miniatura|El caçador furtiu de Frédéric Rouge (1867–1950) La caça il·legal o caça furtiva és la caça o la pesca il·legal d'animals salvatges, generalment associada a vedat o a dret de propietat.
Des de la dècada del 1980, el terme "caça furtiva" també s'ha utilitzat per referir-se a la recol·lecció il·legal de plantes silvestres. En termes agrícoles, el terme "caça furtiva" també s'aplica a la pèrdua de sòls o herba per l'acció nociva de les potes del bestiar, que pot afectar la disponibilitat de terres productives, la contaminació de l'aigua a causa de l'augment de l'escolament i problemes de benestar del bestiar. Robar bestiar, com ara la caça de bestiar, es classifica com a robatori en lloc de caça furtiva.
L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 15 de les Nacions Unides consagra l'ús sostenible de tota la vida silvestre. Té com a objectiu prendre mesures per combatre la caça furtiva i el tràfic d'espècies protegides de flora i fauna per garantir la seva disponibilitat per a les generacions presents i futures. miniatura|Fi del caçador furtiu, il·lustració basada en una pintura d'August Dieffenbacher, 1894 Segons l'Encyclopædia Britannica, la caça furtiva era duta a terme per camperols empobrits amb finalitat de subsistència i per a obtenir una suplement a la seva dieta minsa. La caça furtiva es realitzava també contra els privilegis de cacera de la noblesa i dels governants territorials. Per contrast, robar animals domèstics (per exemple ramat) era classificat com a robatori i no com a caça furtiva.
Pot ser il·legal per diferents motius: La caça o pesca fora de temporada El caçador no té permís L'arma utilitzada és una arma il·legal per a la caça de l'animal L'animal o la planta es troba en una àrea restringida Algú reclama el dret a caçar aquest animal S'utilitzen mitjans il·legals (com ara trampes, reflectors o explosius) L'organisme és protegit per lleis, o ha estat llistat com a espècie en perill d'extinció o amenaçadaMusgrave, R. S., Parker, S. and Wolok, M. (1993). Status of Poaching in the United States – Are We Protecting Our Wildlife? Natural Resources Journal 33 (4): 977–1014.Oldfield, S. (ed.) (2002). The Trade in Wildlife: Regulation for Conservation. Earthscan Publications Ltd., London. L'animal o la planta ha estat marcat per un recercador
Es calcula que el tràfic de vida silvestre il·legal és d'almenys 10.000 milions de dòlars a l'any.
Aspectes legals miniatura|El caçador furtiu, esbós de 1916 de Tom Thomson, Galeria d'Art d'Ontario, TorontoEl 1998, científics ambientals de la Universitat de Massachusetts Amherst van proposar el concepte de caça furtiva com a delicte ambiental i la van definir com qualsevol activitat il·legal que contravingui les lleis i regulacions establertes per protegir els recursos naturals renovables, inclosa la recol·lecció il·legal de fauna salvatge amb la intenció de posseir-la, transportar-la, consumir-la o vendre-la i utilitzar parts del seu cos. Consideraven la caça furtiva com una de les amenaces més greus per a la supervivència de les poblacions vegetals i animals. Els biòlegs i conservacionistes de la vida salvatge consideren que la caça furtiva té un efecte perjudicial sobre la biodiversitat tant dins com fora de les zones protegides, ja que les poblacions de vida salvatge disminueixen, les espècies s'esgoten localment i la funcionalitat dels ecosistemes es veu alterada.
