va ser un actor i humorista estatunidenc. Tingué una carrera d'èxit tant en el vessant humorista com en el d'actor en pel·lícules.
Saltà a la fama amb el seu paper com a alienígena Mork a Mork & Mindy (1978–1982). La seva carrera com a actor inclou pel·lícules molt aclamades com ara The World According to Garp (1982), Good Morning, Vietnam (1987), El club dels poetes morts (1989), Despertar (1990), El rei pescador (1991) i Good Will Hunting (1997), així com ara èxits de taquilla com Popeye (1980), Hook (1991), Aladdin (1992), Mrs. Doubtfire (1993), Jumanji (1995), L'olla de grills (1996), Night at the Museum (2006), Happy Feet (2006), i World's Greatest Dad (2009). També aparegué a Don't Worry, Be Happy de Bobby McFerrin.
Nominat tres vegades a l'Oscar al millor actor, Williams rebé l'Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a Good Will Hunting. També rebé dos premis Emmy, quatre premis Globus d'Or, dos premis del Sindicat d'Actors de Cinema i cinc premis Grammy.
Biografia Primers anys Robin McLaurin WilliamsThe official Michigan social register, 1967, Virginia F. Searcy va nàixer a Chicago, Illinois el 21 juliol de 1951.Les fonts divergeixen. Les biografies impresesThe Life and Humor of Robin Williams: A Biography i Robin Williams: A Biography donaven el seu any de naixement com 1952. The Robin Williams Scrapbook també dona l'any de naixement el 1952, igual que lEncyclopædia Britannica. Williams es refereix a si mateix com tenint "55" en una entrevista publicada el 4 juliol de 2007. També verifica la seua data de naixement com 21 de juliol de 1951 en una entrevista en un fansite: Stuurman, Linda. RWF talks with Robin Williams: Proost!, 25 de maig de 2008.
Era fill únic d'una família molt benestant; el seu pare era un important executiu de la Ford. La seva mare, Laurie McLaurin (1922–2001), era una antiga model de Jackson (Mississipi), el besavi de la qual era senador i governador de Mississipi Anselm J. McLaurin. Williams tenia dos germanastres més grans: un mig germà patern, Robert (també conegut com a Todd), i un germanastre matern, McLaurin. Mentre la seva mare practicava la Ciència Cristiana, Williams es va criar amb la fe del seu pare a l'episcopal.
De jove no volia ser actor, es dedicava als estudis i a l'esport. Quan la seva família es va instal·lar a Califòrnia, va despertar el seu interès pel teatre. Va començar a estudiar Ciències Polítiques a la Claremont Meris College de Califòrnia, alhora que iniciava els estudis d'interpretació a la Marin College. D'allà va marxar per estudiar a la prestigiosa Juilliard School de Nova York.
Carrera Monòlegs miniatura|esquerra|Williams a un show de les United Service Organizations (USO) el 20 de desembre de 2007 Williams va començar a fer monòlegs còmics a l'àrea de la badia de San Francisco el 1976. Va fer la seva primera actuació al Holy City Zoo, un club de comèdia a San Francisco. A la dècada de 1960, San Francisco era un centre per a un renaixement de la música rock, els hippies, les drogues i una revolució sexual, i a finals de la dècada de 1970, Williams va ajudar a liderar el seu "renaixement de la comèdia", segons escriu el crític Gerald Nachman. Williams diu que va descobrir "les drogues i la felicitat" durant aquest període, i afegeix que va veure com "els millors cervells del meu temps es van convertir en fang".
Williams es va traslladar a Los Angeles i va continuar fent stand-up en clubs, inclòs The Comedy Store. Allà, el 1977, el va veure el productor de televisió George Schlatter, que li va demanar que aparegués en un revival del seu programa Laugh-In. El programa es va emetre a finals de 1977 i va ser la seva primera aparició a la televisió. Tot i que el renaixement de Laugh-In va fracassar, va portar a Williams a la seva carrera televisiva; va continuar fent stand-up a clubs de comèdia com el Roxy per ajudar a mantenir les seves habilitats d'improvisació agudes.
