La gramàtica del basc o gramàtica basca és molt diferenciada respecte de les llengües indoeuropees que envolten la regió on es parla basc, tot i que, pel que fa al vocabulari, tres quartes parts provenen de llengües diferents del basc. A més el verb basc també té un comportament força diferent a comparació de les llengües indoeuropees.

Grup nominal El grup nominal basc o sintagma s'estructura de manera bastant diferent de les frases de la majoria de les llengües indoeuropees.

Articles, determinants i quantificadors Els determinants i quantificadors tenen un paper fonamental en l'estructura de la frase basca. Els elements clau que anomenem articles es consideren com un subconjunt dels determinants + Determinants comuns i quantificadorsAlguns determinantsAlguns quantificadors -a, -a(r)- article singular -ak, -e- article plural -ok, -o- article plural de proximitat -(r)ik article negatiu-polar hau, hon- 'aquest' hauek, haue- 'aquests' hori, horr- 'aqueix', 'eixe' horiek, horie- 'aqueixos', 'eixos' hura, har- 'aquell (distal)' haiek, haie- 'aquells (distal)' zein 'quin' zer, ze 'què' beste 'altre' batzuk, batzue- 'alguns' zenbait 'quants' asko 'molts,' anitz 'molts' gutxi 'poc, ' guzti 'tots' zenbat 'quants' hainbeste 'molts' bat 'u, un' bi 'dos' hiru 'tres' lau 'quatre' bost 'cinc' etc.

Els articles -a, -ak, -ok, -(r)ik, demostratius hau, hori, hura i alguns dels quantificadors seguint el substantiu fan de determinat o de quantificador. etxea '(la) casa' [casa-ART] etxeak '(les) cases' [casa-ART] etxe hau 'aquesta casa' [casa això] etxe horiek 'eixes cases' [casa eixes] etxe bat 'una casa' [casa una] etxe batzuk 'algunes cases' [casa algunes]Altres determinants i quantificadors, incloent-hi beste 'altre', les interrogatives i numerals l'u o el dos (depenent del dialecte) precedeixen el substantiu. zein etxe? 'quina casa (cases)?' [quina casa] zenbat etxe? 'quantes cases?' [quantes casa] zenbait etxe 'algunes cases' [algunes casa] hiru etxe 'tres cases' [tres casa] bi etxe/etxe bi 'dues cases' (variants dialectals)Un grup nominal amb un substantiu comú com a nucli ha de contenir ja sia un (i només un) determinant o un (i només un) quantifcador, i no ambdós, com es mostra en els següents exemples. Tanmateix els numerals sí poden estar amb un determinador. hiru etxeok 'eixa/eixes (proximitat) tres cases' [tres cases-ART] hiru etxe haiek 'eixes (distant) tres cases' [tres casa eixes] zein hiru etxe? 'quines tres cases?' [quina tres casa]Els termes beste 'altre' i guzti 'tot' no 'omplen' la posició del determinador o del quantificador i, per tant, requereixen un article, un altre determinador o quantificador. beste etxe 'l'altra casa' [altra casa-ART] beste etxe 'una altra casa' [altra casa una] etxe guzti 'totes les cases' [casa tota-ART]L'article -a, -ak actua com l'opció de determinador per defecte (com en informàtica), obligatori amb un substantiu en absència d'un altre determinador o quantificador (fins i tot en formes del llenguatge popular.) etxea 'casa' etxeak 'cases' Nola esaten da euskaraz "casa"? — "Etxea". 'Com es diu casa en èuscar? — "Etxe(a)".'L' article -(r)ik, tradicionalment anomenat sufix de cas partitiu (cf. català de, exemple: "en teniu de pa?), substitueix -a, -ak en contextos negatius-polars, especialment en frases substantives indefinides i en frases negatives no se'l tracta mai com plural. etxerik ' de casa' Ba al daukazu etxerik? 'En tens de casa?' Hemen ez dago etxerik. 'No n'hi ha de cases aquí,.' No: * Hemen ez daude etxerik. 'No hi ha cases aquí.'Un grup nominal amb un nom propi o un pronom com a nucli no necessita i normalment no conté ni determinat ni quantificador. Andoni 'Antoni' Tokio 'Tokyo' Wikipedia 'Wikipedia' ni 'Jo, ' nor? 'qui?'L'absència de cap determinant o de quantificador d'una frase amb un substantiu comú només és possible en certs contexts específics, és a dir en certs tipus de predicats gramaticals o en algunes expressions adverbials. Lehendakari izendatuko dute. 'L'anomenaran (com a) president.' [President anomenaran a ell'.] Bilbora joan zen irakasle. 'Ell va anar a Bilbao (a treballar) com professor.' [A Bilbao va anar professor.] eskuz 'amb la mà' [mà (esku) + amb (-z)] sutan 'dins el foc' [foc (su) + dins (-tan)]

