El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra. Encara que molts dels estels més lluminosos se sap que són sistemes estel·lars múltiples o sistemes binaris i que són propers a la Terra, si s'observen a ull nu semblen ser estels únics. La llista de sota combina/afegeix les magnituds dels components individuals. La majoria dels noms propis de la llista són els aprovats pel Grup de Treball de la Unió Astronòmica Internacional sobre els noms dels estels. Els noms populars no aprovats per la UAI apareixen amb una nota breu.

Mesura Des de la Terra, el Sol és l'estel més brillant. Les magnituds visuals aparents dels estels més lluminosos també es poden comparar amb objectes no estel·lars del sistema solar. Les magnituds visibles màximes per sobre del segon estel més brillant, Sírius (−1,46) són, a part del Sol: la Lluna (−12,7), Venus (−4,89), Júpiter (−2,94), Mart (−2,91), Mercuri (−2,45) i Saturn (−0,49).

Qualsevol ordre exacte de la lluminositat visual dels estels no queda perfectament definit per quatre raons:

La lluminositat estel·lar es basa tradicionalment en la magnitud visual aparent percebuda per l'ull humà, des dels estels més brillants de 1a magnitud fins als menys brillants de 6a magnitud. Des de la invenció del telescopi òptic i la documentació d'estels binaris i sistemes estel·lars múltiples, la lluminositat estel·lar es podia expressar com a magnitud individual (separada) o total (combinada). La taula s'ordena segons la magnitud combinada de tots els components a ull nu apareixent com si fossin estels únics. Els sistemes estel·lars múltiples s'indiquen entre parèntesis mostrant les magnituds individuals dels components estel·lars prou brillants com per fer-hi una contribució detectable. Per exemple, l'estel doble Alfa del Centaure té una magnitud total o combinada de −0,27, mentre que els seus dos components tenen magnituds de +0,01 i +1,33. Alguns mètodes nous o més precisos (fotometria, filtres estàndard, etc.) poden donar magnituds estel·lars lleugerament diferents. La taula mostra les magnituds V mesurades, que utilitzen un filtre específic que aproxima molt bé la visió humana. Tanmateix, existeixen altres menes de sistemes de magnitud basats en diferents longituds d'ona, alguns d'ells ben llunyans de la distribució de les longituds d'ona visibles de la llum; aquestes magnituds aparents varien d'una manera important en els diferents sistemes. Per exemple, Betelgeuse té una magnitud aparent de banda K (infraroig) de −4,05. Alguns estels, com ara Betelgeuse o Antares, són estels variables que canvien de magnitud al llarg de dies, mesos o anys. A la taula, el rang de variació s'indica per var. Els valors de magnitud simples d'estels variables provenen de diferents fonts. Les magnituds expressades a la taula són quan els estels estan bé a la màxima lluentor que es repeteix a cada cicle (p. ex. la binària eclipsant Algol); o, si les variacions són petites, simplement una magnitud mitjana. Per tots els estels variables vermells, descriure'n una lluminositat màxima única sol ser difícil perquè cada cicle produeix una lluentor màxima diferent, que es creu que és causada per pulsacions encara no prou ben enteses dels processos d'evolució estel·lar; aquesta lluminositat estel·lar indicada es basa a vegades en la magnitud aparent mitjana màxima de màxims estimats durant molts cicles, a vegades encompassant diversos segles. Els resultats citats normalment a la literatura no tenen per què ser obvis i poden diferir en expressar un valor alternatiu per a un màxim singular de lluminositat o un rang de valors. Un cert nombre d'estels, els quals s'entén que tenen una lluminositat fixa, s'utilitzen com a estels estàndards fotomètrics. Aquests estels estàndard tenen magnituds determinades precisament que han estat analitzades durant molts anys, i se solen utilitzar per determinar magnituds d'altres estels o els seus paràmetres estel·lars utilitzant escales consistents.

