Hornbostel-Sachs o Sachs-Hornbostel és un sistema per a la classificació dels instruments musicals dissenyat per Erich Moritz von Hornbostel i Curt Sachs que fou publicat per primera vegada l'any 1914 al Zeitschrift für Ethnologie. La traducció anglesa no va aparèixer fins a l'any 1961 al Butlletí de la Galpin Society (Galpin Society Journal). És el sistema més emprat pels etnomusicòlegs i pels organòlegs per a l'estudi i la classificació dels instruments de totes les cultures.
El sistema es basa en un altre que havia estat dissenyat al per Victor-Charles Mahillon, el conservador de la col·lecció d'instruments musicals del Conservatori de Brussel·les. Mahillon va dividir els instruments en quatre grans categories segons la naturalesa del material que produïa el so. Va agafar aquestes quatre categories del Natya Sastra, un tractat teòric sobre música i dramatúrgia aparegut a l'Índia uns dos-cents anys abans. La major part del sistema de Mahillon només era aplicable als instruments de la música clàssica occidental. El sistema Hornbostel-Sachs és una expansió del de Mahillon pel fet que permet la classificació de qualsevol instrument de qualsevol cultura.
Fonament del sistema Formalment, el sistema es basa en la Classificació decimal desenvolupada per Melvil Dewey l'any 1786 per a l'organització de les biblioteques. Té quatre nivells superiors de classificació, amb altres nivells per sota d'aquests, amb expansions.
Extensions del sistema El sistema s'ha ampliat per poder encabir tant els nous tipus d'instruments que s'han creat com les noves visions del concepte d'instrument que s'han incorporat de llavors ençà. GalpinF.W. Galpin : A Textbook of European Musical Instruments: their Origin, History and Character (London, 1937, 3/1956/R), pp.29–30) va encunyar i incorporar un cinquè grup que va anomenar instruments electrofònics. Fou Sachs qui els va anomenar electròfonsC. Sachs: The History of Musical Instruments (New York, 1940), pp.447–9, 467 i els dividí en tres categories: Instruments amb acció elèctrica Instruments electromecànics (en els quals el so produït d'alguna forma habitual es transforma en vibracions elèctriques per l'amplificació mitjançant un giny electrònic Instruments radioelèctrics.M.J. Kartomi: On Concepts and Classifications of Musical Instruments (Chicago, 1990), 172–3
SakuraiT. Sakurai : 'Ongaku gakkai bunrui-hoo saikoo' [Un resum d'un nou sistema de classificació dels instruments musicals], Ongaku-gaku, xxv (1979), 11–21 [amb un resum en anglès] argumentava que no havien de ser considerats com un grup atès que tenen ressonadors primaris diversos. Diversos autors els han anomenat electronòfons. Sigui com sigui, la categoria fou admesa en les seves línies generals, tenint en compte que hauria d'incloure sols instruments que realment produeixen el so per mitjans elèctrics i els instruments radioelèctrics (com els sintetitzadors que es caracteritzen per la seva font sonora elèctrica.
A finals del la veu humana també va ser considerada com un instrument musical i així es va emprar en algunes composicions. El 1980, Dale OlsenD.A. Olsen : 'Note on a Corpophone, Newsletter of the Society for Ethnomusicology, xx/4 (1980), 5 introduí el terme corpòfons per a instruments que són part del cos humà.
