miniatura|Piotr Ilitx Txaikovski Piotr Ilitx Txaikovski va compondre algunes obres molt populars entre els melòmans—Romeu i Julieta, lObertura 1812, els seus tres ballets El trencanous, El llac dels cignes i La Bella Dorment; i la Marxa eslava. Aquestes, en companyia dels seus concerts, tres de les seues simfonies (set si hom inclou Manfred) i dues de les seues 10 òperes, es troben entre les obres més habituals del repertori. Gairebé tan populars són la Simfonia Manfred, Francesca da Rimini, el Capritx Italià i la Serenata per a corda. Els seus tres quartets de corda i el Trio per a piano contenen bells moments, mentre que els cantants encara inclouen a llurs recitals algunes de les 106 cançons que va compondre.Schonberg, 367. Txaikovski també va compondre al voltant de 100 peces per a piano, que abasten tots els períodes de tota la seua carrera. Mentre que algunes d'aquestes peces són d'una considerable dificultat tècnica, també hi ha algunes de caràcter familiar i poc pretensiós, creades per a pianistes afeccionats.Brown, Man and Music, 118. No obstant, hi ha molta més música atractiva i innovadora en aquestes peces del que hom podria arribar a esperar.Brown, The Final Years, 408.

L'educació de caràcter acadèmic que Txaikovski va rebre al conservatori li va permetre compondre obres orientades vers un estil i una tècnica occidentalitzants. La seua música mostra un ampli rang tècnic i diverses fonts d'inspiració, des de les moderades i clàssiques formes que simulen el rococó del fins a obres amb alè nacionalista rus, passant per un estil personal, pensat per a expressar les seues íntimes emocions.Brown, New Grove, 18:606. Malgrat que de vegades se l'ha criticat per haver caigut en un sentimentalisme fàcil, l'expressió dels sentiments no va ser un principi absolut per a Txaikovski. En una carta a Nadejda von Meck, datada el 5 de desembre de 1878, explicava que hi ha dos tipus d'inspiració per a un compositor simfònic, i que la música programàtica pot existir i ha d'existir, igual que seria impossible demanar a la literatura que es limitara a l'element líric amb una renúncia a l'element èpic.

Consegüentment, les grans obres orquestrals de Txaikovski poden dividir-se en dues categories—per una banda les simfonies, i per l'altra els poemes simfònics. Ambdues categories són igualment vàlides.Wood, 75. La música programàtica, com ara Francesca da Rimini o la simfonia Manfred, fou com a molt una part del seu credo artístic, com a expressió del seu "ego líric".Maes, 154. Hi ha un grup d'obres que se situen fora de la dicotomia entre música de programa i la que expressava el seu "ego líric", en les quals explora una estètica preromàntica. Pertanyen a aquest grup les quatre suites per a orquestra, el Capritx italià, el concert per a violí i orquestra i la Serenata per a corda.Maes, 154-155.

Obres amb número d'opus Txaikovski va deixar 74 obres numerades, a les que cal afegir 6 de pòstumes. A més a més, una cinquantena d'obres diverses (des de l'òpera a la simple peça per a piano) no van rebre número d'opus. Aquesta secció conté les obres de Txaikovski amb número d'opus, amb la seua data de composició. Una llista completa de les seues obres, incloent-hi les obres sense número d'opus es pot consultar a: www.tchaikovsky-research.org . Per a més detalls sobre les dates de composició vegeu: .

