El Barcelona Universitari Club, també conegut com a BUC, és un històric club de rugbi barceloní fundat l'any 1929. L'any 2002 fins al 2006 el club va signar un conveni de col·laboració amb la USAP de Perpinyà.
Als seus inicis va ser una societat esportiva multidisciplinària, on es practicava atletisme, boxa, hípica i tennis, entre altres esports.
Història Els inicis (1928-1938) Va ser l'any 1928, cap a primers de desembre, que una colla d'estudiants, aficionats a l'esport, decidiren formar un club, per a la pràctica del rugby, completament apartats de la disciplina de tots els clubs que aleshores existien. El nom en aquells inicis, fou el Rugbi Club Universitari, doncs aquells jugadors tenien la visió que el club havia d'ésser l'esdevenidor de l'esport universitari.
Fou l'endemà d'aquest partit, que en una reunió al Bar Diana (el café del "esprinter", com anomenaven l'amo del mateix), del carrer d'Aribau cantonada Aragó, on es constituí oficialment el club, formant els estatuts i elegint la primera junta directiva que va quedar formada de la següent manera:
President: Ramon Aixemeno Vicepresident: Josep Pascual Secretari: Jordi Valdés Vicesecretari: Juli de la Pedraja Tresorer: David Faraudo Comptador: Marian Cugueró Vocal I: Ferran Sabràs Vocal II: J.Pardo
El primer partit que jugaren amb el nom de R.C.U. (Rugby Club Universitari) es disputà el 25 de desembre del mateix any contra un altre històric del rugbi català, la UE Santboiana , al camp de Sant Boi, perdent per 6 a 5. Els primers punts del Club foren marcats per Pedraja d'un assaig, que Pascual va tenir cura de transformar.
L'equip fou: Sabrás, R.Aiximeno, Pérez, Mongrell, Pedraja, Pascual, Fernández (Alfred), Vendrell, Cugueró, Fernández (Manolo), Pardo, Barbat, Faraudo, Grande, Luque (Carles).
Als dos mesos justos d'haver fundat el club, els dirigents es preocuparen de donar-li aquella empenta, amb relació a l'esport universitari, que va ésser la guia de les primeres activitats i que van tenir una continuïtat tant brillant que va acabar per col·locar l'entitat a l'avantguarda dels cercles catalans. La primera organització va ésser la preparació de la selecció universitària catalana de rugby, pel matx entre les Universitats de Madrid i Barcelona. S'efectuaren bastants entrenaments de l'equip, i acoplat ja aquest la primera selecció universitària de rugby jugà el seu també primer partit contra el F.C.Barcelona al qual varen vèncer per 9 a 3, després d'un partit memorable que posà de manifest la potencialitat esportiva dels estudiants.
L'any següent, com a R.C.Universitari, l'equip s'incorporà al Campionat de Catalunya, conjuntament amb els equips del F.C.Barcelona, U.E.Universitaria, U.E.Samboyana, A.E.P. (Ateneu Enciclopèdic Popular), i Olimpic Amateur. En el primer partit oficial s'enfrontaren a l'Olimpic Amateur, en l'encontre més interessant de la jornada., perdent per un resultat de 0 a 6.
En la inauguració de l'Estadi de Montjuich, el 19 de maig de 1929, en el partit de rugby internacional entre Itàlia i Espanya participaren els jugadors del club Mongrell, Pedraja i Vendrell. En la victòria d'Espanya va participar-hi activament Juli de la Pedraja, el millor tres-quarts ala de l'època i el placador més estilista i més segur fins llavors a Catalunya, marcant el segon assaig espanyol.
Posteriorment, el 9 de juny del mateix any se celebrà al camp de Les Corts el match internacional Espanya-Alemanya, que acabà amb el resultat de 15 a 24 favorable als germànics. Fou seleccionat per defensar els colors espanyols el nostre jugador i fundador del club Ferran Sabràs que fou un dels millors homes de l'equip roig i al qual li cabé l'honor de marcar el primer assaig de la tarda.
