El botxí ibèric Rev. 15-1-2021 o botxí meridional (Lanius meridionalis) és un ocell passeriforme de la família dels lànids (Laniidae). És una espècie molt propera al botxí septentrional, Lanius excubitor, amb la que abans es considerava coespecífica, però actualment es consideren espècies separades i no s'hibriden entre elles i se separen per elecció d'hàbitat.
Noms populars A Catalunya també se'l coneix com a botxí i a certs indrets del Penedès garsa groguera o garsa marina.
A les Balears rep el nom de capsigrany reial ibèric o botxí meridional.
Descripció El botxí ibèric és similar en mida als grans botxins que es troben al nord d'Europa, però té el cap lleugerament més gros, el bec més fort i la cua més prima. El plomatge és molt més fosc a la part superior, especialment a la corona, el clatell i el mantell, i té un to rosa-grisós al pit i al ventre. La màscara negra és més ampla i el supercili blanc més clar. La taca blanca de les primàries és moderadament més grossa, però no té res de blanc a les secundàries. Els juvenils són menys distintius.
Distribució i hàbitat El botxí ibèric és endèmic del sud-oest d'Europa, on es troba a la major part de la península Ibèrica, estenent-se fins al sud de França. Es reprodueix en hàbitats oberts, com ara planes obertes i seques, normalment en brucs calcaris o prats pedregosos amb alguns matolls i arbres i arbustos individuals.
Comportament i ecologia miniatura|230x230px|Ous de Lanius meridionalis - MHNT Aquest passeriforme de mida mitjana menja insectes grossos, ocells petits i rosegadors. Com altres lànids, caça des de perxes prominents i empala els cadàvers en espines o filferro espinós com a "rebost".
Estat de conservació El botxí ibèric està classificat com a vulnerable a la Llista Vermella de la UICN, ja que la població està experimentant un ràpid declivi. Es creu que el principal factor causant del declivi és una combinació de la intensificació agrícola i l'augment de l'ús de pesticides i herbicides, i el cessament del pasturatge d'ovelles que ha provocat la invasió de matolls.
Taxonomia i sistemàtica El botxí ibèric va ser descrit per primer cop l'any 1820 pel zoòleg neerlandès Coenraad Jacob Temminck amb el mateix nom binomial Lanius meridionalis i la localitat tipus "Itàlia, Dalmàcia, el sud de França...".
Aquest tàxon es considerava coespecífic del botxí septentrional (L. excubitor) sensu lato. Anys més tard es va separar amb les subespècies nord-africanes i asiàtiques occidentals de L. excubitor. Tanmateix, estudis filogenètics van demostrar que el botxí ibèric està més estretament relacionada amb el botxí boreal (L. borealis) d'Amèrica del Nord i Sibèria oriental i es va classificar com una espècie separada, mentre que la sistemàtica dels tàxons restants del botxí septentrional encara s'ha de resoldre. Seguina Olsson et al., l'any 2018 les subespècies abans esmentades es van incloure de nou amb L. excubitor (koenigi, algeriensis, elegans, leucopygos, aucheri, theresae, buryi, uncinatus i lahtora).
Aquesta espècie es tracta com a monotípica.
El nom del gènere, Lanius, deriva de la paraula llatina que significa “carnisser” a causa dels hàbits alimentaris que té. L'epítet específic meridionalis també és llatí i fa referència a sud.
Referències
Bibliografia Sangster, George; Knox, Alan G.; Helbig, Andreas J. & Parkin, David T. (2002): Taxonomic recommendations for European birds . Ibis 144 (1): 153–159. Jorma Tenovuo & Juha Varrela (1998) Identification of the Great Grey Shrike complex in Europe Alula 4(1): 4 - 11
Enllaços externs
Categoria:Lanius Categoria:Ocells d'Europa