La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell. El terme de la ciutat de Tremp constitueix actualment un enclavament del seu municipi, separat de la resta pel terme de Talarn.
Etimologia miniatura|esquerra|Vista general de Tremp el 1900 L'etimologia del topònim «Tremp» ha estat controvertida i plena de dubtes. Almenys fins ara, no hi ha una única explicació etimològica acceptada per tots els especialistes en el tema. Joan Coromines dedica un llarg article a intentar aportar llum sobre l'origen del nom de la capital pallaresa. Descarta d'entrada que l'origen sigui la paraula llatina templum i, en canvi, es decanta per una arrel no indoeuropea d'origen itàlic portada aquí pels primers colonitzadors indoeuropeus, sorotaptes que havien fet estada en terra venetoligur abans d'arribar als actuals territoris de parla catalana. Coromines també postula que fou abans el gentilici, trempolins que no pas el nom de la ciutat, Tremp, i que en aquest cas seria al revés del que és habitual: el nom de la ciutat es referiria al lloc on s'havien situat els seus pobladors.
En la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell, atribuïda a l'any 819, ja figura la inscripció que dicunt ad Trimplo. En els documents posteriors on apareix el nom de la ciutat, ja és esmentada amb la forma actual.
Ciutat La vila de Tremp, esdevinguda ciutat el 27 de maig del 1884, té un territori propi molt petit, ampliat modernament, en créixer la ciutat, a costa de parts del terme de Talarn, com ja ha quedat dit anteriorment. La vila medieval s'havia format en el territori de la canònica, antic cap de deganat, de Santa Maria de Tremp, o de Valldeflors, i constava d'uns carrers de clara disposició medieval, envoltats per muralles, que Pascual Madoz havia vist i descrit en el seu Diccionario geográfico... del 1845. Tanmateix, cal dir que en molts moments de la història, el paper de capital l'hagué de disputar amb Talarn. Talarn, però, sempre tingué un paper més polític i militar, lligat a l'antiga Comanda de Susterris, mentre que Tremp actuava més com a vila civil i comercial.
El nucli antic estava format per dos carrers en forma de creu (Soldevila-Capdevila i Peressall) que es troben en una petita plaça, i tot de carrers més petits, irregulars, que omplen els quatre quarters en què queda dividida la ciutat. El carrer de Peressall discorre de llevant a ponent; a l'extrem est hi havia el portal de Peressall, enderrocat el 1915; els carrers de Capdevila i Soldevila, que són una continuïtat de l'altre, ho fan de nord a sud. Cap a migdia s'anomena carrer de Soldevila, ja que davalla lleugerament cap a la part més baixa: el sòl de la vila; cap a septentrió, és el carrer de Capdevila, que puja lleugerament cap a la més alta: el cap de la vila. Al capdavall del carrer de Soldevila hi havia hagut una altra porta, desapareguda el 1903. Al capdamunt del carrer de Capdevila també hi havia hagut un portal, i al carrer de Sant Roc -continuïtat cap a ponent fora muralles del de Peressall- una quarta entrada al clos de la vila.
El traçat urbanístic, amb dos carrers creuats formant quatre parts aproximadament iguals recorda la distribució d'un campament militar romà. És una de les hipòtesis barallades a l'hora d'explicar la naixença de Tremp; no hi ha vestigis arqueològics que permetin de corroborar-ho, ara per ara, però continua essent una hipòtesi plausible. En el quarter sud-oest de la vila se celebrava el mercat, a la plaça que rebia per nom del Mercadal. Amb la creixença de darreries del i començaments del XX, en el moment que s'enderrocaren les muralles i els portals de la vila, aquesta plaça del Mercadal es convertí en carrer, ja que se li va donar sortida cap al sud. Esdevingué el carrer més ample del nucli antic de Tremp.
A l'angle nord-est del recinte clos de la vila hi havia l'església actualment parroquial, antigament canònica de Santa Maria de Valldeflors de Tremp.