Construccions de genitiu i adjectives Un grup nominal en cas genitiu precedeix el seu nucli posseït per expressar relacions de possessió o similars. Koldoren etxea 'Casa de Koldo' (com el genitiu saxó en anglès Koldo's house) nire etxea 'la meva casa' basoko etxea 'casa dins el ("de") bosc' El grup nominal posseït reté la mateixa determinació i quantificació descrites abans per grups nominals en general. Koldoren etxeak 'La casa de Koldo' [Koldo de casa-ART)] Koldoren etxe hori 'aqueixa és la casa de Koldo [Koldo de casa eixa] Koldoren etxe bat 'una casa de Koldo [Koldo de casa una] Koldoren zein etxe? quina casa és la de Koldo' [Koldo de quina casa] El nucli nominal d'una frase pot ser omès. En aquest cas l'article o un altre determinant és manté, ara enganxat a un element en genitiu. Koldorena 'Koldo's (per ex..casa)' [Koldo's-ART] Koldorenak 'Koldo's (per ex. cases)' [Koldo's-ART] Etxe hau Koldorena da. 'Aquesta casa és de Koldo' [casa aquesta de Koldo's-ART és] Nireak gorriak dira. 'Els meus són vermells.' [meu-ART vermell-ART són] El grup nominal es convertereixen en genitius per addició d'un o dos sufixs de cas genitius, -(r)en o -ko (vegeu més avall el sufixs de declinació). Koldo → Koldoren Paris → Parisko etxe-a 'house' → etxearen, etxeko (no intercanviables) La formació en genitiu dels pronoms personals és irregular. ni Jo, ' → nire 'el meu' -Ko (o -go) poden ser sufixats amb moltes paraules o frases, moltes d'elles amb funció adverbial per formar expressions adjectives les quals es comporten sintàcticament com fan les frases en genitiu. atzoko lana 'el treball d'ahir' [ahir-ko treball-ART] hemengo etxeak 'les cases d'aquí' [aquí-ko casa-ART] oinezko bidaia bat 'un viatge a peu' [peu per ko viatge un] Tokiorako bidaia bat 'un viatge a Tokyo' [Tokyo-a-ko viatge un] bi urteko haur hori 'aqueix nen de dos anys' [dos anys-ko nen aqueix]

Adjectius Els adjectius lèxics, en contrast a les expressions adjectives (vegeu amunt), immediatament segueixen el nucli nominal però precedeix a cap article, determinant o quantificador. etxe gorri bat 'una casa roja' [casa roja una] etxe txikia '(la) casa petita' [casa petita -ART] etxe zuriak '(les) cases blanques' [casa blanca-ART] nire etxe txikia 'la meva petita casa' [meva casa petita-ART]Quan es fan servir els adjectius, frases adjectives o genitives com a predicats, normalment prenen l'article (singular -a, plural -ak). Etxe hau txikia da. 'Aquesta casa és petita.' [casa aquesta petita-ART és] Etxe hauek txikiak dira. 'Aquestes cases són petites.' [casa aquestes petites-ART són] Ogi hau atzokoa da. 'Aquest pa és d'ahir.' [pa aquest ahir-ko-ART és] Etxe hau nirea da. 'Aquesta casa és meva.' [casa aquesta meva-ART és]

