miniatura|upright=2.1|Ramat de vaques al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa La ramaderia és el conjunt d'activitats que tenen per objecte l'explotació d'animals per obtenir-ne carn, fibres, llet i altres productes. Abasta la cura, la gestió, la producció, la nutrició, la cria selectiva i el manteniment del bestiar i l'aviram en el dia a dia. El seu origen es remunta a la domesticació dels animals en el marc de la revolució neolítica, vers el 13000 aC, i precedeix el sorgiment de l'agricultura. Societats com l'antic Egipte ja tenien bous, ovelles, cabres i porcs en granges.
Els responsables dels ramats en pastura s'anomenen «pastors».
Importància mundial de la ramaderia En el món a partir del , la ramaderia suposa un 40% del valor econòmic de l'activitat conjunta agrícola i ramadera, aquest valor arriba al 50% en el món desenvolupat econòmicament. http://books.google.cat/books?id=-miva3W-ZMwC&pg=PA106&dq=animals+world+livestock&lr=&as_brr=3&ei=W1PhSrPvFpu0zASIw9ymDA&hl=ca#v=onepage&q=animals%20world%20livestock&f=false
Nombre mundial de caps de bestiar Desglossament del nombre mundial de caps de bestiar (només mamífers, ) Ases i mules: 52.159.000 Búfals: 173.858.000 Bovins: 1.376.824.000 Cabres: 816.308.000 Cavalls: 58.108.000 Porcs: 962.686.000 Ovins: 1.084.979.000
Principals espècies ramaderes Porcí: Porc, majoritàriament, i porc de guinea Boví: Toros, vaques, bous, zebús, búfals Oví: Ovelles Cabriu o el cabrum: Cabra Aviram: Gallines, gallina de guinea, coloms, oques, ànecs, estruços, etc. Èquids: Cavalls, ases Camèlids: Camell, dromedari, llama, alpaca Àpids: Abella de la mel, altres abelles i borinots (apoïdeus)
Problemes per la industrialització miniatura|L'emissió de metà per part del ramat és un problema greu Amb la industrialització ràpida de la ramaderia que va ocórrer al llarg del s'han plantejat noves qüestions en els camps de la zootècnia, l'ètica, el dret, la bioseguretat i la sanitat alimentària i mediambiental; en particular; Els mètodes de selecció i inseminació (sovint artificial) que empobreixen la diversitat genètica de les espècies i soques ramaderes afavorint les malalties dels animals la difusió de la ramaderia sense terra que substitueixen les pastures per conreus de soia i blat de moro; la difusió de la cria en bateries semblen afavorir alguns tipus de virus (H5N1) i altres patògens, la possibilitat en la carn i la llet d'utilitzar substàncies (prohibides o no) com els additius alimentaris, hormones de creixement o melatonina forçant els animals a produir i més encara el clonatge i les modificacions genètiques dels animals és font de conflictes. L'ús de farines animals per alimentar ramaderia herbívora ha estat l'origen de la malaltia de les vaques boges ocasionada per un prió. Els mètodes moderns tenen un gram impacte ambiental i social (s'ha reduït la mà d'obra necessària) la difusió al medi ambient de medicaments veterinaris per l'orina i els excrements dels animals, també en piscicultura. El consum mundial de carn augmenta molt. Segons les estimacions de l'ONU (FAO), la producció mundial de carn i llet es doblarà d'aquí al 2050. Jean-Baptiste Jeangène Vilmer (juriste et éthicien de l'université Yale, Éthique animale