Amb el seu èxit a Mork & Mindy, Williams va començar a arribar a un públic més ampli amb la seva comèdia stand-up, a partir de finals de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980, incloent tres especials de comèdia d'HBO: Off The Wall (1978), An Evening with Robin Williams (1983) i A Night at the Met (1986). Williams va guanyar un Grammy al millor àlbum de comèdia per l'enregistrament del seu espectacle en directe de 1979 al Copacabana de la ciutat de Nova York, Reality... What a Concept.
Williams va dir que, en part a causa de l'estrès de fer monòlegs, va començar a consumir drogues i alcohol al començament de la seva carrera. Actuant de tant en tant quan tenia ressaca del dia anterior. Va dir que Durant el període que va estar consumint cocaïna el feia estar paranoic quan actuava a l'escenari.
Televisió Després d'aparèixer en un intent de fer renaixer Laugh-In i d'aparèixer al repartiment de The Richard Pryor Show a NBC, Williams va ser elegit per Garry Marshall com a l'alienígena Mork en un episodi de 1978 de la sèrie de televisió Happy Days, "My Favorite Orkan". Buscat com a substitut d'última hora d'un actor que marxava, Williams va impressionar el productor amb el seu peculiar sentit de l'humor quan es va asseure al cap quan li van demanar que agafés un seient per a l'audició. Com a Mork, Williams va improvisar gran part del seu diàleg i comèdia física, parlant amb una veu alta i nasal, i va aprofitar al màxim el guió. El repartiment i l'equip de tripulació, així com els executius de la cadena de televisió, van quedar profundament impressionats amb la seva actuació. En conseqüència, els executius es van moure ràpidament per contractar l'intèrpret només quatre dies després abans que els competidors poguessin fer les seves pròpies ofertes.
L'aparició de Mork va resultar tan popular entre els espectadors que va donar lloc a la sèrie de televisió derivada Mork & Mindy, que va protagonitzar amb Pam Dawber, i va funcionar de 1978 a 1982; l'espectacle va ser escrit per adaptar-se a les seves improvisacions extremes en diàleg i comportament. Encara que interpretava el mateix personatge que a Happy Days, la sèrie es va ambientar en l'actualitat a Boulder (Colorado), en comptes de la fi de la dècada de 1950 a Milwaukee. Mork & Mindy en el seu moment àlgid tenia una audiència setmanal de seixanta milions i es va acreditar que va convertir Williams en una "superestrella". Entre els joves, l'espectacle era molt popular perquè Williams es convertia en "un home i un nen, alegres, amb cara de goma, un brot interminable d'idees", segons el crític James Poniewozik.
Mork es va fer popular, apareixia en cartells, llibres per pintar, carmanyoles i altres mercaderies. Mork & Mindy va tenir tant èxit en la seva primera temporada que Williams va aparèixer el 12 de març de 1979 a la portada de la revista Time. Es diu que la foto de portada, presa per Michael Dressler l'any 1979, va "captar els seus diferents costats: l'home divertit que robava la càmera i un posat dolça i més reflexiu que apareix en un petit televisor que té a les mans" segons Mary Forgione del Los Angeles Times. Aquesta foto es va instal·lar al National Portrait Gallery al Smithsonian Institution poc després de la seva mort per permetre als visitants presentar els seus respectes. Williams també va aparèixer a la portada del número del 23 d'agost de 1979 de Rolling Stone, fotografiat per Richard Avedon.Williams, Robin. Rolling Stone, May 18, 2006
A partir de finals de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980, Williams va començar a arribar a un públic més ampli amb els seus monòlegs, incloent tres especials de comèdia de HBO, Off the Wall (1978), An Evening with Robin Williams (1983) i A Night at the Met (1986). El 1986, Williams va ser copresentador dels Oscar. Williams també va ser un convidat habitual en diversos programes d'entrevistes, entre ells The Tonight Show Starring Johnny Carson i Late Night with David Letterman, on va aparèixer 50 vegades.