Llista Les fonts dels valors de la llista es poden trobar en cadascun dels articles individuals de cada estel. +Llegenda Estrella de Wolf-Rayet Estrella de tipus O Estrella de tipus B Estrella de tipus A Estrella de tipus F Estrella de tipus G Estrella de tipus K Estrella de tipus M

Posició Magnitud visual (mV) Nom propi Designació de Bayer Distància (a.l.) Classe espectral1 0,000−26,74 Sol   0,000015813 G2 V2 0,001−1,46 Sírius α CMa 0008,6 A0mA1 Va, DA23 0,003−0,74 Canopus α Car 0310 A9 II4 0,004−0,27 (0,01 + 1,33) Rigil Kentaurus i Toliman α Cen 0004,4 G2 V, K1 V5 0,005−0,05 Arcturus α Boo 0037 K0 III6 0,03 (−0,02–0,07var) Vega α Lyr 0025 A0 Va7 0,08 (0,03–0,16var)Capella α Aur 0042 K0 III, G1 III8 0,13 (0,05–0,18var) Rigel β Ori 0860 B8 Ia9 0,34 Proció α CMi 0011 F5 IV-V10 0,46 (0,40–0,46var) Achernar α Eri 0140 B6 Vep11 0,50 (0,2–1,2var) Betelgeuse α Ori 0640 M1-M2 Ia-ab12 0,61 Hadar β Cen 0350 B1 III13 0,76 Altair α Aql 0017 A7 V14 0,76 (1,33 + 1,73) Acrux α Cru 0320 B0,5 IV, B1 V15 0,86 (0,75–0,95var) Aldebaran α Tau 0065 K5 III16 0,96 (0,6–1,6var)Antares α Sco 0600 M1,5 Iab-Ib, B2,5 V17 0,97 (0,97–1,04var) Spica α Vir 0260 B1 III-IV, B2 V18 1,14 Pòl·lux β Gem 0034 K0 III19 1,16 Fomalhaut α PsA 0025 A3 V20 1,25 (1,21–1,29var) Deneb α Cyg 2.600 A2 Ia21 1,25 (1,23–1,31var) Mimosa β Cru 0350 B0,5 III, B2 V22 1,39 Regulus α Leo 0077 B8 IVn23 1,50 Adhara ε CMa 0430 B2 II24 1,62 Shaula λ Sco 0700 B2 IV25 1,62 (1,98 + 2,97) Càstor α Gem 0052 A1 V, Am26 1,64 Gacrux γ Cru 0088 M3,5 III27 1,64 Bellatrix γ Ori 0240 B2 III28 1,65 Elnath β Tau 0130 B7 III 29 1,69 Miaplacidus β Car 0110 A1 III30 1,69 (1,64–1,74var) Alnilam ε Ori 2.000 B0 Ia31 1,72 (1,81–1,87var + 4,27) Regor γ1,2 Vel 0840 WC8, O7,5III32 1,74 Alnair α Gru 0100 B6 V33 1,77 Alioth ε UMa 0081 A1 III-IVp kB934 1,77 Alnitak ζ Ori A 0820 O9,5 Iab, B1 IV, B0 III35 1,79 Dubhe α UMa 0120 K0 III, F0 V36 1,80 Mirfak α Per 0590 F5 Ib37 1,82 Wezen δ CMa 1.800 F8 Ia38 1,84 Sargas θ Sco 0270 F0 II39 1,85 Kaus Australis ε Sgr 0140 B9,5 III40 1,86 Avior ε Car 0630 K3 III, B2 Vp41 1,86 Alkaid η UMa 0100 B3 V42 1,90 (1,89–1,94var) Menkalinan β Aur 0100 A1mIV+A1mIV43 1,91 Atria α TrA 0420 K2 IIb-IIIa44 1,92 Alhena γ Gem 0100 