Aquest recinte era emmurallat, amb un fossar el traçat del qual era exactament el mateix que l'actual del carrer, i carretera, que circueix el nucli antic de Tremp. Conserva encara el nom del fossar: passeig del Vall. D'aquest recinte, actualment se'n conserven tres torres, dues d'elles actualment exemptes (la de la Sagristia i la de Soldevila, també anomenada dels Padres pel fet de formar part de l'edifici on hi havia hagut el col·legi dels Pares de la Sagrada Família), i la tercera, la de Mingo, encara immersa en un pany de cases que ressegueixen l'antiga muralla. La mateixa torre encara forma part d'una casa. Es té memòria que el 1917 n'hi havia tres més, de torres, a les cases de Feliu, Gavatxa i Millet. La torre anomenada Gavatxa va ser enderrocada també a principis del .
Torres de la muralla de Tremp 200px|Torre de Soldevila 200px|Torre de la Sagristia 200px|Torre de MingoTorre de SoldevilaTorre de la SagristiaTorre de Mingo Tot i les constants transformacions que ha sofert Tremp en els darrers mil anys, es pot comprovar fàcilment que el traçat d'aquest nucli antic correspon a una manera de concebre l'urbanisme de caràcter essencialment medieval, romànic.
El primer creixement de Tremp fora muralles fou cap a llevant, formant-se el Raval dels Caputxins, que s'estén entre la plaça de la Creu (l'antic Peiró, on hi havia hagut la pedrera emprada per a construir les muralles de la vila medieval), i l'extrem de la costa que va pujant cap a llevant fins al lloc on hi hagué el convent dels caputxins, el lloc del qual està actualment ocupat per l'Hospital Comarcal. El segon eixample fou el del carrer de Sant Roc, cap a ponent, ja en el , i al XIX creixia cap al nord, formant-se el barri de les Adoberies i el carrer de sant Jaume, en el límit amb el barranc de les Adoberies (barranc de Fontvella) i entrant fins i tot en terme de Talarn.
Ja en el continuà el creixement de la ciutat, per un cantó omplint els buits existents entre els eixamples anteriorment esmentats (la Sort de Mir, la Vall de Manyanet, el 1913), i per l'altre urbanitzant el sector meridional. Fou el moment en què s'obrí el Passeig de la Rambla, s'urbanitzà el Prat de Sullà (1923) i, finalment, la Sort de Sullà (1937). D'aquesta manera quedava pràcticament esgotat el terreny del terme municipal de Tremp en aquell moment. Per tal d'evitar l'ofec que això representava per a la ciutat, el 1959 s'hi afegiren les porcions ja esmentades del terme de Talarn, que permeteren -i continuen permetent- un cert creixement urbanístic del cap del Pallars Jussà.
El fet que les terres de la canònica de Santa Maria de Valldeflors no fossin gaire extenses i, a més, del tot envoltades per terres dels Hospitalers de Susterris, ha limitat molt el desenvolupament de la ciutat de Tremp al llarg de la història.
Història miniatura|esquerra|La basílica de la Mare de Déu de Valldeflors miniatura|esquerra|La ciutat de Tremp, vers 1900 miniatura|El carrer del Mercadal, mirant cap al nord Edat antiga Segons alguns autors, Tremp és un dels llocs on s'establiren les colònies en l'època de la romanització.
Edat mitjana La vila de Tremp està documentada almenys des del 1079, quan els comtes de Pallars Jussà doten de territori propi “en terme del castell de Tendrui” l'església de santa Maria. Fins ara s'havia donat per bona la data del 819 o 839, que consta en un document apòcrif: l'acta de consagració de la catedral de santa Maria d'Urgell, a la Seu d'Urgell. Actualment, però està prou establert pels historiadors que aquesta datació és falsa, i que es tracta d'un document realment escrit ja al .