Europa continental miniatura|Tomba d'un caçador furtiu a Schliersee, citant la primera estrofa de la cançó Jennerwein. De tant en tant, es col·loca caça furtiva a la tomba per commemorar "Girgl".miniatura|Marterl al Riederstein, prop de Baumgartenschneid, Tegernsee. Les restes d'un caçador furtiu, que mai havia tornat d'una expedició de caça el 1861, van ser trobades al jaciment el 1897. Àustria i Alemanya no es refereixen a la caça furtiva com a robatori, sinó com a intrusió en els drets de caça de tercers. Mentre que l'antic dret germànic permetia a qualsevol home lliure, inclosos els camperols, caçar, especialment en terres comunes, el dret romà restringia la caça als governants. A l'Europa medieval, els governants dels territoris feudals, des del rei cap avall, intentaven fer complir els drets exclusius de la noblesa per caçar i pescar a les terres que governaven. La caça furtiva es considerava un delicte greu castigat amb presó, però l'aplicació de la llei va ser relativament feble fins al . Els camperols encara podien continuar la caça menor, però el dret de caça de la noblesa es va restringir al segle XVI i es va transferir a la propietat de la terra. La baixa qualitat de les armes va fer necessari aproximar-se al joc fins a 30 m. Els caçadors furtius de la regió de Salzburg eren normalment homes solters d'uns 30 anys i generalment sols en el seu comerç il·legal.
El desenvolupament dels drets de caça moderns està estretament relacionat amb la idea relativament moderna de la propietat privada exclusiva de la terra. Als segles XVII i XVIII, les restriccions sobre els drets de caça i tir en propietats privades van ser aplicades pels guardaboscos i els forestals. Van negar l'ús compartit dels boscos, com la recollida de resina i les pastures de fusta, i el dret dels camperols a caçar i pescar. No obstant això, a finals del segle XVIII, l'accés comparablement fàcil als fusells permetia cada cop més als camperols i als servents caçar furtivament. La caça es va utilitzar al segle XVIII com a mitjà teatral. demostració del domini aristocràtic de la terra i també va tenir un fort impacte en els patrons d'ús del sòl. La caça furtiva no només interferia amb els drets de propietat, sinó que també xocava simbòlicament amb el poder de la noblesa. Entre 1830 i 1848, la caça furtiva i les morts relacionades amb la caça furtiva van augmentar a Baviera. Algunes de les regions frontereres, on el contraban era important, van mostrar una resistència especialment forta a aquest desenvolupament. El 1849, es va demanar a les forces militars bavareses que ocupessin diversos municipis a la frontera amb Àustria. Tant a Wallgau (ara part de Garmisch-Partenkirchen) com a Lackenhäuser, al bosc bavarès, cada llar havia d'alimentar i allotjar un soldat durant un mes com a part d'una missió militar per reprimir la pertorbació. La gent de Lackenhäuser va tenir diverses escaramusses amb forestals i militars austríacs que van començar a causa de la caça furtiva de cérvols. La gent ben armada que s'enfrontava als representants de l'estat era coneguda com a caçadors furtius audaços ( kecke Wilderer ). Alguns caçadors furtius i les seves morts violentes, com Matthias Klostermayr (1736–1771), Georg Jennerwein (1848–1877) i Pius Walder (1952–1982) van guanyar notorietat i han tingut un fort impacte cultural, que ha persistit fins avui. La caça furtiva es va utilitzar com a atreviment. Tenia una certa connotació eròtica, com a la cançó d'amor del caçador de Franz Schubert (1828, Catàleg temàtic Schubert). 909). Les lletres de Franz von Schober connectaven la caça il·limitada amb la recerca de l'amor. Altres llegendes i històries relacionades amb la caça furtiva van des de l'òpera Freischütz de 1821 fins a la història de Wolfgang Franz von Kobell de 1871 sobre el Brandner Kasper, un manyà i caçador furtiu de Tegernsee que va fer un tracte especial amb la Parca.
Tot i que els caçadors furtius tenien un fort suport local fins a principis del , el cas de Walder va mostrar un canvi significatiu d'actitud. Els ciutadans urbans encara sentien certa simpatia pel rebel urbà, però la comunitat local li va donar molt suport. miniatura|Placa de llautó a la porta de la granja Tremedda que data de 1868, que adverteix que els caçadors furtius han de ser abatuts a primera vista.
