La Biblioteca Nacional d'Alemanya (Deutsche Nationalbibliothek - DNB) és l'arxiu central i el centre nacional de bibliografia a Alemanya. És el resultat de la fusió el 1990 de la Deutsche Bücherei, creada a Leipzig el 1912, la Deutsche Bibliothek, creada a Frankfurt del Main el 1946 i el Deutsches Musikarchiv (arxiu musical d'Alemanya) de Berlín. Amb més de 13 milions d'obres, és la biblioteca més gran d'Alemanya i una de les més grans del món.
El 2006, va prendre el nom de Deutsche Nationalbibliothek. (Llei sobre la Biblioteca National d'Alemanya) El 2010, les col·leccions del Deutsches Musikarchiv van ser transferides de Berlín cap a un edifici nou a Leipzig. Des d'aleshores, la biblioteca té dues ubicacions: Leipzig i Frankfurt del Main. La seu administrativa és a Frankfurt.
La col·lecció comprèn 23,5 milions d'obres (13,9 milions a Leipzig, 8,2 milions a Frankfurt i 1,4 milions a Berlín).Deutsche Nationalbibliothek: Über die Deutsche Nationalbibliothek, consultada 5 de octubre de 2007
Nom El nom Biblioteca Nacional Alemanya, introduït per la Llei de la Biblioteca Nacional Alemanya del 2006, va ser criticat.Siehe auch die Diskussion in der Plenarsitzung des Deutschen Bundestags am 19. Januar 2006, Plenarprotokoll 16/11 (PDF; 1,5 MB), S. 769–776. A diferència de les biblioteques nacionals d'altres països, l'àrea de col·lecció comença essencialment amb l'any de publicació 1913, i diverses biblioteques han adquirit literatura antiga en llengua alemanya en el marc del programa Col·lecció d'Imprès Alemanya; La literatura en llengües estrangeres de l'estranger es recopila principalment per les biblioteques de temàtiques especialitzades, incloses les biblioteques centrals especialitzades . Tradicionalment, aquesta tasca també recau en la Biblioteca Nacional, motiu pel qual la literatura especialitzada s'ha referit anteriorment a una Biblioteca Nacional distribuïda.
En particular, les dues grans biblioteques universals de la República Federal d'Alemanya, la Biblioteca Estatal de Berlín i la Biblioteca Estatal de Baviera, van veure el canvi de nom de manera força negativa perquè tenien la impressió que el seu paper en el camp del subministrament de literatura no s'apreciava prou. Segons una declaració conjunta dels directors de la Biblioteca Nacional Alemanya i de les biblioteques estatals de Berlín i Munic, el canvi de nom "no canvia la divisió del treball en l'execució de les tasques de les biblioteques nacionals en el sentit del model provat d'una Biblioteca Nacional Virtual, que només obté la seva eficiència i reputació de l'execució conjunta de tasques".Rolf Griebel, Elisabeth Niggemann, Barbara Schneider-Kempf: Die Deutsche Nationalbibliothek und die Staatsbibliotheken in Berlin und München definieren ihre zukünftige Wahrnehmung nationalbibliothekarischer Aufgaben. In: Bibliotheksdienst. Bd. 40 (2006), , H. 11, S. 1316 (= Zeitschrift für Bibliothekswesen und Bibliographie. Band 53) 2006, , H. 6, S. 304.
Deu anys més tard, el 2016, l'advocat especialitzat en drets d'autor Eric W. Steinhauer va qualificar el debat sobre el canvi de nom de la biblioteca de "difícilment comprensible". Des de llavors, el problema ha estat "completament resolt".
Història A causa de l'estructura federal i el desenvolupament històric, no hi va haver cap biblioteca a la zona de parla alemanya que gestionés centralment les tasques de la biblioteca nacional fins al 1912. Diverses grans biblioteques d'importància nacional van assumir les tasques per als seus respectius països. Per a Baviera aquesta era la Biblioteca Estatal de Baviera i per a Prússia la Biblioteca Estatal Prussiana, avui dia la Biblioteca Estatal de Berlín – Patrimoni Cultural Prussià. Altres biblioteques estatals van actuar en conseqüència.