Mamífers en la ramaderia Animal / TipusEstatus de domesticacióAntecessor silvestreÈpoca de la primera domesticacióÀrea de la primera captivitatPrimers usos comercialsUsos comercials actualsAlpacaMamífer, herbívordomèsticVicunya Entre 5000 aC i 4000 aCAndesllanaBisó americàMamífer, herbívor captiu s/dA finals del Amèrica del Nordcarn, cuir,CamellMamífer, herbívor domèsticDromedari salvatge i Camell bactriàEntre 4000 aC i 1400 aCÀsiaAnimal de tir, de càrrega i per muntar, carn, lletBovíMamífer, herbívordomèsticUr (extingit)6000 aCSud-oest d'Àsia, Índia, Àfrica del Nord (?)Carn, llet cuir, animal de tirCérvolMamífer, herbívorcaptius/d1970Amèrica del Nordcarn (banya), cuirGosMamífer, omnívordomèsticLlop 12000 aCAnimal de càrrega, Animal de tir, Per a caçar, Gos de pastor, guardià, carnAseMamífer, herbívordomèsticAse silvestre africà4000 aCEgipte Per muntar, de càrrega, de tir, carn, llet de burraCabraMamífer, herbívordomèsticCabra salvatge8000 aCSud-oest d'ÀsiaLlet, carn, llana, cuir, de tir,Porc de GuineaMamífer, herbívordomèsticCavia tschudii5000 aCAmèrica del SudCarnCavallMamífer, herbívordomèsticCavalls salvatges d'Ucraïna i sud de Rússia (extingit)4000 aCUcraïnaPer muntar, de càrrega, de tir, carn, lletLlamaMamífer, herbívordomèsticGuanac3500 aCAndesPer muntar, de càrrega, de tir, carn, llanaMulMamífer, herbívordomèsticHíbrid estèril d'ase i cavall Per muntar, de càrrega, de tirPorcMamífer, omnívordomèsticSenglar7000 aCAnatòlia orientalCarn, cuirConillMamífer, herbívordomèsticConill de boscentre 400 a 900 dCPenínsula Ibèrica i FrançaCarn, pellCérvolMamífer, herbívorsemidomesticatCérvol salvatge3000 aCNord de RússiaCarn, cuir, banya, llet, animal de tir,ovellaMamífer, herbívordomesticatMufló asiàtic Entre 9000 i 11000 aCÀsia del sud-oestLlana, llet, cuir, carnBúfal d'aigua domesticatMamífer, herbívordomesticatBúfal asiàtic silvestre4000 aCÀsia del SudPer a muntar, de tir, carn, lletIacMamífer, herbívordomesticatIac salvatge Tibet, NepalCarn, llet, llana, per a muntar, de càrrega, de tir
Història de la ramaderia Per a les primeres fases de la història de la ramaderia només es pot comptar amb les dades que proporciona l'arqueozoologia, ja que, evidentment, no es compta amb dades escrites. L'arqueozoologia té entre les seves limitacions les que es desprenen de la formació, o no, de fòssils (la tafonomia) i la possibilitat que el que es trobi actualment en àmbits com les coves no sigui representatiu del que realment hi havia en el passat.Jordi Nadal Lorenzo. Estat de la qüestió de l'inici de la ramaderia a Catalunya, Estudis d'història Agrària núm. 14
La prehistòria abans de la ramaderia Les darreres societats d'economia caçadora recol·lectora visqueren en l'Epipaleolític altrament dit Mesolític. El final del Plistocè es considera en 10.300 anys enrere, així queda marcat de la darrera glaciació i el canvi climàtic cap a la situació actual. Durant l'Epipaleolític no hi ha veritable ramaderia, ja que no es produeixen de forma conscient canvis morfològics en els animals que es consumien que als Països Catalans (del continent) eren bàsicament el cérvol (Cervus elaphus), la cabra salvatge (Capra pyrenaica), conill de bosc i algunes espècies de cargol com Capea nemoralis. La cacera de cavalls com Equus caballus i Equus tryduntinus havia disminuït molt respecte al Paleolític, més ocasionalment també es caçaven altres animals com teixons i rarament (per exemple al nord del País Valencià) l'os. A Mallorca l'antilop Myotragus balearicus era l'espècie més caçada i més tard seria, segons evidències arqueològiques, com a mínim semidomesticada. El gos (domesticat 13.500 anys enrere al Pròxim Orient i 3.000 anys després a Europa) era en realitat l'únic animal domesticat de l'Epipaleolític però amb una finalitat que no era la ramadera.