Classificació Instruments idiòfons 1. Idiòfons.Howard Mayer Brown and Frances Palmer. "Idiophone." Grove Music Online. Oxford Music Online. 15 Mar. 2009 <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/50024>. La mateixa substància de l'instrument, gràcies a la seva solidesa i flexibilitat, produeix el so, i no requereix cap mena de membranes o cordes. 11 Idiòfons picats. L'instrument entra en vibració quan és picat. 111 Idiòfons picats directament. L'instrumentista executa el moviment de picar sobre el mateix instrument. 111.1 Idiòfons entrexocats. Dues o més parts sonores complementàries piquen l'una contra l'altra. 111.11 Pals entrexocats. Ex.: claus. 111.12 Plaques entrexocades. Es troben a l'Índia i Xina. 111.13 Canals entrexocades. Es troben a Myanmar. 111.14 Recipients entrexocats; fins i tot en aquells casos en què hi ha una petita concavitat a la superfície. 111.141 Castanyoles 111.142 Címbals 111.2 Idiòfons percudits. L'instrument és percudit amb un objecte no sonor o contra un objecte no sonor. 111.21 Pals percudits 111.211 Pals percudits individuals. Es troben al Japó i els Balcans. Inclou el triangle 111.212 Conjunts de pals percudits. Un conjunt de pals d'altures diferents es combinen formant un únic conjunt. Inclou tots els tipus de xilòfons 111.22 Plaques percudides 111.221 Plaques percudides individuals. Usada a l'església cristiana oriental 111.222 Conjunts de plaques percudides. Ex: el litòfon i la majoria de metal·lòfons 111.23 Tubs percudits 111.231 Tubs percudits individual. Ex.: campanes tubulars 111.232 Conjunts de tubs percudits. Ex.: xilòfons tubulars 111.24 Recipients percudits 111.241 Gongs. La vibració és més forta prop del centre. 111.241.1 Gongs individuals. Es troben al sud i a l'est d'Àsia 111.241.2 Conjunts de gongs (campanes-gong). Es troben al Sud-est d'Àsia 111.242 Campanes: la vibració és més feble prop del centre 111.242.1 Campanes individuals 111.242.11 Campanes en repòs. La copa reposa sobre una superfície. Es troben a la Xina, Japó i Sud-est d'Àsia 111.242.12 Campanes suspeses. La campana està suspesa o penjada. 111.242.121 Campanes suspeses picades des de fora 111.242.122 Campanes amb batall 111.242.2 Conjunts de campanes. carillons. Subdividides com 111.242.1 112.1 Idiòfons sacsejats o sonalls 112.11 Sonalls suspesos. Els objectes sonors, perforats, es munten junts i se sacseja el conjunt perquè piquin els uns contra els altres. 112.111 Sonalls lligats amb una corda 112.112 Sonalls fixats a un pal. Ex.: sistre 112.12. Sonalls fixats a un marc contra el qual piquen 112.112 Els sonalls pengen d'un marc. Ex.: escut de ball amb anells penjant. 112.122 Sonalls lliscants. Ex.: angklung d'Indonèsia 112.13 Sonalls de recipient. Objectes sonors tancats dins d'un recipient xoquen entre ells o amb les parets del recipient o, sovint, amb ambdós. 112.2 Idiòfons rascats o fregats, directament o indirectament. Pot ser un objecte no sonor fregant sobre un de sonor o a la inversa. No se'ls ha de confondre amb els idiòfons de fricció. 112.21 Pals amb osques, rascats 112.211 Pals sense ressonador. Es troben a Amèrica del Sud, Índia i Congo 112.212 Pals amb ressonador. Es troben a l'Est d'Àsia 112.22 Tubs rascats. Es troben a l'Índia 112.23 Recipients rascats. Es rasca la seva superfície arrugada. Es troben a Amèrica del Sud i la regió del Congo 112.24 Rodes dentades fixades a un mànec. Una llengüeta fixada a un quadre va picant amb les dents de la roda quan aquesta gira. Usada a Europa (Ex.: carrau) i l'Índia 112.3 Idiòfons d'esquerda. Amb dos o més braços fixats entre ells però que es mantenen separats, entrexoquen entre ells. A la Xina, Malàisia, Iran i Balcans 12 Idiòfons pinçats o polsats; Lamelòfons. Llengüetes elàstiques fixades per un extrem es flexionen i vibren quan es deixen anar i retornen a la posició inicial 121 En forma de marc dins del qual vibra la làmina 121.1 Cricri. La llengüeta està esculpida a la superfície d'una closca d'un fruit que serveix de ressonador 121.2 Guimbardes . La llengüeta està muntada sobre un marc i el so depèn de la cavitat bucal de l'instrumentista 121.21 Idioglots. La llengüeta està esculpida en el mateix marc. Usada a l'Índia, Indonèsia i Melanèsia. 