Regne Unit La caça furtiva, com el contraban, té una llarga història al Regne Unit. El verb "poach" deriva de la paraula anglesa mitjana "pocchen" que significa literalment "en una bossa ", " tancat en una bossa", i que és afí amb "pouch" (bossa). La caça furtiva va ser reportada desapassionadament per a Anglaterra a "Pleas of the Forest", transgressions de la rígida llei forestal anglonormanda. Guillem el Conqueridor, que era un gran amant de la caça, va establir i fer complir un sistema de lleis forestals. Aquest sistema operava fora del dret consuetudinari i servia per protegir els animals de caça i el seu hàbitat forestal de la caça per part de la gent comuna d'Anglaterra, alhora que reservava els drets de caça per a la nova aristocràcia anglonormanda de parla francesa. A partir d'aleshores, la caça de fauna als boscos reials per part dels plebeus es castigava amb la penjada. El 1087, el poema "The Rime of King William", contingut a la Crònica de Peterborough, expressava la indignació anglesa per les noves i severes lleis. La caça furtiva va ser idealitzada en la literatura des de l'època de les balades de Robin Hood, com un aspecte del "bosc verd" de Merry England. En un conte, es representa Robin Hood oferint al rei Ricard Cor de Lleó carn de cérvol caçada il·legalment al bosc de Sherwood, sense tenir en compte que aquesta caça era un delicte capital. L'acceptació generalitzada de l'activitat delictiva comuna es resumeix en l'observació Non est inquirendum, unde venit venison ("No s'ha de preguntar d'on prové la carn de cérvol") que va fer Guillaume Budé al seu Traitte de la vénerie.Budé, G. (1861). Traitte de la vénerie. Auguste Aubry, Paris. Reported by Sir Walter Scott, The Fortunes of Nigel, Ch. 31: "The knave deer-stealers have an apt phrase, Non est inquirendum unde venit venison"; Henry Thoreau, and Simon Schama, Landscape and Memory, 1995:137, reporting William Gilpin, Remarks on Forest Scenery. Tanmateix, la noblesa i els terratinents anglesos van tenir un gran èxit a llarg termini a l'hora d'imposar el concepte modern de propietat, com ara l'expressat en els tancaments de terres comunes i, més tard, en les "Highland Clearances", que van suposar un desplaçament forçat de persones de les propietats tradicionals de la terra i de les terres que abans eren comunes. El va veure l'auge de lleis, com ara la Llei de caça furtiva nocturna de 1828 i la Llei de caça de 1831 (1 i 2 Will. 4. c. 32) al Regne Unit, i diverses lleis en altres llocs.
Estats Units miniatura|Lady Baltimore, una àguila calba d'Alaska, va sobreviure a un intent de caça furtiva a les estables del Juneau Raptor Center el 15 d'agost de 2015. A Amèrica del Nord, el desafiament flagrant de les lleis per part dels caçadors furtius va degenerar en conflictes armats amb les autoritats legals, incloent-hi les Guerres de les Ostres de la Badia de Chesapeake i les Operacions conjuntes antifurtives del mar de Bering entre els Estats Units i el Regne Unit de 1891 per la caça de foques. A la badia de Chesapeake a la dècada del 1930, una de les majors amenaces per a les aus aquàtiques eren els caçadors furtius locals que utilitzaven barques planes amb canons giratoris que mataven ramats sencers d'un sol tret. miniatura|Ànecs de caça furtiva al llac Ontario, 1915. Les infraccions de les lleis i regulacions de caça relatives a la gestió de la vida silvestre, i els esquemes locals o internacionals de conservació de la vida silvestre constitueixen delictes contra la vida silvestre que normalment són punibles. Les següents infraccions i delictes es consideren actes de caça furtiva als Estats Units:
Caçar, matar o recol·lectar fauna salvatge que està catalogada com a en perill d'extinció per la UICN i protegida per llei, com ara la Llei d'espècies en perill d'extinció, la Llei del Tractat d'aus migratòries de 1918 i tractats internacionals com ara la CITES. Pesca i caça sense llicència. Captura de fauna salvatge fora de l'horari legal i fora de la temporada de caça; normalment la temporada de cria es declara com la temporada veda durant la qual la fauna salvatge està protegida per llei; Caça enllaunada ; Prohibit l'ús de metralladores, verí, explosius, trampes, xarxes i trampes de caiguda.