La Conselleria d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament de la Consell de la Generalitat Valenciana, actualment des de l'XI Legislatura integrada a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública.
El departament es crea a la I Legislatura de l'etapa autonòmica del País Valencià i ha tingut diverses denominacions, segons les competències que anava incorporant, com les de Justícia o Interior.
Les competències pròpies que la conselleria ha dirigit són les referides a la gestió de l'administració i règim local, les qüestions relacionades amb el funcionariat i la funció pública, i l'organització de la pròpia administració.
Històric de competències Etapa preautonòmica Amb la creació el 1978 del Consell del País Valencià, institució preautonòmica encarregada de conduir el País Valencià a recuperar l'autogovern, les competències transferides per l'Estat espanyol són minses i es subscriuen únicament a l'administració local. En aquell primer govern, presidit per Josep Lluis Albinyana, es circumscriu a una Direcció General d'Administració Local dirigida per Vicent Soler i integrada dins l'organigrama de la conselleria d'Interior encapçalada per Fernando Vidal.
D'aquella primera etapa és la creació de l'Institut Valencià d'Estudis d'Administració Pública, actualment Institut Valencià d'Administració Pública (IVAP), com a òrgan responsable de la política de formació del personal al servei de les diferents administracions públiques valencianes.
Conselleria d'Administració Pública Govern de Lerma Celebrades les primeres eleccions el 1983 i constituïda la Generalitat, el Consell del president Joan Lerma (PSPV) va configurar el nou departament d'Administració Pública en la primera remodelació del govern efectuada el juliol de 1985. Vicent Soler, que havia estat el primer Director general en l'etapa preautonòmica, va prendre possessió com a nou conseller i va incorporar les competències en funció pública i organització interna.
A la II Legislatura el titular del departament passa a ser Joaquín Azagra, de 1987 a 1989. La conselleria va integrar la Direcció General d'Interior que gestionava les competències en matèria de fundacions, associacions, consultes populars i electorals, justícia, espectacles, seguretat i protecció civil. D'aquesta forma la conselleria d'Administració Pública queda definida com l'òrgan responsable del Consell de la Generalitat Valenciana en matèria d'Administració Pública i Interior, exercint les competències a les àrees de règim local, funció pública, interior, organització, sistemes d'informació i tècniques de racionalització administrativa, investigació i formació del funcionariat i relacions amb les Corts. L'abril de 1989 també va integrar en el seu organigrama la recent creada Agència del Medi Ambient.
El setembre de 1989 Emèrit Bono pren el relleu d'Azagra, període en què s'inicia el procés de creació de la Policia de la Generalitat. A finals de 1991 també es formalitzà la creació de la conselleria de Medi Ambient a que se li cediren les competències de l'agència fundada dos anys abans. Bono acabaria com a conseller de Medi Ambient el 1993, ja en la III Legislatura, i Luis Berenguer es feu càrrec d'Administració Pública.
Just abans de la finalització d'aquell III legislatura va acollir les noves competències assignades per transferència de l'Estat. Concretament les referides als serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament enfront de situacions d'emergència que derivaren en la creació del Servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana creat mitjançant la Llei 2/1995, de 6 de febrer. També les competències en matèria de justícia que es materialitzà en la creació de la Direcció General de Justícia.
Govern de Zaplana Eduardo Zaplana, del Partit Popular (PP), guanya les eleccions de 1995 i situa al capdavant de la Conselleria d'Administració Pública a José Joaquín Ripoll. En aquesta nova etapa incorporà les funcions que anteriorment eren competència de la Conselleria de Treball i Afers Socials sobre la gestió del Programa de Cooperació Internacional al Desenvolupament.
El març de 1996 el departament passà a prendre el nom de Conselleria de Presidència, un departament que havia gestionat la direcció general de Funció Pública en el primer govern de Joan Lerma, però que amb aquesta modificació aglutinava l'estructura d'Administració Pública amb l'organigrama de la Secretaria General de Presidència, com el Gabinet de Planificació, Estudis i Avaluació, en què s'inclouen la Direcció General d'Estudis i Programes i la Inspecció General de Serveis, la Direcció General de Comunicació, el Gabinet Jurídic i les delegacions territorials del Govern Valencià. A més a més incorpora la Secretaria de Turisme. A la conselleria de Presidència es mantenia José Joaquín Ripoll.
Conselleria de Justícia i Administracions Públiques A la segona legislatura de Zaplana, la V de l'etapa autonòmica valenciana, es recuperà el departament sota la denominació de Justícia i Administracions Públiques amb Serafín Castellano al capdavant. La conselleria recuperava l'organigrama competencial amb les grans àrees en que havia funcionat fins al moment de dissolució de l'anterior legislatura: Justícia, Interior, Funció Pública, Administració Pública, a més d'una Direcció General d'Administració Territorial.