Neolític Sembla que agricultura i ramaderia es van adoptar simultàniament, el que queda completament establert és que això passa a l'Orient Pròxim on ara hi ha els actuals estats de Síria, Israel i l'Iraq. Potser com a precedent a l'autèntica domesticació hi va haver una cacera selectiva o un control de ramats silvestres. Els antecedents salvatges dels animals domesticats, anomenats agriotips, tots són a la zona de l'Orient Proper, des d'on les tècniques agroramaderes irradiaren a totes les altres zones. Si bé hi havia a Europa porcs (senglar) i bovins silvestres (auroc) les anàlisis dels fòssils dels animals domèstics en demostren l'origen oriental. En el cas de les cabres europees que són de diferent espècie (Capra hircus i Capra pyrenaica) que l'oriental (Capra aegagrus) i van ésser aquestes últimes les que es van domesticar. En el cas de l'ovella domèstica només existeix en estat salvatge a l'orient, ja que el moltó silvestre de Còrsega, Ovis musimon és una ovella domèstica assilvestrada durant el Neolític.
En el neolític eren més abundants els ramats d'ovelles i cabres que els de bovins i porcs tot i que la recerca arqueològica apunta a una possible major antiguitat de la domesticació del porc respecte a la de l'ovella que tradicionalment es considerava més antiga.
En l'elecció dels animals que van ser domesticats era molt important la seva manejabilitat pels humans i que no competissin en l'alimentació humana, per això hi dominen els remugants sobre els monogàstrics com el porc.
La ramaderia actualment a la península Ibèrica De bestiar oví n'hi ha, a la península Ibèrica, 23 milions de caps, que es crien a l'interior de la península on s'alimenten de pastura i/o pinso. D'aquest bestiar se n'obté carn, llana i llet.
De bovins, a la península, són n'hi ha més de 6 milions de caps, abunden al nord de la península on s'alimenten de pastures i/o pinso. D'aquest bestiar també se n'obté carn, llet, cuir, etc.
L'aviram, principalment gallines ponedores i pollastres per a carn (broilers), uns 180 milions de caps i se n'obtenen ous i carn.
El bestiar porcí són més de 25 milions de caps i es crien a gairebé tot el territori peninsular. Els porcs ibèrics s'alimenten de pastura i/o pinso. Les races no ibèriques estan sempre en estables i només mengen pinso. Se n'obté carn de la qual una part se'n fa embotit, l'altra es conserva en forma curada (pernil) o es consumeix en fresc.
Països Catalans Els Països Catalans són un territori tradicionalment ramader. A més del porc, cal esmentar altres animals que han definit la ramaderia i que perviuen avui. Els condicionants climatològics i geogràfics intervenen decisivament en la ramaderia i la pagesia tradicionals i, per tant, en la constitució de les races autòctones.
Hi ha una gran tradició quant a la cria d'aviram, especialment els pollastres, els galls i les gallines. Aporten no tan sols una carn de primera qualitat, sinó els ous. No és casual que, a més de l'escudella, el dia de Nadal es mengi el pollastre –o el capó, un pollastre capat– farcit com a segon plat mentre que en altres indrets aquest espai l'ocupa el xai.
Entre les varietats de pollastres, capons, galls i gallines autòctones, destaquen el pollastre de pota blava del Prat de Llobregat (l'únic amb Indicació Geogràfica Protegida), el gall del Penedès i el pollastre empordanès. També altres varietats que es crien respectant l'alimentació i el cicle vital de l'animal, com és el cas dels pollastres, capons i pulardes de pagès del Berguedà, criats en espais amplis i alimentats amb blat de moro. A València, destaca la varietat autòctona valenciana o xulilla. A les Balears, tant Mallorca i Menorca com Eivissa tenen una raça autòctona. Entre altres aus, cal destacar els ànecs del Penedès i els de Mallorca (ànnera mallorquina) i l'oca empordanesa, per consumir-ne la carn i també l'apreciat fetge gras. També és considerable la cria d'altres ocells tradicionalment salvatges com la guatlla, encara que el consum d'aquest tipus d'aviram sigui molt més moderat.