El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital. Delhi fou part del domini dels tomara del 736 fins a mitjans del , quan es va imposar la dinastia rajputs dels chauhans (ca. 1150–1192).
Els Mamelucs de Delhi
Els chauhans foren derrotats pels gúrides el 1192, El 1206, Muizz al-Din Muhammad moria sense descendència, per la qual cosa, després de la seva mort, el seu soldanat fou dividit en moltes partes pels seus esclaus (mamelucs). Tadj al-Din Yildiz es convertí en governant de Gazni. Muhammad Bakhtiyar Khalji aconseguí Bengala, Nasir-ud-Din Kubacha es convertí en soldà de Multan i finalment Qutb-ad-Din Àybak esdevingué soldà de Delhi, la qual cosa significà el començament de la Dinastia dels mamelucs de Delhi. Aybak arribà al poder quan un superior gúrida va ser assassinat, Tanmateix, el seu regnat com a sultà de Delhi no va durar gaire, atès que va morir el 1210, i el seu fill, Aram-Xah ascendí al tron, però fou assassinat per Iltutmix el 1211. Sota el govern d'Iltumix, el soldanat establí contacte diplomàtic cordial amb el Califat Abbàssida entre 1228-1229 i havia aconseguit mantenir-se aliè a les invasions de Genguis Kan i els seus successors. Després de la mort d'Iltutmix el 1236, van romandre al poder una sèrie de governants dèbils i un cert nombre dels nobles guanyaren autonomia sobre les províncies del sultanat. El poder canvià de mans des de Rukn-ad-Din Firuz-Xah a Raziya fins que Balban aconseguí el tron i repel·lí reexidament tant les amenaces internes com externes del sultanat. La dinastia khalgita arribà al poder quan Firuz Xah Khalji derrocà l'últim dels governants de dinastia escalva, Muïzz-ad-Din Qaiqabad, net de Balban, i assumí el tron a Delhi.
Dinastia khalgita
miniatura|El sultanat de Delhi cap al 1310 El fundador de la dinastia fou Djalal al-Din Firuz Shah Khalji que era fill de Yughrush i estava al servei del sultà Giyath al-Din Balban Ulugh Khan. Fou assassinat pel seu nebot i gendre Ala al-Din Muhammad Shah I Khalji que es va proclamar sultà i va ocupar Delhi eliminant al seu cosí Rukn al-Din Ibrahim Shah Khalji que s'havia proclamat allí (novembre), i al germà d'aquest, Arkali Khan, hereu i governador de Multan en 1297. Va rebutjar diversos atacs mongols (1299-1306), va conquerir Gujarat (1299), Rathambor (1301), Chitor (1303) i Malwa (1305) i va sotmetre als kakatyes de Warangal, als hoysala de Duara Samudra, als pandya de Madura i als yadava de Deogiri. El sultà va morir el 6 de gener del 1316. Poc abans el general turc eunuc Màlik Naib, que tenia molta influència sobre el sultà, l'havia convençut de desheretar al seu fill gran Khidr Khan que fou empresonat a Gwalior, i havia estat designat hereu el fill més jove, Shihab al-Din Umar que era menor d'edat i a la mort del pare fou proclamat sultà sota la regència de Màlik Naib. Aquest va fer cegar a Khidr Khan i al seu germà Shadi Khan que havia estat empresonat a Siri. El tercer fill, Mubarak Khan, de 18 anys, també empresonat, havia de córrer la mateixa sort, però va aconseguir subornar els seus guardians, que van assassinar Màlik Naib al cap de 35 dies de govern i van proclamar regent a Mubarak; al cap de dos mesos va assolir la corona i Umar va ser cegat. Mubarak va portar una vida de disbauxa i un esclau de nom Khusraw Khan, que va aconseguir molt de poder, el va acabar assassinat el 1320. Khusraw es va proclamar sultà amb el nom de Sultan Nasir al-Din; Khusraw s'havia convertit a l'islam, però no hi creia pas, i tenia una gran manca de respecte per la religió dins del palau; altres nobles musulmans es van escandalitzar. La revolta dirigida per Djunba Khan (després Muhàmmad Xah II Tughluk 1325-1351) i el seu pare Ghazi Màlik, va acabar amb la victòria rebel a Indrapat; Khusraw va fugir, però després de ser capturat fou executat. Ghazi Màlik fou coronat com Tughluk Xah I (1320) fundant la dinastia tuglúquida.