L'any 1932 s'integraren a la formació la major part de jugadors de la Unió Esportiva d'Estudiants Catòlics i el club canvià de nom i esdevé Barcelona Universitari Club, entre el 9 i el 21 d'Octubre, fet anunciat per Nubiola en una entrevista concedida a El Mundo Deportivo el 19 d'Octubre de 1932. El club es convertí en una societat esportiva multidisciplinària, on es practicava des d'atletisme fins a boxa, tennis, hípica, etc, amb intenció d'atorgar-se la representació oficial de l'esport universitari. A destacar la figura d'Anicet Císcar, que es va incorporar al Club els anys 30, i és president de la secció de rugby l'any 1933.
Amb la creació de la Universitat Autònoma Republicana de Barcelona, l'any 1933, el club passà a dependre del seu Patronat, essent el president August Pi i Sunyer, aleshores president del Comitè Olímpic Espanyol. En aquest període s'organitzaren diverses gires per l'estranger que donaren prestigi al club.
L'any 1933 s'organitza un partit universitari important contra el Paris Université Club, representant de la Universitat de París, i on s'aconsegueix un meritori empat que concedeix un esplèndid triomf als colors de l'equip.
L'any 1934 s'inicià l'època daurada del club, que durà fins a l'inici de la Guerra Civil espanyola. El BUC passà a ser l'Òrgan Oficial Esportiu de la Universitat Autònoma. L'any següent es convertí en l'òrgan representatiu de l'esport universitari a Barcelona i, per extensió, a Catalunya.
El Desembre de 1935 el Barcelona Universitari Club comença la publicació del seu Butlletí, que vol ser l'exponent de l'actuació esportiva de la Universitat de Barcelona i òrgan de relació amb altres Universitats i amb diferents comunitats que fomenten l'educació física de la joventut a tot el món. Signa l'editorial el llavors president del Club, August Pi i Sunyer.
En castellà, anglès, francès, alemany, italià i hongarès s'escriu: "El Barcelona Universitari Club en nombre de los estudiantes deportistas de la Universitat de Barcelona, saluda efusivamente con motivo de la aparición de su Boletín, a sus camaradas de las Universidades del resto de España, esperando que esta publicación sirva de enlace y sea motivo para la intensificación de nuestras relaciones deportivas".
També s'escriu: "Les nostres aspiracions són: elevar el nostre B.U.C. a l'alçària dels clubs similars de l'estranger, dotar als nostres estudiants d'unes instal·lacions esportives i socials. Amb consonància a la categoria de la nostra Universitat; i procurar que els nostres estudiants esportius, aconsegueixin aquella categoria esportiva, que avui tenen els estudiants de les famoses Universitats d'Oxford, Cambridge, Bolonia, Yale Award, etc. el nóm de les quals és comentat arreu del món per les gestes esportives dels seus estudiants".
En el butlletí s'expliquen els inicis del club de la següent manera: "al moment d'iniciar la vida del nostre cercle contàvem amb 22 socis, contribuint amb una quota de tres pessetes cada mes, que no tots pagaven, veient-nos amb dificultats per pagar les 25 pessetes que constituïen el lloguer de l'estatge social. Quantes vegades per cobrar el rebut del mes, giravem de cap per avall al soci morós, i li feiem caure de la butxaca a terra, tots els diners que portava i que no sempre arribaven a tres pessetes, i si sortosament hi havia aquella quantitat, aleshores cobràvem el rebut. Però tot anava bé i feia gràcia, per l'amistat entranyable entre tots els socis que caracteritzà el club en els seus primers temps."
El 19 de gener de 1936 se celebra, en el setè aniversari del Club, un partit de rugby a Cornellà entre un equip compost per "antigues glories" i l'equip que defensava en aquells moments els colors del B.U.C. en el Campionat de Catalunya. Era la segona ocasió que es disputava aquest partit de celebració d'aniversari del Club (el primer l'any anterior), i en totes dues ocasiones foren les "antigues glories" les que es van emportar el triomf, demostrant als actuals que els anys passen endebades.