A1,5 IV+45 1,94 Peacock α Pav 0180 B3 V46 1,96 (1,99–2,39var + 5,57) Alsephina δ Vel 0080 A1 Va(n), F7,5 V47 1,98 Murzim β CMa 0500 B1 II-III48 2,00 Alphard α Hya 0180 K3 II-III49 1,98 (1,86–2,13var) Estel del Nord α UMi 0430 F7 Ib50 2,00 Hamal α Ari 0066 K1 IIIb51 2,08 (2,37 + 3,64) Algieba γ¹ Leo 0130 K0 III, G7 IIIb52 2,02 Deneb Kaitos β Cet 0096 K0 III 53 2,04 Mizar ζ UMa 0078 A2 Vp, A2 Vp, Am54 2,05 Nunki σ Sgr 0220 B2,5 V55 2,06 Menkent θ Cen 0061 K0 III56 2,05 (2,01–2,10var) Mirach β And 0200 M0 III57 2,06 Alpheratz α And 0097 B8 IVpMnHg, A3 V58 2,07 Rasalhague α Oph 0047 A5 III59 2,08 Kochab β UMi 0130 K4 III60 2,09 Saiph κ Ori 0720 B0,5 Ia61 2,11 Denebola β Leo 0036 A3 Va62 2,12 (2,1–3,39var) Algol β Per 0093 B8 V, K0 IV, A7m63 2,15 (2,0–2,3var) Tiaki β Gru 0170 M5 III64 2,17 Muhlifain γ Cen 0130 A0 III, A0 III65 2,21 Aspidiske ι Car 0690 A9 Ib66 2,21 (2,14–2,30var) Suhail λ Vel 0570 K4 Ib67 2,23 (2,21–2,32var) Alphecca α CrB 0075 A0 V, G5 V68 2,23 (2,23–2,35var) Mintaka δ Ori 0900 O9,5 II, B1 V, B0 IV69 2,23 Sadr γ Cyg 1.500 F8 Iab70 2,23 Etamin γ Dra 0150 K5 III71 2,24 Schedar α Cas 0230 K0 IIIa72 2,25 Naos ζ Pup 1.100 O4 If(n)p73 2,26 Almach γ And 0350 K3 IIb, B9,5 V, B9,5 V, A0 V74 2,28 (2,25–2,31var) Caph β Cas 0054 F2 III75 2,29 Izar ε Boo 0202 K0 II-III, A2 V76 2,30 (2,29–2,34var) – α Lup 0550 B1,5 III77 2,30 (2,29–2,31var) – ε Cen 0380 B1III78 2,31 (1,6–2,32var) Dschubba δ Sco 0400 B0,3 IV, B1-3 V79 2,31 Larawag ε Sco 0065 K1 III80 2,35 (2,30–2,41var) – η Cen 0310 B1,5 Vne81 2,37 Merak β UMa 0079 A1 IVps82 2,38 Ankaa α Phe 0077 K0,5 IIIb83 2,39 Girtab κ Sco 0460 B1,5 III84 2,40 (0,7–3,0var) Enif ε Peg 0670 K2 Ib85 2,42 (2,31–2,74var) Scheat β Peg 0200 M2,5 II-IIIe86 2,43 Sabik η Oph 0088 A1 IV, A1 IV87 2,44 Phecda γ UMa 0084 A0 Ve88 2,45 Aludra η CMa 2.000 B5 Ia89 2,46 Markeb κ Vel 0540 B2 IV90 2,47 (1,6–3,0var) Navi γ Cas 0610 B0,5 IVe91 2,48 Markab α Peg 0140 A0 IV92 2,48 Aljanah ε Cyg 0072 K0 III-IV93 2,50 Acrab β Sco 0404 B0,5 IV-V, B1,5 V, B2 V

Notes

Referències

Enllaços externs 25 Brightest Stars, as Seen from the Earth The Brightest Stars at An Atlas of the Universe The Magnitude system About stellar magnitudes

Categoria:Llistes d'estrelles