Nombre El basc té tres nombres: singular, sense marca i plural. El nombre sense marcar apareix en la declinació quan no cal especificar singular o plural, per exemple, perquè és un nom propi, o acompanya un determinant o un quantificador. Les marques de plural es donen en dues parts de la gramàtica basca: en alguns pronoms, determinants i quantificadors, i en els índexs de l'argument en els verbs. Substantius i adjectius són estrictament invariables pel nombre: per exemple, etxe significa casa o cases. Però un substantiu com etxe rarament apareix sol i normalment ho fa dins un grup nominal que conté ja sia un determinant o un quantificador, el seu nombre probablement serà indicat per aquest element:etxea 'casa' (singular perquè hi ha -a)etxeak 'cases' (plural perquè hi ha -ak)etxe hau 'aquesta casa' (singular perquè hi ha hau)etxe hauek 'aqueixes cases' (plural perquè hi ha hauek)etxe bat 'una casa' (singular perquè hi ha bat)etxe batzuk 'algunes cases' (plural perquè hi ha batzuk)hiru etxe 'tres cases' (plural perquè hi ha hiru)Els Verbs transitius afegeixen un sufix o un prefix, per exemple -it-, quan l'objecte del verb és plural.osaba bat dut 'Jo tinc un oncle' [oncle un jo-tinc]| hiru osaba ditut 'Jo tinc tres oncles' [tres oncles jo-tinc]La majoria dels determinants, incloent-hi l'article, tenen formes diferents en singular i en plural (aquestes darreres acabant en una k en el cas absolutiu. La majoria dels quantificadors (excepte bat en batzuk) no mostren aquesta variació morfològica, però molts (incloent-hi els numerals després de l'u, és clar) tenen significats intrínsecament plurals.Singular: -a (article) hau, hori, hura (demostratius) bat (quantificador)Plural: -ak, -ok (articles) hauek, horiek, haiek (demostratius) batzuk (quantificador) bi, hiru, lau... (numerals) A vegades el nombre gramatical d'un grup nominal només pot ser deduït del context o de la forma verbal, zein etxe? 'quina casa?' o 'quines cases?' o des del tipus de substantiu lèxic o semàntic: zenbat esne? 'Quanta llet?' (esne és un substantiu no comptable) zenbat etxe? 'Quantes cases?' (etxe és un substantiu comptable)

Pronoms i adverbis Pronoms personals Els pronoms personals diferencien tres persones i dos nombres. Zu pot ser la segona persona d'un pronom personal però actualment només es troba com una forma educada de singular, havent parcialment desplaçat el pronom original de segona persona hi el qual és ara una forma marcadament familiar d'adreçar-se. Zuek representa una derivada repluralitzada de zu i actualment és només un pronom de segona persona del plural.

+ Diacrònic desenvolupament dels pronoms de segona personaProtollenguatge reconstruïtSistema actual hi 'tu (singular)'

zu 'vosaltres (plural)'hi 'tu (familiar en singular)'

zu 'tu (singular educat)'

zuek 'tu (plural)'

La funció dels pronoms personals de la tercera persona personal pot ser omplerta per qualsevol dels pronoms demostratius o els seus equivalents en ber-.

+ Pronoms personalsSingularPlural ni 'jo, mi'

hi 'tu (molt familiar)'

zu 'tu (educada o neutra)'

hau, hori, hura, bera.. 'ell(a), això'gu 'nosaltres'

zuek 'vosaltres'

hauek, horiek, haiek, beraiek.. 'ell(e)s'

Al costat d'aquests pronoms personals ordinaris n'hi ha d'emfàtics o intensius, la forma dels quals varia considerablement entre els dialectes, per exemple per a la primera persona singular: neu, nerau, neroni o nihaur.

Pronoms demostratius El determinant demostratiu pot ser utilitzat pronominalment (com poden fer tots els determinants excepte els articles). Hi ha també demostratius emfàtics s o intensius que comencen per ber-.

+ Pronoms demostratiusSingularPlural Normals hau 'aquest'

hori 'aqueix'

hura 'aquell'hauek 'aquests'

horiek 'aqueixos'

haiek 'aquells' Intensius berau 'aquest'

berori 'aqueixa'

bera 'aquell'berauek 'aquests'

beroriek 'aqueixos'

beraiek 'aquells'

Altres pronoms i adverbis correlatius + Altres pronoms i adverbisPronomsAdverbis de llocAdverbis de modeAdverbis de temps Demostratius (vegeu més amunt) hemen 'aquí' hor 'allí (proper)' han 'allí (distant)' honela 'd'aquesta manera' horrela 'd'aqueixa manera' hala 'd'aquella manera' orain 'ara' orduan 'aleshores'Interrogatius nor? 'qui?' zer? 'què?' zein? 'quin, quina?' non? 'on?' nola? 'com?' noiz? 'quan?'Indefinits norbait 'algú' zerbait 'alguna cosa, quelcom' nonbait 'en algun lloc' nolabait 'd'alguna manera' noizbait 'algunes vegades'Polaritat negativa inor 'algú, ningú (en anglès anybody)' ezer ' res,. alguna cosa (en anglès anything)' inon 'enlloc' inola 'de cap manera' inoiz 'mai, alguna vegada (en anglès ever)'

Altres formes Tots els pronoms demostratius i adverbis poden ser ampliats amb el sufix -xe (-txe) que els dona més èmfasi, per exemple. hauxe, hementxe, honelaxe, oraintxe....