Montlluís (en francès Mont-Louis), antigament el Vilar d'Ovança, és una vila i comuna catalana, a la comarca del Conflent. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Es troba en les proximitats del coll de la Perxa, el pas natural entre la Cerdanya i el Conflent. Avui en dia, és coneguda per la fortalesa que hi va construir Vauban, amb el fi de protegir la nova frontera sorgida arran del Tractat dels Pirineus.
Etimologia El lloc, antigament Vilar d'Ovança fou rebatejat com a Montlluís en honor del rei francès Lluís XIV, que fou qui encarregà la construcció de la fortalesa sota de la qual es troba la vila. Pel que fa al nom antic, Ovança (Vilar i Castell d'Ovança), Joan Coromines explicaCoromines, 1996. prové de l'ètim iberobasc ob-, present en diversos pobles dels Pirineus (Ovarra, Ovella, Oveix, Ovís...), amb l'afegitó d'-andi- (o -anti-) i, encara l'article posposat -a, conjunt que significaria la gran jaça o pleta extensa.
Geografia miniatura|esquerra|Montlluís a dins de la comarca del Conflent Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Montlluís, de 39 hectàrees d'extensió (el més petit d'extensió de la comarca), és situat quasi a l'extrem occidental de la comarca, a prop del límit amb l'Alta Cerdanya i el Capcir. ÉsMontlluís en els ortofotomapes de l'IGNMontlluís a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN íntegrament a la dreta de la Tet, que constitueix tot el seu límit nord-est, al damunt del Turó de Montlluís, de 1.586 m alt, situat a l'interfluvi del Jardó amb la Tet. Aquest turó constitueix l'extrem nord-oriental del Pla de la Perxa, límit de les comarques del Conflent i l'Alta Cerdanya, i important cruïlla de camins des de temps immemorials.
miniatura|Vista aèria de Montlluís El terme inclou poca cosa més que la fortificació militar, al costat nord-oest de la vila murada, i la mateixa vila. La primera, fortificada sota les ordres de Vauban per tres enginyers militars deixebles seus (La Motte-Lemire, Rousselot i Joblot), i la segona, construïda després del 1727 sota planificació d'enginyeria militar i influència neoclàssica: és un conjunt de carrers rectilinis, senyal de, modernitat. Fortalesa i vila murada són dalt d'un turó lleugerament enlairat damunt de la Tet i, encara que no tant, del Pla de la Perxa que s'obre al seu sud-oest, on hi ha el poble de la Cabanassa. El punt més alt del terme és el centre de la Ciutadella, a 1.599,7 m alt, i el punt més baix, la sortida de la Tet del terme, al nord-est, on arriba als 1.492,1. La vila de Montlluís és a 1.575,9.
L'exigüitat del terme comunal fa que diversos dels serveis de la comuna siguin dins dels termes veïns; així, la Cabanassa té dins del seu terme el Montlluís Vell, amb el Castell d'Ovança, l'Estació de Montlluís - la Cabanassa i el cementiri actual, i la Llaguna conté l'Aeròdrom de Montlluís - la Quillana.
Termes municipals limítrofs:
La Ciutadella de Montlluís miniatura|esquerra|Fossar i muralla nord-est de la Ciutadella La ciutadella fou el primer que es construí, del nou Montlluís, al nord-oest i en una posició més enlairada que el vell Vilar i Castell d'Ovança. És una de les nou viles creades ex nihilo per Vauban, i la més ben conservada de totes, tant des del punt de vista arquitectònic com pel que fa a la dedicació original de plaça militar.
És al punt més elevat del turó de la dreta de la Tet que acull ciutadella i vila, al costat nord-oest de la vila de Montlluís, construïda més tard i també fortificada amb criteris similars als de la ciutadella. És una gran construcció de planta quadrada, amb baluards i revellins, característica de les obres de Vauban, que encara avui dia serveix per a finalitats militars. Els baluards i revellins li donen un caràcter de planta estrellada. És la base d'una unitat de paracaigudistes que tenen el proper Aeròdrom de Montlluís - la Quillana com a base operativa.
