El Partit dels Socialistes Europeus (PSE) és un partit polític europeu de centreesquerra i proeuropeu. Va ser fundat en 1992 pels partits que formaven la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, creada en 1973. El 14 d'octubre de 2022 el partit va elegir com a president a l'exprimer ministre de Suècia Stefan Löfven.
Tots els seus membres formen part del Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, on són el segon grup des de 1999. El partit es present a la Comissió Europea, el Consell Europeu i al Comitè Europeu de les Regions, així com a les assemblees parlamentàries del Consell d'Europa, on es el principal grup, de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).
El Partit dels Socialistes Europeus inclou partits tan importants com el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Espanya, el Partit Socialdemòcrata de Finlàndia, els Socialdemòcrates de Dinamarca, el Partit Socialdemòcrata de Suècia o el Partit Socialista de Portugal.
Història La Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea miniatura|Paul Henri Spaak, primer president de l'Assemblea Comuna. El 1952 es fundà el Grup Socialista al Parlament Europeu (que es deia Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer), i es va escollir al socialista Paul Henri Spaak com a president de l'Assemblea Comuna i Guy Mollet, fou el primer president del grup al parlament. El 1961, els diversos partits socialistes van intentar produir un "programa socialista europeu" comú, però això es va descartar a causa de la sol·licitud del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega d'adherir-se a la Comunitat Europea. El Congrés dels Socialistes de 1962 va impulsar una major democratització i poders per al Parlament, encara que només el 1969 aquesta possibilitat va ser examinada pels estats membres.
En 1973, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit es van incorporar a la Comunitat Europea, amb nous partits d'aquests països. El Congrés Socialista ampliat es va reunir a Bonn (Alemanya) i va inaugurar la 'Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea'. El Congrés també va aprovar una resolució sobre la política social, incloent-hi el dret al treball digne, la seguretat social, la democràcia i la igualtat a l'economia europea.
El 1978, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el primer Manifest de les eleccions europees i es va centrar en diversos objectius entre els quals els més importants eren garantir el dret al treball digne, lluitar contra la contaminació, posar fi a la discriminació, protegir el consumidor i promoure la pau, els drets humans i les llibertats civils.
A inicis de la dècada dels vuitanta, al seu Congrés de Luxemburg de 1980, la Confederació de Partits Socialistes va aprovar el seu primer Estatut i amb la incorporació d'Espanya, Portugal i Grècia a la Comunitat Europea, va augmentar el nombre de membres. En 1984, un manifest electoral socialista comú va proposar un remei socialista per a la crisi econòmica de l'època mitjançant l'establiment d'un vincle entre la producció industrial, la protecció de les prestacions socials fonamentals i la lluita per una millor qualitat de vida.
El Partit dels Socialistes Europeus miniatura|Willy Claes, primer president del Partit dels Socialistes Europeus. En 1992, amb la Comunitat Europea convertint-se en la Unió Europea i amb el Tractat de Maastricht establint el marc per als partits polítics a escala europea, la Confederació de Partits Socialistes Europeus va votar per transformar-se en el Partit dels Socialistes Europeus. El primer programa del partit es va centrar en la creació d'ocupació, la democràcia, la igualtat de gènere, la protecció del medi ambient i del consumidor, la pau i la seguretat, la regulació de la immigració, el desànim del racisme i la lluita contra la delinqüència organitzada.
Els membres fundadors del Partit van ser el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, el Partit Socialdemòcrata d'Àustria, el Partit Socialista i el Partit Socialista Anders de Bèlgica, els Socialdemòcrates de Dinamarca, el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Espanya, el Partit Socialista de França, el Moviment Socialista Panhel·lènic de Grècia, el Partit Laborista d'Irlanda, el Partit Socialista Democràtic Italià, el Partit Socialista Italià i el Partit Democràtic de l'Esquerra d'Itàlia, el Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg, el Partit del Treball dels Països Baixos, el Partit Socialista de Portugal, el Partit Laborista i el Partit Socialdemòcrata i Laborista del Regne Unit i el Partit Socialdemòcrata de Suècia.
