Els fulbe, fula, fulani o peul (ful: Fulɓe; ; haussa: Fulani; ; ; bambara: Fulaw) són un poble africà que viu entre el Sudan i el Senegal, estan presents en tots els estats costaners (Senegal, Gàmbia, Guinea-Bissau, Guinea-Conakry, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benín, Libèria, Sierra Leone, Nigèria i Camerun) i al Sahel. Parlen la llengua ful. Formen una societat de pastors (tot i que, avui dia, molts viuen en centres urbans i són comerciants), de caràcter patriarcal.
Una proporció significativa d'ells, (uns 13 milions), són nòmades, en el major grup nòmada pastoral al món. http://www.encyclopedia.com/topic/Fulani.aspx|The Fulani form the largest pastoral nomadic group in the world. The Bororo'en are noted for the size of their cattle herds. In addition to fully nomadic groups, however, there are also semisedentary Fulani—Fulɓe Laddi—who also farm, although they argue that they do so out of necessity, not choice. A small group, the Fulɓe Mbalu or Sheep Fulani, rely on sheep for their livelihood. Es troben repartits entre molts països principalment a Àfrica occidental i parts del nord d'Àfrica central, però també al Sudan i Egipte.
Etimologia Els fulbe són un dels pobles que més denominacions rep. S'autodenominen fulbe (en singular: pullo o foulah), encara que està difós el nom fulani que els donen els hausses i els pobles del Sàhara, així com els exploradors i etnògrafs de parla anglesa. També és freqüent la denominació fulbe que els donen els malinkes i la de peul que li han donat els wòlofs, la qual van adoptar els exploradors i etnògrafs de parla francesa.
Característiques físiques Els fulbe, malgrat ser classificats en el complex de pobles sudanesos, no comparteixen massa característiques físiques amb aquests. Generalment, la seva pell és color caoba clar, la seva complexió espigolada, el nas recte o ganxut (mai aplatat), els ulls ametlats i el pèl fi, no tan rinxolat com les tribus veïnes.
Origen S'han plantejat moltes hipòtesis sobre l'origen d'aquesta ètnia. A causa de les citades característiques físiques, a més de per les manifestacions artístiques, estem parlant d'un poble eminentment mestís. Molts han plantejat la hipòtesi que els fulbe procedeixin de fora del continent africà. Alguns els situen al sud del Caucas, altres a la zona de l'actual Iemen. miniatura|100px|Noia peul o fulani. No obstant això, els fulbe posseeixen una llengua classificada dins del grup lingüístic nigerocongolès —encara que altres els englobarien en el grup afroasiàtic juntament amb llengües més properes a ells, com el hausa o l'amazic. Així doncs, molts situarien els seus orígens als marges del Nil; altres opinen que aquest poble és el resultat d'un mestissatge entre pobles sudanesos i nòmades del Sàhara.
Altres es reafirmen novament en la seva teoria que venen de fora d'Àfrica, argumentant que van adoptar una nova llengua en arribar a les terres del Fouta Djalon, possiblement dels autòctons d'aquestes terres. Així i tot, cap d'aquestes hipòtesis arriba a ser concloent. A més, aquesta ètnia s'ha anat barrejant amb els pobles que hi havia al seu al voltant, la qual cosa dificulta més encara elaborar una hipòtesi. Socialment, per a un africà tenir un avantpassat fulbe sol ser sinònim de distinció i fins i tot de prestigi.
