miniatura|El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure (; ) és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag. És on neix el riu Eufrates. El nom prové de l'arameu Tur o Tura (muntanya alta) i, per analogia, es va aplicar a altres llocs com el Quersonès Tàuric (Crimea) i el Taurisci als Alps Nòrics.

La cadena s'inicia al sud-oest de la península i, a la regió de Cilícia, es divideix en dues branques: el Taure oriental, vers el nord-est (més alt que l'altra serralada), que arriba fins al Caucas i la mar Càspia; el Taure occidental, que ocupa la Cilícia i va cap al sud fins a l'Eufrates.

Etimologia La serralada amb el nom actual va ser esmentada a la Història de Polibi com a Ταῦρος (Taûros). Heinrich Kiepert escriu a Lehrbuch der alten Geographie que el nom va ser manllevat en grec antic de l'arrel semítica (arameu antic) טורא ṭūrā, que significa 'muntanya'.İçel Sanat Külübü Aylık Bülteni, Ekim 1995 – 40. Sayı

Nom i estructura del Taure No hi ha cap acord general sobre l'extensió i subdivisió del terme Taure, que probablement es deu al fet que el terme, originari de l'antiguitat, abastava diferents zones de les muntanyes al llarg de la història. A l'antiguitat, per exemple a Eratòstenes, el Taure també incloïa les serralades de l'Elburz, l'Hindu Kush i fins i tot l'Himàlaia a l'est, que eren vistes com una serralada contínua en la visió del món de l'època.

Aquest article es basa doncs en el fet que el Taure comença al sud-oest de Turquia i acaba a la seva frontera oriental i es divideix en Taure occidental, mitjà i sud-est, que s'estén fins a la frontera oriental de Turquia.

Segueix en gran part lAtles Universal de Diercke.Diercke Universalatlas. Weltbild Verlag, Augsburg 1989, , S. 198, 199 Altres l'anomenen lleugerament diferent, pe. Taure occidental, Taure i Taure oriental.Brockhaus, Die Welt, Band 5: Vorderasien, Vorderindien. F. A. Brockhaus / wissensmedia in der inmediaOne, Gütersloh/MünchEl 2013, , Tafel 111 Alguns situen l'extrem oriental del Taure al sud del llac Van.Wolf-Dieter Hütteroth, Volker Höheld: Türkei. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2002, D'altres només anomenen la secció entre les badies d'Antalya i Mersin com Taurus, però situen el Güney Doğu Toroslar a l'est (sense traducció).Der Grosse Dumont Atlas der Welt. 2. Auflage. Dumont, Ostfildern 2013, , Tafel 147 Altres estan d'acord a considerar només la secció entre Antalya i Mersin com a Taure (Toros Dağları) i anomenar el Güney Doğu Toroslar a l'est, que no es tradueix com a Taure del sud-est, sinó que es converteix com a Taure armeni segons la tradició antiga (encara que l'actual Armènia és a uns 250 km de distància).Knaurs Atlas der Welt. Droemer Knaur, Münchel 1994, , Tafel 24Knaurs Grosser Weltatlas. Original: The Times Comprehensive Atlas of the World. 11. Auflage. 2003; deutsch bei Droemer Knaur, MünchEl 2004, , Tafel 37 En una altra versió, el Taure comença només al nord del cap Anamur, aproximadament a mig camí entre Antalya i Mersin, però després s'estén al nord-est fins al curs superior de l'Eufrates a la presa de Keban a la Província d'Elâzığ i es superposa a l'inici més al sud del Taure oriental exterior. que s'estén fins a la frontera oriental de Turquia.Meyers Universaltlas mit Länderlexikon. 4. Auflage. Meyers, Mannheim 2013, , Tafel 58Bertelsmann Lexikothek Weltatlas. Bibliographisches Institut & F. A. Brockhaus, Mannheim 2001, , Tafel 106

Segons totes les versions, el Taure es troba completament dins de Turquia. Així, segons el punt de vista oficial turcGemäß der ursprünglich von der Geographischen Fakultät der Universität Ankara, nun vom Harita Genel Komutanlığı, dem türkischen Kartographischen Generalkommando herausgegebenen Physischen Karte der Türkei l'inici del Taure al sud-oest de Turquia, segueix majoritàriament la costa Mediterrània i corre al nord de Síria fins a la frontera oriental de Turquia. Es divideix en Occidental, Mig oest i Taure del Sud-Est.

