Uadi Hammamat () fou un riu de l'antic Egipte, i un centre de caravanes a la seva vora. Està a mig camí entre Quseir —un port de la costa de la mar Roja, a l'est de Luxor— i Coptos —a la vora del Nil, a 50 km al nord de Luxor.
Rutes comercials Hammamat es va convertir en la ruta principal de Tebes al Mar Roja. Els egipcis l'aprofitaren com a estació per a les caravanes que transportaven pedres de les pedreres de Bekhen, no gaire llunyanes.
Els romans feien servir la ruta de caravanes d'Hammamat des de Qift, o Coptos, situat just al nord de Luxor, fins a El-Qoseir, a la costa del Mar Roig. Coptos era un centre important per a l'administració, la religió i el comerç. Les ciutats a tots dos extrems de la ruta van ser establertes per la Primera Dinastia, tot i que també s'han trobat proves d'ocupació predinàstica al llarg de la ruta. Els romans van construir diversos forts i torres al llarg d'aquesta ruta.
Grups ocupants des dels períodes romano-oriental fins al període ptolemaic tardà van explotar mines d'or prop del pou de Bir Umm el-Fawakhir. Tanmateix, les mines d'or de l'Imperi Nou d'Egipte a Wadi el-Sid eren a una escala més gran.
Fou més tard centre de pas dels pelegrins a la Meca i fins i tot una estació de la ruta de la Seda a través de la Banya d'Àfrica. Aquest viatge de 200 km era la ruta més directa del Nil al Mar Roig, ja que el Nil es doblega cap a la costa a l'extrem occidental del uadi.
A la zona s'adorava principalment el déu Amon.
Fou documentat el 1769 i excavat per James Bruce, i Vladímir Golenísxev va redactar el primer estudi de les seves inscripcions entre 1884-1885. S'hi han trobat nombrosos gravats en pedra de totes les èpoques, des de l'antic Egipte fins als temps moderns.
Referències
Categoria:Geografia de l'antic Egipte Categoria:Valls d'Àfrica