Op. 1/1 Scherzo à la russe (1867) Op. 1/2 Impromptu en mi bemoll menor (1867) Op. 2 Souvenir de Hapsal (1867) Op. 3 El Voivoda (1868) Op. 4 Valse-capritx (1868) Op. 5 Romance (1868) Op. 6 Six Romances (1869) Op. 7 Valse-scherzo (1870) Op. 8 Capritx (1870) Op. 9 Tres peces (1870) Op. 10 Dos peces (1871) Op. 11 Quartet de corda n° 1 (1871) Op. 12 Snégourotchka (La donzella de la neu) (1873) Op. 13 Simfonia núm. 1 en sol menor Somnis d'hivern (1866) Op. 14 Vakula el ferrer - òpera (1874) Op. 15 Obertura solemne sobre l'Himne Nacional Danès (1866) Op. 16 Sis Romances (1872) Op. 17 Simfonia núm. 2 en do menor Petita Rússia (1872) Op. 18 La Tempesta (1873) Op. 19 Sis Peces (1873) Op. 20 El llac dels Cignes - ballet (1876) Op. 21 Sis peces sobre un únic tema (1873) Op. 22 Quartet de corda n° 2 (1874) Op. 23 Concert per a piano n° 1 en si bemoll menor (1875) Op. 24 Eugeni Onegin - òpera (1878) Op. 25 Sis Romances (1874) Op. 26 Sérénade mélancolique (1875) Op. 27 Six Romances et chansons (1875) Op. 28 Six Romances (1875) Op. 29 Simfonia núm. 3 en re major Polonaise (1875) Op. 30 Quartet de corda n° 3 (1875) Op. 31 Marxa Eslava (1876) Op. 32 Francesca da Rimini (1876) Op. 33 Variacions sobre un tema rococó (1876) Op. 34 Valse-scherzo (1877) Op. 35 Concert per a violí en re major (1878) Op. 36 Simfonia núm. 4 en fa menor (1877) Op. 37 Grande Sonate (1878) Op. 37a Les Estacions (1876) Op. 38 Six Romances (1878) Op. 39 Album pour enfants (1878) Op. 40 Dotze Peces (1878) Op. 41 La Litúrgia de Sant Joan Crisòstom (1878) Op. 42 Souvenir d'un lieu cher (1878) Op. 43 Suite n° 1 en re menor (1879) Op. 44 Concert per a piano n° 2 en sol major (1880) Op. 45 Capritx Italià (1880) Op. 46 Sis Duos (1880) Op. 47 Set Romances Op. 48 Serenata de corda en do major (1880) Op. 49 Obertura 1812, Ouverture solemne (1880) Op. 50 Trio amb piano en la menor (1882) Op. 51 Sis Peces (1882) Op. 52 Les Vespres (1882) Op. 53 Suite n° 2 en do major (1883) Op. 54 Seize Chansons pour enfants (1883) Op. 55 Suite n° 3 en sol major (1884) Op. 56 Concert Fantaisie (1884) Op. 57 Sis Romances (1884) Op. 58 Simfonia núm. 7 en si menor Manfred (1885) Op. 59 Doumka – Escena Rústica Russa en do menor (1886) Op. 60 Dotze Romances (1887) Op. 61 Suite n° 4 en sol major, Mozartiana (1887) Op. 62 Pezzo capriccioso (1887) Op. 63 Sis Romances (1887) Op. 64 Simfonia núm. 5 en mi menor, '' Anglès '' (1888) Op. 65 Six Chansons françaises (1888) Op. 66 La bella dorment - ballet (1889) Op. 67 Hamlet, obertura fantasia en fa menor (1889) Op. 67a Hamlet, música incidental (1891) Op. 68 La dama de piques - òpera (1890) Op. 69 Iolanta - òpera (1891) Op. 70 Souvenir de Florence (1890) Op. 71 El trencanous - ballet (1892) Op. 71a Trencanous - suite del ballet (1892) Op. 72 Divuit Peces (1893) Op. 73 Sis Romances (1893) Op. 74 Simfonia núm. 6 en si menor Patètica (1893)

Les obres entre opp. 75 i 80 van ser publicades pòstumament

Op. 75 Concert per a piano n° 3 en mi bemoll major (1893) Op. 76 L'Orage, obertura en mi menor (1864) Op. 77 Fatum, poema simfònic en do menor (1868) Op. 78 El Voivoda, balada simfònica en la menor (1893; sense cap relació amb la primerenca òpera homònima, Op. 3) Op. 79 Andante & Finale per a piano i orquestra (1893) Op. 80 Sonata per a piano en Do sostingut menor (1865)