Subgrups Principals subgrups fulbe, grups de clúster i varietat dialectal Fulbe Adamawa Oriental Fulfulde Adamawa (Fombinaare) Fulbe Mbororo Oriental Fulfulde Sokoto (Woylaare) & Adamawa (Fombinaare) Fulbe Bagirmi Oriental Fulfulde Adamawa (Fombinaare) & Bagirmi Fulbe Sokoto Eastern Fulfulde Sokoto (Woylaare) Fulbe Gombe Oriental Fulfulde Sokoto (Woylaare) - Adamawa (Fombinaare) Transitional Fulbe Borgu Central Fulfulde Borgu & Western Niger (Jelgoore) Fulbe Jelgooji Central Fulfulde Western Niger (Jelgoore) & Massina (Massinakoore) Fulbe Massina Central Fulfulde Massina (Massinakoore) Fulbe Nioro Western Pulaar - Fulfulde Fuua Tooro - Massina (Massinakoore) Transitional Fulbe Futa Jallon Western Pular Fuuta Jallon Fulbe Futa Tooro Occidental Pulaar Fuuta Tooro Fulbe Fuladu Occidental Pulaar - Pular Fuuta Tooro - Fuuta Jallon Transicional Història miniatura|Els estats fulbe Uns dos mil anys aC, pastors camites d'Etiòpia van moure's cap a l'occident travessant el desert amb els seus ramats de bestiar. Al , es van fixar a Futa Toro (Senegal). Amb l'enfonsament de l'Imperi de Ghana, van progressar a l'est per Dhombogo i Kaarta, on es van establir alguns clans; altres clans es van barrejar amb els mandingues i originaren els fulanke; el grup principal va restar a Kaniagan, al sud de Bagana, fins al , quan van marxar a Macina dirigits per Maga Diallo. Una fracció es va instal·lar a Bakounou, i una altra va arribar a la part nord del llac Debo, va creuar el Níger a Say i es va instal·lar a Sokoto, i alguns grups van seguir fins al modern Adamawa. Del grup de Macina, van sortir després grups que es van establir a Liptako, Futa Djalon (Guinea-Conakry) i al país dogon entre els segles i .
L'estat fulbe més important fou l'Imperi de Macina (1810-1940) iniciat amb Ahmadu I, que va ser destruït el 1862 pels tekrurs d'Al Hadj Omar (Hagg Umar).
A Nigèria, en concret al Regne de Gober (un dels set estats hausses), els fulanis, dirigits per Osman Dan Fodio (nascut el 1754), un musulmà oposat al rei de Gober, va predicar la guerra santa i va derrotar les tropes reials el 21 de juny del 1804 i es va fer proclamar Sarki n'Musulmi ('comandant dels creients'). Va estendre la seva autoritat a Kano i va sotmetre els principats hausses de Katsina, Kebbi, Nupe, Zaria i Liptako. Va ser el fundador del soldanat de Sokoto, del qual es va segregar la part occidental amb capital a Gwandu. La crida d'Osman Dan Fodio a la guerra santa fou seguida a altres llocs i sota la seva bandera verda es van fundar estats musulmans a Hadeida, Adamawa, Gombe, Katagum, Nupe, Ilorin, Daura i Bauchi, tots els quals reconeixien la preeminència de Sokoto; l'emirat d'Adamaua en fou el més important, i finalment se'l van repartir anglesos i alemanys el 1900, i va quedar la major part en poder del britànics, a la Nigèria del Nord, que també van posar sota el seu protectorat la resta dels estats (1903).
Referències
Bibliografia Gordon, Raymond G., Jr. (ed.) (2005): "Adamawa Fulfulde". Ethnologue: Languages of the World, 15th ed. Dallas: SIL International. Accessed 25 June 2006. Ndukwe, Pat I., Ph.D. (1996). Fulani. New York: The Rosen Publishing Group, Inc. Christiane Seydou, (ed.) (1976). Bibliographie générale du monde peul. Niamey, Institut de Recherche en Sciences Humaines du Niger
Enllaços externs
Portal d'història i cultura Fulɓe Portal d'història i cultura Fulɓe Fuuta Jaloo WorldStatesmen - Estats Tradicionals Nigerians
Categoria:Grups nigerocongolesos Categoria:Azawad Categoria:Grups humans de Benín Categoria:Grups humans de Burkina Faso Categoria:Grups humans del Camerun Categoria:Grups humans de la República Centreafricana Categoria:Grups humans del Txad Categoria:Grups humans de Costa d'Ivori Categoria:Grups humans de Gàmbia Categoria:Guinea Categoria:Grups humans de Mali Categoria:Grups humans de Mauritània Categoria:Grups humans del Níger Categoria:Grups humans de Nigèria Categoria:Grups humans del Senegal Categoria:Sierra Leone Categoria:Grups humans del Sudan Categoria:Grups humans del Togo