Tughlúquides
miniatura|En fosc, els dominis del sultanat cap al 1320, i en clar, l'extensió cap el 1330 Després d'assumir el poder, Ghazi Màlik es va rebatejar com a Ghiyath-ad-Din Tughluq, recompensar als Màliks, emirs i oficials Khalji que li havien prestat un servei i l'havien ajudat a arribar al poder. Va construir una ciutat a sis quilòmetres a l'est de Delhi, amb un fort considerat més defensable contra els atacs mongols, i la va anomenar Tughlaqabad. El 1321 va enviar el seu fill gran Ulugh Khan a Deogir per saquejar els regnes hindús de Warangal i Tilang, fracassant en l'intent, i quatre mesos després va enviar grans reforços de l'exèrcit, i Warangal va caure, sent rebatejat a Sultanpur, i totes les riqueses saquejades, el tresor de l'estat i els captius van ser transferits del regne capturat al Sultanat de Delhi. El 1347 un grup de nobles musulmans turcs dirigits per Ismail Mukh es va revoltar amb èxit contra Muhàmmad Xah II Tughluk. Un dels nobles principals va suplantar Ismail i fou proclamat sultà sota el nom d'Ala al-Din Hasan Bahman Shah establint el Sultanat Bahmànida amb capital a Gulbarga.
Firuz Xah Tughluq era un musulmà fervent i va adoptar polítiques de xaria amb l'ajuda dels seus visirs. Khan Jahan II va esdevenir visir a la mort del seu pare Khan Jahan I el 1368, en oberta rivalitat amb Muhàmmad Shah, el fill de Firuz Xah Tughluq. Khan Jahan va convèncer el sultà perquè nomenés hereu el seu besnet i va intentar convèncer-lo perquè destituís el seu únic fill, però, en canvi, el sultà va destituir el visir. La crisi que va seguir va provocar la detenció i l'execució del visir, i una rebel·lió i una guerra civil a Delhi i als voltants. Muhammad Shah també va ser destituït el 1387. El sultà Firuz Shah Tughluq va morir l'any 1388 i el seu net Tughluq Khan va assumir el poder, però el seu nebot Abu-Bakr, fill de Zafar Khan es va revoltar matant Tughluq Khan en 1389 ocupant el seu lloc Abu-Bakr Xah Tughluq, però el seu oncle Muhàmmad es va fer proclamar sultà en oposició a Samana el 24 d'abril de 1389 i es va imposar a Abu-Bakr al 31 d'agost de l'any següent 1390 i va fer capturar executar tota la noblesa musulmana que estava alineada, o que se sospitava d'estar alineada amb Khan Jahan II. Quan Muhàmmad va morir el 20 de gener de 1394 el va succeir el seu fill Sikandar-Xah Tughluq, que va morir el 8 de març de 1394 i el va succeir el seu germà Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq, contestat per Nusrat-Xah Tughluq, net de Firuz Xah Tughluq desencadenant una guerra de successió que va durar tres anys des del 1394 fins al 1397. El sultanat ja havia entrar en procés de disgregació amb poderoses forces centrífugues que havien proclamat diverses províncies independents i durant aquest temps, Nasiruddin Mahmud va governar des de la ciutat de Delhi, mentre que Nusrat Shah governava des de Firuzabad.
Campanya de Tamerlà a l'Índia
Tamerlà va envair el sultanat de Delhi el 1398. Després de creuar l'Indus el 30 de setembre, va saquejar Tulamba i va massacrar els seus habitants, i a l'octubre va avançar i va capturar Multan. La seva invasió no va tenir oposició, ja que la majoria de la noblesa índia es va rendir sense lluitar, però va trobar la resistència de l'exèrcit unit de Rajputs i musulmans a Bhatnair sota el comandament del rei Rajput Dulachand, Dulachand inicialment es va oposar a Tamerlà, però quan estava molt premut va considerar la rendició, i en quedar fora dels murs de Bhatnair, tancats pel seu germà, va ser assassinat per Tamerlà, i la guarnició va lluitar i va morir fins a l'últim home, i la ciutat saquejada i cremada. Mentre marxava cap a Delhi, Tamerlà fou oposat per la pagesia jat, que saquejava les caravanes desapareixent als boscos.
