Zagreb , AFI: , és la capital de Croàcia. Està situada entre els turons meridionals de la muntanya Medvednica i la riba nord del riu Sava, a uns 120 metres sobre el nivell del mar.
La seva posició geogràfica favorable, a la part sud-oest de la plana pannònica, que s'estén pels Alps, els Alps dinàrics, la mar Adriàtica i les regions de la plana pannònia, la doten d'una connexió excel·lent per al trànsit entre l'Europa central i l'Adriàtic.
Aquesta situació de trànsit, la concentració d'institucions industrials, científiques i de recerca i la tradició industrial són la clau de la seva posició de lideratge econòmic.
Zagreb és considerada una ciutat global amb una qualificació de BEN de la Xarxa de Recerca de Globalització i Ciutats Mundials. Zagreb és la capital dels poders administratius de l'estat i de gairebé tots els ministeris del govern croat.
Població Zagreb és la ciutat més gran de Croàcia i l'única amb una àrea metropolitana de més d'un milió de persones, aproximadament una quarta part de la població total de Croàcia. 1.088.841 viuen a l'àrea metropolitana de Zagreb, que inclou altres ciutats més petites com Samobor, Velika Gorica i Zaprešić. La població oficial només de la ciutat ha passat de 779.145 persones el 2001 a 973.667 el 2005. Això s'explica per la gran quantitat de gent que prové de les zones rurals. Només durant el 2005, Zagreb rebé cap a 80.000 nous residents.
La majoria dels seus ciutadans són croats (91,94%), segons el cens de 2001. El mateix cens té una població de 40.066 residents que pertanyen a minories ètniques. Les minories ètniques i la seva composició es distribueixen de la manera següent: 18.811 serbis (2,41%), 6.204 bosnians (0,80%), 3.389 albanesos (0,43%), 3.225 eslovens (0,41%), 1.946 gitanos (0,25%), 1.131 montenegrins (0,17%), 1.315 macedonis (0,17%), entre altres minories ètniques menors.
Nom L'etimologia del nom Zagreb no és clara. Va ser utilitzat per a la ciutat unida només des de 1852, però havia estat en ús com el nom de l'diòcesi de Zagreb d'ençà el i va anar cada vegada més utilitzat per a la ciutat en el .Zagrabia a Mercurio Geografico (Dalmatia Istria Bosnia Servia Croatia parte di Schiavonia de Giovanni Giacomo de Rossi.)
El nom modern Zagreb fou registrat per primer cop al (1094). Deriva del croat 'a la séquia/depressió', probablement en referència a la seva situació geogràfica.
El nom és registrat en una carta per l'arquebisbe d'Esztergom Felician, de data 1134, esmentat com Zagrabiensem episcopatum.
La forma més antiga del nom és Zagrab. La forma croata moderna Zagreb es registra per primera vegada en un mapa 1689 per Nicolas Sanson.
Una forma encara més antiga es reflecteix en Zabrag hongarès (registrada des del 1.200 en ús fins al ).
Per això, el lingüista hongarès Gyula Décsy proposa l'etimologia de Chabrag, un hipocorisme ben comprovat del nom de Cyprian. La mateixa forma es reflecteix en una sèrie de topònims hongaresos, com Csepreg.Décsy, Gyula in: Jean-Claude Boulanger (ed.
El nom podria derivar-se de la paraula proto-eslava grębъ significa pujol, elevació. (No obstant això, en serbo-Croat braquitg també significa '(més petit) pujol', i za brȇg 'cap a o cap al pujol' per a la variant aparentment en hongarès, Zabrag – possiblement modificada del suposat Zabreg a causa de l'harmonia vocal hongaresa.) Un antic nom croat reconstruït Zagrębъ es manifesta a través del nom alemany de la ciutat Agram.
El nom Agram va ser utilitzat en alemany en el període dels Habsburg; aquest nom ha estat classificat com "probablement d'origen romà", però segons Décsy (1990) podria ser una reanàlisi alemanya austríaca de Zugram.Frank Moore Colby, Talcott Williams Dodd, The New International Encyclopaedia, Volume 1, 1918, p. 239.