El maig de l'any 2000, menys d'un any des de l'inici del cicle legislatiu, el conseller Castellano cedí la direcció de la conselleria en favor de Carlos González Cepeda.
Govern de Camps Les eleccions de 2003 les tornà a guanyar el PP amb Francisco Camps com a nou president de la Generalitat i situà a Víctor Campos al capdavant de la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, denominació que es consolidava per segona legislatura consecutiva. Poc més d'un any després, l'agost de 2004 es produí un canvi al capdavant del departament que passà a estar dirigit per Miguel Peralta. L'octubre de 2005 també es realitzà un canvi de la nomenclatura del departament incorporant la paraula «Interior» pel que des de llavors es denominà de Justícia, Interior i Administracions Públiques, amb la creació de la secretaria autonòmica d'Interior dirigida per Luis Ibáñez.
Després de les eleccions de 2007, el president Camps tornà reformular el nom del departament tornant a «Justícia i Administracions Públiques», amb Fernando de Rosa com a conseller i amb les competències d'interior integrades en la conselleria de Governació. De Rosa va estar només el primer any de la VII Legislatura a la direcció de la Conselleria. El setembre de 2008 va ser rellevat per Paula Sánchez de León.
Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques Les eleccions de 2011 tornaren adonar com a guanyador al PP de Francisco Camps amb majoria absoluta. Es va escometre una profunda remodelació del Consell en què agrupà les competències en matèria d'administració pública amb les d'Hisenda amb José Manuel Vela com a conseller. En la conselleria de Governació varen recaure les d'Interior i Justícia amb Benestar Social.
Govern de Fabra Aquella legislatura esdevé convulsa des de l'inici. Als pocs dies d'iniciar-se, al juliol de 2011, el president Francisco Camps dimití acorralat pels casos de corrupció que envoltaven la seua gestió (cas Gürtel) i va prendre el relleu Alberto Fabra (PP). Els canvis seguiren amb la dimissió del conseller d'Hisenda i Administracions Públiques José Manuel Vela el novembre de 2012, implicat en la revelació de secrets (cas Vela) relacionat amb un altre cas de corrupció política que afectava a l'exconseller Rafael Blasco (cas Cooperació). Les funcions foren assumides transitòriament pel vicepresident i conseller de Presidència José Císcar fins al nomenament de Juan Carlos Moragues com a nou conseller d'Hisenda i Administracions Públiques.
Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques Govern de Puig A la IX Legislatura es produí un canvi de color polític al Consell de la Generalitat amb l'arribada del PSPV en coalició amb Compromís. El president Ximo Puig dissenyà un executiu en què la nova conselleria de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, sota la direcció de Gabriela Bravo, agrupava de nou les competències referides a justícia, reforma democràtica, funció pública, i consultes populars, col·legis professionals, fundacions, associacions, registres i notariat. Des de Presidència del Consell es coordinarien tant les competències d'administració local com les d'interior que històricament gestionades des d'aquest departament; i des de la conselleria d'Hisenda i Model Econòmic de Vicent Soler (històric conseller d'Administració Pública de l'època de Lerma), el sector públic instrumental de la Generalitat i les tecnologies de la informació i la comunicació de l’administració.
A la segona legislatura de l'executiu de Puig, la X de l'etapa autonòmica, el departament incorporà les competències d'Interior i va passar a denominar-se Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, amb la consellera Bravo com a màxima responsable.
Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública Govern de Mazón Les eleccions de 2023 suposaren el retorn del PP al govern valencià amb Carlos Mazón a la presidència i amb un organigrama que agrupava el departament d'Administració Pública en la conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública sota el comandament de la conselleria Ruth Merino. En aquella organització es va mantenir la Direcció General d'Administració Local sota el paraigües de la presidència com a l'anterior legislatura.
El novembre de 2024 es produí una crisi de govern arran de la Gota freda que assotà algunes comarques, pel qual Administració Pública tornà a estar vinculada a Justícia amb Nuria Martínez Sanchis com a consellera de Justícia i Administració Pública. Les competències d'Interior, departament responsable d'aquell esdeveniment tràgic, va passar a convertir-se en una conselleria específica.
Govern de Pérez Llorca La crisi es va allargar fins al desembre de 2025 en què el president Mazón es va veure forçat a dimitir i les Corts Valencianes triaren un nou president: Juan Francisco Pérez Llorca, també del PP. El cap del Consell va tornar a agrupar Administració Pública amb Hisenda i Economia només un any i escaig des de la darrera modificació del Consell. El conseller encarregat del departament seria José Antonio Rovira.
Llista de conselleres i consellers