Geografia Les muntanyes de Taure es divideixen en tres cadenes d'oest a est de la següent manera;

Taure occidental (Batı Toroslar) Taure central (Orta Toroslar) Taure del sud-oriental (Güneydoğu Toroslar)

Taure occidental miniatura|Relleu de les muntanyes Taure Les muntanyes occidentals del Taure formen un arc al voltant del golf d'Antalya. Inclou les muntanyes Akdağlar, Bey, Katrancık, Kuyucak i Geyik. L'altiplà de Taşeli oriental i el riu Göksu el divideixen de les muntanyes centrals de Taure. Té molts pics que superen els 3.000–3.700 m. Muntanya Kizlarsivrisi, 3.086 m, a les muntanyes Bey és el cim més alt del Taure occidental.

Taure central Les muntanyes del Taure central es defineixen aproximadament per incloure el nord de la província de Mersin i el nord-oest de la província d'Adana. El punt més alt del Taure central és el mont Demirkazık (3.756 m). La porta de Ferro o pas de Gülek han estat el pas principal pel Taure oriental des de l'antiguitat, connectant la plana costanera de Cilícia amb Anatòlia central. Hi passa la carretera Tarsus-Ankara (E90, O-21). Les cadenes muntanyoses del Taure central són:

Muntanyes Akçalı, a l'oest Muntanyes Bolkar, cim central, cim més alt Medetsiz 3.524 m Serralada d'Aladaglar, cim central i més alt Mt. Kızılkaya 3.771 m Muntanyes Tahtalı o Muntanyes Anti-Taure Serra Munzur, a l'est, cim més alt Mt. Akbaba 3.462 m Serra de Mercan, dins del Munzur

Taure sud-oriental Les muntanyes del sud-est de Taure formen el límit nord de la regió del sud-est d'Anatòlia i del nord de Mesopotàmia. Són les muntanyes Nurhak, les muntanyes Malatya, les muntanyes Maden, les muntanyes Genç i les muntanyes Bitlis. Es troben a la conca hidrogràfica del riu Eufrates i el riu Tigris.

Geologia Les muntanyes Taure es van formar per la col·lisió de les plaques tectòniques africana i euroasiàtica. La roca subjacent predominant és la pedra calcària. A les muntanyes d'Aladaglar i Bolkar, la pedra calcària s'ha erosionat per formar paisatges càrstics de cascades, rius subterranis i algunes de les coves més grans d'Àsia. El riu Manavgat neix als vessants sud de la serralada de Beydaglari.

Les suntanyes Taure estan dividides en diverses cadenes paral·leles i arriben fins a 4.000 metres en alguns llocs. L'erosió al llarg de falles geològiques i a través de les valls fluvials no va poder seguir el ritme de l'elevació alpina perquè aquesta aquí va ser especialment violent. Les muntanyes continuen en un arc enorme a través del sud-est de Turquia i milers de quilòmetres cap a les muntanyes perses Elburz o Zagros i l'Hindu Kush. Moltes d'aquestes regions es veuen afectades periòdicament pels terratrèmols i també pel vulcanisme quan es desplacen parts de l'escorça terrestre.

Els sistemes de cadenes paral·leles que funcionen en direcció nord-est-sud-oest, com són típics a l'Anatòlia central, també es produeixen a l'est de Taure. Cap a l'est s'estenen cada cop més. L'alçada de les serres individuals és d'entre 3.000 i 4.400 m, les zones de vall entre les serralades al voltant de 2.000 m.

Al voltant del llac Van, a mig camí entre el nord de l'Iraq i Armènia, les zones muntanyoses del Taure es troben amb les terres altes armènies. Aquí, cadenes senceres de volcans han creat poderoses mantes volcàniques. Al costat de l'Ararat (5.137 m) i Mount Süphan (4.058) m) són el volcà Nemrut (3.050 m) i més a l'oest Erciyes Dağı (3891 m) i Mont Hasan (3.268 m) per esmentar.

Les terres altes estan intensament plegades i van formar una varietat de conques tectòniques, algunes de les quals es van convertir en planures a través dels sediments fluvials. Això vol dir que també hi ha uns quants llacs grans a la regió.