Contenia, entre les construccions de caràcter militar, un hospital i la capella de Sant Lluís Rei, que fou la primera església parroquial de Montlluís, fins que es va construir l'església Sant Lluís Rei a la primeria del al centre de la vila.
La vila de Montlluís miniatura|Montlluís en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Si la ciutadella de Montlluís era operativa pràcticament des del primer moment, no és pas el mateix per a la vila. El 1720, prop de quaranta anys després de la inauguració, de les cinquanta cases de la vila alta, només cinc eren construïdes en dur; la resta continuaven sota una total provisionalitat.
miniatura|esquerra|Entrada a la vila de Montlluís (segona porta) Un cop la ciutadella en funcionament, passada la Guerra de Successió, en la qual Montlluís tingué un paper important en el domini de la Cerdanya, es començà a construir la vila nova. Després d'un temps en què s'hi instal·laren en barraques els vilatans que havien anat abandonant el Montlluís vell; els enginyers militars dissenyaren una vila urbanísticament neoclàssica, amb carrers rectilinis i l'església parroquial de Sant Lluís Rei al bell mig, amb la Plaça de la República al davant (on hi hagué el primer cementiri de la vila), que representa ben bé el centre de la vila. Encerclava la vila una línia de muralles de concepció moderna, protegides per bastions sobretot als costats nord-est, est i sud-est (al nord i nord-oest no cal, ja que en aquell costat es dreça la ciutadella), per on passava el Camí Ral hereu de la vella Via Confluentana.
miniatura|Entrada a la vila de Montlluís (primera porta) Fou a partir del 1727 que es va iniciar aquesta construcció. Aquestes muralles, que confereixen encara avui dia a la vila civil un clar aspecte militar, tenen al sud el Bastió de la Perxa, que és on hi ha instal·lat el Forn solar de Montlluís, al nord-oest, on hi ha la porta de comunicació amb la ciutadella, la Mitjalluna del Front de la Vila, al nord, l'anomenada Comunicació de dreta, a l'est, el Bastió de la Tet i la Mitjalluna de la Tet, i al sud-est, el Bastió de Sant Pere, avui dia Bastió Gilles, on hi havia les Casernes de Sant Pere, i la Mitjalluna de la Porta de França o del Pont de la Vila.
miniatura|esquerra|Muralles i fossars de la vila A partir dels anys 20 del , però, sembla que Montluís va conèixer una certa decadència en el pla militar, cosa que va repercutir en l'economia i demografia de la vila. Els regiments feien aleshores un circuit a través de la Catalunya del Nord, anant de Montlluís, a Cotlliure, Vilafranca de Conflent, Perpinyà i Bellaguarda, de manera que la vila només tenia una guarnició permanent de mutilats de guerra, a més de l'hospital; la plaça també va servir de presó per al conjunt de la Cerdanya i la vegueria de Sallagosa.
miniatura|Capdamunt del carrer principal, del Lloctinent Pruneta A mitjan ja s'hi havien instal·lat tots els habitants del Vilar d'Ovança, que va quedar abandonat. Fins al 1773 subsistí a Montlluís la guarnició de mutilats de guerra, que suscitava poc interès, cosa que provocà un cert despoblament de la vila. Però a partir del 1774 la funció de la ciutadella canvià: esdevingué una base d'operacions militars, i això va ajudar a consolidar Montlluís.
El Forn solar de Montlluís miniatura|esquerra|El Forn solar Montluís és des del 1949 un centre d'assaigs sobre energia solar, a partir de les experiències de l'equip del professor Félix Trombe. La instal·lació del primer forn solar permet l'experimentació d'una energia renovable, desenvolupada de seguida després en el gran forn solar d'Odelló, dirigit per un equip d'investigadors del CNRS.
miniatura|El forn, dins del Bastió de la Perxa Dès d'aleshores, durant els anys 70 del , un cop exclòs del recinte militar un des bastionsBastió on es troba el Forn solar, en els ortofotomapes de l'IGN de la part civil, el forn solar de Montluís, més modest que el d'Odelló, té un caràcter més pedagògic, amb una presentació pràctica del funcionament i de les aplicacions possibles i fàcilment accessibles al públic de l'energia solar a la vida quotidiana (pila voltaica, cuita de ceràmica, fusió de metalls, treball de pedres precioses...), amb el projecte d'aplicacions d'aquesta energia al servei dels habitants de Montlluís, per a l'electricitat de les vies públiques, per exemple. A més, l'antiguitat del forn solar de Montlluís ha permès la classificació de l'estructura com a Patrimoni industrial dels monuments històrics.