El primer president del PSE va ser el belga Willy Claes que només va estar uns mesos al capdavant del partit, sent substituït per l'alemany Rudolf Scharping. El PSE, com els altres europartits continuava sent una estructura feble, inoperant com una força política real. En 2001 el britànic Robin Cook va rellevar Scharping al capdavant del partit.
L'any 2004, el danès Poul Nyrup Rasmussen va derrotar a l'italià Giuliano Amato per ser elegit president del Partit dels Socialistes Europeus, succeint Robin Cook en el càrrec amb l'objectiu de convertir el PSE un veritable partit europeu. Va ser reelegit per dos anys més al Congrés del PSE a Porto el 8 de desembre de 2006 i novament al Congrés de Praga el 2009.
miniatura|Serguei Staníxev i Victor Ponta a la recepció del congrés del PSE de 2014. El 2010, la Fundació d'Estudis Progressistes Europeus va ser creada com la fundació política (laboratori d'idees) del PSE. Un any més tard, Poul Nyrup Rasmussen va dimitir a la Convenció Progressista del Partit dels Socialistes Europeus a Brussel·les el 24 de novembre de 2011, i va ser substituit, com a president interí, per Serguei Staníxev, llavors president del Partit Socialista Búlgar i exprimer ministre de Bulgària.
El 28 i 29 de setembre de 2012, el Congrés del PSE a Brussel·les va elegir el president interí Serguei Stanishev com a president de ple dret, així com el francès Jean-Christophe Cambadélis, com a primer vicepresident, i l'espanyola Elena Valenciano, el britànic Jan Royall i l'eslovaca Katarína Neveďalová com a vicepresidents. El mateix Congrés va elegir Achim Post com el seu nou secretari general, i va adoptar un procés que va descriure com "democràtiques i transparents" per elegir el seu candidat a president de la Comissió Europea per les eleccions europees de 2014.
Serguei Stanishev va ser reelegit president del Partit dels Socialistes Europeus els dies 22 i 23 de juny de 2015 a Budapest. El Congrés també va confirmar Achim Post (SPD) com a secretari general, així com els quatre vicepresidents d'aquell moment: Jean-Christophe Cambadélis, Jan Royall, Katarína Neveďalová i la sueca Carin Jämtin.
El 7 i 8 de desembre de 2019, el Congrés del PSE es va reunir a Lisboa per elegir el seu lideratge. Serguei Staníxev va ser confirmat, una vegada més, com a president del partit i Achim Post (SPD) com a secretari general. L'espanyola Iratxe García va ser elegida per ser la primera vicepresidenta del PSE i el portuguès Francisco André, l'eslovaca Katarína Neveďalová i la sueca Marita Ulvskog van ser elegits com a vicepresidents. El 14 d'octubre de 2022 el partit va elegir com a president a l'exprimer ministre de Suècia Stefan Löfven.
En el congrés de 2024 el partit va nomenar Giacomo Filibeck com a nou Secretari General en substitució d'Achim Post i va designar el luxemburguès Nicolas Schmit com a candidat a presidir la Comissió Europea a les eleccions al Parlament Europeu de 2024, que finalment renovà la conservadora Ursula von der Leyen. El grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates va obtenir 136 eurodiputats a la sessió constitutiva de la legislatura 2024-2029 del Parlament Europeu.
En octubre de 2025 el partit va expulsar l'eslovac Direcció – Socialdemocràcia, que ja havia estat suspès en 2023. El Congrés del PSE 2025, que va tenir lloc a Amsterdam del 16 al 18 d'octubre va reelegir Stefan Löfven com a president del partit.