Clima Les muntanyes tenen un clima mediterrani, amb estius secs i hiverns plujosos. Les temperatures varien amb l'elevació, amb hiverns càlids als vessants costaneres inferiors i hiverns freds a l'alta muntanya i a l'interior.

Flora i fauna A cotes més baixes, predomina la vegetació boscosa i boscos d'alzines perennes i pi turc (Pinus brutia), i zones de matolls de màquia. Per sobre dels 1.200 metres d'altitud hi ha boscos muntanyosos de pi negre (Pinus nigra), cedre del Líban (Cedrus libani), avet Taurus (Abies cilicica) i ginebre (Juniperus). Els alts cims són la llar de prats alpins.

Història miniatura|Amanus prop del golf d'Issos i d'Antioquia

Prehistòria i època romana El toro era el símbol comú per representar els antics déus de la tempesta del Pròxim Orient, d'aquí la constel·lació del Taure, i d'aquí el nom de les muntanyes. Les muntanyes són un lloc de molts temples antics dels déus de les tempestes.Ravinell, Alberto and Green, Whitney The Storm-god in the Ancient Near East, p.126. Els antics sirians consideraven que les tempestes torrencials a aquestes muntanyes eren l'obra del déu de les tempestes Adad per fer pujar i inundar els rius Tigris i Eufrates i, per tant, fertilitzar la seva terra.Saggs, H.W.F. The greatness that was Babylon: a survey of the ancient civilization of the Tigris-Euphrates Valley, Sidgwick & Jackson, 2nd Revised edition, 1988, p.380. Els hurrites, probablement originadors dels diversos déus de la tempesta de l'antic Pròxim Orient, eren un poble que els estudiosos moderns situen a les muntanyes del Taure en els seus orígens més antics.

Hi ha un jaciment arqueològic de l'edat del bronze, on es van trobar proves primerenques de la mineria d'estany, que es troba a Kestel.Yener, K.A. (2000) The Domestication of Metals: The Rise of Complex Metal Industries in Anatolia Brill, Leiden, p. 91 El coll conegut a l'antiguitat com les Portes de Cilicia travessa la serralada al nord de Tars.

La serralada d'Amanus al sud de Turquia és on les muntanyes Taure s'aixequen a mesura que s'uneixen tres plaques tectòniques. L'Amanus és una frontera natural: a l'oest és Cilícia, a l'est és Síria. Hi ha uns quants passos, com la Porta d'Amanian (Pas de Bahçe), que tenen una gran importància estratègica. L'any 333 aC a la batalla d'Issos, Alexandre el Gran va derrotar a Darios III als contraforts de la costa entre aquests dos passos. En el període del Segon Temple, els autors jueus que pretenien establir amb més precisió la definició geogràfica de la Terra Promesa, van començar a interpretar el mont Hor com una referència a la serralada d'Amanus de les muntanyes Taure, que marcava el límit nord de la plana siriana.

Període tardoromà fins a l'actualitat Durant la Primera Guerra Mundial, el sistema ferroviari alemany i turc a través de les muntanyes del Taure va demostrar ser un objectiu estratègic important dels aliats. Aquesta regió va ser esmentada específicament com un objectiu controlat estratègicament previst per a la rendició als Aliats en l'Armistici, que va posar fi a les hostilitats contra l'Imperi Otomà.

Atraccions A més de l'excursionisme i l'escalada de muntanya, hi ha dues estacions d'esquí a la serralada, una a Davras uns de les dues ciutats més properes d'Egirdir i Isparta, la segona és Saklıkent de la ciutat d'Antalya.

El viaducte de Varda, situat a les línies ferroviàries Konya-Adana al poble de Hacıkırı a la província d'Adana, és pont ferroviari de 98 m d'alçària construït a la dècada de 1910 pels alemanys.

Referències

Bibliografiа addicional

Eric Dinerstein, David Olson, et al. (2017). An Ecoregion-Based Approach to Protecting Half the Terrestrial Realm, BioScience, Volume 67, Issue 6, juny 2017, Pages 534–545; Supplemental material 2 table S1b. Mansourian, Stephanie & Rossi, Magali & Vallauri, Daniel. (2013). Ancient Forests in the Northern Mediterranean: Neglected High Conservation Value Areas. 10.13140/2.1.5170.4640.

Enllaços externs Mapa a Google Maps

Taure