En Llatí medieval i llatí modern, Zagreb es coneix com Agranum (el nom d'una ciutat àrab no relacionada en Estrabó), Zagrabia o Mons Graecensis (també Mons Crecensis, en referència a Grič (Gradec)).
En l'etimologia popular croata, el nom de la ciutat s'ha derivat del verb za-grab-, que significa "prendre" o "cavar". Una llegenda popular que il·lustra aquesta derivació vincula el nom a una sequera de principis del , durant la qual es diu que Agustí Kažotić (c. 1260–1323) va cavar un pou que miraculosament va produir aigua.Nikola Štambak, Zagreb (2004), p. 77.
En una altra llegenda, un governador de la ciutat té set i ordena a una noia anomenada Mana a "prendre" aigua del pou Manduševac (avui dia una font en la plaça Ban Jelačić), usant l'imperatiu: Zagrabi, Mana!"Legend about Zagreb".
Història miniatura|esquerra|L'església de Sant Marc, a la plaça Markov en obres, amb les rajoles de colors de la teulada que dibuixen els escuts de Croàcia, Dalmàcia, Eslavònia i Zagreb Mentre els hàbits humans són presents a la ciutat des del Neolític, i fins i tot amb l'antiga ciutat romana d'Andautonia, molt ben conservada, en l'actual Ščitarjevo. El nom "Zagreb" es registra en 1134, en referència a la fundació de l'assentament en Kaptol en 1094 pel re hogarès Ladislau I d'Hongria. Zagreb es va convertir en una ciutat real lliure en 1242. Al turó del costat, Gradec (Grič), es desenvolupà una comunitat eclesiàstica independent. Els emplaçaments patiren una forta invasió mongola el 1242, però quan aquesta s'acabà, el rei Bela IV d'Hongria declarà Gradec ciutat reial autònoma per tal d'atraure artesans estrangers.
Durant els segles i , totes dues comunitats rivalitzaven entre si tant econòmicament com política. Només treballaven conjuntament en el camp del gran comerç -com per exemple la fira anual de l'arbre, que durava dues setmanes. Aquests dos turons medievals, Gradec i Kaptol, es fusionaren finalment en una comunitat, Zagreb, cap a principis del .
El 1851, Zagreb tenia el seu primer alcalde, Janko Kamauf. Actualment, formen el centre cultural de la ciutat moderna (el centre econòmic i de trànsit s'ha desplaçat cap al sud). Des de llavors, el bisbat de Kaptol ha esdevingut l'arquebisbat de Zagreb. miniatura|esquerra|Teatre Nacional de Croàcia La construcció de la xarxa ferroviària (1862) en temps otomans va permetre als vells suburbis barrejar-se gradualment amb el Donji Grad, que es caracteritza per una estructura de bloc regular típica de les ciutats centreeuropees. Aquest nucli aixopluga grans edificis, monuments i parcs, així com un bon nombre de museus, teatres i cinemes.
Els barris de la classe treballadora se situaren entre la via del tren i el riu Sava, mentre la construcció de barris residencials als turons del sud de Medvednica foren acabats entre les dues guerres mundials.
Després de la meitat dels anys 50, la construcció de noves àrees residencials al sud del riu Sava començaren amb l'anomenat Novi Zagreb ('Nou Zagreb'). La ciutat també s'expandí cap a l'oest i l'est, incorporant Dubrava, Podsused, Jarun, Blato, etc.
La xarxa ferroviària de mercaderies i l'aeroport internacional Pleso foren construïts al sud del riu Sava. La zona industrial més gran (Žitnjak) del sud-est representa una extensió de les zones industrials dels afores de l'est de la ciutat, entre el Sava i la regió de Prigorje.
Línies urbanitzades d'edificis connecten Zagreb amb els centres dels seu voltant: Sesvete, Zaprešić, Samobor, Dugo Selo i Velika Gorica. Sesvete és la que més probablement esdevindrà part del nucli urbà i, de fet, ja s'inclou en la ciutat de Zagreb.
El 22 de març de 2020 cap a les 6 h 20, la capital de Croàcia va ser copejada per un sisme de magnitud 5,3.