Abans de 1912 Una de les primeres propostes per establir una biblioteca nacional alemanya es va presentar a l'Acadèmia Prussiana de Ciències a l'octubre de 1843, però va ser rebutjada. Karl Bernhardi, que va succeir Jacob Grimm com a bibliotecari a Kassel, va proposar la creació d'una biblioteca nacional alemanya amb drets de dipòsit legal, ja que les biblioteques regionals de l'època només eren accessibles als estudiosos de la seva rodalia. El primer intent de construir una biblioteca nacional alemanya va ser la Biblioteca Paulskirche, ara coneguda com a Reichsbibliothek, el bibliotecari de la qual era el sinòleg Johann Heinrich Plath. Durant les Revolucions alemanyes de 1848 diversos llibreters i editors van oferir milers de volums per ser posats a disposició de l'Assemblea de Paulskirche com a base per a una biblioteca parlamentària. La biblioteca, dirigida per Johann Heinrich Plath, va rebre el nom de ("Biblioteca del Reich"). Després del fracàs de la revolució, la biblioteca va ser abandonada i el fons de llibres ja existent va ser emmagatzemat al Germanisches Nationalmuseum a Nuremberg.Fabian, Bernhard, ed. (2003). "Reichsbibliothek von 1848". Handbuch der historischen Buchbestände in Deutschland (en alemany). Hildesheim, Germany: Olms Neue Medien. El 1912, la ciutat de Leipzig, seu de la Fira del Llibre anual de Leipzig, el Regne de Saxònia i l'Associació de llibreters alemanys van acordar fundar una Biblioteca Nacional Alemanya a Leipzig. A partir de l'1 de gener de 1913, es van recollir sistemàticament totes les publicacions en alemany (inclosos els llibres d'Àustria i Suïssa). Aquest mateix any es va escollir Gustav Wahl com a primer director. Ara es troba a la Biblioteca Alemanya de Leipzig. Finalment, el Hofrat Erich Ehlermann va desenvolupar un disseny per a una Biblioteca del Reich per a l'Associació d'Editors i Llibreters Alemanys.Gerhard Menz (Hrsg.): Der deutsche Buchhandel der Gegenwart in Selbstdarstellungen. Heft 1: Erich Ehlermann. Verlag von Felix Meiner, Leipzig 1925
1912 a 1945
El 3 d'octubre de 1912 es va fundar a Leipzig la «Biblioteca Alemanya» com a biblioteca-arxiu. La fundadora va ser l' Associació de Llibreters Alemanys de Leipzig, amb el suport del Regne de Saxònia i la ciutat de Leipzig. La «Biblioteca Alemanya» tenia com a objectiu recopilar i arxivar tota la literatura nacional a partir del 1913 i funcionar com a arxiu de literatura alemanya. La seva missió era recopilar tota la literatura en llengua alemanya i estrangera publicada a Alemanya a partir de l'1 de gener de 1913, així com la literatura estrangera en alemany, incloure-la en una bibliografia nacional i posar-la a disposició de tothom, de manera gratuïta.
Sota el règim nazi, del 1933 al 1945, les biblioteques alemanyes van ser censurades, convertint-se en extensions del règim nacionalsocialista. Els llibres que els nazis van confiscar als països ocupats van entrar a les col·leccions alemanyes. miniatura|L'edifici original del 1914 de la biblioteca a LeipzigEl 1921, l'Associació de Llibreters Alemanys va confiar a la "Biblioteca Alemanya" l'edició de la "Llista diària de noves publicacions" i la "Llista setmanal de notícies publicades i preparades del comerç del llibre". El 1931, la «Bibliografia Nacional Alemanya» es va publicar per primera vegada a les sèries A (noves publicacions en el comerç llibreter) i B (noves publicacions fora del comerç llibreter). La «Llista semestral de noves publicacions del comerç llibreter alemany» i la «Llista de llibres alemanys» han estat adquirides per la «Biblioteca Alemanya».