Hidrònims Toca el terme de Montlluís la Tet (tot el límit nord-est); és aquest l'únic curs d'aigua del terme. Hi ha algunes fonts, com els antics abeuradors denominats la Font i la Font del Firal, a més del Rentador, i les fonts del Forn de la Rajola, antigament de la Brica, de l'Hospital (desapareguda), de Sant Lluís i de Sant Miquel. També hi ha el Pou Comunal, o Pou dels Forçats, i el Pou Gran i el Pou Petit, a la Ciutadella tots tres.
El terme comunal Atès que Montlluís no té a penes espai fora de les muralles de la ciutadella i de la vila, només s'hi reconeixen dues partides: Darrer el Castell i el Firal. El primer és tot el vessant nord-est del turó on es troba Montlluís, entre les muralles i la Tet. El Firal és l'espai, dins del recinte de la vila, on se celebra modernament el mercat i la resta de dies serveix d'ampli aparcament.
Transports i comunicacions La vila de Montlluís està molt ben comunicada, atès que el terme es troba en una cruïlla de comunicacions: el pas del Conflent a la Cerdanya i al Capcir. Tanmateix, el fet que el seu terme comunal sigui tan exigu fa que pràcticament totes les comunicacions es facin a través dels termes veïns, especialment el de la Cabanassa.
Carreteres En primer lloc, la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), la carretera que fa d'enllaç bàsic del Conflent. Aquesta carretera, que passa ran de la riba dreta de la Tet, permet arribar a Perpinyà en 79,1 quilòmetres. Per aquesta carretera, Montlluís dista, citant només els pobles i viles a peu de carretera, 1,6 km de Fetges, 9,3 km de Fontpedrosa, 13,2 km de Toès, 19,5 km d'Oleta, 24,1 km de Serdinyà, 29 km de Vilafranca de Conflent, 34,2 km de Rià, 35,1 km de Prada, 41,4 km de Marqueixanes, 45,7 km de Vinçà, 48,9 km de Rodès i 50,6 km de Bulaternera. Des de Bulaternera, la carretera té forma d'autovia i va directa a Perpinyà. En direcció oest, Montlluís és a 2,2 km de la Cabanassa, a 15,6 km de Sallagosa i a 24,6 de la Guingueta d'Ix, on enllaça amb dues carreteres, una cap a Puigcerdà, on arriba en 2,1 quilòmetres més, i la Baixa Cerdanya, i l'altra cap a bona part de l'Alta Cerdanya i Acs, a l'Arieja. Curiosament, tan sols dos breus trams trepitgen lleugerament el terme de Montlluís.
Les carretera D - 118 (N - 116, a la Cabanassa - Axat) uneix la Cabanassa i Montlluís, la Llaguna i els pobles del Capcir, abans d'entrar a Occitània. Aquesta carretera arrenca d'un punt giratori la meitat oriental del qual és en terme de Montlluís, i, tot seguit, un tram de 100 metres marca el termenal entre Montlluís i la Cabanassa.
També la carretera D - 10 (N - 116, a Montlluís - N - 618, a Font-romeu, Odelló i Vià), que uneix Montlluís amb la Cabanassa en 1,5 km, amb Bolquera en 7,4 i amb Odelló en 12,2 arrenca del límit de Montlluís amb la Cabanassa, en aquest cas al sud del terme.
Ferrocarril Montlluís té estació de tren: l'Estació de Montlluís - la Cabanassa, dins de la línia del Tren groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. També és dins del terme de la Cabanassa.
Transport públic col·lectiu