Damm (oficialment, Societat Anònima Damm) és un grup cerveser de Barcelona.
Història miniatura|esquerra|August Kuentzmann Damm miniatura|esquerra|Fàbrica de La Bohèmia al carrer del Rosselló (1908) miniatura|esquerra|Pati de l'antiga fàbrica
El 1876, els alsacians August Kuentzmann Damm i Joseph Damm (cosí d'August i mestre cerveser) van obrir una fàbrica i cerveseria al carrer de Viladomat, 27 de Barcelona, amb una caldera de 2.400 l de capacitat, la segona més gran de la ciutat després de la fàbrica de Louis Moritz, de 4.000 l. August Kuentzmann va morir el 1877 i el negoci va passar a mans d'Adolphe Leinbacher, suís establert a Barcelona, que el 1881 es va associar amb Joseph Damm sota la societat regular col·lectiva Leinbacher i Damm. La fàbrica es va establir al carrer d'Urgell cantonada amb Diputació, en un solar adquirit per Leinbacher. Aquest va morir el 1888 i la societat passaria a dir-se Damm i Cia, que el 1895 quedà a nom de Joseph Damm. A la seva mort, fou succeït pel seus fills Josep, Carles i Maria Damm i Calàs sota el nom social Fills de J. Damm. El 1904 van llançar al mercat la Pilsen Damm, i es va presentar a les exposicions de Brussel·les (1906), Roma, Londres, Madrid i Anvers (1907) i París i Gènova (1908), on guanyaren diversos guardons.
El 1910 es va constituir la SA Damm amb un capital de 60.000 pessetes, formada per Fills de J. Damm i Joan Musolas i Cia, ambdós amb el 40%, i Puigjaner i Fabre, Successors d'E. Cammany, amb el 20%. A la fabricació de cervesa (Estrella Dorada-Pilsen, Estrella Roja-Munich, la Munich-Bruna i la Pilsen ordinària) hi afegirien la producció de malta i de gel artificial. El president del consell d'administració era Ignasi Coll i Portabella (1856-1943), que seria succeït pel seu fill Ignasi Coll i Castell (†1965), i aquest pel seu fill Ferran Coll i Picard. El 1921, la societat en comandita Joan Musolas i Cia es va convertir en societat anònima, amb el nom de La Bohèmia, augmentant el capital de 2,5 milions a 3 milions de pessetes. La producció es va concentrar a la fàbrica del carrer de Rosselló, propietat d'aquesta societat.
El 1935, es va constituir la filial El Turia, Fábrica de Cervezas SA, amb participació de socis valencians, però la Guerra Civil va retardar el projecte, i la fàbrica va ser inaugurada el 1947. El 1953, es va constituir la filial La Estrella de Àfrica, Fábrica de Cervezas SA a Ceuta, seguint el model de la societat valenciana. El 1954, la SA Damm prengué el control de La Moravia SA, una malteria fundada a Barcelona el 1921 per Charles Bouvard, de Lió, i primera proveïdora de malta cervesera del grup, i de La Alhambra, creada a Granada pel mateix grup el 1925. El 1956 es va constituir la filial Industrial Cervecera Sevillana SA, i la fàbrica de Sevilla va ser inaugurada el 1961. Aquest mateix any, es va crear la filial La Estrella de Levante, Fábrica de Cerveza SA, amb fàbrica a Espinardo (Regió de Múrcia).
El 1962, Damm i un grup financer belga van crear la Companyia Internacional de Cerveses SA, amb fàbrica a Santa Coloma de Gramenet. El 1967, Damm va comprar la participació del seu soci, gràcies a l'entrada del grup d'alimentació alemany Oetker, que va subscriure una ampliació de capital amb una forta plusvàlua (600%). Finalment, el 1972, la Companyia Internacional de Cerveses va ser absorbida per Damm, que renovaria la fàbrica. El 1975, Damm va cedir a Cruzcampo la seva participació a Industrial Cervecera Sevillana a canvi de la d'aquesta a Cerveseres Associades SA, del Prat de Llobregat, creada el 1962 amb el grup americà Schiltz (50%), i el 1981 compraria la participació d'aquest, absorbint-la finalment el 1987. El 1977, Damm adquirí el 50% del capital (l'altre 50% era de Cruzcampo) de la SA Balear de Cerveses, constituïda el 1972. Aquest mateix any, prengué el control de La Bohèmia SA amb una ampliació de capital coberta per un intercanvi d'accions. El 1992, va tancar la fàbrica del carrer del Rosselló, quedant-hi les oficines, i la producció es va traslladar a Santa Coloma de Gramenet i el Prat. El 1995, Damm va signar un acord amb Anheuser-Busch per a produir i comercialitzar la cervesa Budweiser, i aquell mateix, va llançar una OPA per a fer-se amb tot el capital de El Turia.