Obres sense número d'opus S'inclouen en aquesta secció part de les obres sense número d'opus per ordre cronològic. Anastasie-valse, per a piano, principis de 1854 El meu amor, el meu àngel, el meu amic, cançó, darreria de 1850 Cançó de Zemfira, principis de 1860 Mezza notte, cançó, principis de 1860 Catorze obres instrumentals per a conjunt de cambra o orquestra, 1863-64 Abans de dormir, cor a cappella o amb orquestra, 1863-64 Tema i variacions per a piano, 1863-64 Oda a l'Alegria, cantata, 1865 Moviment de quartet en Si bemoll, 1865 Obertura en fa major, 1865/66 Danses característiques per a orquestra, 1865 Obertura en do menor, 1866 Romeu i Julieta, Obertura Fantasia, 1869/70/80 Ondina, òpera (perduda, llevat d'alguns fragments), 1869 Cor de les flors i els insectes, del projecte d'òpera Mandràgora, 1869 Dmitri l'usurpador i Vassili Xuiski, música incidental, 1870 Oblidar tan aviat, cançó, 1870 Natura i amor, trio de veus femenines, cor femení i piano, 1870 Cantata per al 200è aniversari del naixement de Pere el Gran (o Cantata per a la inauguració de l'exposició Politècnica), 1872 Couplets del comte Almaviva per a El barber de Sevilla de Beaumarchais, 1872 L'Opritxnik, òpera, 1872 Emporta't el meu cor, cançó, 1873 Els ulls blaus de la primavera, cançó, 1874 Cantata per al jubileu d'Ossip Petrov, 1875 Voldria aplegar en un sol mot, cançó, 1875 Mai més no ens passejarem, cançó, 1875 Marxa de la Flota de Voluntaris (Marxa Skobelev), per a piano, 1878 El vespre, cor a cappella, 1881 Mazeppa, òpera, 1883 Moscou, cantata, 1883 Marxa solemne de la coronació, 1883 Nou cors religiosos a cappella, 1884-85 Impromptu-capritx per a piano, 1884 Elegia a la memòria de Samarine, per a orquestra, 1884 Himne als sants Ciril i Metodi, 1885 Marxa de l'Escola de Jurisprudència, per a orquestra, 1885 Cor de l'Escola de Jurisprudència, a cappella, 1885 El Voivoda, música per a un Melodrama, 1886 L'àngel cridava a Maria, cor religiós a cappella, 1887 Feliç aquell que somriu, cor a cappella, 1887 Un núvol daurat, cor a cappella, 1887 La fada, òpera, 1887 Vals-scherzo, per a piano, 1889 Homenatge a Anton Rubinstein, cor a cappella, 1889 El Rossinyol, cor a cappella, 1889 Impromptu en La bemoll major, 1889 Massa aviat en l'estació, cor a cappella, 1891 No és el cucut, cor a cappella, 1891 Per què els càntics de joia, cor a cappella, 1891 Consentiment apassionat, per a piano, 1892 Marxa del regiment Iurievski, per a piano, 1893 La Nit, quartet vocal, 1893 Impromptu Momento lirico, 1893

Obres per gènere Ballets Txaikovski és ben conegut pels seus ballets, tot i que només va ser al final de la seua carrera, amb els dos últims ballets, quan els seus contemporanis van acabar apreciant les seues excel·lents qualitats com a compositor de música de dansa. miniatura|Repartiment original del ballet de Txaikovski La bella dorment, Sant Petersburg, 1890

El llac dels cignes, Op. 20, (1875–1876): primer ballet de Txaikovski, va ser estrenat (amb alguns talls) al Teatre Bolxoi de Moscou l'any 1877. La Bella Dorment, Op. 66, (1888–1889): Aquest ballet era considerat pel mateix Txaikovski com una de les seues millors obres. Va ser un encàrrec del director dels Teatres Imperials, Ivan A. Vsevoloixki, i es va estrenar el gener de 1890 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. El trencanous, Op. 71, (1891–1892): als països occidentals aquest ballet ha esdevingut un dels més representats, principalment pel Nadal.

Adaptacions de Balanchine d'obres orquestrals de Txaikovski American Ballet (abans Ballet Theatre) Mozartiana (1934). Música de la Suite per a orquestra núm. 4, Mozartiana. Tema i Variacions (1947). Música del moviment final de la Suite núm. 3.

American Ballet Caravan Ballet Imperial (1941; després rebatejat Concert per a piano núm. 2 de Txaikovski). Amb música del Concert per a piano núm. 2.

New York City Ballet Allegro Brillante (1956). Música del Concert per a piano núm. 3. Tschaikovsky Pas de Deux (1960). Fragments de l'acte 3 de El llac dels cignes. Tschaikovsky Suite No. 3 (1970) Diamonds, tercer i darrer moviment del ballet Jewels. Moviment final de la Simfonia núm. 3.

NYCB Tschaikovsky Festival (1981) Garland Dance Mozartiana

Òpera Txaikovski va compondre 10 òperes completes, tot i que la partitura d'una d'elles es troba gairebé completament perduda i d'altra n'hi ha dues versions diferents. Als països occidentals les òperes de Txaikovski que s'han fet un lloc permanent al repertori són Eugeni Onegin i La dama de piques.

El Voivoda (Воевода – El Voivoda, Op. 3, 1867—1868) Partitura completa destruïda pel compositor, però reconstruïda pòstumament a partir d'esbossos i parts orquestrals. No té cap relació amb la balada simfònica El Voivoda, Op. 78.

Undina (Ундина o Undina, 1869) Inconclusa. Només un fragment, en forma de marxa, va sobreviure integrat en el segon moviment de la Simfonia núm. 2 en do menor i altres escassos fragments s'han interpretat com a peces de concert. Cal remarcar que, tot i que Txaikovski va revisar dues vegades la Segona Simfonia, mai no va tocar el segon moviment (fet amb material de l'òpera Undina). La resta de la partitura va ser destruïda pel compositor.

L'Oprixnik (Опричник), 1870–1872