Per por que es poguessin revoltar Tamerlà va matar uns 100.000 esclaus que havien estat capturats a la campanya índia, i la batalla va tenir lloc el 17 de desembre de 1398. L'exèrcit de Mallu Ikbal i del sultà Mahmud va marxar per les portes de Delhi per combatre. Les tropes índies es van situar amb els elefants al centre, cada una de les bèsties portant el seu mortal contingent d'homes armats fins a les dents. Els dos bàndols van aprofitar la formació tradicional emprada pels exèrcits musulmans en aquest moment, amb les ales esquerres i dretes, un centre i una avantguarda avançada. L'ala dreta índia anava manada per Taji Khan i Mir Ali Khoja; l'esquerra per Màlik Muin al Din i Maluk Hani; el centre anava manat pel mateix emperador Mahmud Xah Tughluq, amb Mallu Ikbal com lloctinent. Com que els tàrtars tenien por dels elefants, Timur va ordenar als seus homes cavar una trinxera davant de les seves posicions i va carregar els seus camells amb tanta fusta i fenc com podien portar. Quan els elefants de guerra van carregar, Timur va incendiar el fenc i va punxar els camells amb pals de ferro, fent que carreguessin contra els elefants, udolant de dolor: Timur havia entès que els elefants s'espantaven fàcilment. Davant l'estrany espectacle de camells volant directes cap a ells amb flames que saltaven de l'esquena, els elefants es van girar i van caminar cap a les seves pròpies línies. Timur va aprofitar la posterior interrupció de les forces de Nasir-ud-Din Mahmud Shah Tughluq, assegurant una victòria fàcil. Nasir-ud-Din Mahmud Shah Tughluq va fugir amb les restes de les seves forces. La captura del sultanat de Delhi va ser una de les victòries més grans i devastadores de Timur, ja que en aquell moment, Delhi era una de les ciutats més riques del món. La ciutat de Delhi va ser saquejada i reduïda a ruïnes, amb la població esclavitzada. Després de la caiguda de la ciutat, van començar a produir-se aixecaments dels seus ciutadans contra els turco-mongols, provocant una massacre sagnant de represàlia dins les muralles de la ciutat. La invasió de Tamerlà i la destrucció de Delhi van continuar el caos que encara consumia l'Índia, i la ciutat no es podria recuperar de la gran pèrdua que va patir durant gairebé un segle.
Anys d'anarquia Després de l'expedició de Tamerlà en 1398 i 1399 van seguir els anys d'anarquia i una efímera dominació dels Lodi.
Khidr Khan, sòlidament establert a Multan i Dipalpur, es declarava virrei de Tamerlà i el gener de 1407 es va dirigir a Delhi ocupant Hissar i Sirhind, però la primera fou recuperada per Mahmud el 1408. El gener de 1409 Khidr Khan va enviar el seu lloctinent Màlik Tuhfa, a assolar el Doab, mentre ell mateix avançava cap a Delhi i assetjava a Mahmud a Siri i a Ikhtiyar Khan a Firuzabad, però es va haver de retirar per manca de subministraments, retornant el 1410 i conquerint Rohtak i atacant Delhi en 1411 per retirar-se altre cop. Mahmud va morir el novembre de 1412 i un antic comandant tughlúquida, Dawlat Khan Lodi fou proclamat sultà. Entre novembre i desembre de 1413, per tercera vegada, Khidr va avançar contra Delhi, assetjant la fortalesa de Siri que va resistir quatre mesos, fins que finalment Dawlat Khan es va rendir en 1414 i fou enviat presoner a Hissar. El 6 de juny de 1414 Khidr Khan entrava a Delhi i es feia proclamar sultà fundant la dinastia dels Sayyids.
Dinastia dels Sayyids