El 2009, Damm va comprar a través de Font Salem una fàbrica a Santarém, Portugal, amb la previsió de produir-hi cervesa i refrescos per al mercat portuguès. El 2012 va reforçar la seva presència al país amb l’adquisició de la marca Tagus i amb un acord de distribució amb Sumol+Compal, que incloïa la comercialització a Portugal de diverses marques del grup.
El 2012, Damm va adquirir el 49% del grup Cacaolat, juntament amb Cobega (49%), filial de Coca-Cola a Catalunya, i el fons d'inversió Victory Turnaround (2%), per 75 milions d'euros, i el 2013 van traslladar la producció de lactis a Santa Coloma de Gramenet, concentrant la fabricació de cervesa a Múrcia i el Prat. El 2015, Damm va adquirir el 100% del grup Rodilla, i el 2021, la participació de Cobega per 15 milions d'euros, esdevenint l'única propietària de Cacaolat.
El 2011, Holding Cervecero Damm SLU, filial que controlava les inversions del grup tenia com a principals participacions el 10% d'Ebro Foods i el 6,75% de la constructora Sacyr, i el 2021, fou absorbida per la SA Damm. Aleshores, l'accionariat estava format per la petroliera canària Disa Corporación Petrolífera (33%), propietat de la familia Carceller, Dr. Oetker (25%), Seegrund (16,03%), controlat també per la família Carceller, i el mateix Demetrio Carceller Arce (0,083%). La resta d'accionistes de la companyia són diverses famílies històriques i descendents del fundador August Kuentzmann Damm, La Moràvia d'Inversions (família Armadàs, 6%) i Boag Valores (família Agenjo, 5%).
Participacions a PercentatgeEbro Foods9,651%Pescanova5,000%Grup Cacaolat100%Grup Rodilla100% AccionistesPercentatgeDisa Corporación Petrolífera33,55%Dr. Oetker25,34%Seegrund B.V.16,03%La Moravia d'Inversions, SA6,056%Boag Valores, SL5,126%
El 2022, Damm va adquirir la fàbrica Eagle Brewery de Bedford (Regne Unit), que va inaugurar oficialment l'octubre de 2025 com la seva primera planta fora de la península Ibèrica, amb capacitat per a produir cervesa i noves categories de begudes sense alcohol. El 2025, va posar en marxa la seva primera fàbrica a l'Àfrica, a Dakar (Senegal), orientada a la producció de refrescos.
El 2024, Damm i Nestlé van acordar que la primera s'encarregaria, a partir de l'any següeny, de la distribució de Nestea per a tota la península Ibèrica.
El juliol del 2026, Damm UK va entrar en el capital de la britànica Dalston's Soda Co per a reforçar la seva presència en el segment de refrescos sense alcohol.
Marques
Cerveses Estrella Damm: Cervesa lager (5,4°). Venuda en ampolles de 33 cl (mitjanes) i 25 cl (quintos) i llaunes de ⅓ i ½ litre Estrella Damm Daura: Cervesa de baix nivell de gluten, apta per a celíacs. Venuda en ampolles i llaunes de 33 cl. Voll-Damm Doble Malta: Cervesa tipus Märzenbier (7,2°). Venuda en ampolles de 33 cl i llaunes Xibeca: Cervesa Pilsen (4,6°). Venuda en ampolla d'1 l, llaunes de 33 cl i quintos. Bock-Damm: Cervesa tipus Bockbier, negra d'estil Múnic (5,4°), de gust torrat, suau i lleugerament dolç. Venuda en ampolles i llaunes de 33 cl. Weiss Damm: Cervesa de blat (4,8°). Venuda en ampolles de 33 cl. AK Damm: Cervesa rossa estil alsacià (4,8°), elaborada a partir del mètode original d'August Kuentzmann Damm. Venuda en ampolles de 33 cl. Saaz Damm: Cervesa amb llúpol de Saaz (3,5°). Venuda en ampolles de 33 cl. Free Damm: Cervesa sense alcohol (0,0°). Venuda en ampolles i llaunes de 33 cl. Free Damm Lemon: Cervesa clara amb llimona feta amb cervesa sense alcohol Free Damm Torrada: Cervesa torrada sense alcohol- 0,0º Damm Lemon: Cervesa clara amb llimona (3,2°). Venuda en ampolles i llaunes de 33 cl. Inedit: creada per Ferran Adriá i l'equip d'El Bulli Complot IPA: Cervesa d'estil india pale ale (IPA), llupolada i lleugerament amarga (6,6°) Keler: Cervesa basada en la recepta de Juan i Teodoro Kutz Malquerida Damm: Cervesa vermella fresca d'inspiració mexicana Victoria: Originària de Màlaga. Turia Märzen: Originària del País Valencià Estrella de Levante: Originària de Múrcia. Varietats pilsen (4,8º) Cerveza Oro: Originària de Bilbao. Estrella del Sur: Cervesa pilsen originària de Sevilla (1959)- 4,6º
Làctics Letona: Llet. Cacaolat (des del 2011): Batuts de xocolata i brioixeria industrial. Llet AGAMA i Laccao (des del 2017): Productes làctics i batuts de cacao.