miniatura|Antic hospital de pobres de Tremp, ara seu dels jutjats de la ciutat Cal dir que en aquesta mateixa època, i sempre dins del mateix terme -petit- de Tremp, hi hagué més d'un nucli de població. A la ciutat actual, hauríem d'afegir la part que hi hagué, com es dirà tot seguit, entorn de l'actual hospital, i les restes del Despoblat de Congistols que es trobaren anys enrere (i que avui dia semblen desaparegudes del tot per mor de l'obertura d'un polígon industrial) entre els barrancs de Juncà i de la Fontvella, ran de la carretera de Tendrui. Un altre nucli de població medieval estigué al lloc ara conegut com a Despoblat d'Enorts, del qual es conservaven el 1912 les restes de la seva església. Es tractava d'unes ruïnes situades 120 m. sota la Granja d'Enorts, o Borda dels Frares, en el costat esquerre de Susterris, a uns 2 quilòmetres de Tremp i a una altitud de 450 m. Completaria aquesta relació la desapareguda església de Sant Jaume de Pallars, situada on ara hi ha l'alberg de Tremp.
En el document del 1079 es parla de l'església de santa Maria com d'una església refeta perquè havia estat temps enrere destruïda pels pagans; sens dubte, es tracta d'una referència a la presència dels alarbs al Pallars Jussà durant el . El 1087 es completa la donació del 1079, i els comtes de Pallars atorguen a Santa Maria de Tremp la vila i terme, juntament amb les cases que hi ha i els homes que hi vivien.
Aquesta primera població obtingué ben aviat el títol de vila reial, i el 1174 ja celebrava una important fira, que era de les més importants del Pirineu català, i que serví d'aglutinador comercial en molts quilòmetres a la rodona. Se sap que el 1288 eren dos els mercats setmanals que es duien a terme a Tremp dimecres i divendres (el 1664 es traslladà el mercat, en aquell moment únic a dilluns, dia en què encara es fa actualment). Com que la celebració de mercats i fires estava subjecta a concessions reials, a l'edat mitjana, se'n pot inferir la importància que adquirí la vila de Tremp en aquells temps. Encara es confirmà aquest paper rellevant de la vila el 1385, amb la concessió d'una segona fira anual, de quinze dies de durada, igual que la primera fira existent des d'almenys 200 anys abans. Amb el pas del temps, en èpoques més modernes, augmentà el nombre de mercats, sobretot específics, com la Fira dels Alls, el 4 d'agost; el de sant Tomàs, el 21 de desembre, dedicat al porc; el de sant Joan, el 24 de juny, dedicat a la llana... Ja en temps recents s'ha afermat la Fira Industrial i Agrícola, per sant Bonifaci, copatró de Tremp (14 de maig). Per tant, Tremp no ha perdut mai, de l'edat mitjana ençà, el seu rellevant paper de centre comarcal des de tots els punts de vista.
El nucli primitiu de Tremp sembla que era sensiblement més a llevant que l'actual emplaçament de la vila vella. Aproximadament, devia ser pels volts d'on ara hi ha l'hospital, antic emplaçament d'un convent de caputxins al lloc antigament conegut com la Pedrera, i més tard com el Peiró. És a partir de darreries del que creix la ciutat nova, l'actual nucli vell de Tremp. Ben aviat s'envoltà de muralles, amb torres que anaven afermant el circuit murat, i també ben aviat s'ocupà tot el recinte interior. Així va esdevenir una ciutat forta militarment i forta econòmicament, ja que esdevingué un important centre comercial (el 1358 hi són censats 144 focs: uns 720 habitants).
Tremp, però, com a plaça forta estratègicament ben situada, fou objecte de moltes controvèrsies de cara a obtenir-ne el domini. Inicialment pertanyent a la canònica de santa Maria de Tremp, el 1171 el bisbe d'Urgell Arnau en cedí els drets als comtes pallaresos Ramon Miró I i la seva muller Anglesa, i més tard el següent bisbe, Bernat de Vilamur, feu una altra cessió a favor de Ponç de Vilamur, parent seu, cessió confirmada el 1219 pel bisbe d'aquell moment, Pere. El 1257, en una butlla del papa Alexandre IV, els canonges de Tremp arribaren a una concòrdia amb el bisbe d'Urgell i li cediren el senyoriu de la vila i terme.