miniatura|Mapa de Makatea Makatea o Mangaia-te-vai-tamae,(en el dialecte local Ma’atea) és una illa de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Administrativament és una comuna associada a la comuna de Rangiroa. Està situada al nord-oest de l'arxipèlag, a 230 km al nord-est de Tahití i a 82 km de Rangiroa.
Geografia És una de les poques illes de les Tuamotu que no és un atol. És una plataforma elevada de corall a 80 m sobre el nivell del mar, de 7,5 km de llarg i 7 km d'ample. La superfície total és de 24 km². El guano dels ocells marins va negar la llacuna formant, amb el corall calcari, una sorra fosfatada. En geologia, s'utilitza el nom de makatea per descriure aquests tipus d'illes.
La vila principal és Moumu, amb 68 habitants al cens del 201268. L'activitat principal és l'agricultura, la producció de copra i el comerç de crancs dels cocoters. S'hi troben les rares restes de l'única via fèrria de la Polinèsia, avui abandonada.
Història Antigament era anomenada Papa Tea, que vol dir «roc blanc». Va ser descoberta el 1722, pel neerlandès Jacob Roggeveen que la va anomenar Verkwikking («Recreació»). També s'ha conegut com l'illa de Roggeveen.
El fosfat va ser explotat des del 1917 fins a exhaurir-se el 1966.
Flora i fauna Makatea encara posseeix alguns espècimens d'arbres Barringtonia asiatica endèmics. No obstant això, el principal cobert forestal està compost de Pandanaceae.
Des d'un punt de vista de la fauna, l'illa alberga una població endèmica de rossinyols de bec llarg, Ptilinop de les Tuamotu, i de coloms imperials de l'illa de la Societat. La riquesa de la seva avifauna, en comparació amb els altres atols de les Tuamotu, s'explica per l'elevació de l'atol, que li ha permès no ser submergit per les darreres transgressions marines.
Makatea és considerada com un conservatori d'alta importància per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Referències
Enllaços externs
Informació sobre Makatea
Categoria:Tuamotu