miniatura|350x350px|Variació de la conductivitat molar respecte de l'arrel quadrada de la concentració per a un electròlit fort (KCl) i per un de feble (CH3COOH). El fort a dilució infinita, té el valor de la conductivitat molar a dilució infinita i decreix linealment. El feble a concentració zero tendeix a infinit. La llei de Kohlrausch diu que a baixes concentracions les conductivitats molars dels electròlits forts (els electròlits que estan totalment dissociats, àcids i bases forts i sals) són expressades per la relació:
és un coeficient, coeficient de Kohlrausch, que depèn més de la naturalesa de l'electròlit (és a dir, si és de forma MA, o de la forma M₂A₂, etc.) que de la seva identitat específica, és la conductivitat molar, és la conductivitat molar a dilució infinita, o concentració zero, i és la concentració en mol/dm³.
Aquesta relació fou descoberta pel físic alemany Friedrich Kohlrausch (1840–1910) després d'una llarga sèrie de mesures entre 1874 i 1879. Per a electròlits dèbils es compleix la llei de dilució d'Ostwald.
Referències
Categoria:Lleis de la química