121.22 Heteroglots. La llengüeta està lligada al marc. 121.221 Guimbardes simples. Es troben a Europa, Índia i Xina. 121.222 Conjunts de guimbardes. Diverses guimbardes de diferent sonoritat es combinen per confegir un únic instrument 122 Puntejats de taula 122.1 Heteroglots. Amb les llengüeta disposades una al costat de l'altra. 122.11 Sense ressonador 122.12 Amb ressonadors, i les llengüeta dins d'un recipient o caixa 122.2 Idioglots. Unes puntes en un cilindre que gira pincen les llengüetes. Ex.: caixa de música 13 Idiòfons de fricció 131 Bastons de fricció 131.1 Individual. No es coneix cap instrument. 131.2 Conjunts de bastons de fricció 131.21 Per fricció directa 131.22 Per fricció indirecta. Els bastons fregats transmeten la vibració als altres als quals estan fixats 132 Plaques de fricció 132.1 Plaques de fricció individuals. Desconegut 132.2 Conjunts de plaques de fricció. Usada a Nova Irlanda 133 Recipients de fricció 133.1 Recipients de fricció individuals. Usada al Brasil (closca de tortuga) 133.2 Conjunts de closques de fricció. Ex.: harmònica de vidre 14 Idiòfons bufats 141 Bastons bufats 141.1 Bastons bufats individuals. Desconegut 141.2 Conjunt de bastons bufats. Ex.: Äolsklavier 142 Plaques bufades 142.1 Plaques bufades individuals 142.2 Conjunts de plaques bufades Sufixos per utilitzar en qualsevol subdivisió dins d'aquesta categoria: 8 Amb teclat 9 Accionat de forma mecànica
Instruments membranòfons 2. Membranòfons.Howard Mayer Brown and Frances Palmer. "Membranophone." Grove Music Online. Oxford Music Online. 15 Mar. 2009 <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/18370>. El so es produeix per una membrana tensada 21 Tambors percudits. Les membranes són percudides 211 Tambors percudits directament. L'instrumentista fa el moviment de picar; això inclou tota mena d'artefactes intermedis com baquetes, teclats, etc. S'exclouen els tambors sacsejats 211.1 Tambors en forma de bol . Ex.: timbales 211.11 Tambors en forma de bol separats. Ex.: Timbales europees 211.12 Conjunts de tambors. Parelles de tambors en forma de bol a l'Oest d'Àsia 211.2. Tambors tubulars. El cos és en forma de tub 211.21 Tambors cilíndrics 211.211 Tambors cilíndrics d'una sola membrana. 211.211.1 Tambors cilíndrics oberts. L'extrem oposat el qual es pica és obert. Usada a Malaca 211.211.2 Tambors cilíndrics tancats. L'extrem oposat el qual es pica és tancat. Usada a les Antilles i les Bahames 211.212 Tambors cilíndrics de doble membrana 211.212.1 Tambors individuals cilíndrics. Es troben a Europa (tambors laterals; el tamborí, ...) 211.212.2 Conjunts de tambors cilíndrics 211.22 Tambors en forma de bóta. El diàmetre és més gran al centre que als extrems. El perfil és corbat. Es troben a Àsia, Àfrica i l'antic Mèxic. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21 211.23 Tambors bicònics. El diàmetre és més gran al centre que als extrems. El perfil és rectilini amb un angle al centre. Usada a l'Índia. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21 211.24 Tambors en forma de rellotge de sorra. El diàmetre és menor al centre que als extrems. Usada a Àsia, Melanèsia i Àfrica oriental. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21 211.25 Tambors cònics. Els diàmetres dels dos extrems difereixen considerablement. No s'hi inclouen els que són lleugerament cònics. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21 211.26 Tambors en forma de got. El cos en forma de copa o cilíndric, amb un sòcol més estret. Les subdivisions són les mateixes que a 211.21 211.3 Tambors de marc. La profunditat del cos no excedeix el radi de la membrana. NB això es dona en els tambors laterals europeus, però com que deriven del tambor cilíndric no s'inclouen aquí. 211.31 Tambors de marc sense mànec 211.311 Tambors de marc sense mànec, d'una sola membrana. Ex.: la pandereta, el bendir... 211.312 Tambors de marc sense mànec, de dues membranes. Es troben al nord d'Àfrica 211.32 Tambors de marc amb mànec. Un bastó o pal que fa de mànec està enganxat al marc, en línia amb el seu diàmetre 211.321 Tambors de marc amb mànec, d'una sola membrana. Usada entre els inuit 211.322 Tambors de marc amb mànec, de dues membranes. Usada al Tibet 212 Tambors - sonalls. El tambor se sacseja i la percussió es dona per l'impacte dels objectes sonors que hi ha dins de tambors contra la o les membrana. Usada a l'Índia i el Tibet. Les subdivisions són les mateixes que a 211