En el número 2 del Butlletí BUC, de Gener de 1936, es parla del paper de l'equip al Campionat de Catalunya: "estem ja a mitjans de la segona volta del Campionat de Catalunya (...). Anem situats en quart lloc de la classificació i darrera nostre encara queden tres equips més. Hom (escriu Ferran Sancho, que va ser també Delegat del Club) ens assignava abans de començar-lo un cinquè lloc, o sigui que n'hem guanyat un, que ja no podem perdre i encara podem millorar. Els partits que ha disputat el nostre quinze són considerats com els més bonics que s'han jugat en tot el campionat, i això és degut, a que el nostre equip és un equip que construeix joc, juga per fer exhibicions de rugby sense interessar-li els punts que li puguin marcar".
Amb l'arribada del mes de juliol de 1936, s'interromp la vida del Club (tot i els esforços per conformar equip i participar en el Campionat de Catalunya) pels successos que durant els següents quatre anys acabarien amb la vida esportiva del Barcelona Unión Club, si més no en el rugby, doncs el BUC seguirà organitzant diferents festivals i campionats esportius a nivell universitari.
Postguerra (1939-1970) Després del cruent període que foren els anys de guerra, s'intentà de reorganitzar el BUC, però l'oposició de les autoritats feixistes, representades pel Frente de Juventudes i el Sindicato de Estudiantes Universitarios (el SEU), van fer que això no fos possible. Aquestes entitats absorbiren totes les seccions del club, així com tots els mèrits i la seva documentació. A la fi de la dècada següent, els antics jugadors fundadors encapçalats per Julio Zarraluqui i Anicet Ciscar, iniciaren la gens fàcil labor de tornar a aixecar el club, mentre seguien sent partícips directes dels esdeveniments que es produïen relacionats amb el rugby (com prova el fet que Anicet Ciscar fou tresorer de la Federació Catala de Rugby).
Significatius canvis caracteritzaren aquest període: el BUC modificà el nom en Barcelona Unión Club, a causa de l'impediment que posaven les poderoses institucions falangistes del Sindicato Español Universitario (S.E.U.) que en aquell temps regien l'esport universitari. Es canvià el tradicional uniforme de color blanc, per uniformes totalment negres (canvi a causa de la coincidència dels colors amb els del C.N.Barcelona. En aquesta etapa el club limità les seves accions a la secció de rugbi, i la pedrera de nous jugadors, de la mateixa manera que en èpoques anteriors, va ser la Universitat, d'aquí el nom de "Estudiants" pel quan es coneixia el Club durant els viatges a l'estranger. Advocats, metges, arquitectes, tots plens d'una mentalitat oberta i esportiva, foren la base d'aquella altra mentalitat que va caracteritzar el comportament del Club al llarg de la refundació i els anys que van seguir la consolidació d'aquesta.
En el període que va dels anys 50 als 60, el BUC, amb Julio Zarraluqui com a president, es consolidà tant en l'aspecte institucional com en l'esportiu. S'obtingueren dos subcampionats de 2a Divisió Nacional, les temporades 52-53 (perdent a la final amb la E.P.Industriales per 3-0) i la temporada 58-59 (perdent contra la U.D.Samboyana B, per 11 a 3). Finalment s'ancoseguí, la temporada 1959-60, el Campionat d'Espanya de Segona Divisió, en partit jugat contra el Universitario de Sevilla, pel tanteig de 19 a 6.
Es consolidaren les visites a Catalunya de clubs estrangers, així com la participació de l'entitat en gires a l'estranger, que superaren les de qualsevol equip espanyol de l'època. Van jugar per tot Europa, inclosos els països de l'Europa de l'Est. En aquest període es creà l'equip de veterans del club.
Un cop finalitzada la temporada, l'any 1961, es produeix una important crisi que acaba amb la marxa d'alguns membres, fundant un nou equip, el C.D.Universitari. Aquesta situació no va produir cap mal dins del Club, que va seguir endavant amb la incorporació de nous jugadors procedents de col·legis i de la universitat.
El desenvolupament de tot aquest procés va culminar amb la consecució, per segona vegada, del Campionat d'Espanya de Segona Divisió, l'any 1962, en un memorable partit guanyat al C.M. San Pablo Madrid, per 6 a 3, jugat al Camp de la Romareda de Saragossa.