Geografia Clima miniatura|Vista panoràmica de la Ciutat Alta – Gradec
El clima de Zagreb està classificat com a clima oceànic (classificació climàtica de Köppen Cfb), però amb importants influències continentals i molt de prop amb un clima continental humit (Dfb) així com amb un clima subtropical humit (Cfa). Zagreb té quatre temporades diferents. Els estius són generalment càlids, de vegades calorosos. A finals de maig es fa molt més càlid, les temperatures comencen a pujar i sovint és molt càlid o fins i tot calorós amb freqüents tempestes a la tarda i al vespre. Es poden produir onades de calor però són de curta durada. Les temperatures pugen per sobre dels una mitjana de 14,6 dies cada estiu. Les pluges són abundants a l'estiu i continuen essent també a la tardor. Amb 840 mm de precipitació per any, Zagreb és la novena capital més humida d'Europa, rebent menys precipitacions que Luxemburg però més que Brussel·les, París o Londres. La tardor en la seva etapa inicial sovint ofereix un clima agradable i assolellat amb episodis ocasionals de pluja més tard a la temporada. El final de la tardor es caracteritza per un augment dels dies de pluja, així com per la baixada constant de les temperatures mitjanes. La boira matinal és habitual des de mitjans d'octubre fins a gener, amb els districtes de la ciutat del nord als peus de la muntanya de Medvednica, així com els districtes al llarg del riu Sava, que són més propensos a l'acumulació de boira durant tot el dia. Els hiverns són relativament freds amb un patró de disminució de les precipitacions. Febrer és el mes més sec, amb una mitjana de 39 mm de precipitació. De mitjana hi ha 29 dies amb nevades, amb la primera nevada normalment a principis de desembre. Tanmateix, en els darrers anys, el nombre de dies amb nevades ha disminuït molt. Les primaveras són generalment suaus i molt agradables amb canvis meteorològics freqüents i són més ventosos que altres estacions. De vegades es poden produir períodes de fred, sobretot en les seves primeres etapes. La temperatura mitjana diària mitjana a l'hivern és al voltant d' (de desembre a febrer) i la temperatura mitjana a l'estiu és de .
La temperatura més alta registrada a l'estació meteorològica de Maksimir va ser de el juliol de 1950, i el mínim va ser el febrer de 1956. Una temperatura de es va registrar al desaparegut camp d'aviació de Borongaj el febrer de 1940.
Paisatge urbà Les construccions històriques més importants són Neboder (1958) a la plaça Ban Jelačić, la torre Cibona (1987) i Zagrepčanka (1976) al carrer Savska, Mamutica a Travno (Novi Zagreb – districte istok, construït el 1974) i Zagreb TV Torre de Sljeme (construïda l'any 1973).
A la dècada del 2000, l'Assemblea de la Ciutat va aprovar un nou pla que permetia la instal·lació de molts edificis de gran alçada recents a Zagreb, com ara la Torre d'Almeria, l'Eurotower, la HOTO Tower, la Zagrebtower i un dels gratacels més alts Sky Office Tower.
A Novi Zagreb, els barris de Blato i Lanište es van expandir significativament, incloent-hi el Zagreb Arena i el centre de negocis adjacent.
A causa d'una restricció de llarga data que prohibia la construcció d'edificis de 10 pisos o més, la majoria dels edificis de gran alçada de Zagreb daten dels anys 70 i 80 i els nous edificis d'apartaments als afores de la ciutat solen tenir entre 4 i 8 pisos. En els últims anys s'han fet excepcions a la restricció, com ara permetre la construcció d'edificis de gran alçada a Lanište o Kajzerica.
Economia La majoria de la indústria croata es concentra a Zagreb, com la indústria metal·lúrgica, l'electrònica, tèxtil, electrònica, química, farmacèutica (Pliva), gràfica i la indústria de pell, fusta, paper, etc.
La ciutat tingué una important renda per capita el 2004. Tanmateix, els sous i preus encara són més baixos que a l'Europa occidental.
Durant el 2005, la taxa d'atur a Zagreb era d'un 8%, la meitat de la mitjana nacional.