El 1933, la «Biblioteca Alemanya» va passar a estar sota el control del Ministeri d'Il·lustració Pública i Propaganda del Reich . Les mesures nacionalsocialistes per a la coordinació cultural i intel·lectual van ser supervisades a Leipzig per una oficina del NSDAP. Els escrits políticament indesitjables o els escrits d'exiliats ja no es podien mostrar a la bibliografia nacional. De 1939 a 1944 es va publicar la «Llista de materials impresos tancats a la biblioteca alemanya». Ja el 1935, una ordre de la Cambra de Cultura del Reich obligava les associacions, editorials i particulars sota el seu control a presentar les seves publicacions a la Biblioteca Alemanya; Això va conduir a la primera regulació de dipòsit legal de còpies per a la zona de parla alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial, la «Biblioteca Alemanya» va emmagatzemar al voltant d'1,6 milions de volums. Malgrat els danys causats pel foc, la "Biblioteca Alemanya" només va patir pèrdues menors de guerra.
1945 a 1990 miniatura|Biblioteca Alemanya, Frankfurt del Main, cap al 1959 La «Biblioteca Alemanya» de Leipzig va reobrir les portes el novembre de 1945 i també s'hi va tornar a publicar la «Bibliografia Nacional Alemanya». Tanmateix, a causa de la divisió d'Alemanya en quatre zones d'ocupació, la "Biblioteca Alemanya" va perdre el seu estatus com a biblioteca d'arxiu central. A les zones occidentals d'Alemanya, es va desenvolupar una reconstrucció de les institucions bibliotecàries i de venda de llibres a Frankfurt del Main. La biblioteca-arxiu recentment fundada va rebre el nom oficial de "Biblioteca Alemanya" el 4 de novembre de 1946. El 12 de desembre de 1946 es va publicar per primera vegada la «Bibliografia de la Biblioteca Alemanya de Frankfurt». Així, a l'Alemanya dividida hi havia dues biblioteques, que realitzaven les tasques i la funció d'una biblioteca nacional per separat per a l'Est (més tard República Democràtica Alemanya) i l'Oest (més tard República Federal d'Alemanya). Els directoris bibliogràfics nacionals publicats eren gairebé idèntics en contingut. El 1955, la «Biblioteca Alemanya» va obtenir el dret de dipòsit legal per decret, i el 1969 la «Biblioteca Alemanya» va rebre aquest dret per llei. miniatura|Inici de la col·lecció després de la Segona Guerra Mundial al magatzem de Frankfurt del Main El 1946, Georg Kurt Schauer, Heinrich Cobet, Vittori Klostermann i Hanns Wilhelm Eppelsheimer, director de la Biblioteca de la Universitat de Frankfurt, van iniciar ela recuperació d'una biblioteca d'arxiu alemanya amb seu a Frankfurt.Historia sitio web DNB Els representants de l'Estat Federal del comerç del llibre a la zona americana van acceptar la proposta. La ciutat de Frankfurt va acceptar donar suport a la projectada biblioteca amb personal i recursos financers. El govern militar nord-americà també va donar la seva aprovació. La biblioteca va començar a la sala anomenada de tabac, de l'antiga biblioteca Rothschild, que va servir d'allotjament a la biblioteca universitària bombardejada. D'aquesta manera, a Alemanya hi havia dues biblioteques, que havien de seguir les obligacions i la funció d'una biblioteca nacional per a la República Democràtica Alemanya (RDA/DDR) i la República Federal d'Alemanya (RFA/RBD), respectivament. Es van publicar anualment dos catàlegs bibliogràfics nacionals de contingut gairebé idèntic.
Després de 1990 miniatura|Revista de la Biblioteca Nacional Alemanya de Frankfurt/Main Amb la reunificació d'Alemanya, el 3 d'octubre de 1990,ambdues es van fusionar en una nova institució, La Biblioteca Alemanya (). En aquell moment, la Biblioteca Alemanya tenia 8,8 milions d'unitats multimèdia i la Biblioteca Alemanya (inclòs l'Arxiu de Música Alemany de Berlín) en tenia 4,5 milions. El dia 3 El primer número conjunt de la «Bibliografia Nacional Alemanya» es va publicar el gener de 1991. En ambdues institucions, la literatura es va continuar recopilant i indexant en paral·lel, però existien acords per a l'adquisició i la indexació cooperatives. La Biblioteca Alemanya de Frankfurt es va traslladar a un nou edifici a Adickesallee el maig de 1997. L'oficina del Comissionat del Govern Federal per a la Cultura i els Mitjans de Comunicació va ser creada per un decret organitzatiu del Canceller Federal el 27 d'octubre de 1998. Aquesta autoritat federal suprema va assumir la supervisió legal del Ministeri Federal de l'Interior.