El parc de la Rambleta és un espai verd urbà situat al sud de la ciutat de València, a l'oest del barri de Sant Marcel·lí, tot i que està enclavat administrativament dins del de Camí Real. De forma aproximadament rectangular, es troba entre l'esmentat barri i el Cementeri General. L'envolten el carrer de Pius IX a l'est, el camí vell de Picassent a l'oest i l'avinguda de Tomàs Sala (part de la Ronda Sud) al nord. Té una extensió d'unes 14 hectàrees i el seu nom fa referència a l'antiga rambla que travessava estos terrenys abans de la urbanització de l'àrea.

L'espai verd urbà El projecte del parc s'inicià a finals del segle XX com a part de les polítiques municipals destinades a recuperar espais degradats i a dotar els barris perifèrics d'infraestructures ambientals i d'oci. La primera fase de construcció s'executà entre 1999 i 2002 sota la direcció dels arquitectes Carmel Gradolí i Arturo Sanz, amb un pressupost superior als cinc milions d'euros.

El parc està concebut com una recreació del paisatge de la cultura hidràulica mediterrània, tradicionalment vinculat a l'Horta de València. En el disseny es buscà integrar canals de reg, rambles, molins i alqueries, elements característics d'un territori modelat per l'aprofitament agrícola i l'aigua. Encara hui és possible reconéixer alguns d'estos vestigis històrics en els edificis i estructures annexes al recinte, com ara el molí del Tell, habilitat com a centre d'interpretació o les alqueries d'Almela i Vallbona, amb previsió que siguen rehabilitades per a usos culturals i de gestió.

La vegetació del parc respon a la voluntat de recuperar ambients diversos de l'entorn mediterrani. Al voltant de la rambla artificial s'ha recreat el paisatge naturalitzat d'un bosc de ribera amb xops, oms, salzes i freixes, que recorda la vegetació originària associada als cursos d'aigua. En el centre destaca el jardí mediterrani, format per espècies autòctones o naturalitzades al llarg dels segles i àmpliament utilitzades en la jardineria valenciana. Als marges, especialment en la zona limítrofa amb el cementeri, s'ha establit un bosc mixt de perennifolis amb eucaliptus, ficus i diverses varietats de coníferes, al costat de magnòlies i palmeres que creen una pantalla vegetal. També hi ha un palmerar que configura un espai d'ombra i descans, evocant l'oasi com a element simbòlic del paisatge mediterrani. miniatura|L'Espai Rambleta des del parc. A més de la seua funció ecològica i paisatgística, el Parc de la Rambleta compleix una clara dimensió social i dotacional dirigida a àrea meridional del districte de Jesús. A la part més propera al barri de Sant Marcel·lí s'ubiquen les instal·lacions esportives, les zones de serveis i els jocs infantils, oberts a totes hores i concebuts com a equipament bàsic per al veïnat. D'esta manera, el parc combina espais de caràcter natural amb altres destinats a l'oci actiu i al servei comunitari. La distribució permet que les àrees més tranquil·les, situades a l'interior, oferisquen un ambient silenciós i de desconnexió respecte del soroll urbà.

El 2 març de 2012 s'inaugurà a la vora del parc el centre cultural Espai Rambleta, que disposava a més d'un gran teatre-auditori (per a 700 espectadors), un café-teatre, sales de música, d'assaig, una biblioteca municipal —dedicada a l'escriptora Clara Santiró Font—, sales polivalents per a exposicions, una cafeteria i dos plantes d'aparcament.

El parc constitueix, en conjunt, un exemple de com la ciutat ha intentat reconciliar el creixement urbà amb la preservació i reinterpretació del seu patrimoni natural i agrícola. La Rambleta no sols actua com a pulmó verd per al barri de Sant Marcel·lí, sinó que també té un valor cultural i ambiental com a testimoni de la transformació històrica de l’Horta de València i com a espai de convivència ciutadana.

L'antiga rambleta de l'horta de Favara miniatura|Sender al parc de la Rambleta. La denominació del parc prové de l'antiga rambleta de l'horta que regava la séquia de Favara, una vaguada o tàlveg de caràcter fluvial que discorria pel sud de l'horta de Patraix, des de les antigues partides rurals del Tell i la Creu Coberta, abans de les grans transformacions hidràuliques i urbanístiques del segle XX. Esta depressió natural formava part de la xarxa de drenatge de la plana al·luvial situada entre el riu Túria i la rambla de Poio.

La conca de la Rambleta, recollia les escorrenties del barranc de la Saleta i així com els desbordaments del marge esquerre de la rambla de Poio al Pla de Quart. La seua funció principal era canalitzar aigües de pluja, desbordaments del Pla de Quart i sobrants de reg, actuant com a via natural d'evacuació cap a les zones humides del litoral. S'originava prop de l'alqueria dels Aiguamolls, al sud-oest del cementeri de València i vorejava tot el que seria el nucli actual de Sant Marcel·lí en direcció oest fins a passar pel mig del nucli urbà de la Creu Coberta, salvada per un pont on actualment se situa l'escultura semblant a un cromosoma, a la glorieta de la Ronda Sud, i continuava en direcció cap a la Fonteta de Sant Lluís seguint el carrer que actualment porta el seu nom. miniatura|Curs d'aigua al parc, recreant l'antiga rambleta. La Rambleta, anomenada popularment així, per antonomàsia, estava associada a ecosistemes humits i a l'existència de fonts i aiguamolls alimentats per l'aqüífer freàtic, que li donaven caràcter semipermanent en alguns trams. S'integrava en un paisatge marcat per les hortes de Faitanar i Xirivella, i la seua traça es feia destacable a l'entorn de la partida del Tell i de la la Creu Coberta on descrivia dos suaus inflexions, també estava integrada amb la xarxa de séquies de la zona, entre elles la del Rei. Abans d'arribar a les marjals del litoral, es perdia entre els horts propers a l'Albufera. Amb la construcció del nou llit del Túria després de la riuada de 1957, el curs natural quedà seccionat i desconnectat de la seua capçalera i desembocadura, de manera que la seua funcionalitat hidràulica es va perdre.

Actualment, el parc de la Rambleta recrea simbòlicament este antic curs, amb la intenció de mantindre la memòria paisatgística i cultural d'una formació natural que tingué importància en la configuració de l’Horta de València.

Referències

Enllaços externs

Pamflet en pdf de l'Ajuntament de València sobre el parc Article sobre el parc de la Rambleta a Valenciabonita.es

Rambleta Categoria:Jesús (València)