Williams va aparèixer amb el seu company Billy Crystal en un cameo sense guió al començament d'un episodi de la tercera temporada de Friends. Les seves nombroses aparicions televisives inclouen un episodi de Whose Line Is It Anyway?,Whose Line Is It Anyway?. Temporada 3. Episodi 9. 16 de novembre de 2000. i va protagonitzar un episodi de Law & Order: Special Victims Unit. El 2006, Williams va ser el convidat sorpresa als Premis Kids' Choice de Nickelodeon, i va aparèixer en un episodi dExtreme Makeover: Home Edition que es va emetre el 30 de gener. El 2010, va aparèixer en un sketch amb Robert De Niro a Saturday Night Live, i el 2012, va actuar com a protagonista convidat com ell mateix en dues sèries d'FX, Louie i Wilfred. El maig de 2013, CBS va iniciar una nova sèrie, The Crazy Ones, protagonitzada per Williams, que es va cancel·lar després d'una temporada.
Cinema El primer paper cinematogràfic acreditat a Robin Williams és una petita part de la comèdia de baix pressupost de 1977 Can I Do It... 'Til I Need Glasses?. La seva primera actuació protagonitzada, però, és com el personatge principal a Popeye (1980), en què Williams va mostrar les habilitats d'actuació demostrades anteriorment en el seu treball televisiu; en conseqüència, la decepció comercial de la pel·lícula no es va atribuir a la seva actuació. Va ser el protagonista a El món segons Garp (1982) , que Williams considerava que "pot haver mancat una certa bogeria a la pantalla, però tenia un gran cor". Va continuar amb altres papers més petits en pel·lícules de menys èxit, com ara The Survivors (1983) i Club Paradise (1986), tot i que va dir que aquests papers no van ajudar a avançar en la seva carrera cinematogràfica.
El seu primer gran èxit va ser amb el seu paper protagonista a Good Morning, Vietnam (1987) del director Barry Levinson, que va valdre a Williams una nominació a l'Oscar al millor actor.vídeo: "Robin Williams – Inside The Actors Studio", 10 de juny de 2001 La pel·lícula està ambientada l'any 1965 durant la Guerra del Vietnam, amb Williams interpretant el paper d'Adrian Cronauer, un DJ de ràdio que manté la tropes entretingudes amb comèdia i sarcasme. A Williams se li va permetre interpretar el paper sense guió, improvisant la majoria de les seves línies. A través del micròfon, va crear impressions de veu de persones, com Walter Cronkite, Gomer Pyle, Elvis Presley, Mr. Ed i Richard Nixon. "Només deixem rodar les càmeres", va dir el productor Mark Johnson, i Williams "va aconseguir crear alguna cosa nova per a cada presa".
miniatura|Williams i Yola Czaderska-Hayek a la Cerimònia dels Premis Oscar el 1990. Molts dels seus papers posteriors van ser en comèdies tenyides de pathos, com ara Mrs. Doubtfire i Patch Adams. Mirant la major part de la seva filmografia, un escriptor va quedar "sorprès per l'amplitud" i la diversitat radical de la majoria dels papers que Williams va interpretar. El 1989, Williams va interpretar un professor d'anglès d'una escola privada a El club dels poetes morts, que incloïa una escena final i emotiva que alguns crítics van dir que "va inspirar una generació" i es va convertir en part de la cultura pop. De forma similar, la seva actuació com a terapeuta a Good Will Hunting (1997) va afectar profundament fins i tot a alguns terapeutes autèntics. A Despertar (1990), Williams interpreta un metge inspirat en Oliver Sacks, que va escriure el llibre en què es basa la pel·lícula. Sacks va dir més tard que la manera com funcionava la ment de l'actor era una "forma de geni". El 1991, va interpretar a un adult Peter Pan a la pel·lícula Hook, tot i que va dir que hauria de perdre 25 lliures (11,3 Kg) per al paper.Rolling Stone, 21 febrer 1991, p. 26. Terry Gilliam, que va dirigir Williams en dues de les seves pel·lícules, El rei pescador (1991) i Les aventures del baró Munchausen (1988), va dir el 1992 que Williams tenia la capacitat de "passar de maníac a boig a tendre i vulnerable... [Williams tenia] la ment més única del planeta. No hi ha ningú com ell".