Aigües i altres begudes Aigua Veri: Aigua embotellada. Fuente Liviana: Aigua embotellada. Font Salem (accionista al 70%): Propietària de 12 marques de begudes.
Restauració i cafès Rodilla: franquícia de menjar ràpid d'origen madrileny. Cafès Garriga 1850 (des del 2012) Jamaica Coffee: cadena de cafeteries Hamburguesa nostra: cadena de restaurants Café de Indias: cadena de cafeteries A Padaria Portuguesa: cadena de restaurants portuguesa.
Publicitat miniatura|esquerra|Concert a l'antiga fàbrica miniatura|esquerra|Concert a l'antiga fàbrica
El 1970 va fer la primera campanya de televisió amb un espot que es va emetre a la primera cadena de Televisió Espanyola. La seva presència en els mitjans, especialment en premsa i televisió, va ser prodigant més a mesura que creixia la seva distribució no només en tota la península Ibèrica sinó a l'estranger.
El 2009, Damm va donar un canvi a la seva estratègia publicitària. Va concentrar la major part de la seva inversió publicitària en la campanya d'estiu, per la qual no va idear un espot tradicional, sinó una estratègia global de màrqueting de continguts, utilitzant tots els mitjans, incloses les xarxes socials. Per a això, en comptes de produir el clàssic espot televisiu de 20 segons, va idear un espot en format videoclip, que tenia la durada de la cançó escollida. La idea era convertir la cançó de l'espot, una peça que transmetés els valors mediterranis (amistat, alegria, diversió, l'amor i la naturalitat) en la cançó de l'estiu. Aquest format d'anunci-videoclip s'ha mantingut fins al 2014.
L'espot del 2011 va ser dirigit per Isabel Coixet, i rodat al restaurant El Bulli, aleshores considerat el millor del món, i protagonitzat per Ferran Adrià.
El 2015 va convertir l'esport en un curtmetratge, titulat D'acord, de 10 minuts de durada, dirigit per Alejandro Amenábar a Eivissa i protagonitzat per Dakota Johnson, Natalia Tena i Quim Gutiérrez. En els cinc primers dies ja havia superat el milió de visualitzacions a YouTube, convertint-se en un fenomen viral a les xarxes socials. El 2016, aparegueren seqüències rodades a l'illa de Mallorca pels actors Laia Costa, Jean Reno i John le Carré. La direcció del curtmetratge (Les petites coses) ve de la mà d'Alberto Rodríguez. El 2017, el curtmetratge La Vida Nostra va ser rodat entre Sitges, Amsterdam i Lloret de Mar, dirigit per Raúl Arévalo i protagonitzat per Peter Dinklage, Álvaro Cervantes, Ingrid García-Jonsson i Marcel Borràs. El 2018, per a commemorar els 10è spot de la campanya d'estiu, el curtmetratge Àlex i Júlia va ser rodat un altre cop a Formentera. Dirigit per Dani de la Torre, va estar protagonitzat pels actors catalans Oriol Pla i Michelle Jenner.
El 9 de juny del 2023, en el marc de les seves campanyes publicitàries d'estiu, Estrella Damm va causar una forta polèmica en vandalitzar l'article «Estiu» de la Viquipèdia i difondre-ho a les seves xarxes. A la resposta posterior, la disculpa es va limitar a adduir que era en to d'humor.
Spots Mediterràniament