge del Clot de la Mare de Déu construïda per a la defensa de les costes al , té una altura de 10 metres i consta de dues plantes. Al seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats. El Templat és el nom que rep popularment el campanar de Borriana. Cases modernistes. Són de gran interès un bon nombre de cases particulars, escampades per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i eclèctic, testimoniatge de l'auge produït pel comerç de la taronja a partir de finals del . El Mercat Central de Borriana (Plana Baixa), és obra de l'arquitecte Enric Pecourt, es construí l'any 1931. El mercat se situa a la zona de l'Eixample Est de la ciutat, al Barri de la Mercé. Jaciment de Vinarragell, despoblat del municipi que havia pertangut als hospitalers.En aquest indret fou excavat un poblat ibèric dels s.VII-VI aC, on foren detectades influències comercials fenícies. Torre Tadeo. L'alqueria Tadeo és una de les poques alqueries fortificades de l'època musulmana que queden en peu en els nostres dies i la seva estructura respon perfectament a les necessitats defensives i agrícoles simultàniament Torre o alqueria de Carabona. Es tracta, com el seu nom indica, d'una antiga alqueria, datada als segles XIII-XVIII. Així, aquesta alqueria fortificada originalment, es remunta a l'època musulmana. Es tractava d'estructures defensives per la necessitat de disposar d'explotacions agrícoles fora dels nuclis urbans. Nucli històric de Borriana. És un conjunt monumental que està declarat Bé d'Interès Cultural, per declaració singular, amb la categoria de Conjunt Històric. Alqueria de Calatrava. És una antiga alqueria situada a una zona plana al costat del riu Anna, se la va anomenar així perquè va ser donada pel rei Jaume a l'ordre de Calatrava en la persona de fra Àlvaro Fernàndez, Comendador d'Alcanyís i representant de l'ordre de Calatrava. El 1391 l'alqueria va ser cedida per l'ordre, al matrimoni format per Anares Castellan i la seva dona Sancha Giménez de Lumbiere; pels molts serveis que havien fet a l'ordre; i a poc a poc va perdre la seva esplendor, fins que l'any 1973 es va procedir a la seva restauració. Actualment segueix sent de propietat privada. És la torre defensiva més antiga de tot el terme de Borriana, i una de les més ben conservades fins als nostres dies. Torre Vinarragell. És considerada com un exponent d'arquitectura militar, ja que es tracta d'una torre defensiva, encara que en l'actualitat passa totalment desapercebuda. A l'edifici actual se la coneix més pel nom d'Alqueria de Sorlí, que pel de la torre de Vinarragell, la qual actualment ha quedat totalment integrada en edificis de recent construcció.
Llocs d'interès Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal, que fa 2.000 m de longitud i 60 m d'amplària mitjana, i té un grau d'ocupació alt amb un onatge moderat, com també les platges de la Malva-rosa i la del Grau, aquesta última de cudols. miniatura|Port de Borriana
Clot de la Mare de Déu (o l'Estany de la Vila). Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Anna que allotja diverses espècies d'aus aquàtiques. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2002.