Líders històrics Des de la seva constitució com a Confederació, el Partit dels Socialistes Europeus ha tingut deu presidents: President Partit políticMandatsense marc|130x130pxWilhelm DröscherPartit Socialdemòcrata d'Alemanya()Abril de 1974Gener de 1979sense marc|130x130pxRobert PontillonPartit Socialista()Gener de 1979Març de 1980sense marc|130x130pxJoop den UylPartit del Treball()Març de 1980Maig de 1987sense marc|130x130pxVítor ConstâncioPartit Socialista()Maig de 1987Febrer de 1989sense marc|130x130pxGuy SpitaelsPartit Socialista()Febrer de 1989Maig de 1992sense marc|130x130pxWilly ClaesPartit Socialista - Diferent()Maig de 1992Octubre de 1994sense marc|130x130pxRudolf ScharpingPartit Socialdemòcrata d'Alemanya()Març de 1995Maig de 2001sense marc|130x130pxRobin CookPartit Laborista()Maig de 200124 d'abril de 2004sense marc|130x130pxPoul Nyrup RasmussenPartit Socialdemòcrata()24 d'abril de 200424 de novembre de 2011sense marc|130x130pxSerguei StaníxevPartit Socialista Búlgar()24 de novembre de 201114 d'octubre de 2022sense marc|130x130pxStefan LöfvenPartit Socialdemòcrata de Suècia()14 d'octubre de 2022actualitat
Prioritats polítiques miniatura|Manifestació a Brussel·les l'any 2010 amb la presència de personalitats i militants del PSE. El Partit dels Socialistes Europeus marca les seves línies polítiques als Congressos i Consells de la formació. Durant el Consell celebrat el 2013 a Sofia, el partit va acordar el programa fonamental del PSE "amb els valors comuns de democràcia, igualtat i solidaritat", mentre que els manifestos electorals s'aproven l'any d'eleccions al Parlament Europeu als Congressos del partit. El darrer Manifest del Partit dels Socialistes Europeus, per les Eleccions al Parlament Europeu de 2009, es va aprovar al Congrés de Madrid de 2019.
Programa fonamental El programa fonamental del Partit dels Socialistes Europeus té com a base la història i els valors de la família socialista europea, que segons el mateix document "ha vençut a guerres, dictadures i totalitarisme", apostant per la unió de les persones i els països que formen la Unió Europea, un projecte "d'esperança per a tots els europeus", adaptats al .
El document es basa en 3 grans blocs temàtics:
Una nova economia política: amb l'objectiu de redefinir el projecte polític, social i econòmic d'Europa, marcant la base del projecte europeu com a social i no únicament econòmic, apostant per una contenció del capitalisme financer i un creixement sostenible que lluiti contra les desigualtats. Un nou pacte social per a Europa: una aposta per l'enfortiment de l'Estat del benestar, amb una societat justa i sostenible, per la igualtat de gènere, per una educació de qualitat i per una ocupació i uns salaris dignes. Una Unió de la Solidaritat: sota el lema "Junts som més forts", plantegen una Unió Europea que lluiti contra l'extremisme, la discriminació i la xenofòbia, que aposti per la convergència i la cohesió amb unes normes socials comunes i un desenvolupament sostenible. També inclou un programa sobre intervenció exterior perquè la Unió sigui "avantguarda de la pau i la justícia social mundial".
Manifest electoral El manifest electoral del PSE per a les eleccions europees de 2019 es titula "Un nou contracte social per a Europa", amb l'objectiu que la Unió Europea serveixi millor a la ciutadania. Consideren que els partits socialistes europeus han de "vetllar pel benestar de la ciutadania i garantir el progrés social i ecològic, sense deixar enrere a cap persona ni a cap territori en les transicions digital i ecològica". Aposten també per un model circular de producció i consum que respecti els límits del planeta.
El programa es basa en 7 eixos:
Una Europa d'igualtat i justícia: amb la lluita contra la desigualtat social i una aposta per l'ocupació digna.